parroquia de sta maria de camprodon 19621028

La Realeia de Cristo dimana de que en
El hay una sola persona divina y también
del oiicio de Redentor
de la Humanidad.
Bajo este aspecto és
una Realeca de conquista tangrienta y
por el amor con que
iue realisada reclams
una sujacoión volun
taria y por amor ya
que amor con amor se
paga. Y Cristo ha venido al mundo para
relnar por amor en los
oorasones de los hombres. Redentor singular es nuestro Rey. Nadie còmo El ha reinado ni jam&s reinaré en
la humanidad. El esté por enoima de todos
y no obstante se haoe igual a nosotros para
recabar nuestra amislad sincera. Es reinado
nYIYÀ
CRISTO
de Padre, de Amigo, de Esposo fiel de las
almas. No es reinado politico, de armas, de
riqueses, influencia econòmica o social.
Es reinado de justícia, de paz y de amor.
Laboremos para extender este reinado
de nuestro Jesús. Una oraoión ardiente
HOJAl
salga de lo intimo de
nuestro ser ouando
rezamos aquella petición del Padrenuestro: fVENGA A NOSOTROS TU REINO».
Este reino es la Iglesia, Esposa de Cristo
on la íierra. Este reino
es la gràcia, vida divina en nosotros. Este
reino es la conformidad con la voluntad
de Dios por amor,
pues éste es el cairino
por donde Dios I. .la.
Este reino es el Espíritu de Cristo quç
mueve a las olmas a
la conquista de sus
hermanos completando la Redención en los
miembros y por medio de los miembros, del
Cuerpo Místico.
Reina Cristo y viva este Reinado, en los
REY!!
Índividuos por la gràcia, en las familias
por el amor sobrenatural y en la Sociedad
por la sujeción a la Iglesia. Que Cristo
Rey sea para todos, el Rey que se aclama
por amor a fin de poder reinar con El por
toda la eternidad.
OOMINOO,
aa Dl o a u B i i D I I96a
Ala
s
DoRi. XX d. P·nt·cetté·
Aflo II
NÚM. 97
laJatcMn j AdalahlcMMiíi
- AfuUd^ll
VICH
TMirtl
DaMiK» >««•<• *• I ^ J S S • 1 4 M
Comentem
£n aquell Untpò,,,
Joan. 18, 33-37
tLlaoors Pllat se'n tornà a dintre el pretori, cridà Jesús, i li digué:
— Tu ets el rel dels jueus?
Jesús respongué:
—Dius això de per tu mateix, o bé d'altres t'ho han dit de ml?
. tlat oa respondre:
—Que potser sóc fueu. Jo? El teu poble
I els grans sacerdots
t'han
lliurat a ml; què
has fet?
Jesús
contestà:
— El
meu
regne
hagués
estat d'aquest
món, els meus
homes
prou
_
haurien lluitat
'^^'^
perquè no fos lliurat als jueus; però de fet,
el meu regne no és pas d'aqul.
LI digué Pllat:
-Per tant, tu ets rel?
Respongué Jesús:
— Tu mateix ho dius, sóc rel. Jo per
això he nascut I per això he olngut al món,
per donar testimoni de la veritat; tot aquell
qui és de la oerltat, escolta la meoa oew.
JUBILEU
La Reialesa de Crist proclamada per Ell
mateix davant el Jntge que volia condemnar-lo
és la Reialesa de tots els temps proclamada
també enmig de les tempestes i turbulències
per les quals ha de passar l'Església, el Crist
total, de què parla Sant Pan. El reialme de
Crist no és d'aquest món perquè no està configurat per les coses temporals però no ens
equivoquem: les coses temporals també pertanyen a Crist com Rei. Les ha conquerides
totes mitjançant la seva Redempció qoe ha set
com una nova creació. Rei de la societat, Rei
de les famílies qoe la composen. Rei de les
estructures socials car sense Crist esfondraran
la Humanitat, Rei dels cors dels homes tots,
tant dels creients com dels pagans, com dels
rebels. Oenría ser Rei per aclamació nnànim
però si aquesta no es dóna, Oéu Pare estableix
el reialme de Crist independent de la voluntat
lliure dels homes. Serà on Rei que al seu
temps prendrà vet\)ança complerta dels seus
enemics als quals ha de subjectar abans no
lliuri el sen Reialme al Pare.
En tots els temps, molts es subjectaran per
amor al nostre Rei benigníssim i amorós.
Aquest són els qui entenen la veritat que ens
ha portat Crist i aquests són els qui escolten
la seva veu. Proclamem la Reialesa de Crist
d'una manera social i pública. Que Ell regni i
el seu regnat ens portarà la pau car ja Isaias
havia predit que el Messias seria «Príncep de
la Pan>.
DE
DIFUNTS
Des del mig dia del dia 1 fins a la mitja nit del dia 3, per cad4 Wsita que es fit a
una església on hi ha el Santíssim (encara que signi reservat dins el Sagrari) es gnahya
INDULGÈNCIA PLENÀRIA per als difnnts. Es resen sis Pa·v nostres a intenció del
Sant Pare; confessió i comunió segons costum.
POR SUS FRUTOS...
Propaganda, papel, declaradones a la prensa, programes, promesas, intervius.. Radio, cine,
teievión...
•Palabras, palabras, palabras». (Shskespeare)
Idolatria de la letra impresa, tirania de la
prensa, sugestión de los anünclosi esclavitud
general... |E1 siglo XXI
Veinte siglos antes, lesucristo nos previene
y frena nuestra ingenuidad: <es por los frutos
por los que se conoce al éibol...». Aun cuando
montafías de perlódlcos y horas y més horas de
radio quleran convenceinos de que un peral es
una encina, nos bastaré mirar si lo que pende
del érbol son peras o son bellotas.
Però, alerta, que el aviso de Jasús nos afecta
también en el sentido de que, para los demés,
somoi tamLién érboles.
Deftnidones, declaradones, protestes de
adheslón, llbios y revistes, discursos y conferencies, gqlones radiofónicos... Si, si... Y tios
írutot?
Mucho hablar de «desprecio del mundo» y
resulta que los crstlanos SOMOS ese mundo.
Mucho hablar de «orden cristiano» y tal
orden no se encuentra ni en los paises oficialmente tales.
lUo explica esto la apostasla de las masas?
Porque «los hijos de este siglo son més aagaces
que los hijos de la luz>) esto es, en lo de no
hacer tanto caso de las palabras como de los
hechos ellos lo slguen més al pie de la letra
que nosotros. (Y tal vez precisamente por esto,
continúan en la apostasla...).
«No el que DICE... slno el que HACB
«Bl que hace la vo'untad de mi Padre».
Porque el Reino de D'os més que decirse,
se hacci més qus el anuncio pomposo del fruto
futuro es la cosecha y el goce del fruto presente.
Lo dice el refrén: «obres son amores
I. R. T.
28. DOM. XX D. PENTECOSTES.
FESTA LE CRIST. Oferim els nostres
homenotges a Crist Rei i procurem
que el seu regnat penetri en totes les
esferes socials.
29. Dll. St. Narcís.
30. Dm. St. Marcel, mr. St. Alfons
Rodríguez, nat o Segòvia i germà
coadjutor, porter durant 30 anys a
Mallorca, insigne per la seva humilitat,
obediència i do de contemplació.
Sts. Candi i Lucò, mrs.
31. Omc. St. Nemesi i Sta. Lucila,
mrs. St. Eustaqui, b. i St. Quintí, mr.
NOVEMBRE
1. Dj FESTA DE TOTSANTS (de
precepte), dedicada a commemorar la
vida santa de tots els que estan al cel
glorificats per Déu. St. Benigne, pvre.
2. (Primer divendres). Lo commemoració de fots e/s fídels difunts. Jornada
dedicada a pregar per tots els que
•stan al Purgatori. L'Església ofereix sufragis extraordinaris per ells
avui. Olm, si p o d ^ les tres misses que
diu el sacerdot. St. Víctori, b. i mr.
3. (Primer dissabte). El Beat Pere
Almató, fill de Sant Feliu Sasserra,
màrtir de Crist, exemplar pels joves
cristians. St. Armengol, b.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
^stf»í'é'€it^^^j
Sóc una mare pobra que vaig tenir l'alegria aquest any de tenir un fill a la Primera
Comunió.
La nostra festa fou íntima, senzilla, complerta. El meu fill feia quatre anys que assistia al Catecisme Parroquial i no ignorava
pas la triomfant metamorfosi que s'operaria
en la seva onimeto.
•••o^re
No. Aro no el necessita. Sóc jo la que
tinc de tenir el rellotge sempre a mà per
omplenar les hores de la seva vida de dignitat i de cuidar ordenadament el seu cos.
Els seus ulls eren brillants per la felicitat
que no li cabia al cor, et seu front blanc,
alçat, com el meu, ja que no devia ni cinc
cèntims a ningú.
T'tio vull contar, mare que em fas la gran
mercè de llegir-me: No vaig estrenar res.
Vaig vestir-me amb el millor que tenia i amb
prou decència perquè no tingués d'avergonyir-me davant del Rei de Reis.
Estic segura que vaig tenir la sort de fer
llàstima a algunes mares que anaven carregades de lluents anells i de robes costoses
i que, pel fet d'ésser la seva posició social
ton modesta com la meva, si no m'haguessin
fet riure m'haurien inspirat més llàstima que
la que jo els proporcionava.
També vull contar-te que el meu fill va
estrenar un vestit que no era d'almirant ni
de capità. Tampoc era túnica. Però era un
vestit seriós que li esqueia molt per al gran
moment per al qual va servir-se'n. I, t'ho tinc
de dir: no t'esgarrifis. El meu fill no portava
rellotge polseral
Creu-me, quan et trobis en lo incomparable felicitat d'una Primera Comunió, sigues
només una mare pobra. No vulguis ésser
tombé una pobre mare.
JULITA
W
VH SI PARA TODA UNA V/DA
Exige una preparacfón.
Servicio prematrimonial por correspondència
Delegación diocesana: Casal, S. José, 24. IGUALADA
INCONMOYIBLfi
Jesucristo, al fandar la Iglesia, hizo a San Pedró cabeza
visible de ella.'
Recoerda el diilogo entre Crísto y el prímero de los
apóstoles, transmitido por el evangelista San Mateo:
2)/^ ^
D>^r^
A V L t£il
«—Tú eres el Cristo, el Hijo de Dlos...».
« - Y Yo te digo que tú eres Pedró, y sobre esta piedra
edifícaré mi Iglesia, y las pnertas del inflem o no prevalecerin
contra ella».
En otra ocasión les decía Cristo a sos discfpnlos: «Yo estoy con vosotros hasta la consnmación de lot siglos».
Por tanto lo Iglesia no podia acabar con Pedró ni con los demàs apóstoles.
.^ ,
De lo coal se dedoce qne el sacesor de San Pedró, a sn muerte, tendría qne ser ej \eíe
snpremo de la Iglesia, y así socesivamente hasta el fln del mondo.
'"' "''•'
DIo Jesocristo a Pedró —y, por tanto, a sus sncesores— jarisdicción y antoridad sapVèm^
sobre, la Igletií, y, loego, Infalibllidad para gobernarla sin mezcla de error en coestiones de fe
y costombres, como veremos.
Et Papa tiene, por derecho dlvino, verdadera potestad de jarisdicción, ordinària, inmemediata, plena y suprema, con poder de mandar, de obligar, de jozgar y de castigar, si es
necesario, sobre todos los fieles, sacerdotes, patríarcas y obispos —los coales, en comanión con
el Papa, tienen poder de regir y gobemar sos respectivas diòcesis—.
Tan es así qoe San Bernaido decia a Engenio III: «Del orbe tendri qoe salir qolen qoiera
hilhr algo que no esté bajo to jarisdicción», porqoe todo, de ona forma directa o indirecta,
esti relacionado cun el fln ultimo del hombre. — R. R.
\À^^ ^ffí
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
/t>c^o tfvf t · t r o í e ^ e r
No se daja arrattrar por el medio ambienta.
Hoce lo qua tiana qua hacar, cuanto antas major.
Haca esfuarzot para sar lo mds comprentibla posibla.
TrobaJQ para adquirir catagoría profational an su oficio.
Domina al ganio cuando hay controdiccionat.
Guardo al ordan an lut cosos y tiampo.
Evita las discusionat boldlat.
Eicoga lo difícil paro adiattrarta.
Et nobla y tincaro an tut promatat y afirmaclonat.
Pratcinda dal qué dirdn los otrot.
Obra tiampra lo qua va ser major.
Ayuda o lot damòs iln esparar racompento.
Tiana conciancia limpio y tranquilo.
Llava una vida matódica da piadod virfl y afectiva.
Espera en Diol àntat qua an su acción y an la da los damús.
ECO.
V I V EN CI A S
Un jove protestant interroga el Sagrari
Els camins de Dén són tant inescratables
com sorprenents. Un jove militant d'un grop
protestant actiu, va a cursets. Curiositat?
Inquietud? La gticia de Déu obraiit una vagada més una meravella.
Estimava fondament i sincera a Crist. Treballava esforçadament en difondre l'Evangeli.
No creia però en l'Eucaristia, ni en el dogmes
marians Ho combatia. Què li dirà el curset?
—<Tú amas mucho a este Crísto de que
hablas y al cual sirves. No lo dudo. Quiza mis
qte yo. Te lo concedo. Però yo le tengo a
seis metros de distancia. Yo le comeré dentro
pocas horas. Tú, no».
Aixf li pirlava un sacerdot. I aquesta era la
preocupació que omplenava tot el seu ésser.
—«No es vvrdad», contestava ell.
—«tY si lo taere?>, responia el sacerdot.
L'interrogant cada moment era més insistent, urgint una resposta, una decisió.
Cercava arguments. Volia demostracions.
Calia fel
I a mitja nit, quasi ja a la matinada, ell sol
se'n va davant el sagrari.
Tremola. Viu uns minuts d'intensitat vital
extraordinària.
—«Senor —s'atreví a dir en veu alta— yo
U amo. Lo sabes. Y tu me amas. Lo sé. Si es
verdad que estis aquí, que Tó eres Pan Vivo,
dímelo. Tengo derecho a saberlo. No me
llamaràs por mi nombre. Ya lo sé. Però tienes
iníinitos caminos para llegar a ml mente y a
mi corazón, como inflnito es tu amor.
• *•
Orgull? No. Hcmilitat pidolant amor. Un
neixement espiritual, un part espiritual és
tremendament dolorós. 5Creo Sefíor però guia
i anmenta mi fe>. I un dels infinits camins del
Senyor va penetrar en la intimitat orant del
jove protestant. La seva comunió fou circumdada per un sanglotar viril d'una trentena
d'homes que agralen una vegada més els beneficií de Déu. - J. PEDRAFINA
no dlce ni diré jamés que el deber de la fecundidad debe ser cumplldo a cualquier preclo.
Hay otros deberes que eventualmente pod-ói
pasarle delante. Note que digo «eventualmente». Para resumiri la Iglesia por motivos justos
y razonables dice que es lícita una reguiación
5« habla hoy de la •reftulación d» nacimientot' de nacimientoa y hasta en algunes casos puede
en la familia. lla Igleela aprueba eitoe mitodoel hablarse de un deber grave de los espoíos Esta
Le agradeceri unee orientacioneí puu a vecte le reguiación NUNCA puede obtenerse por medios
habla de una manera que parece anticriíHana. ~ antlconcepcionlstas y antinaturales, cualecqaiera. No puedo en esta sección, ser més explicito.
Eduardo.
R.-Apruebo la locución que Ud. emplea Conviene que los novios y luego los esposos,
adquieran una sòlida foimación matrimonial
«legulaclón denicimientos». Hay quien dlceí
•control de hijos» y esta manera de hablar no es a fin de conformarse con las exigències de la
tan cristiana. La Iglesia propugna que el fin condencla que es lo que proclama la Iglesia en
primario del matrlmonio es la procreación però su Mora|.
]
CONSILTORIO
UN REFRAN CHINO
«Caando hables con nn ciego, cierralos
ojos». Me ha hecho pensar mncho este refrin
chino Reducldo a nna palabra, qnizàs ser{a
esta: comprensión.
Es todo on mando poblado de débiles
—ciegos de caerpo o de espfrio— qoe necesita
comprensión.
Existe el débíl flsico. No tiene él la calpa.
El pobre nació as(. So caerpo enfermizo necesita costosos caidados. Es impotente. No
pnede resolver nada a nadie. Snfre y hace
snfrir. Raras veces se ve arropado en verdadero carifio.
Exis^^e el dèbil mental. No solo el hombre
anormal, el sometido a reclasión. Sinó los
qne padecen profunda abalia. Son pesimlstas,
inesponsables, indolentes. Caminan tristemente por la vida y siembran ligrimas.
Existe el débíl económico. Lo es el pobre,
el qoe se abraza con el hambre y la desnodez,
sin on techo acogedor. Y también el qae vive
apretado por la deoda, por el vencimiento de
los plazos. No tiene segoridad para el fotoro.
Hnye de ser descobierto. Disimola sn debilidad.
Exiete el dèbil cultural. No se ha formado
para la vida. Es on cero. No tiene amistades.
No se atreve a intervenir en reoniones. Tiene
qne retraerse. No sabé. Perdió el tiempo.
Existe el dèbil social. No tiene apoyos,
ambiente, simpatia. Lo abandonan todos. La
convivència homana le atormenta.
Existe cl dèbil afectiva. Nonca sopo lo
que es carifio. Es egoista y horafío. Sin comprensión para los demis. Sin riqueza de sentimientos. Acerado y doro en so critica, en
so's exigencias. Ignora la sonrisa. Incapaz de
dar on apretón de manos y on beso. No felicita a nadie Jamis le saltan las Ugrimas.
Existe el dèbil religiosa. Apénas cree nada.
Apenas espera nada. Apenas tiene idea de
Dios. La Iglesia no le dice nada.
Existe el dèbil de caràcter. Es desordenadò, perezoso. Se cansa de todo. No sabé
enfren<arse con las dlflcoltades. A veces trata
de enganarse con gritos inoportonos o pofie-
tazos a destiempo. Però los demis se rien.
Saben qoe no pasarà nada.
Existe el dèbil moral. El de las continaas
promesas a Dios, al companero, a so mojer.
Solo promesas. Jamàs se recompone. Coalqoier tentación basta. Socombe.
Existen màs débiles. El dèbil polftico, sicológico, administrativo... Coesta mocho confesai* la deb.lidad. Hay qae descnbrírsela con
cautela, como qoien no ha observado nada.
Es la primera exigència de la comprensión
con el dèbil. Debe ser ayodado sin proclamar
so debilidad. No tolera la compasión. Qoeremos qoe se nos entienda, qoe se nos comprenda. Qoe el otro se sitúe en nnestro ponto
de vista y aprecie lo razonable de noestras posiciones. Como nos comprende noestra madre.
El mondo necesita comprensión. Però
comprensión cristiana. Una comprensión
qoe no sea ona debilidad mis. iQoé bien nos
comprendió Cristo anonadindose hasta nosotros y elevindonos hasta Gil jQoí fina es la
carldad cristiana para comprender al dèbil fortaleciendo so debilidad y elevàndolo al orden
natoral y sobrenatural establecido por Diosl
«Coando hables con on ciego, cierra los
ojos». Solamente poniéndonos en so punto de
vistt —si es qoe vale la expreslón—, le comprenderemos. Con comprensión cristiana.
A. B. de V.
Parròquia de Santa Moria de Camprodon
Diumenge, dia 28 d'Octubre de 1962—Festa de CriSt Rei. A dos quarts de 8,
Missa en sufragi d'Anna Puigvert (a. C. s ) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del
Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s.) A les 12, Missa d'acció de gràcies a Sant Pancràs. Tarda, a les 8, Missa Vespertina, én sufragi dels difunts Peitiví Blanch (a. C s ) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Solemne
F-unció Eucarística amb Exposició Major, Sant Rosaii, Visita al Santíssim i Processó
per dintre el Temple. Hi son invitades les Magnífiques Autoritats, Coliegis i fidels.
Dilluns, dia 29 —h dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts famílies FcntSalgado ^a.C s.) A les 9, Missa de Novena en sufragi de Joan Coll Gardella (a.C.s.)
Dimarts, dia 30.—A dos quarts de 8 i a les 9, Misses en sufragi dels difunts Hotel Claret.
Dimecres, dia 3í. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Vila Molas
(a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi dels difunts famílies Moncanut Moner (a.C s.)
Dijous, dia primer de Novembre. — Festa de Tots Sants. A dos quaits de 8,
Missa en sufragi de les Germanes difuntes de la Congregació del Hospital. A les 10,
a l'Esglcsia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi dels difunts família Güell
(a.C.s.) A les 12 Ofici cantat per el Cor Parroquial. Nit, a les 8, Miso Vespertina,
en sufragi dels difunts família Antoni Sun oca Claret (a C.s./ Tarda a dos quarts de
4, Rés del sant Rosari (avui es resen les quinze denes) Després de rezar el sant Rosari anirem al Cementiri on es diran les Absoltes de costum (Avui des de migdia fins a
deiiià a les 12 de la nit es guanya el Jubileu de Difunts, confessant, combregant i resant en cada visita sis parenostres a intenció del Papa. Es guanyen tantes Indulgències Plenàries com yisites es tacin a l'Església. El Jubileu es pot guanyar en ei Dia
dels Difunts o bé el diumenge següent. També es guanya Indulgència Plenària visitant el Cementiri el dia dels Difunts i^els vuit dies següents pregant pels Difunts
encara que només sigui mentalment).
Divendres, dia ^.—Commemoració dels fidels difunts. (Avui no es de precepte) A les 7, Misses en sufragi 1.* de Balbina Perramon de Birba, 2 ' difunts família Birba Cordonu', 3 " Ignasi Comas. A les 9, a l'Església de Nostra Dona del Carme es diran dues Misses pels difunts família Güell (a.C.s.) A les 10, a l'Església Parroquial Ofici cantat pels difunts de la Parròquia.
Dissabte, dia 3.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts família Rosa
Vila Picola. A les 9, Missa en sufragi d'Andreu Iglesies (a.C.s.)
Diumenge, dia 4 de hlovembre.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts famílies Planella-Pous (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme,
Missa en sufragi de Joan Palomé (a.C.s) A les 12, Missa en sufragi de Joan Casadesús (a. C. s.) Nü, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Matilde Planas. Tarda,
a un quart de 4, Catecisme. A les 4, sant Rosari, Mes del Roser i Visita al Santíssim.
Veu de la Parròquia. Amonestacions Canòniques. Primera de Toma's d'A.
Alonso Pérez, solter, natural de El Madroíío (Sevilla) i veí de Camprodon, fill de
Tomàs i Roser; amb Juana Zamudio Motilla, soltera, natural de Morón dé la Frontera, veïna de Camprodon, filla de Bartomeu i Trinitat. — Segona de Josep Luengo
Sierra, solter; amb Rosa Torrent Soler, soltera. — Domènec Planesas Pérez, solter;
amb Pilar Ruart Ribes, soltera.
Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria fou regeneiat i incorparat
a Crist, Pilar Basagaíïas Montalvo, filla legítima de Josep i Àfrica. Que sia una santa
Cristiana!.