ong jesuïta per al´educació i el desemvolupament

Viatgem pels drets de la infància
en el món
ONG JESUÏTA PER A L´EDUCACIÓ I EL DESEMVOLUPAMENT
20 de novembre:
Dia dels Drets de la Infància
Viatgem pels drets de la infància en el món
Proposem treballar els drets de la infància des de la perspectiva de gènere. Utilitzem com a fil
conductor un tren de valors, les parades del qual ens acosten a la consecució dels drets de dos
bessons.
Infantil
Viatgem pels drets de la infància en el món
La primera cosa que han perdut els bessons és el nom i els colors; per tant la primera cosa que s’ha de fer
és pintar-los perquè recuperen l’alegria i donar-los un nom.
Celebrem el Dia dels Drets de la Infància amb un exercici d’anàlisi i creació d’iniciatives, projectes i activitats per a millorar la situació dels drets de xiquets, xiquetes i jóvens en el món. Volem
acostar-nos al significat d’estos drets des de situacions concretes del món i descobrir la capacitat que tenim tots i totes de defendre’ls, promoure’ls i fer-los realitat.
Cada xiquet i xiqueta compartix el nom del seu dibuix i el pinta al seu gust.
OBJECTIUS
Parada número 1: Dret a tindre nom.
Gràcies a l’esforç conjunt recuperaran la identitat, l’alegria i molts somnis.
Tots i totes units podem mamprendre el viatge més meravellós, aquell la meta del qual consistix
en la igualtat de drets de tots els xiquets i xiquetes.
Parada número 2: Dret a jugar.
OBJECTIUS
Entre tots han d’ensenyar-los un joc, un ball o una cançó perquè puguen divertir-se.
• Aproximar-se als drets que tenen els xiquets i les xiquetes del món i valorar la seua importància a fi que
cresquen sent feliços.
• Fomentar la coresponsabilitat i la participació ciutadana des de la vivència positiva d’implicar tant xiquets
com xiquetes en el gaudi de drets reconeguts.
Parada número 3: Dret a anar a escola.
• Identificar els tipus de drets en què es dividix la Convenció de Drets de la Infància.
• Crear alternatives, idees i propostes per què puguen complir-se els Drets de la Infància.
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
Perquè puguen aprendre moltes coses i mai més perden els seus drets, els dibuixem les coses que necessiten per a aprendre: llibres, materials, escola, educador, educadora, companys, companyes. Primer poden fer
una llista entre tots i totes amb les coses que necessiten i després pintar-los les que més els agraden.
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
Gest
Proposem una activitat per a treballar els drets de xiquets i xiquetes des de la perspectiva de gènere.
Per a això, prèviament a l’activitat, l’educadora o educador prepara dos tipus de dibuixos per a repartir en
classe: un dibuix de xiquet i un altre de xiqueta.
Quan arribe el moment d’executar l’activitat l’educadora o educador posa el cartell amb el dibuix del tren en
la pissarra i dibuixa una via de tren amb tres parades:
L’última parada és el dret a viure junts i feliços construint entre tots i totes un món de pau. Per a això cada
xiquet i xiqueta s’apega el seu dibuix en el pit i ix de classe simulant un trenet per a ajuntar-se en el pati amb
la resta de les classes i fer una cadena o tren gegant on tots i totes s’unisquen pels drets dels altres.
Es pot cridar alguna consigna com: Junts pels drets de xiquets i xiquetes en el món.
RECURSOS
Nom, Joc i Escola
A continuació la professora els explica que ha conegut un xiquet i una xiqueta, són bessons i vénen d’un lloc
molt bonic que s’anomena Ciutat Planeta. Estan ací perquè han tingut un problema en el viatge a la terra: han
perdut els seus drets en diferents llocs del món. Ara ens demanen que els acompanyem en el seu viatge molt
divertit, i a més aprendrem quins són els drets dels xiquets i xiquetes del món. Viatjarem amb tren i anirem
parant quan trobem un dret perdut.
• Pissarra, clarions, dibuix d’un xiquet per a pintar, dibuix d’una xiqueta per a pintar, cartell amb parades de tren
dibuixades, llapis de colors, cinta adhesiva per a penjar-se els dibuixos si fan el gest.
L’educador o educadora comença amb una explicació breu dels Drets de la Infància. Es dividix la classe en
quatre grups i es lliuren a cada un dels grups les targetes amb quatre drets que poden ser extrets de l’activitat de batxillerat (vagons de drets).
Cada grup ha de reflexionar sobre un dels casos proposats a continuació. A partir del debat i reflexió conjunta, els grups han de proposar idees i iniciatives que facen possible respondre i assegurar els drets
reconeguts. Les propostes que cada un dels grups elabore per a treballar pels drets de cada cas, les representen en un “vagó” (una cartolina amb forma de vagó) que permetrà a cada grup exposar als altres el treball
realitzat, així com fer un acte final conjunt en el que els vagons s’ajunten i puguen recórrer el món pels drets
reconeguts.
Idees per a l’elaboració dels vagons. Utilitzant la simbologia del vagó els grups exposaran les seues iniciatives en les parts dels vagons: finestres, rodes, fum. En els periòdics i suplements dominicals de la premsa
escrita, s’obtenen moltes fotografies i notícies relacionades amb els Drets de la Infància que podeu oferir per
a realitzar l’activitat. Una vegada que els quatre grups hagen presentat els seus vagons a la resta de la classe,
s’ajunta tot l’alumnat formant un tren i acudixen al pati on pengen els vagons i dissenyen uns rails formats
pels valors necessaris perquè el tren dels drets siga realitat: compromís, justícia, solidaritat, dignitat i altres.
Secundària
El seu dia a dia se centra en l’atenció de germans, germanes i en la preparació dels menjars per a tota la família, per la qual cosa no li dóna temps a assistir a l’escola. La seua família considera que el més important és
que Binta aprenga a ser una “bona dona i mare” més que rebre educació i saber llegir i escriure. La vivència
de Binta no és quelcom aïllat en la seua ciutat ja que la majoria de xiquetes es troba treballant dins de la llar
en l’atenció de tota la família sense anar a escola. Font: Binta i la gran Idea.
El vostre grup és una comissió que ha de sensibilitzar sobre la importància de l’educació de les xiquetes,
ja que nombrosos estudis mostren que quan les xiquetes han estat escolaritzades i saben llegir i escriure
la salut dels seus fills i filles i de la resta de la seua família millora. De la mateixa manera, les xiquetes que han
rebut educació poden desenvolupar un millor treball i aconseguir millors condicions laborals. Realitzeu el
vostre vagó amb l’objectiu d’argumentar i defendre la importància i la rellevància que té per a les famílies i
comunitats el fet que les xiquetes reben educació.
Comissió d’experts i expertes C: Cas C
Flor és germana de Leo i ambdós viuen en una població rural en què fa uns dies va començar un conflicte
armat a partir d’enfrontaments violents entre diferents grups de la zona. Han hagut de fugir a la ciutat per
por a ser segrestats, ell per a ser soldat i ella per a ser menor soldat i esclava sexual.
A quins tipus de drets fa referència? Quines accions i projectes poden desenvolupar els governs? Com a
membres de la ciutadania, podem realitzar iniciatives per a informar d’esta problemàtica? Podem col·laborar
i recolzar perquè no existisquen menors soldats en els conflictes? Podeu trobar més informació en la pàgina web de “Campanya contra ús Menors Soldat” www.menoressoldados.org.
Comissió d’experts i expertes D: Cas D
Estrella, una xica de 13 anys viu en una gran ciutat amb tota la família. Des de fa uns dies el seu germà menut
es troba molt malalt, però no l’han portat a l’hospital més pròxim perquè, al ser privat, costa molts diners tant
la visita com la medicació. Estrella es troba molt trist i preocupada a l’esbrinar que hi ha hospitals gratuïts
en la ciutat, però que els hospitals de qualitat són privats.
Comissió d’experts i expertes A: Cas A
En una nova xicoteta localitat rural, creada gràcies a què molta gent va decidir tornar a viure en el camp estan
creant un institut per a l’alumnat de secundària. Hi ha un grup interessat a poder aportar idees tant per a la
construcció de l’institut com per a l’organització del mateix. Volen que hi haja espais en el centre educatiu
on pogueren decidir, així com possibilitats de ser tinguts en compte per a qüestions de la localitat.
El xiquet i la xiqueta són bessons i els agrada molt anar junts.
Quin és el principal problema del cas? A quins drets fa referència el cas? Quines iniciatives i projectes
podem dur a terme davant d’esta situació? Elaboreu el vostre vagó sobre la importància del dret a la sanitat
i sobre el que governs i societat podem fer perquè s’assolisca este dret.
Gest: Un viatge pels drets de la infància
En este moment es repartixen els dibuixos; a cada xiqueta se li dóna un de xiquet i viceversa.
Quins drets són els que volen exercir este grup de jóvens? Quin tipus de projectes voleu dur a terme dins
del centre perquè l’alumnat tinga representació? Com s’han de prendre les decisions en el centre? Creieu
important que la joventut decidisca també sobre assumptes i problemes de la localitat? Quines idees teniu
perquè participen d’una manera igualitària tant xiques com xics? Col·loqueu en el vostre vagó les idees i
iniciatives per a aconseguir els drets reconeguts.
Una vegada repartits comença el viatge.
Perquè siga més divertit cada vegada que han de fer una parada es col·loquen formant un trenet i fan una
volta a la classe fins que tornen a assentar-se en el seu lloc.
Agenda d’accions: proposem triar un o dos moments al llarg del curs en què com a grup es comprometen
a donar a conèixer en el centre o en el barri algun aspecte relacionat amb el que treballa.
RECURSOS
• Targetes amb els drets, targetes amb els casos, cartolines, pegament, tisores, periòdics, revistes…
Comissió d’experts i expertes B: Cas B
Binta és una jove de 13 anys que viu en una gran ciutat junt amb son pare, mare, tres germanes i dos germans.
Viatgem pels drets de la infància en el món
Primària
Proposem treballar els drets de la infància des de la perspectiva de gènere. Utilitzem com a fil
conductor un tren de valors, les parades del qual ens acosten a la consecució dels drets de dos
bessons.
Parada número 2: Dret a jugar.
Gràcies a l’esforç conjunt recuperaran la identitat, l’alegria i molts somnis.
Parada número 3: Dret a una família.
Tots i totes units podem mamprendre el viatge més meravellós, aquell la meta del qual consistix
en la igualtat de drets de tots els xiquets i xiquetes.
Perquè els xiquets no tornen a estar sols se’ls dibuixa al costat gent que els estime: pares, germans, amics,
iaies.
OBJECTIUS
Parada número 4: Dret a anar a escola.
• Acostar als drets que tenen els xiquets i les xiquetes del món.
• Treballar l’equitat de gènere com a eix transversal.
• Fomentar la participació ciutadana des del descobriment de la responsabilitat de tots i totes en què els drets
reconeguts es complisquen.
Perquè puguen aprendre moltes coses i mai més perden els seus drets, els dibuixem les coses que necessiten per a aprendre: llibres, materials, una escola, companys i companyes, educadors i educadores. Primer
poden posar-se d’acord en què coses necessiten.
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
Proposem una activitat per a treballar els drets de xiquets i xiquetes usant com a eix transversal l’equitat de
gènere.
Entre tots han d’ensenyar-los un joc, un ball o una cançó perquè puguen divertir-se.
Conclusió: Els xiquets i les xiquetes tenen els mateixos drets en tot el món, i és necessari estar molt pendents
que tots puguen fruir-los.
Gest
Per a això, prèviament a l’activitat, la professora posa un cartell amb el dibuix del tren en la pissarra i dibuixa
una via de tren amb quatre parades:
L’última parada és el dret a viure junts i feliços construint entre tots i totes un món de pau. Per a això cada
xiquet s’apega el dibuix en el pit i ix de classe simulant un trenet, per a ajuntar-se en el pati amb la resta de les
classes i fer una cadena o tren gegant on tots estiguen units pels drets dels altres.
Nom, Joc, Família i Escola
Es pot cridar alguna consigna com: Units pels drets dels xiquets i les xiquetes.
A continuació la professora explica que ha conegut un xiquet i una xiqueta, són bessons i vénen d’un lloc
molt bonic que s’anomena Ciutat Planeta. Estan ací perquè han tingut un problema en el viatge a la terra: han
perdut els seus drets en diferents llocs del món. Ara ens han demanat que els acompanyem en el seu viatge;
serà molt divertit i a més aprendrem quins són els drets de les xiquetes i xiquets del món. Viatjarem amb tren
i anirem parant quan trobem un dret perdut.
RECURSOS
• Pissarra, clarions, llapis de colors, mural amb les parades de tren, cinta adhesiva per a penjar-se els dibuixos
si fan el gest.
El xiquet i la xiqueta són bessons, així que estan a acostumats a anar junts; perquè no se senten sols, cada
xiqueta de la classe acompanyarà el xiquet i cada xiquet a la xiqueta.
Viatgem pels drets de la infància en el món
En el Dia de Drets de Xiquets, Xiquetes i Jóvens (Dia de l’aniversari de l’aprovació de la Convenció de Drets de la Infància en 1989), hem plantejat en l’aula un treball d’anàlisi i creació d’iniciatives, projectes i activitats per a millorar la situació dels drets de xiquets, xiquetes i jóvens en el
món. Tots estos drets tenen l’objectiu d’assegurar que tinguen una infància i adolescència feliç
i sana, i els governs de tots els països, les institucions i totes les persones hem d’estar compromesos que siguen realitat estos drets per a tots i totes.
OBJECTIUS
• Conèixer, aprofundir i reflexionar sobre els tipus de drets que formen la Convenció dels Drets de la Infància.
• Analitzar i plantejar iniciatives per a millorar la situació de xiquets i xiquetes a partir del treball amb casos
i situacions on tenen vulnerats els seus drets.
Batxillerat
així com el dret a l’educació gratuïta i de qualitat per a tots i totes. Dret a continuar mantenint la identitat cultural pròpia, a tindre la religió i creences pròpies i a desenvolupar-se segons l’elecció personal.
El treball de la vostra comissió d’experts és analitzar el dret a l’educació per a xiquets i xiquetes en el món:
L’educació és un dret real per a tots els xiquets i xiquetes en el món? En tots els països van per igual xiquets
i xiquetes a les escoles? A què es deu que vagen menys xiquetes a l’escola?
En la pàgina www.cme-espana.org, en periòdics i revistes d’actualitat podeu obtindre més informació i utilitzar dades i fotos per a elaborar les vostres conclusions i iniciatives en el vagó dibuixat.
Vagó Drets de protecció: Es referix a les labors de prevenció i resposta a la violència, l’explotació i l’abús
contra xiquets i xiquetes. En contextos de violència i conflicte armats molts xiquets i xiquetes són segrestats
per a formar part dels grups armats i violents. En estes situacions, les xiquetes presenten doble vulnerabilitat,
ja que són utilitzades com a soldats així com a esclaves domèstiques i sexuals.
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
El treball d’investigació i reflexió que realitza cada grup l’ha d’exposar “en un vagó de tren”: en una cartolina
dibuixen un immens vagó en què escriuen les idees i propostes per a posteriorment compartir-les amb els
altres grups. Una vegada que els quatre grups hagen exposat els seus vagons, han d’enllaçar-los per a així
crear un tren que recórrega el món pels drets de tots i totes. Per a enllaçar els vagons han de col·locar el nom
de valors entre ells perquè siga realitat el tren.
En primer lloc farem quatre grups perquè els articles que formen la Convenció dels Drets de la Infància s’estructuren i agrupen en quatre seccions: drets de participació, drets de desenvolupament, drets de protecció,
drets de supervivència.
Cada grup de treball està format per una comissió d’experts de Nacions Unides que, a partir de la informació
proporcionada i de dades obtingudes de periòdics, revistes i suplements de diaris, reflexiona sobre els drets
i presenta projectes i iniciatives per a millorar l’aplicació d’eixos drets. Les conclusions i iniciatives s’exposen
en un vagó que representa cada un dels quatre tipus de drets.
Vagó Dret a participar: Dret a ser escoltat i escoltada, que les opinions pròpies siguen tingudes en compte i a defendre els drets propis. Dret a l’associació i dret a demanar i rebre informació. Es considera que
xiquets, xiquetes i jóvens han de tindre l’oportunitat per a poder reivindicar i expressar el que consideren
important.
La vostra comissió ha d’exposar un anàlisi de la situació del que ocorre a partir d’informació obtinguda en
www.menoressoldado.org així com amb dades obtingudes de revistes dominicals i fotos. En el vagó elaborat
també podeu presentar les iniciatives que es duen a terme per al “Desarmament-Desmobilització-Reinserció”
de xiquetes soldats.
Vagó Dret a la supervivència: Contempla el dret a la vida i a la supervivència, al més alt nivell de salut i nutrició, a la seguretat social i a un nivell de vida adequat per al desenvolupament físic, mental, espiritual, moral
i social. El dret a la supervivència subratlla la importància fonamental que significa assegurar l’accés als
serveis bàsics de salut. També se subratlla la igualtat d’oportunitats entre xiquets i xiquetes per a l’accés a
salut, medicaments i una alimentació diària variada i equilibrada.
En la vostra comissió heu de reflexionar i analitzar el dret a l’alimentació en el món. Trobem molts llocs en
què hi ha fams de llop i escassetat d’aliments. En estes situacions les xiquetes reben alimentació de menor
qualitat perquè les famílies creuen que és més important tindre alimentats els xiquets que les xiquetes. No
obstant, són les xiquetes i les xiques les que treballen en l’atenció de la llar, de germans i germanes i tenen
treballs productius (camp, atenció d’animals, comerç) per a col·laborar en l’economia de les famílies. A partir
de la informació i de fotos en periòdics i revistes, podeu trobar molts exemples de com xiquetes i xiques
patixen una situació de discriminació en molts països del món. Amb tot això elaboreu el vostre cartell i creeu
iniciatives i projectes que puguen acabar amb eixes situacions de desigualtat per a xiquetes i xiques.
Gest: Un viatge pels drets de la infància
Parada número 1: Dret a tindre nom.
Quins espais de participació existixen en el vostre centre educatiu: consell escolar, delegats i delegades,
altres? Quin nombre de xics i xiques participen? Quins llocs ocupen xics i xiques? Quines associacions i
grups hi ha en el vostre centre? Quin nombre de xics i xiques participen? Quins llocs ocupen xics i xiques?
En quins espais preneu decisions i sou escoltats i escoltades? Elaboreu a partir d’estes reflexions i amb
el material de periòdics i revistes un vagó-collage amb idees i iniciatives per a treballar per estos drets.
La primera cosa que han perdut els bessons és el nom, per tant la primera cosa que s’ha de fer és donar-se’l.
Cada xiquet i cada xiqueta posa el nom del seu bessó en el dibuix.
Vagó Dret de desenvolupament: Contempla el dret a viure amb la família, a no ser separat d’ella. Són
els drets per a créixer en les facetes moral, espiritual, social. Contemplen el dret a jugar, a tindre amistats,
La primera cosa que han de fer és dibuixar-los per a així tindre’ls més presents.
Una vegada dibuixats comença el viatge:
Coordinadora de Sensibilització: Raquel Martín. Responsable d’Educació per al Desenvolupament: Irene Ortega. Coordinadora de
la proposta: Mª Luisa Caparrós. Autores: Jessica García i Pilar Domínguez. Coordinadores de producció: Cristina Fernández i
Blanca Bonnelly. Dissenyadora i artista gràfic: Maribel Vázquez. Entreculturas 2010.
Agenda d’accions: proposem triar un o dos moments al llarg del curs en què com a grup es comprometen
a donar a conèixer en el centre o en el barri algun aspecte relacionat amb el que treballa.
RECURSOS
• Targetes amb els drets, targetes amb els casos, cartolines, pegament, tisores, periòdics, revistes…