g U I A D E M U S E U S Viatge al Límit K-T MUSEU DELS DINOSAURES DE COLL DE NARGÓ 78 Text: Marcel·lí Pascual Fotos: Albert Garcia La singularitat del paisatge de Coll de Nargó ja va sorprendre, fa més de setanta anys, la millor escriptora catalana de tots els temps, Mercè Rodoreda, que després de visitar el poble va escriure el següent: “sembla que dalt del pujol –vestit en la seva base d’oliveres cendroses, que dansen al bat de l’airet– un pare desitjós d’il·lusionar la mainada hi hagués bastit un pessebre amb cases de suro, ben acostades en perfecta companyonia...”. (Revista Clarisme, 1933) 79 La reproducció d’un crani de Tiranosaurus Rex és un dels atractius de la Sala d’Exposicions Límit K-T. E ntre els carrers costeruts i empedrats del nucli històric del poble, enmig de les façanes de pedra i dels balcons de fusta guarnits amb els penjolls de les panotxes, en una de les “cases de suro” descrites per Rodoreda hi trobem la Sala d’Exposicions Límit K-T o Museu dels Dinosaures de Coll de Nargó. Un espai que ens remunta 65 milions d’anys enrere, quan el planeta patia una profunda transformació que acabaria dràsticament el regnat dels dinosaures per donar pas a l’expansió dels mamífers. "La llum de la tarda es precipita amb estrèpit al congost dels ulls. Les feres del bosc, esbalaïdes, busquen refugi. A l'hora roja, un furiós desgavell d'astres desferma la bèstia del foc. El cel clava arrels a la terra." Aquest és el moment científicament conegut com el Límit K-T que va marcar el final del Cretaci i l'inici de l'Era Terciària i que tot just a l’entrada del museu queda perfectament definit en uns versos del poeta Joan Graell com “un furiós desgavell d’astres” que va comportar l'extinció en massa dels dinosaures que durant 180 milions d'anys havien exercit l'hegemonia al planeta. Van desaparèixer els dinosaures i amb el pas del temps Coll de Nargó va passar de ser una càlida regió costanera d'aiguamolls a una zona muntanyosa. Les planes al·luvials de Coll de Nargó properes a la mar i amb petites llacunes –ideals per a la posta dels ous dels dinosaures– van deixar d'existir, els dinosaures es van extingir en massa i la biosfera es va transformar bruscament. Però aquest privilegiat territori alturgellenc ha sabut conservar les petjades del passat i ara, 65 milions d'anys després, ha esdevingut un espai únic al món per entendre la transformació més gran que ha sofert mai el planeta. 80 A la vall del riu Sallent hi ha el Mirador del Cretaci amb un dels jaciments de dinosaures més importants del món. A sota, icnites de titanosaures. La troballa, ja al segle XX, del jaciment paleontològic de la vall del riu Sallent ha posat al descobert un llegat excepcional divulgat en una original proposta museística recollida d’una banda en el mateix jaciment del Mirador del Cretaci i de l’altra en el Museu dels Dinosaures Límit K-T, situat a l’antiga rectoria, al vell mig del nucli històric de Coll de Nargó. La planta baixa de l’espai expositiu es divideix en diferents sales, dues de les quals són dedicades als dinosaures terrestres i una altra, als marins. En una altra sala es recrea el despatx d’un geòleg del principi del segle XX, mentre que el passadís d’accés a aquestes sales serveix per explicar la línia del temps. La planta del soterrani és dedicada a l’extinció dels dinosaures i inclou un audiovisual sobre el tema. El Mirador del Cretaci Les primeres informacions que es té del jaciment de Coll de Nargó ens arriben de mitjan segle XX quan científics francesos, holandesos i alemanys hi van anar per estudiar la rica i complexa geologia de la regió. Els expedicionaris van ser els protagonistes de grans troballes de restes paleontològiques de dinosaures de valor incalculable, algunes de les quals ara estan repartides per tot el món. Era l'època de l'espoliació de l’art i del patrimoni pirinenc. Camions plens d'ous de dinosaure, de vegetació fossilitzada però també de restes de romànic, de pedres tallades i de pintures creuaven periòdicament la frontera en direcció a encara no sé sap on... L'espoliació es va allargar durant dècades i no va ser fins els anys 1980 que un grup d'estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) van escollir Coll de Nargó per fer-hi els seus treballs de recerca. Aquest va ser l'embrió del reconeixement a Catalunya del jaciment paleontològic actual, una part del qual està oberta al públic en el que es coneix com el Mirador del Cretaci, a més del projecte museístic i la Sala d'Exposicions Límit K-T que se'n deriva i que en els darrers anys s'ha convertit en una referència internacional. El jaciment de la vall del riu Sallent és considerat pels experts un dels jaciments de dinosaures més importants del món juntament amb el desert del Gobi (Mongòlia), la Patagònia (Argentina) i Montana als Estats Units d’Amèrica. Els resultats de les excavacions efectuades 81 Dues de les sales de l’espai expositiu són dedicades als dinosaures terrestres i una altra, als marins (foto de les pàgines 78-79). els darrers anys ha estat el següent: més de 900 nius descoberts, 20 punts amb ossos o fragments i 3 rastres de petjades. La majoria dels nius estudiats es troben molt propers els uns dels altres, la qual cosa fa pensar en una zona de posta de grup en la qual la disposició dels ous dins el niu pot ser diversa: en cercle, alineats o a l'atzar i generalment es troben en diferents nivells o pisos. Actualment hi ha descrites 13 famílies d'ous de dinosaures (oofamílies), de les quals la que predomina a la zona és la Megaloothidae, que correspon a ous postos per femelles del grup dels titanosaures, dinosaures amb el cap petit, pota d'elefant, coll i cua llargs. Aquests ous es caracteritzen per tenir una mida d'entre 15 i 20 cm, forma arrodonida i gruix de closca al voltant dels 3 mm. El projecte Dinosfera Els estudis d’aquests darrers anys han constatat dues circumstàncies: la primera, que el jaciment de Coll de Nargó era més important del que a priori es pensava i la segona, que l'espoliació estrangera no s’havia aturat. Això es va posar en coneixement de les diverses institucions i l'any 2001, per vetllar pel jaciment, es va crear l'Associació d'Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell (ADAU). Uns anys després, el 2005, es creà el Museu dels Dinosaures Límit K-T amb l’objectiu de divulgar el valor científic de les troballes fetes a la zona i pocs mesos després es constitueix el Consorci de Paleontologia i Entorn. A partir d'aquest moment es desenvolupen diferents activitats educatives, científiques i pedagògiques al voltant del jaciment, que s'incorpora al projecte Terra de Dinosaures juntament amb els consorcis de la Noguera, el Pallars Jussà i el Berguedà. Entre els projectes de futur immediats del Consorci de Paleontologia i Entorn hi ha la construcció d'un Centre d'Interpretació dels Dinosaures, Dinosfera, en un modern edifici de nova planta situat prop de l'església romànica de Sant Climent, un altre dels patrimonis d’un municipi del qual n’han quedat impactats personatges com Mercè Rodoreda, Joan Amades o el pintor Joaquim Mir. G D’INTERÈS COM ARR IBAR-HI A la Seu d’Urgell Sala d'Exposicions Límit K-T Organyà C -14 Coll de Nargó l'Alt Urgell C/ Unió, 10 - 25793 Coll de Nargó - Tel.: 973 38 30 48 - 636 41 76 78 Web: www.collnargo.com E-mail: consorci.paleoentorn@gmail.com Horaris d'obertura: Dissabtes: d’11 a 13 h i de 17 a 19 h; diumenges: d’11 a 13 h; laborables: visites concertades. Consulteu horaris especials d'estiu i Setmana Santa. Mirador del Cretaci L-401 L-511 A Tremp C -14 A Lleida A Sant Llorenç de Morunys Camí de Sallent, s/n - 25793 Coll de Nargó - Tel.: 973 38 30 48 - 636 41 76 78 www.colldenargo.com - consorci.paleoentorn@gmail.com Entrada lliure. Consulteu visites concertades. 82 Museo de los Dinosaurios de Coll de Nargó En el núcleo histórico de Coll de Nargó encontramos la Sala de Exposiciones Límite K-T o Museo de los Dinosaurios. Un espacio que nos remonta a 65 millones de años atrás, cuando el planeta sufría una profunda transformación que acabaría drásticamente con el reino de los dinosaurios para dar paso a la expansión de los mamíferos. Este es el momento científicamente conocido como el Límite K-T que marcó el final del Cretáceo y el inicio de la Era Terciaria y que justo a la entrada del museo queda perfectamente definido en unos versos del poeta Joan Graell como “un furioso desorden total de astros” que suposo la extinción en masa de los dinosaurios que durante 180 millones de años habían ejercido la hegemonía en el planeta. Este privilegiado territorio altourgelense ha sabido conservar las huellas del pasado y ahora, 65 millones de años después, se ha convertido en un espacio único en el mundo para entender la transformación más grande que jamás ha sufrido el planeta. El descubrimiento, ya en el siglo XX, del yacimiento paleontológico del valle del río Sallent ha puesto al descubierto un legado excepcional divulgado en una original propuesta museística recogida por un lado en el propio yacimiento del Mirador del Cretáceo y por otro en el Museo de los Dinosaurios Límite K-T, situado en la antigua rectoría, en el núcleo histórico de Coll de Nargó. La planta baja del espacio expositivo se divide en varias salas, dos de las cuales están dedicadas a los dinosaurios terrestres y otra, a los marinos. En otra sala se recrea el despacho de un geólogo de principios del siglo XX, mientras que el pasillo de acceso a estas salas sirve para explicar la línea del tiempo. La planta del sótano está dedicada a la extinción de los dinosaurios e incluye un audiovisual sobre el tema. Las primeras informaciones que se tiene del yacimiento de Coll de Nargó nos llegan de mediados del siglo XX cuando científicos franceses, holandeses y alemanes estudiaron la rica y compleja geología de la región. No fue hasta los años 1980 que un grupo de estudiantes de la Universidad de Barcelona eligieron Coll de Nargó para hacer sus trabajos de investigación. Este fue el embrión del reconocimiento en Cataluña del actual yacimiento paleontológico, una parte del cual está abierta al público en lo que se conoce como el Mirador del Cretáceo, además del proyecto museístico y la Sala de Exposiciones Límite K-T. El yacimiento del valle del río Sallent está considerado por los expertos uno de los yacimientos de dinosaurios más importantes del mundo. Los resultados de las excavaciones efectuadas los últimos años han sido los siguientes: más de 900 nidos descubiertos –con 13 familias de huevos–, 20 puntos con huesos o fragmentos y 3 rastros de huellas. En el año 2005 se creó el Museo de los Dinosaurios Límite K-T. El yacimiento se incorporó al proyecto Tierra de Dinosaurios junto con los consorcios de la Noguera, el Pallars Jussà y el Berguedà. Entre los proyectos de futuro inmediatos está la construcción de un Centro de Interpretación de los Dinosaurios, Dinosfera, en un moderno edificio de nueva planta situado cerca de la iglesia románica de Sant Climent. G The Dinosaur Museum of Coll de Nargó In Coll de Nargó visitors will find the Sala Limit K-T exhibition, or Dinosaur Museum. This is a space that takes us back in time 65 million years, to when the planet suffered a profound transformation that brought a drastic end to the kingdom of the dinosaurs and opened the way for the rise of the mammals. This is the moment referred to by scientists as Limit K-T which marked the end of the Cretaceous Period and the beginning of the Tertiary Period. The privileged territory of L'Alt Urgell has known how to conserve these signs of the past and has now turned them into a truly unique space for understanding the greatest transformation that this planet has ever undergone. The discovery of the paleontological remains of the Sallent river valley, back in the 20th century, revealed an exceptional legacy that has been disseminated through a very original museum that, on the one hand, includes the archaeological site at the Cretaceous Observatory and, on the other, is formed by the Limit K-T Dinosaur Museum, which is housed in the old rectory, in the old part of Coll de Nargó. The lower floor of the exhibition space is divided into various halls, two of which are dedicated to land-dwelling dinosaurs, with the third focusing on those that lived in the sea. In another hall, there is a mock up of what a typical geologist's office would have looked like at the beginning of the 20th century, while the passage that leads to these halls provides a time line that places events in a historical context. The basement is dedicated to the extinction of the dinosaurs and includes an audiovisual presentation on this subject. Experts consider the River Sallent Valley archaeological site to be one of the most important in the world for dinosaur remains. Excavations carried out over recent years have yielded: over 900 nests –with 13 families of eggs–, 20 points with whole or fragments of egg, and 3 sets of dinosaur prints. G 83