M`apar ser el Litol més escayent a :iquest llibre, colecció de

78
R e v i s t n del Celz2
ciil:n <le1tiro de pich<iii .i pe<lr;itla liinpia, y , el oti-o,
j><atr<iuEpone eii ei.iileiicia la profunda tristeza, l<is
li:i<,nsoseiinmoi-ai,~e,ifs<<Ir /n y>iui-i,ciiino dice sii padrc, que :icabar<,li coi1 la vid;,, Ile~iade esperaoz;is,
11:un los otros, sini> para 61, del iiioli-¡dable 1-Sorti-nsio.
«La toi-iiail;i á Reusa tití~lascel primero rlc esos
;it.ti<:ulus. Irn t l nos iiabl:~lH<~rtensiode In alegi-ia
q u e siente tcidos los añns cuaii<lo i&;icerc:irse el \.ei-;in<i y coii él r i ília de sii iuclta :i liciis, ;il $m-nrliso
ní, si! aiuza, coino C I Ir ilaina. S o s dice <jue el lieclio
si: le llena dejÚbil« ciiiiiido, 21 salir i.1 treii <le1tiiiiel
(Ir la .irgei~tei-a,r é despiiés d e larga :iuscncia al
ininr, i s u :irnado mar latino tantas veces por 61 cantailgn. Y qiierieii<Ici escribir nlguiias notas <le viaje,
<iii.r que no puedc Iiaczrlo, poryo6 una sola cosa,
;ili:i eii las ílesoladas llanuras <le .iragi>n, le lia imI~:-,-siniiailci
agrad:rblernente: lia i~isto,sobre la pobre
casita del giiarda-irgujas de un;, estación, cantar
:!ii-gr:i~neiite nuirierosos jiajai-illos, sin qrie Ics inlnii1 n
i l pasu dc la loc<imotoi.a, ac;rso porqué
r s t i n sexiiiiros rle la grotección del jefe rie la cstaci<iii,qttieii no sol<>no permite que se les iiiiilcste,
sin6 qiie hasta les d i el graiir> que para so c<imid;i
:
t
. Y ante el rasgo digiio de encomio (le
;i<lueljefe <le estaci<iii, f-Iortcilsii>se rlirele amargainrnte de que, 10 priinei-r, (Iiie lia visto al llegar
lieus, «ha siyi~f
7L7ZS slCoís gt~'a$tili-efiaíinii/os ni-órcs
>de/ passe<<rirpcrsi eiiccrfnr,an <i nzatm- nis ,i~oLrÚiis
»i/,ie hi ri-inn. »
1111 el sezurido articulo, que sc titula «lient de
ii>ort per morlel», nos explica Fiortensio q u e s e {>resti! {i hacer <le ni<idclo, para u n amigo suyn pintor, y
i 1 ~ ca116, al taller de su aniigo, s.. iba toilos los dias,
y1 legaa
se metio. eii u n ataucl q u e li,s dos
airiip~sIi;il>ian alqiiila<lo y en donde se ~ s t a b yuietccia
t < i mieiitras sil amigo tral>:ijal>acol>i:iiidole. Y ;ical)a
el :irticulo iliciendo: « F Y r ~ flo
i gi,aiíi-o, z,ii-enz /o,-ira,-
ti-isteza y Iloio d e rlcsciigaños, jtue<le escribir t:st;ts
palal>ras, cualirlo 110 se cueiitail 11iis que veinte ;iñcis
de c<ia<l.iPobrr 1-lortciisio, y ruáiitri sufi-iste!
I<II aNot;is critic;is d'Arta, rliie así se llarx~zi la
segun<i;i parte d i I;io,-esct,,tcia, \.;iti iniluirlr>s iiiieve
articiilos. 'l'udos ellos escrptu:iii~l(i aiVisai la bolirmialu que es u n Iiermoso y viril canto en pru <le los
artistas bO~ieiil~O~,
d e los q u e ainail el .4rte prir el
Arte, s i ~ ncritic;is dc pintura y litci-atura q u e p<>i>cn
d e rcliere el ;iinor que I I ~ r t e ~ i s isentía
u
por e1 Arte
ier<l:r<l,p<>i-el .irte libre de trabas ;<c;id&inicasy d e
rnoldrs viejos, $><ir
el .irte riuc solo se i~el>ecri Ius
puros rn;iiiaiitiales qtii <Iescul>reI:i i>lr>sel-\-arií>ii
<te la
Naturaleza.
Irn ia tercei-;i parte, que 1lri;i r l noinbre <le
«Frngmrnts y not;is», figura11 seis trabajos, dc entre
los cuales, mercccn especial tiiención «Inrprcsións
<Ir Ma<lri<l»y el titiilado «I.;is donas cntal;iiins y las
c;istcil:iilas», p:lrang<jn inu!. acel-tii<io eritl-e un;is y
otras.
«E',-nginciits draii,.iticlis» i.s el rionil>re <Ir1:i cuni-ta secciiin del libro, y cooil~rencle<lossoliis fragmentos, uno de los cuales, «I,;i Bari-i~i:ula»,f u k publicado [>(II. ~priniei-avt.2 e n iiurstrii 1ii.visrh. lin larjuinta
secció~:, «Notas tristas*, o<:i~l?:iiila ci?:iyor parte los
«Fulls rle la cnrter-a», inucl~osile ellos pul>licaclos en
estas inismas páginas. Y en la últimx sccción, «Articulos varios», tigiiran once ;irticulos escritos en castellano, alguiio publicadri en catalAn en el niisrno
libro, de entre los cuales me entusiasina [le veras cl
titulado «I<spacio y libez-tarl».
Y iiqui hago puiito final. Perilonacl si nrr he sal>irli>
ocuparine de Roi-tscencin ciiil 1:1 extensión y ;iciertr,
qu<: el libro merece. l l e <Iich<>
poi:o ciertamente, y
aún mal dicli<i, pero para vosotros, los que fuisteis
amigos (le Hoi-tensiii, amigos quei-irlos corno hcrmanos, pues amor dc iirrma~iori.a para aquel geiieroso
corazón la amistad, ya he dicho lo suficiente.
~i/a boL~''a (lafaiii, J
C O I I ~ ~ S S qxe'nt
O
va s a p i f i , ~ ~ ~ .
uf,-e?i. u Soiu u n corazúii embriag;i<lo pur profunda
F l a ~ e s c e ? ~ c iM'apar
n.
ser el Litol més escayent
a :iquest llibre, colecció de senzills ensaigs literaris d'un jove de vint anys, que's publica fi mena d'ofrena d'un pare al seu fill mort.
filoiescertcin, esclat de poncellas nascudas al
suau calor d'iin cor noble y sensible, al ambent
d'una hnima assadollada en l'amor la Naturas a , tocada de l'anyoransa, no del bé perdut, sjno
del bé que confosament s'entreveu, de la lelicitat, quina possessió's desitja y no s'espera fruiu,
perque no's creu en ella.
L a s planas d'aqiiest sllibre son com brostada
rima ver al d'uu arbre nascut e n terra de bon
coureu, pero mancat de las necessarias condicions
atmosféricas. A l a primera rufolada de Mars.
s'esblayman y sobtadament se mustigan los ten:
dres tanys, perque la sava's gela en los conductes per ahont s'efectúa la misteriosa ascerició de
la vida. Aixís, en aquestas planas, á part algunas
composicions de cargcter circunstancial, apareixen psalnis de gloria al A r t y d la Bellesa, Iloansas als nobles ideals de Llibertat y Justicia, delicadesas neguitosas y intensos enamoraments de
la mort: tot a b ilenguatge senzill. tot inspirat en
la contempiació del natural A plena Ilum; res purament subjectiu, obsciir y ideologich. E n part
fou publicat en periódichs en vida del autor, y en
part prové de lo que deisa iiiédit en forma de not a j e s c r i t ; ~ ~casi
, totas a b llapis, a b la probable
intenció dlampiiarlas pera compondre iiii llibre
que potser foil I'úiiiea iliisió que 11 resta al enderrocament de quantas n'haviaacariciadas durant
la seva curta vida.
iY fou lclís meiitres la passió per I'Art-1'Art
lliure,'l que tio s'ensenya ni s'apren-li avassallá
l'dnirna y'l maiiti~giiéalliiiiyat de totits las realitats del món! ... ib ou felis en aqirella ilatiiral propensió á apartarse de tot lo vuignr, de tot lo
convencioiial, y buscar per arreu I'originalitat
dintre del setrtit intiin de las cosas! iFou feiis a b
I'austeritat dc las sevas costúms, ab soti carActer
independent, a b son afany de reflectar en tots los
seus'actes ?ira personalitat y,una gran cot~iiaiisa
en sas propias forsas, en mitj d'utia extrema tiiodestial
Pintor, l'atreya'i payssatgc com ntrau sempsc
d tots els iiaturals rcbels d la disciplina académlca. Seiitía a b certa delcctació la nota seriosa,
més que seriosa. trista. Cementiris enrniiats, piatjas pantanosas, arbrcs secallosos qu'arrelan entre'l roc;im. patis de casals dels barrts del vell
Madrid, tot vist, quasi sempre, al vesllum de la
esmortuhida tarde.
u
..
y cort.
i
per la mateisn forsa
Escriptor, ho f o ~impulsat
ititima que'l portava á csteriorisai;, ii d a r forma
artística lo que veya y sentía. H o foil sobtadament; escrigué com canta l'aucell, a b ?totns 720
irpicnililidns, segotis telis espressi6 del poeta lirieh per excelencia. Come~isáa b Iletigua c~istellatia, que, per haver viscut: desde molt iien, ii Madrid, li e r a facil; pero prompte cedi d la natural
zitracciir de la terra nadiva. S'assadollli de la
nostra literatura regioiial y iditsds él1 si no hagués intentat coneixe'ii dJaltras! L o seu temperament reflesiii lo portzi a volguer afondir en I'essencia de las ideas, pera lo qiial no tenia l'edat
ni la preparacid degudas, y ell, que fins llavors
no havia tocat de la meva modesta biblioteca
mes que compendis diHistoria, biografias d'artistas, coleccions de poesías y iiovelas romanticas,
comensA ii aficionarse a las obras trasceiidentals,
121
doctrinas d'ell aymadas s'oposava.
Y sobtadamenl se torná pessi~nistay visqué
trist y preocupat, coin viuhen tots los enamorats
d e la veritat y de la llurn. Eii lo passat, ja sols
vegé errors y injusticias; en lo present, sorchs
cotivencionalismes, y en lo pervindrc, sombras.
Y prompte's determina en s a pensa, a b tota la
aclaparadora realitat, aquel1 món qu'ell fins Ilavors solament havia vist per I'escletsa que'l mir a n las inteligencias iiigénuas y sols l'havia sentit de la manera qiie'l senten los cors verges. Degué caure llavors en iin mortal desfalliment, jell
sempre tan esforsat!, y ni I1amor, que tot lió embelleix, ni l'amor santament correspost, qu'adolsa'ls amai-gors de la vida, consegui encoratjarlo:
degué desconfiar de si mateix y teme lo seu pervindre: imaginarse coirdemnat li coiifondrc's clit r e las mitjanias que tant desdenya\-a, se considera fracassat y iqoi sab si en lo seii desolador
pessimisme pciisi que en la vida hutnaiia 110 1ii
ha més que ddns realitats: lo naisenicni ,
i r ln nioi.ti
~ - -.
- ~
Aureieta d'ala trencada, veg¿ atans-irse las
boyras y gebradas hiyernals y s'cncoi~giy s
arraiili al sentirse rieulida pcra empendt-c per sobre'] mar la periliosa volada!
[Y jo ;cego de mi! que'l veya eiitristir, cri.ya
que las sevas pena.; eraii penas d'cnamorat: qu;rnt
més, melangias románticas dels viiit anys. de qiic
tots bem patil!
La iada iiialigna, gelosa de liis aprofita<ias
existencias joreiiirolas, s'apodrrh d'aquella iningiriació plena de llum y roltadn d'onibras: dego6
teniptarlo dihentli: .Res més grandiós qne confondre la inisera consciencia indicidiial eti la
consciencia del gran tot:,vina, jo ompliré'l v i ~ y t
de la teva áiiima; villa, si 1701s gaudir
de la *lenitut de la vidas.
Y , des lo alt de l'estimbadamornl ahont l'haria
poriat, lo precipitd. despiadada, al fons del abitii
que l'engoli en lo misteri del no ser.
~
iTinclra rahó'l poeta de l'antiqiiitat cl;issica :i1
dir que las dtiim:is tristas son las predilectas del
cel y , per serho, pass;in depressa per la tersa?
;Sera cert que l'iden del dolor-purament irnaoiiiatiu, sens objecte y seiis consol-es una pnszó
iiobiiissinia, inspiradora de las meliors creaciuiis
de la Fiiosoiia y del Art?
S a n t - d e ~ b óqu';rixís iirs! L a realitat d'aytai iuiitasia podria portarme ;i creure que la mort iio es
més que'l racional, dolcissim aconortametit d la
fatalitat de la vida y un tranquii repós pera I'Anima afadigada. Tant-de-bol per que, a l escriure
:iqueslas ratilas, que no's marcan en la blancor
del paper sens ans harer fet solch inesborrable
en lo meu cor, podria acariciar l'ilusió de que per
lo sofrimcilt s'engrandi y ' s perfeecioiih I'iinima
del meu fill, y, pensant que las penas morals eiilayran als que'n soii victimas, me consolaria dihent coin els estóychs roiniaiis: =iOh, Dolor!. iio
ets pas uri inal d la terrn!.
D'eotre mitj de la jr>rrn;illa (lile pi'ja a ICciis i qu<:
!i;i <iobtc<
que la figitra rlei t
s sc
destacava e71 (iri~nerLrrme. .\ pi-(iposit <Ir l;i pulilic ~ c i ópostliuma de 1s seus scrits raix a (1ciIic;ir ilucs
pnraules a explicar la prrsui~;ilitntlittcr;ii.i:i dri i n i i blidalile amic, per ;t que 1s Ilcgi<l<i~-s
<leIjioi-):~n?i~<-rn
tinguin u n concepte eractc i li~lcldel :iuctr>i-.No f r - t i
drincs, 1;i critica del LLii>,-e,encom:iii:t<l;r :i inillrir ;>1#1ma que la mci-a, sir16 qiic mils vr>s ii:is-l:iré d'cli, ,Icl
lirterat, d r sus sentimeilts i anhtis, de si:s i(le<esi
I>rojectcs,fent al enseinlis r]uelcilm de I)ii>grajrilin:scriu, nu hi