Divers L.107

DIVERS
„Pelmes'
Maria Mercè Roca
Al costat de casa han obert un basar molt gran
regentat per una família de xinesos. Hi venen de
tot; ara ja tenen els ornaments de Nadal: veig a
l'aparador uns tions amb barretina molt macos. Hi
entro a comprar una espelma. El noi xinès és darrere el taulell, i les
seves germanes vigilen.
Pregunto: “Sisplau, on teniu les espelmes?”. Una de les noies em
mira estupefacta. “Pelmes? –pregunta– Que són, pelmes?”. Em sufoco
una mica i començo a buscar per les prestatgeries mentre li vaig
explicant que les espelmes s'encenen, fan llum i es posen a sobre la
taula per fer bonic... Però les meves explicacions no il·luminen la noia,
que va movent el cap i repetint: “Pelmes? pelmes?; no sé...” Les
espelmes no poden ser gaire lluny, però quan tens tot de gent pendent
de tu els segons semblen hores. Amb ganes d'ajudar, una de les clientes
em dóna la solució: “Digues-li velas!”.
Això mateix! ¿Com pot ser que no se m'hagi acudit que parlant-li en
castellà tot està arreglat? Estic a punt d'escanyar-la, però aquesta dona
ho té molt clar: ¿quin sentit té que jo parli català al meu país, quin
sentit té que aquesta noia sàpiga la llengua del país on viu i treballa, i
per tant s'integri i pugui progressar, si dient-li velas sóc al cap del
carrer, m'entén, agafo les espelmes, pago i me'n vaig? Per sort les trobo
al tercer prestatge, de totes mides i colors, fins i tot hi ha ciris vermells
dels que s'encenen a l'església. “Mira, són aquí! –li dic, agafant-ne
una de color taronja–: una espelma.” La noia em mira alleugerida:
“Ah! –crida–, una vela!” I com si hagués caigut del cavall exclama, ara
sí, il·luminada: “Pelma es catalán!”
I per acabar l'article, un rodolí que són deures:
Homes i dones, nens i nenes!
Feu servir la llengua!
Parleu català!
Si no ho fem nosaltres, digueu:
qui ho farà?”
*
C.S.
El nostre company Rafel T., ens envia aquest missatge:
“Penso que aquest article interessarà a Català Sempre. És en castellà
perquè el web de La Vanguardia (de moment, diuen) només és en
castellà.
En Monzó té tota la raó. Ja és hora de fer veure això com el que
és: estrambòtic, ridícul, descortès, desconsiderat envers l'interlocutor
(i envers un mateix)”.
Li agraïm i el transcrivim tot seguit:
Un racismo cotidiano
Es la forma de decirle a alguien: te trato y te
trataré siempre como forastero no
bienvenido
Quim Monzó
El jueves, en la sección “Cartas de los lectores”, Lucero
Zamora publicaba una interesantísima. Llevaba por título
"Sensibilidad comercial" y decía: "¿Quién escoge el idioma, el cliente o
el vendedor? ¿Es en función del aspecto físico del cliente? Soy
peruana, hace dieciséis años que vivo en Catalunya y el catalán es mi
idioma habitual. Puedo usar desde un vocabulario técnico hasta un
registro coloquial sin problema, pero me pregunto qué se tiene que
hacer para no tener que cambiar al castellano cuando compro.
Alguna vez me he medio quejado, y me han contestado que tanto da
un idioma como otro. A mí no me da lo mismo, ya que yo había
iniciado la conversación en catalán. A veces se disculpan y cambian
de lengua; al fin y al cabo soy yo la clienta. ¿Cómo puede ser que en
unos grandes almacenes la señora que está a mi lado sea atendida en
catalán y a mí casi me obligan a volver a mi idioma materno? ¿Es
posible contratar personal con un sentido del oído más fino, capaz de
captar a los pocos segundos el idioma escogido por el cliente? No es
un enfoque político. Es un tema comercial. El problema es que se
cambia de idioma cuando se habla con un interlocutor que se ve que
es extranjero".
Las palabras de Lucero Zamora son excepcionales porque narran una
situación habitualísima que las víctimas comentan sólo con los amigos.
Muchos catalanohablantes tienen en el cerebro un chip que hace que,
en cuanto notan un mínimo acento en la voz de la persona que se les
dirige en catalán, cambian inmediatamente de lengua y les hablan en
castellano. Creen que es un gesto cortés pero pocas cosas hay tan
descorteses hacia alguien como rechazar su interés por expresarse en
la lengua del país donde está.
Hace un par de años estaba en un bar de mi barrio y entró un chico de
veintipocos años. Saludó –"Bon dia"– y pidió a la propietaria "un
entrepà de tonyina". Como tenía un ligero acento, no sé si brasileño o
portugués, la dueña, catalanohablante, le habló en castellano todo el
rato, mientras el cliente –portugués o brasileño– le hablaba catalán a
ella, y ella hablaba en catalán al resto de clientes: a todos menos a él.
Demencial.
.
Inconscientemente o no, es una forma rotunda de decirle a alguien: no
hagas ningún esfuerzo por hablarme en catalán porque ahora mismo
levanto una barrera y te trato y te trataré siempre como forastero no
bienvenido.
.
Deben creer que eso les hace quedar como cosmopolitas. Lucero
Zamora es peruana, y he visto la misma actitud con amigos ingleses,
guineanos, norteamericanos, marroquíes, italianos, rusos... Si les
detectan un acento o unos rasgos que consideran forasteros, nada de
hablarles en catalán. ¡Faltaría más! De hecho lo que les están diciendo
es que no se esfuercen, que a su casa –a la casa íntima de todo
ciudadano que es su lengua– no los invitarán nunca. Es, pura y
simplemente, racismo.
La Vanguardia, 15/11/2011
*
Parlem de llengua
Que la llengua catalana no es troba en el seu millor
moment és una obvietat que no cal explicar.
.
Que el Departament d'Ensenyament està rellançant el
programa d'immersió lingüística a les escoles catalanes,
perquè el relaxament dels darrers anys ha fet que el
castellà comenci a usar-se no només pels passadissos i patis dels
centres sinó, fins i tot, en algunes aules, demostra fins a quin punt
s'han encès totes les alarmes justament en el moment que els tribunals
espanyols, amb la connivència de l'Estat, volen introduir el castellà
com a llengua vehicular.
.
A les Illes, el president Bauzá ha posat el fre a l'ús del català i al País
Valencià cada cop són mes descarades les retallades a l'ensenyament
en valencià, malgrat l'augment de la demanda. Però ara, fins i tot a la
Franja s'ha plantejat revocar la Llei de Llengües, sense ni tan sols
haver entrat en funcionament. Cada cop s'agreuja més la situació del
català en tot l'àmbit lingüístic i s'accentua la impotència dels
catalanoparlants davant de les decisions polítiques i jurídiques
espanyoles.
.
Que el mateix Jordi Pujol hagi demanat a la policia de Catalunya que
usi el català quan s'adreci als ciutadans de Catalunya demostra fins a
quin punt ha arribat l'espanyolització del nostre país. Que la sentència
del Tribunal Constitucional contra l'Estatut és un dels atacs més greus
que ha patit la llengua catalana en els últims 30 anys és un fet
indiscutible, no només perquè ens allunya d'aconseguir la normalitat
nacional, sinó perquè posa en perill la cohesió social i, malgrat això,
cap polític català no n'ha fet menció durant la campanya electoral.
.
Des de fa temps, sabem que la política del PP consisteix en fer
desaparèixer el català dels llocs on governa, però en els darrers anys
s'hi ha afegit també el PSOE, donant suport a totes les sentències
contra el català. A Espanya, els intel·lectuals i els polítics que, durant la
transició i els anys vuitanta, es van pronunciar a favor del català, ara
callen o ja no gosen dir res per por al linxament mediàtic.
.
En aquestes circumstàncies és molt important que la llengua
catalana sigui un eix prioritari en totes les campanyes del partits
polítics catalans, per això estaria bé saber perquè cap dels polítics
catalans no ha parlat ni de les sentències, ni de l'ensenyament en català
ni de cultura catalana.
.
Estaria bé saber perquè els polítics catalans han parlat tan poc de
llengua en aquestes eleccions espanyoles quan és, precisament, l'Estat
espanyol qui podria resoldre bona part dels problemes del català.
Carme Forcadell
Vicepresidenta de la PDD