ANTROPOLOGIA SOCIAL

Antropologia Social
2662 ANTROPOLOGIA SOCIAL
Crèdits teòrics 4 i crèdits pràctics 2
Curs 2002-2003
DRA. MARIA ANTÒNIA CARBONERO GAMUNDÍ
OBJECTIUS I CONTINGUTS
“Comprender el mundo es
comprenderlo en cuanto capaz
de transformarse”.
B. Brecht.
L'assignatura té com a objectiu aportar al futur treballador social l’objecte i mètodes
de l’Antropologia i els seus principals enfocaments teòrics actuals. Se pretén
proporcionar instruments per a la comprensió, explicació i anàlisi dels fenòmens
socials i culturals que són a la base de les situacions que haurà d'afrontar.
Els continguts de l'assignatura s'orienten en tres eixos: Conceptes fonamentals de
l'antropologia social, mètodes i tècniques de l'enfoc antropològic i problemàtiques
antropològiques de les societats actuals, amb especial atenció a la qüestió de la
marginació i dels ètnics i culturals a Espanya.
ORGANITZACIÓ DEL CURS I AVALUACIÓ
El curs està organitzat en dues vies Una primera formada pel contingut teòric que
s'impartirà durant les classes i que s'avaluarà mitjançant exercicis escrits, i una
segona, de tipus pràctic que s'articularà entorn a les activitats pràctiques dels
alumnes.
1. El contingut teòric està dividit en set blocs temàtics i s'avaluarà a partir d’examen
parcial al febrer i exàmens finals de juny i setembre.
2. El contingut pràctic constarà de:
la preparació per part dels alumnes de textos curts (de dues a cinc pàgines) de
tipus pràctic a partir de vídeos, u altre material que s’exposi en relació a la temàtica
del curs, d'acord amb els crèdits pràctics de l'assignatura.
Una recensió durant el curs d'un dels llibres recomanats.
-1-
Antropologia Social
TEMARI COMENTAT
NUCLI 1. L’antropologia social
L’antropologia estudia els pobles antics i moderns i els seus estils de vida i es
caracteritza per una perspectiva global, comparativa i muldimensional. A partir de la
definició de l’antropologia en el context de les ciències socials el primer nucli
temàtic introdueix a l’alumne en el que constitueix el camp d’investigació de la
antropologia social i la seva relació amb altres branques de l’antropologia i de les
ciències socials.
Com es formaren les primeres teories antropològiques i la antropologia com a ciència
social?. Aquesta es la qüestió que es planteja el tema tercer d’aquest bloc. Des de
Kant i Rousseau i l’antropologia com a ciència dels primitius i l’evolucionisme fins
al plantejaments actuals de les principals corrents antropològiques. Per últim es
pretén una reflexió sobre la utilitat de la perspectiva antropològica pel
desenvolupament del Treball Social.
NUCLI 2. Mètodes i tècniques d'investigació en Antropologia
L’Antropologia és una ciència crítica al considerar la nostra cultura com una més el
que exigeix com a condició necessària el distanciament, la ruptura amb la nostra
pròpia cultura per a poder abordar la mirada de l’altre. El segon nucli temàtic pretén
aproximar a l’alumne a la metodologia del treball antropològic, al significat de la
perspectiva emic i etic en les ciències socials i a l’especificitat de la perspectiva emic
en el mètode antropològic.
Es desenvolupa el mètode de l’observació participant i els estudis etnològics de
comunitats que han caracteritzat l’antropologia. Es tracta de com s’organitza el
treball de camp, com es du a terme, i com es registra la informació.
A continuació s’aborda el mètode biogràfic, des de les entrevistes en profunditat a la
construcció de les histories de vida. Per últim es tracta de com analitzar la informació
recollida en la investigació qualitativa.
NUCLI 3. Cultura i interacció social
El tercer bloc temàtic es divideix en quatre temes. Es comença amb l’estudi del
concepte de cultura en l’antropologia social i de les seves dimensions; la cultura com
a conjunt material i no material i el caràcter simbòlic de la cultura. Tot seguit es
tracta de les perspectives teòriques sobre la relació de cultura i societat.
El tema desè fa referència a un tema més específic el dels canvis en la regulació
cultural a partir de la teoria de N. Elias sobre el procés d’individualització en el
capitalisme.
La perspectiva adoptada és la que relaciona l’organització del treball postfordista
(amb totes les seves implicacions) amb el decliu de les relacions associatives pròpies
del fordisme (sindicats, partits polítics) i la reactivació de les microxarxes basades en
la reciprocitat, la flexibilitat i el clientelisme. El resultat es la aparent contraposició
d’un mon cada cop més homogeni i integrat i unes societats cada cop més
fragmentades on els nacionalismes i tribalismes tenen un paper creixent.
-2-
Antropologia Social
Les noves tendències en les relacions socials no s’entenen, emperò sense plantejar el
paper dels mitjans de comunicació en la regulació del capitalisme postindustrial.
Termes com la societat de la informació o la societat xarxa s’utilitzen per intentar
abastar la magnitud de la revolució en les comunicacions i les seves implicacions. En
el tema onzè s’introdueix una primera panoràmica de la “cultura depredadora” i la
qüestió de la identitat en el capitalisme post-industrial que es reprendrà quan
s’estudií, més en concret, el paper del mitjans de comunicació en la societat de la
informació.
NUCLI 4. Producció/reproducció en el capitalisme. L’antropologia
ecològica
L’àrea temàtica següent comprèn el que es pot denominar antropologia ecològica i
del desenvolupament i que abasta des d’una perspectiva integrada l’ecologia,
l’economia i els sistemes humans a partir de la l’eix conductor de les relacions dels
sistemes de producció i de reproducció per comprendre el desenvolupament del
capitalisme.
Pel que fa als sistemes de producció es tractarà de la seva organització en el sistema
capitalista mundial i del paper de l’intercanvi desigual. El tractament dels sistemes de
reproducció centra l’atenció en la qüestió del gènere i en la qüestió ecològica.
S’introduiran les perspectives de la justícia ambiental i l’ecofeminisme.
Els aspectes teòrics tractats anteriorment permetran una aproximació al tema del
desenvolupament i subdesenvolupament a l’actualitat amb especial referència al tema
del deute econòmic i deute ecològic.
NUCLI 5. Família i parentiu
L’estudi de la família parteix dels conceptes introductoris de parentiu, filiació i
matrimoni. A continuació es tracta de la qüestió de l’origen i universalitat de la
família.
El tema de família i parentiu es completa amb dos temes que tracten la relació de la
família i l’organització social, lo públic i privat a la família i els canvis en les
relacions intrafamiliars a la societat actual.
NUCLI 6. La dinàmica social i la producció de marginació
Els elements teòrics que integren els distints blocs temàtics s’apliquen en aquest bloc
per a comprendre com es produeix la marginació social a partir de les relacions entre
els integrats i exclosos. Segons la perspectiva de Norbert Elias el tema central es la
mecànica de l’estigmatització. Com es crea l’estigma social i es reprodueix a través
de l’anomia, incapacitat dels individu per constituïr-se en actor que provoca
l’interiorització de l’estigma social. En aquest enfocament es considera que el
principal son les relacions de força i d’exclusió del grup menys afavorit, i que les
relacions de raça són en realitat relacions integrats exclosos d’un tipus particular.
Els següents temes que integren aquest nucli recullen aspectes més específics de les
relacions d’exclusió: la història i situació actual de l’ètnia gitana, el tema del control
social i la violència, la problemàtica de la immigració sobretot extracomunitària , la
qüestió de la droga, les seves causes i repercussions socials.
-3-
Antropologia Social
NUCLI 7. Cultura i ciutat. Antropologia urbana
El programa es tanca amb un capítol orientat als conceptes centrals de l’antropologia
urbana. Com s’articula la desigualtat social en el territori. Com es caracteritzen les
xarxes socials a la ciutat i a que es denomina l’habitat urbà. El darrer tema es dedica
especificament als guettos i bandes urbanes, realitat o mite.
-4-
Antropologia Social
TEMARI DESENVOLUPAT
NUCLI I. L’antropologia social
Tema 1: L'antropologia en el context de les ciències socials
Tema 2: L’antropologia social, relació amb altres branques de l'antropologia i altres
ciències socials
Tema 3: Teories antropològiques. Desenvolupament i problemàtiques actuals
Tema 4: Aplicacions de l'antropologia i treball social
NUCLI 2. Mètodes i tècniques d'investigació en antropologia
Tema 5: Metodologia del treball antropològic: el mètode comparatiu i la etnologia
Tema 6: La observació participant. Els estudis de comunitats
Tema 7: L’entrevista en profunditat. El mètode biogràfic.
NUCLI 3. La Cultura i interacció social
Tema
8: Concepte, característiques,
cultura/societat
tipus.
Perspectives
teòriques
sobre
Tema 9: Canvis en la regulació “cultural”. El procés d’individualització en el
capitalisme
Tema 10. Problemàtiques de la cultura en la societat industrial i postindustrial. La
societat de la informació. El paper dels mitjans de comunicació.
-5-
Antropologia Social
NUCLI 4. Producció/reproducció en el capitalisme. Antropologia del
desenvolupament
Tema 11. Els sistemes de producció i el desenvolupament del capitalisme:
l’intercanvi desigual
Tema 12. Els sistemes de reproducció i el capitalisme. La qüestió del gènere i la
qüestió ecològica
Tema 13. El desenvolupament i el subdesenvolupament: deute econòmica i deute
ecològica.
NUCLI 5. Família i parentiu: Canvis en les societats desenvolupades
Tema 14: El grup domèstic: la família i les seves funcions. Matrimoni, parentiu i
filiació
Tema 15: Família i organització social: Lo públic i privat a la família actual
Tema 16: Canvis en les relacions intrafamiliars: família i gènere
NUCLI 6. La dinàmica social i la producció de marginació
Tema 17. Les relacions integrats/exclosos i la mecànica de la marginació.
Tema 18. El control social i la violència.
Tema 19. Racisme i etnicitat: l’ètnia gitana.
Tema 20. Immigració i marginació.
Tema 21. El problema de la droga.
-6-
Antropologia Social
NUCLI 7. Cultura i ciutat. Antropologia urbana
Tema 22. L'habitat urbanita i les xarxes socials dins la ciutat
Tema 23. Els canvis culturals, el mestissatge, cosmopolització i localismes
Tema 24. Espai urbà i classes socials. La segregació social i urbana: els guettos i
tribus urbanes
-7-
Antropologia Social
BIBLIOGRAFIA
BESTARD, J. i CONTRERAS, J. (1987): Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos.
Introducción a la antropologia, Barcanova, Barcelona.
HARRIS, M. (1994): Introducción a la antropologia general, Alianza editorial,
Madrid.
KOTTAK, C. P. (1994): Antropología. Una exploración de la diversidad humana
con temas de antropología hispánica, Graw-Hill, Madrid.
MAIR, L (1974): Introducción a la antropología social, Alianza, Madrid.
NUCLI 1. L’ANTROPOLOGIA SOCIAL
BLOCH, M. (1977): Analisis marxistas y antropologia social, Anagrama, Barcelona
BOHANNAN, P i GLAZER, M. (1992): Antropología, Mc Graw-Hill, Madrid.
ESTEVA FABREGAT, C. (1973): Antropologia Industrial, Anthropos, Barcelona.
EVANS-PRITCHARD, E. (1973): Antropología social, Nueva Visión, Buenos Aires.
HARRIS, M. (1985): El desarrollo de la teoría antropológica, Siglo XXI, Madrid.
HARRIS, M. (1985): Materialismo cultural, Alianza, Madrid.
PALERM, A. (1977): Introducción a la teoria etnológica, Instituto de Ciencias
Sociales, México.
PRAT, J. (1996): El estigma del extraño, Ariel, Barcelona.
REYNOSO, C. (comp.) (1991): El surgimiento de la Antropología Postmoderna,
Gedisa, Barcelona.
NUCLI
2.
MÈTODES
ANTROPOLOGIA
I
TÈCNIQUES
D’INVESTIGACIÓ
EN
CRESWELL, R. i GODELIER, M. (1981): Utiles de encuesta y de análisis
antropológicos, Fundamentos, Madrid.
DELGADO, J. M. y GUTIERREZ, J. (1993): Técnicas cualitativas en investigación
social,
GARCÍA FERRANDO, M i altres (1990): El análisis de la realidad social. Métodos
y técnicas de investigación, Madrid.
HAMMERSLEY, ATKINSON (1994): Etnografia, Barcelona.
KRADER, L. (1988): Los apuntes etnológicos de K. Marx, Ed. Siglo XXI, Madrid.
TAYLOR, S. J. y BOGDAN, R. (1996): Introducción a los métodos cualitativos de
investigación, Barcelona.
-8-
Antropologia Social
NUCLI 3. CULTURA I INTERACCIÓ SOCIAL
BELL, D. (1977): Las contradicciones culturales del capitalismo, Alianza
Universidad, Madrid.
CASTELLS, M. (1997): La era de la información: economia, igualdad y cultura. La
sociedad red, Madrid.
CHOMSKY, N. y HERMAN, E.S. (1995): Los guardianes de la libertad, Grijalbo
Barcelona.
ELIAS, N. (1987): El proceso de la civilización, Fondo de Cultura Económica,
Madrid.
GEERTZ, C. (1988): La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona.
HARRIS, M. (1979): Canibales y reyes: los orígenes de las culturas, Alianza
Editorial, Madrid.
HARRIS, M. (1980). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza edit.
LINTON, R. (1973): Cultura y personalidad, Fondo de Cultura Económica, México.
LIPOVETSKY, G. (1986): La era del vacio. Ensayos sobre el individualismo
contemporáneo, Anagrama, Barcelona.
ROSSI, I. i O' HIGGINS, E. (1981): Teorias de la cultura y métodos antropológicos,
Anagrama, Barcelona.
SAHLINS, S. (1988): Cultura y Razón práctica, Gedisa, Barcelona.
NUCLI 4. PRODUCCIÓ/REPRODUCCIÓ EN EL CAPITALISME
AMIN, S. (1998): El capitalismo en la era de la civilización, Paidós, Madrid.
FIRTH, R. (1974): Temas de antropologia económica, Fondo de Cultura Económica,
México.
HARRIS, M. y ROSS, E. (1990): Muerte, sexo y fecundidad. La regulación
demográfica en las sociedades preindustriales y en desarrollo, Alianza
Universidad, Madrid.
HOBBELINK, H. i altres (1992): Pobreza, desarrollo y medio ambiente, Deriva
Editorial, Barcelona.
MARTÍNEZ ALIER, J. (1997): "Deuda ecológica y deuda externa", Ecología
política, nº 14, pp. 157-173.
MARTÍNEZ ALIER J. i SCHLÜPMANN, Kl. (1191): La ecología y la economía,
Fondo de Cultura Económica, México.
O'CONNOR, J. (1997): "¿Qué és la historia ecológica? ¿por qué la historia
ecológica?", Ecología política, nº 14, pp. 115-130.
NUCLI 5. FAMÍLIA I PARENTIU
AA.VV., (1996): "Què fa la família? Societat, cultura, i família a Catalunya", Revista
d'etnologia de Catalunya, num. 8.
AA.VV. (1997): Nous models de família en l'entorn urbà, Generalitat de Catalunya -9-
Antropologia Social
Departament Benestar Social, Barcelona.
BOTT, E. (1990): Familia y redes sociales, Editorial Taurus, Madrid
DURÁN, M. A., dir. (1988): De puertas adentro, Instituto de la Mujer, Ministerio de
Asuntos Sociales, Madrid.
GOUGH, K. (1974): "El origen de la familia", a Anagrama, Polémica sobre el origen
y la universalidad de la familia, Barcelona.
GOUGH, K. (1974): "Los nayar y la definición del matrimonio", a Anagrama,
Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia, Barcelona.
LEVI-STRAUSS, C. (1974): "La familia", a Anagrama, Polémica sobre el origen y
la universalidad de la familia, Barcelona.
SALAZAR I CARRASCO, C. (1995): "Perspectives en l'estudi de la família i el
parentiu des de l'antropologia social", L'Avenç, nº 190, pp. 46-50.
SEGALEN, M. (1992): Antropología histórica de la familia, Taurus, Madrid.
SPIRO, M.E. (1974): "¿Es universal la familia?", a Anagrama, Polémica sobre el
origen y la universalidad de la familia, Barcelona.
WALTERS, M. (1991): La red invisible (Pautas vinculadas al género en las
relaciones familiares), Paidós, Buenos Aires.
NUCLI 7. DINÀMICA SOCIAL I PRODUCCIÓ DE MARGINACIÓ
ALVAREZ-URIA, F. (1983): Miserables y locos. Medicina mental y orden social en
la España del siglo XIX, Tusquets, Barcelona.
CAMI J. i BARRIO, GR. (1991): El consumo de drogas en España: tendencias,
repercusiones y políticas desarrolladas, Rand Corporation, Washington.
CASTEL, R. (1995): Les Métamorphoses de la question sociale. Une chronique du
salariat, Fayard, Paris.
CONDE GUTIÉRREZ DEL ÁLAMO, F. y CALLEJO GALLEGO, J. (1994):
Juventud y consumo, Ministerio de Asuntos Sociales, Madrid.
ELIAS (1986): "Deporte y violencia", a Materiales de sociologia crítica, La Piqueta,
Madrid.
ELIAS, N. i SCOTSON, J. L. (1997): Logiques de l'exclusion, Fayard, París.
FERNÁNDEZ, PEDRO ESCOBAR (1998): "La exclusión social de la inmigración
africana. Un análisis de la prensa diaria almeriense", a Africanos en la otra
orilla, Icaria Antrazyt, Barcelona, pp. 235-272.
FOUCAULT, (1980?): Genealogía del racismo, La Piqueta, Madrid.
GOFFMAN, E. (1973): Internados, Amorrortu, Buenos Aires
MARTÍNEZ, ROSARIO MARTÍNEZ (1998): "Los inmigrantes africanos en el
Centro Penitenciario de Almeria", a F. Checa, Africanos en la otra orilla,
Icaria Antrazyt, Barcelona, pp. 193-235.
MARX, K. i ENGELS, FR. (1978): La Sagrada Familia. La situación de la clase
obrera en Inglaterra, Grijalbo, Barcelona.
ROMAN, SAN (1994): La diferència inquietant, Alta fulla, Barcelona.
-10-
Antropologia Social
SEN, A. (1995): Nuevo examen de la desigualdad, Alianza editorial, Madrid.
VARELA, J. (1995): "La prostitución el oficio más moderno del mundo",
Archipiélago, nº 21, pp. 52-70.
VV, AA. (1993): Las drogodependencias: perspectivas sociológicas actuales,
Madrid.
VV.AA. (1995d): Pensar la igualdad y la diferencia, Colección Igualdad, vol. 2,
Fundación Argentaria-Visor Distribuciones, Madrid.
NUCLI 8. CULTURA I CIUTAT
CASTELLS, M. (1986): La ciudad y las masas, Alianza Universidad, Madrid.
FEIXA, C. (1998): De jóvenes, bandas y tribus, Ariel, Barcelona.
FERNÁNDEZ DURÁN, R. (1993): La explosión del desorden. La metrópoli como
espacio de la crisis global, Editorial Fundamentos, Madrid.
GIL CALVO, E. (1985): Los depredadores audiovisuales. Juventud urbana y cultura
de masas, Tecnos, Madrid.
MAFFESOLI, M. (1990): El tiempo de las tribus, Icaria, Barcelona.
SEGALEN, MARTINE (1993): "Identités culturelles et appropiation de l'espace", In:
J. Roman, Ville, exclusion et citoyenneté. Entretiens de la ville II, Éditions
Esprit, Paris, pp. 205-220.
Lectures:
FUNES, J. i ROMANÍ, O. (1986): Dejar la heroina, Cruz Roja española, Madrid.
GAMELLA, J. (1990): La historia de Julián. Memorias de heroína y delincuencia,
Editorial Popular, Madrid.
GOFFMAN, E. (1973): Internados, Amorrortu, Buenos Aires
HARRIS, M. (1980). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza edit.
LEWIS, O. (1982): Los hijos de Sanchez, Grijalbo, Barcelona.
MIQUEL, A. (1996): Un soc al pla, Govern Balear.
ROMAN, SAN (1994): La diferència inquietant, Alta fulla, Barcelona.
ROMANÍ, O. (1983): A tumba abierta. Autobiografía de un grifota, Anagrama,
Barcelona.
SUTHERLAND, E. (1984): Ladrones profesionales, La Piqueta, Madrid.
-11-