Relaciona:

1.
Relaciona:
­
Màquina de vapor. James Watt. Comerç a llargadistància.
­
Filadora. Robert Fulton.Moviment obrer.
­
Locomotora. Fàbrica. Exportació.
­
Vaixell de vapor. Tèxtil.Primera
locomotora.
­
Vaga. Marx.Siderúrgia.
­
Ludisme. R. Trevithick. Millores
producció.
2.
­
Carbó. Ferro.
­
Sindicats.
­
Proletariat industrial.
Defineix:
­
Taxa de natalitat: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d’una població concreta.
­
Productivitat: és la mesura de l’eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n’obtenen.
­
Capital: és un factor de producció constituït per immobles, maquinària o instal·lacions de qualsevol gènere, que, en col·laboració amb altres factors, principalment el treball i béns entremitjos, es destina a la producció de béns de consum, de serveis, i de coneixement. És la quantitat de béns, recursos i valors disponibles per satisfer una necessitat o portar a terme una activitat definida i generar un benefici econòmic o una guany particular.
­
Patent: és un conjunt de drets exclusius garantits per un govern o autoritat a l’inventor d’un nou producte (material o no material) susceptible de ser explotat industrialment per al bé del sol·licitant de tal invenció i per a mantenir­la en vigor és precís pagar taxes anuals a partir de la seva concessió.
­
Teler: és una de les màquines més antigues que es coneixen i ha perdurat fins als nostres dies gairebé amb el mateix format.
­
Benefici: és la riquesa que obté l’actor d’un procés econòmic. Es calcula amb els ingressos totals menys els costos totals de producció i distribució.
3.
­
Sou: remuneració que obté algú per la seva feina.
­
Precarietat laboral: és un terme utilitzat per descriure la feina no convencional que està mal pagat, insegur, sense protecció, i no pot sostenir una llar.
­
Propietat comuna: pertanyen a tots el membres de la societat.
­
Proletariat: és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
­
Sistema fabril: va ser un mètode productiu i d’organització del treball propi de la Revolució Industrial, en oposició al sistema domèstic.
Gràfiques:
­
Taxes de natalitat i mortalitat a Anglaterra: ­
Exportació de teixits britànics: ­
Xarxa ferroviària europea al 1890: Km. De ferrocarril per cada 100 Km 2 :1>0,3>2,7>4, 8>7. 12>11.
4.
Comenta les gràfiques:
­
Taxes de natalitat i mortalitat a Anglaterra: podem observar com, gràcies a l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina, es produeix una disminució, any a any, de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.
­
Exportació de teixits britànics: En els seus inicis una bona part de la producció tèxtil es va orientar a cobrir les necessitats del mercat interior, assentant la base per una economia d’intercanvis generalitzada i incentivant la millora del sistema de transport interior. Tanmateix, ben aviat es van donar compte que la verdadera font de recursos per al creixement industrial era el mercat exterior. Aquest nou mercat no presentava problemes de competència i feia possible l’obtenció de beneficis molt elevats, fet que els va permetre implantar de manera generalitzada la mecanització de la indústria tèxtil i l’aparició d’invents revolucionaris. En aquest diagrama de barres ho podem observar.
­
Xarxa ferroviària europea al 1890: El primer ferrocarril construït va ser un que anava de Liverpool a Manchester, l’any 1830. A partir d’aquest any, el triomf del ferrocarril es va fer evident i es va generalitza el seu ús. El ferrocarril va escurçar la durada dels trajecte, va augmentar la seguretat en els viatges i va abaratir el transport de mercaderies. Les necessitats del ferrocarril van obrir una nova etapa en la Revolució Industrial vinculada a la indústria sidero­metal·lúrgica i a la necessitat de disposar de grans quantitats de vies. En aquesta gràfica sectorial podem observar l’expansió ferroviària de finals del segle XIX a Europa. Es veu com el Regne Unit era el que posseïa la xarxa ferroviària més gran amb 11,50 km de ferrocarril per cada 100 km2. També es veu com en tots els països del seu voltant es van expandint de mica en mica aquestes xarxes ferroviàries deixant a Rússia com el que en té menys amb 0,10 km de ferrocarril per cada 100 km2.
LA REV
OLU