£OITOniAL ÍBUENOS DIAS, SR. EMPRESARIO DE CINE! lENE Ud. en su mano un rasorta podaro;!simo para hjcar un mal inmanso y, por anda, eontraar una responsobilidad enorma,y para sembrar el bien y merecer golordón paranna. Y porqua astd Ud. en una encrucijada fatídica, queremos soludarle hoy y hablarie claro. Para tener el negocio qne Ud. manejo, no basta ser una persona de iniciativa para ganar mucho dinero. Es preciso, ante todo, ser persona de conciencia bien formada, de responsobilidad plenomente oceptoda y de criterio sólidomente cotólico. Porque Ud. no ignoro que ette negocio es muy distinto de otros negocíos. Se adentra en el tarrano moral y Ud. puade «motor» o las olmas da sus clientes espectadores propindndoles veneno en dosis mortlferos. Ya sé que Ud. puede oiegar que cada uno es libre para asistir o no; que hày una censuro estatal que selecciona los espectdculos; que Ud. no intenta mds que el negocio... Cuondo Ud. olego estos motivos de descorgo, si tiene conciencia despierto, estoy seguro que ella protesta. El cine, con su atroctivo poderoso, ejerce hoy una foscinación tal que el espectador no puede resistir. Lo censura avisa, però hoy muchos modos de saltar la volia. Ademds, la censuro no inmuniza contra el peligro que existe, oun en el hon^Lre cosado y maduro. Y el negocio, amigo, no excusa. Montar una ascuala de viciós, como ganerolmente es el cine, tenar uno salo donda por falta da vigilància se puedun cometer atropellos a lo moral, esto no se puede Mamar negocio. Tiene un nombre mds fuerte. Y Ud. es el mayor responsable. En fin, Sr. Empresorio: Ud. tiene un oficio muy peligroso. Este es nuestro BUENOS DIAS de alerto. DOMINGO, 14 D l OCTUIM Dl 1963 DDm. XVIII 4. AAO II tantacMtét NÚM. «S RadaccIAfi y AdutinliIrBclAfli Ap.rt.do11 VICH UUf. )7« D·pi·ll· Intl. B. 14.3» • 14M frht aijir... EN AQUELL TEMPS... Mateu. 9, 1-8 <Aleshores va pujar en una barra, passà a Valira riba, i anà al seu poble. I li presentaren un paralític ajagut en una llitera. Veient Jesús la fe d'ells, digué al paralític: —Confiança fill; et són perdonals els pecats. Alguns dels (p^ ,-v ;> escribes es di*"<*' gueten interiorment: •—i4 q ue s t blasfema. Veient Jesús els seus pensaments, digué: —•(jPer què penseu maliciosament en els vostres cors? ,> Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats, o bé dir: Aixeca't i camina? Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l'home té potestat a la terra de perdonar pecats - diu llavors al paralític — : Aixeca't, pren la teva llitera, i vés-t'en a casa teva. Ell s'alçà, I se'n va anar a casa seva. En veure-ho les multituds, van témer i van glorificar Déu, que havia donat tal potestat als homes". Comentem Porten un paralític davant Jesús. Bona gent qne ajada el malalt. Avui manqoen brzços per portar molts paralítics davant Jesús, paralítics de l'esperit. El moviment d'apostolat seglar cerca aquests ajudants. Enrolem-noshi^car hi ha Hoc per a tots. Un apostolat global i de totes les forces Dic de «totes» puix ho ha dit el Sant Pare. Un moviment de seglars apòstols que intentés «acaparar» l'exclnsiva de l'apostoht, seria fals de socarrel. Que els seglars i les Parròquies cerquin motius d'enrolameot i que tots treballin en la seva esfera i coordinament: les Filles de Maria, l'Apostolat de l'Oració, les Associacions eucarístiques, El Pa de Sant Antoni, Les Conferències de St. Vicenç, la Minerva, el Roser, els Cursets, l'Acció Catòlica... Tot són braços necessaris i cap desdenyable. Units tots amb el mateix ideal i quiscún cerqui el seu lloc. Hi ha feina i molta, per a tots. Però no ens donem empentes d'egoisme, d'exclusivisme, de comparació odiosa... Li perdona Jesús els pecats i ens ensenya com pot fer-ho realment car acredita que es Déu. Un mira-le de tal faisó i fet invocant el el poder diví, no podria permetre'l Déu, si Crist fós un falsari. Noi Crist és Déu i ho prova abastament. Puede pecarse gravemente en el baile: 1.°, por consentir pensamientos, deseos o complacencias libidinosas; 3.°, Por ponerse en peligro grave y próximo de consentiries, annque de hecho no se consientan; 3.°, por cooperar al pecado grave del compaftero; 4.o, en ciertos ambientes, por escindalo por los que lo presencian. En el segnndo caso, podria excusar de pecado una grave causa, siempre que procnre poner los remedios oportunos. En el tercero, igualmente, con tal de que no se permita nada claramente lujurioso. Y después del balle no es menor el peligro, al regresar a deshora y por lugares solitarios. (Normas de decència cristiana) ptRfii Dt lA mm /^jLtiiciiaacié activa Parlem moltes vegades de «Misses dialogades», i aquesta expresió no ós pròpia. La Missa no 6s cop diàleg entre el sOcerdot i el poble. La Missa és una pregària en comú que tots, sacerdot, ministres i poble, oferim al Pare. El poble ratifico amb l'AMEN les oracions que el sacerdot que presideix l'assemblea fa en nom de tots els reunits. En lo Missa no ens intercanviem idees, ni entre els altres ens fem preguntes informatives. Si el sacerdot demana al poble que pregui (en l'corote frotres»), és més que un diàleg, una incitació o obrar una acció sagrada de conjunt; per això es diu: «que el meu i el vostre sacrifici pugui ésser acceptat per Déu Pare omnipotent». Per tant, una participació activa en la celebració eucarística no vol pas dir anar a ciudor al sacerdot, sinó anar a o|unrar-nos amb el sacerdot, per formar un sol bloc i una compacte assemblea de pregants. Hem de treure i exiiar la mentalitat q je el poble que participa en la Missa 4i un conjunt de persones a les quals els és lícit fer una pregària incompenetroda (encara que sols sigui externament) i no unànime amb la pregària i acció del sacerdot, que si bé a ell li pertoca dir-la en nom de tots, no per això deixa d'ésser la pregària de tots. En la Missa no «dialoguem» els uns amb els oltres. En la Missa som tots que amb un sol cor i una sola expresió (cada u segons li pertoca) ens dirigim al Pare per Jesucrist, en l'Esperit Sant i en l'Església universal. Per això, més que parlar de «misses dialogades», tenim de parbr de «Misses participades activament>, que no és pas el mateix, ni d'un bon tros lluny. R. P. 14 DOMINICA XVIII D. DB PBNTECOSVES.- Sf. Calixf, papa I mr., gran Ponlffex conegut per havei fet l'ampliació de les catacombeg que porten el seu nom. Sf. Evarist, mr. i Sfa. Forfunafa. 15. Dll. ^\a. Teresa dt Jesús, reformadora de l'Ordre carmelitana, Doctora Mística pels seus escrits, morta als 62 anys, i canonitzada el 1622, Sf. Sever, b. 16. Dm. Sfa. Eduv/gis, vda., educà santament els seua sis fills Eutrà oblata al monestir on era supstlora una filla seva, i moil plena de mèrits per la seva caritat. Es Pationa de Polònia. Sf. Ga/deríc, pagès, i Sf. Gol, ab. 17. Dmc. Sfo. Morgorito M.° Alacoque, religiosa de la Visitació i confident del Sagrat Cor de lesús. Propagà la devoció al Cor Sacratfssim. Sf. VIaríò. 18 Dj. Sf, Lluc, evangelista, metge, company de St. Pau. Composà l'Evangeli i els Fets dels Apòstols. Sf. IÜÍ\. 19 Dv. Sf. ?w^ d'A/càntaro, reformador de I Ordre dels Menors, vaió d'austerissima penitència, conseller de Sta. Teresa. Sf. Varó, cf. 1 Sf. Ersferi, b. 20. Ds. Sf. Joan Conci, cf. polac, professor d'Universitat, eminnent per la seva humilitat i caritat. Sfa. /rene, v. i mr. Sf. kr\bm\, mr. D O M U N O ESQUEIXOS DE LA VIDA Els fills porten a Déu EI cas d'en Robustià era xocant en plena forma. Ell un escriptor de fama i de talent, havia estat educat en l'ateisme pràctic i només sabia atacar la religió. Malgrat tot quan fou hora de prendre muller havia escollit una noia pietosa i ben formada en religió. -Sembla que vulguis canvjai de rumb, 11 fiblaven els amics de tertúlia. -Què voleu que us digui. A casa vull ordre 1 pau i em sembla que l'Antònia ho porta a dins. -Pare nostres porta a dins aquesta noia. I tu acabatàs ressnt.. Robustià els deixava dir. No era pas per fer-se religiós que es volia casar amb l'Antònia. Era senzillament que volia ser feliç i no es fiava de qualsevol. Es casaren i una de les condicions que prèviament havia fet jurar l'Antònia a en Robustià «sota paraida d'honor», era que deixaria edudor els fills en catòlic 1 ell no s'opoosaria a aquesta tasca de la muller. Al cap de poc anys la llar d'en Robustià era alegrada pei quatre infants ben xiiois. Cresqueren els menuts i aviat es tratià de que el més crescudet havia de fer la Primera Comunió. El pare no s'hi oposava pas, tanmateix. Deixava fer. A les vesprades de l'hivern quan era a casa aviat, sentia com la seva esposa anava explicant Catecisme al seu fillet. De mica en mica també ell anava assimilant alguna cosa. Era tan afectuosa la seva esposa i ho explicava tant bél Se'n donà compte l'Antònia que el seu home anava interessant-se per aquelles lliçons. Es clar que en el diari ell diria tot al revés. Però què hi fal La qüestió era sembrar. -Mai no hauria dit que fossis tan bona catequistar Antònia. - N o em Uois, qtie no val la pena. Faig el que puc. Un dia vingué la batalla oberta contra l'incrèdul. L'Antònia ho havia planejat de temps. Era una vesprada d'hivern. L'Antònia ho havia planejat de temps. Era una vesprada d'hivern. L'Antònia fingí que estava molt ocupada... - Escolta, Robustià. Vull demanar te un favor. M'hauries de suplir. Avui no pac explicar la lliçó de Catecisme al menut. Fes-ho tu. Ell ho desitja que tu li facis també la teva explicada. No m'ho neguis. Realment en Robustià no esperava aquesta sortida de lo seva muller. I mireu com hi consenti i ja no aquella vesprada sinó moltes vesprades i molts dies fins el dia de la Primera Comunió. 1 succeí e| què era lògjc. -I tu, Robustià. no aniria bé que fessis també la teva primera Comunió? Estàs ben informat. Ja creusi Ets tots un altre. Qué et manca? -Tens tota la raó. Si, faré la Primera Comú- mi nió amb el meu fiU. Sóc creient des d'ara. -No, ja fa temps, Robustià. Déu... -Déu per mitjà teu, Antònia.., Havem fingit noms però aquest cas és històric. Senzillament, és una plana de la vida del famós eícriptor Paplni. - JORDI D'ESPUNY Domingo próximo: DOMUND del Concilio Esta afio al DOMUND no pueda tanar otra consigna. La Providancia ha quarido obrir las puartas da lo magna asomblaa al 11 da octubra, o sao, 10 días ontas dal Domingo Mundial da lo Propogoción da lo Fa. Siguiando una tdctico ya tradicional, al DOMUND sa prasanta anuolmanta anta la conciancia da los católicos con un mensaja aspaclfico instalado dantro da la parmananta a inmodificabla inquiatud da la Catolicidad: «las otras ovajas». El D(a da los Misionas as la gran jornada ecumènica anual da la Iglasia, al dfa oficial da la univarsalidad cristiana. Ninguna otra jornada puada angolanarsa con asta luminosa ouraola da la catolicidad, como al Domingo Mundial da la Propogoción da lo MlPfey^ Fe, que convoca a todo la fomilio catòlica o una vivancio raol, an lo orocidn, an lo propaganda y an la limosno, de las exigencios obsolutos da la catolicidad. El DOMUND pida a todos para lo mds pura y dasinterasodo cooparación universal. El DOMUND ignora los problamos tocoles, diocasanos, nocionolas, continentales. Pide oraciones, socrificios y donotivos paro todos los qua «astdn santodos an las sombras de la muarte». El alma del DOMUND y el alma del Vaticano II son gemelas. Quizd serio mds exacto afirmar que son una mismo olmo. Aquel Esplritu de Dios, Esplritu de unidod y de universal fecundidod, que se derramó hoce 2000 anos sobre un pequeüo grupo de creyentes, transformdndolo en lo Iglesia de Cristo nocido del oguo y dal Esplritu para llevar al mundo antero la solvación y la poz. RKAÜOACION PROPORCIONAL DU «DOMUND» 1961 13,06 por habitante 1 m 4,78 I I ! ï ." » 3 • S = 5 S 3,11 DOMUND 2,95 2,65 2,48 LAS DÍEZ PR.MERAS DIÒCESIS SOLSONA S. SEBASI, PAMPLONA MADRID VITÒRIA GERONA TUDELA BILBAO MENORCA V I C H Aunque el Concilio fracasase Nadie hay que se atreva o predecir lo que serd el actual Concilio Ecuménico. Su Santidad Juan XXIII ha tenido a bien precisar que todo el gigantasco trabajo que se ha llevado a cabo como preparúción de la actual asamblea ecumènica de la Iglesia, no pretende ser otra cosa quu und ayuda a la ulterior realizoción que deberdn ejecutar los obispos da todo al mundo congregades en la Basílica de San Pedró. Esto quiere decir —y esa es la intención del Papa al pronunciar la frase— que la libertad mds absoluta de exprasión de los obispos no se vera coortodo por las orientaciones del trobojo realizodo an la fase preparatòria; però también significa, y para apreciarlo no haca falta volver ta mirada sinó al Concilio de 1870, qua el rumbo del Concilio no astd fijado da una vez para siampra y qoe es muy posible que, inaugurado, tire por unos derroteros que nadie habla previsto. Por aso es totalmente pramoturo, incluso para los metidos en los secretos del Concilio, profetizar al éxito o desfortuna del mismo. De todos modos, pesa a lo infundado del supuasto, coloquémonos an la hipòtesis de que las sesiones conciliares resultaren un estruandoso fracaso. {Habría fracasado el Concilio? El Concilio de 1962 no podrd frocasar. La calabración misma del Concilio rasultard mds o menos brillonte, satisfacerd mds o menos cumplidamenta la expectación que en tantos cristianos ha despartado, acartard o no a dar una raspuesta vdlida a los pro- DOMINGO blamas del mundo moderno; però todo eso, en definitiva, es lo menos importante. Lo que no puada frocasar, porque ya hoy es un triunfo, es el que las mejores cobezas de la Iglesia ce hoyan pue&to o pensar, a reflexionar, a astndiar, a ponderar la reolidad de vida cristiana en 1962 y a bosquejar las posibles lineos maestros por donde hoya de discurrir el futuro del cotolicismo. Allí quedardn esos apretados pdginas que contienen las respuestas de todos los obispos del mundo, esQS ponderados' y profundes anotaciones de todos las Universidades católicas, los reflexiones de todos los teólogos, y los hombres que se voyon sucediendo an la dirección primoda de la Iglesia se llagardn a atlas para nutrir su magisterio pontificio con la sabiduría de toda esa abrumodora, inmensa confrontación mundial. Como decfa Aubert con un divertido juego de potobros, el Concilio Ecuminico no es un hecho futuro sinó una reolidad presenta que, sin embargo, no puade ser valorada oi presenta sinó que serd justipreciodo en el futuro. MANUEL DE UNCITI PROXIMO DOMUND del ConcÜio )ración, limosna pro Misiones liilra iii Doreiliiil: INTERESANTES DECLARACIONES OE MÓNS. SAGARMINAGA El Decano mundial de los Directores Nacionales de la Obra de la Propagación de la Fe es este sacerdote vasco, fornldo, alto, totalmente calvo, que yo tengo en estos momentos delante de m(, mientras empufto mi bolígrafo para recoger sus declaraclones ante el próximo DOMUND. Móns. Àngel Sagarmlnaga f ué elevado al cargo de Director Nacional el 9fto 1926i tiene 73 aflosi però uno diria que no ha rebasado los 50. -íTituIo de la jornada este afio? -No habia més que un titulo posible: .DOMUND DBL CONCILIO.. -iQué vinculación esp-claltiene el DOMUD con la gran asamblea ecumènica que ya està a punto de abrirse? -Una vinculación esencial y primariai el DOMUND es la «Jornada de la Catollcidad», y el Vatícano II seré el «Concilio de la Catollcidad». luan XXIII asignó al Concilio este triple objetivoi el desarrollo y propagación de la fe, la autèntica renovación de la vida cristiana y la adaptaclón de la disciplina eclesiàstica a las exigenclas de nuestro tlempo. Però propi«mente hablando estos dos últimos obj^tivosson medios para lograr el fio esencial del Concilio, la propagación de la fe. El DOMUND, por tanto, estA esenclalment.! vinculado por este Concilio. -iVa a haber alguna novedad sobre los aflos anterlores?. -SI. Una muy importantei el «Mensaje de esperanza». - í D e qué se trata?. -La Providencia ha querido que la solemne apertura del Concilio Ecuménico colncida casi cronológicamente con la celebraclón del DOMUND. El Concilio selnagura el U de octubre y el DOMUD se celebraré 10 días después. Recogiendo los deseos de muchos colaboradores del Concilio mlsmo y de las Misiones, hemos pensado que seria verdaderamente conmovedor llevar desde Espsfta al Santo Padre por estàs fechas desde todas las famllias, parròquies y templos, coleglos y obras apostólicas, ordenes, congregaclones e Institutos seculares, seminarios, clero y jerarquia, el t stimonio de adhesión filial de un momento tan transcedental para la responsabilidad personal del Santo Padre y de los 2.500 miembros que participaren en la magna asamblea. -íEste «Mensaje de esperanza* se plasmaré en alguna forma concreta?. -Naturalmente. Nuestro deseo es que las oraciones, sacriflcios y limosnas del DOMUND se convlertan en la ofrenda espiritual y material, que los fleles dedlcan al Papa como prueba tangible de que estén con él en esta solemne y grave hora. El texto del «Mensaje de esperanza» es el siguiente: «Al iniciarse las tareas del Concilio Ecuménico Vaticano II, a Vuestra Santidad, como mensaje de esperanza, la promesa de mis oraciones y sacrlficlos y la ofrenda del donativo que entregaré el próximo dia 21 en la colecta del DOMUND con destino a Vuestra Santidad por medio de la Obra Ponlificla de la Propagación de la Fe>. -íCuél es el objetivo ultimo de esta campafta? -Se trata de tranformar en la préctica al DOMUND en el gran «Dia del Concilio» sin crear una jornada nueva, cuando ya existen tantas de esta Indcle, sin organizar nuevas campaftas ni nueva colecta, el Dia de las Misiones, por razón de la fecha y de la esencial vinculación de su mensaje con el Concilio, se convierte automéUcamente en un gran plebisclto de los católlcos, que por medio de sus oraciones, sacriflcios y limosnas, estén, en clerto sentido, presentes ea el Concilio, que al fln y al cabo es un acontecimiento de toda la Iglesia en favor de toda la Iglesia. Parròquío de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 14 d'Octubre de 1 9 6 2 — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Teresa Marcer (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona de! Carme, Missa en sufragi de Josep Marcer Carrera (a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Teresa Blanch Pujol ( a . C s ) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi d'Anna Puigveit (a.C.s) En el Santuari de Nostra Dona del Remei: A les 12, Ofici Solemne cantat per la Cobla «La Nova Kipollesa». Tarda a las 3, Sant Rosari i Processó. Dilluns, dia 15.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Teresa Molas Vda. Vila (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grasiot ( a . C s . ) Dimarts, dia 16.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi d'Antònia Purroy (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Teresa Vila Bertran (.a C.s.) Dimecres, dia 17.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rita Valdés (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Manuel Soler Lapetra (a.C.s.) Dijous, dia 18.—A dos quarls de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Rieia (a.C.s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a Santa Teresina. Divendres, dia 19—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Gustau W i n s t c h M u - ller (a.C.s.) A les 9, Missa a intenció de les Germanes Vetlladores del Hospital. Dissabte, dia 20.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesca Castells de Soler (a. C s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a Sant A n t o n i . Diumenge, dia 21 d'Octubre— A dos quaits de 8, Missa en sufragi de Anna Puigvert (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa d'acció de gràcies a la Verge dels Dolors. A les 12, Missa en sufragi de Concepció Salarich Amblàs (a.C.s ) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies a la Mare de D é u . Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4 Sant Rosari, Mes del Roser i V i sita al Santíssim. V e u d e la Parròquia. A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist, Carles Borromeu Pujol- Galceran de Visa-Sitjar, fill legítim de Ramon i de Carme. Q u e sia un sant Cristià! Amonestacions Canòniques. Segona i tercera .de Miquel Orriols A l b r i c h , solter, amb Magdalena Roque Vergés, soltera. Tercera de Josep Serra Sangrà, solter, amb Núria Tenas Pujol, soltera. Antoni Segura Torres, solter, amb Eduarda Ledesma Ramos, soltera. A remarcar. La quantitat assolida «Pro damnificats» en la nostra parròquia, ha estat de 15.000 Pessetes. A tots les més corals gràcies per aquest sentiment de solidaritat Cristiana envers els nostres germans que sofreixen! El proper diumenge, dia 21 d ' O c t u b r e la Gran Capta Missional, D o m u n d del Concili. P. Anglada Uamprodou