CICLO SIS MIRADES A LA DESIGUALTAT SOCIAL De gener a maig del 2004. 19.00 hores. Aula 40.008 (edifici Roger de Llúria) L’objectiu d’aquestes conferències ha estat oferir sis mirades a les desigualtats socials que convidin a la reflexió i al debat sobre les causes per les quals aquestes desigualtats es produeixen i es perpetuen. Entrada lliure. CURS ELS EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ NEOLIBERAL EN EL FENOMEN MIGRATORI ESCOLA PERMANENT SOBRE IMMIGRACIÓ 2004 De l’1 al 31 de març del 2004. De 16.00 a 19.00 hores. Seu de la Fundació Pere Ardiaca La càtedra UNESCO ha col·laborat en l’organització d’aquest curs, que ha constat de deu sessions de tres hores cadascuna, i en les quals s’han tractat – des d’una perspectiva crítica i amb una metodologia participativa– els principals elements econòmics, socials i culturals de la immigració al nostre país i a l’Estat, analitzant-ne les causes i el moment actual. El coordinador de la càtedra, francisco fernández buey, ha pronunciat dues conferències en el marc d’aquest curs. Coordinació: Lluís Juberies, A. Martínez Castells, Joaquim Cornelles Organitza: Fundació Pere Ardiaca (Escola Permanent sobre Immigració) Col·laboren: càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals, Associació Catalana per la PAU (ACP), Regidoria de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona, Departament de Migracions de CCOO Catalunya (CITE), SOS Racisme 1 COL·LABORACIÓ EN EL PROJECTE MNUN 2004 (MODEL NACIONAL DE NACIONS UNIDES) Del 6 al 10 d’abril del 2004 Una delegació d’estudiants de la UPF ha participat en les sessions del Model Nacional de Nacions Unides (NMUN) que es van fer a Nova York del 6 al 10 d’abril. Es tracta d’una simulació de l’Organització de Nacions Unides (ONU), que es fa cada any a Nova York, i en la qual participen estudiants de tot el món amb l’objectiu d’entendre el funcionament de l’organisme i d’introduirse en els mecanismes i les normes de la diplomàcia internacional. La simulació consisteix que cada delegació assumeix el paper d’un país i, figuradament, representa els seus interessos diplomàtics davant dels diferents comitès de l’ONU –UNICEF, comissió de drets humans, comissió de refugiats, etc.–. La delegació de la UPF, formada per dotze estudiants, ha representat la posició del Perú, juntament amb una delegació de la Universitat de Valle (Mèxic). És la primera vegada que una delegació espanyola pren part en la simulació, i la càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals de la UPF ha volgut donar suport a aquesta iniciativa. El Model Nacional de Nacions Unides El NMUN és el model de simulació més antic i un dels més prestigiosos a escala internacional. La primera conferència ja es va celebrar l’any 1923 com a simulacre de la Societat de Nacions. El model actual va començar el 1946, un cop creada l’ONU. A l’edició del 2003 hi van participar més de 3.000 estudiants i personal acadèmic d’universitats de tot el món. La delegació de la UPF La delegació de la UPF està formada pels estudiants següents: Sebastian Buckup, Diego Frau i Josep Oriol Pons Pérez (Econòmiques); Anna Genís Falgueras i Helena Aparicio Terrasa (Humanitats); Marta Vallejo Herrando, Albert Stern Taulats, Ainhoa Sorrosal Serch i Paula Ballell Laiseca (Ciències Polítiques); Raúl Salvador Noguera i Elisenda Monforte i Vila (Dret); i María José Viñas (Periodisme). EXPOSICIÓ “WALÃTA, LA CIUTAT DE LES CARAVANES” Del 13 al 27 d’abril del 2004. Pati de l’edifici Roger de Llúria. Aquesta exposició ha volgut donar a conèixer la riquesa i la complexitat de les tradicions culturals d’aquesta petita ciutat, situada a l’extrem sudoriental de Mauritània, al bell mig del vast desert del Sàhara. Enclavada en una de les rutes caravaneres més importants que antigament travessaven el desert, i amb una tradició arquitectònica única en el seu gènere, Walãta constituïa fins fa poc un veritable centre de producció literària, un oasi d’erudició en el qual recalaren savis i alumnes de bona part de Dãr al-Islãm, 2 d’erudició en el qual recalaren savis i alumnes de bona part de Dãr al-Islãm, del món musulmà. Aquestes i altres raons van donar celebritat a Walãta, per la qual cosa hem volgut donar testimoni de l’antiga esplendor de què va gaudir aquesta ciutat mitjançant una mirada atenta sobre la situació que viu actualment. Al mateix temps, aquesta exposició ens ha brindat l’ocasió d’aproximar els espectadors a la realitat contemporània d’un dels països més singulars i desconeguts de l’Àfrica occidental: Mauritània, bressol, entre altres peculiaritats, del moviment dels almoràvits i veritable pont de comunicació entre l’Àfrica blanca i l’Àfrica negra. Aquesta exposició, inclosa en el marc dels projectes de cooperació de MÓN-3, que tenen per objecte Walãta, pretén proporcionar a l’espectador algunes claus que li permetin comprendre el valor d’aquest patrimoni únic en el món, i mostrar les dificultats amb les quals s’enfronta la seva conservació. Organitza: Fundació MÓN-3 Col·laboren: càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals de la UPF, Ajuntament de Barcelona i Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) Entrada lliure. CONFERÈNCIA QUÉ ES UNA POLÍTICA GLOBAL DE GESTIÓN DE LA INMIGRACIÓN 30 d’abril del 2004. 19.00 h. Aula 20.019 (edifici Jaume I) A càrrec de Sami Naïr. Entrada lliure JORNADES REFLEXIÓ I DEBAT ENTORN A LA UNIÓ EUROPEA 7 de maig del 2004. De 19.00 a 21.00 hores. Aules 40.004, 40.006, 40.008 (edifici Roger de Llúria). 8 de maig del 2004. De 10.00 a 20.00 hores. Aules 40.004, 40.006, 40.008 (edifici Roger de Llúria). Organitza: Assemblea Contra la Constitució Europea Col·labora: càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals de la UPF 3 SEMINARI XARXA TEMÀTICA DIÀLEG SOCIAL I RELACIONS LABORALS Del 10 al 14 de maig del 2004. De 10.00 a 13.30 hores. Aula 20.175 (edifici Jaume I) Organitzen: Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) Rectorat i Departament de Dret de la UPF Col·labora: càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals de la UPF PRESENTACIÓ DE L’INFORME ANUAL 2004 SOBRE RACISME A L’ESTAT ESPANYOL 25 de maig del 2004. 19.00 hores. Aula 20.019 (edifici Jaume I) A càrrec de Begoña Sánchez i Isabel Martínez, de SOS Racisme (www.sosracisme.org) L’associació SOS Racisme, que treballa des de 1989 en la defensa dels drets humans i que es fonamenta en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, va presentar aquest informe a la nostra Universitat. Les conclusions que se n’extreuen –que es constitueix en un autèntic baròmetre de la situació del racisme– ens indiquen que la xenofòbia ha destacat de manera especial en els mitjans de comunicació i en els debats públics. L’informe recomana acostarse al tractament de les actituds racistes des d’una perspectiva àmplia, per oferir una imatge normalitzada i positiva de les migracions i de la societat multiètnica. Entrada lliure. CONFÈRÈNCIA IMMIGRACIÓ, CIUTADANIA I DRETS 14 de maig del 2004. 19.00 hores. Aula 20.019 (edifici Jaume I) A càrrec de Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València. Entrada lliure. 4 CONFERÈNCIA ANÁLISIS DEL DISCURSO RACISTA Y XENÓFOBO 11 de maig del 2004. 19.00 hores. Aula 20.019 (edifici Jaume I) A càrrec de Teun A. Van Dijk, professor de la Universitat d’Amsterdam i professor visitant de la UPF. Entrada lliure. XERRADA ELS DRETS HUMANS A L’AMÈRICA LLATINA 14 de maig del 2004. 14.00 hores. Sala de juntes 40.261 (edifici Roger de Llúria) A càrrec d’Horacio González i de Francisco Fernández Buey. Entrada lliure. ASSIGNATURA PROGRAMA ESPECÍFIC DE LLIURE ELECCIÓ: ARGUMENTS CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA (4 CRÈDITS). Tercer trimestre del curs acadèmic 2003-2004. Aula 20.019 (edifici Jaume I) Aquesta assignatura, dirigida als estudiants de la UPF, s’ha dedicat a l’estudi interdisciplinari de les nocions de raça i xenofòbia. A la part analítica s’ha posat especial atenció en la crítica de les fal·làcies més esteses sobre superioritat i inferioritat racial i ètnica; en la dissolució de la noció de raça des del punt de vista científic; en l’espai del racisme i en les derivacions d’allò que s’està anomenant “racisme culturalista” des de la segona meitat del segle XX. La part propositiva va estar dedicada als arguments elaborats davant el neoracisme i la xenofòbia pels comitès experts de la UNESCO i a les propostes sobre ètica i educació interculturals. Professor: Francisco Fernández Buey Àrea de coneixement: Filosofia Organitzen: Facultat d’Humanitats i càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals de la UPF 5 CURSOS DE CATALÀ I DE CASTELLÀ PER A IMMIGRANTS Durant tot el curs acadèmic 2003-2004. Aula 107 (edifici França) La càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals ha promogut cursos de català i de castellà amb la finalitat de facilitar la integració dels immigrants a la realitat social i cultural de Catalunya. Organitzen: Associació d’Universitaris en Suport als Immigrants (AUSI) i càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals. Associació d’Universitaris en Suport als Immigrants (AUSI) “Som un col·lectiu de joves, nois i noies estudiants universitaris i recent llicenciats/des, que hem iniciat un projecte, basat en la integració, en l’educació i en els valors socials. Estem treballant com a professors/es de català i de castellà per a persones adultes immigrades i sense recursos. Durant el mes de setembre vam començar a reunir-nos un grup de voluntaris i voluntàries, disposats a tirar endavant la idea d’un projecte lúdico-educatiu: vam fer classes de català i de castellà i de cultura i costums catalanes, i a poc a poc, vam buscar els recursos necessaris per ampliar el projecte i organitzar tallers, sortides, entre d’altres activitats. Ens vam anar organitzant, repartint la feina, informant-nos sobre com es podien fer les classes; vam parlar amb els òrgans de govern de la Universitat Pompeu Fabra per demanar-los les aules i un despatx, buscar alumnes interessats. Naixia un projecte amb la pretensió d’ajudar en la integració dels nouvinguts, impulsant el coneixement de la cultura i la llengua catalana, promovent els valors d’intercanvi, solidaritat, interculturalitat, tot basant-nos en la importància de la convivència i el respecte, ja sigui a nivell local com entre diferents cultures. A poc a poc el grup va anar creixent, i ara per ara som 18 persones les que formem part del projecte. La idea va néixer perquè actualment el nostre país està rebent un gran nombre de persones provinents d’altres països que cerquen aquí una feina, una estabilitat i, en definitiva, un futur. Per tal de facilitar la seva estada com a nouvinguts, considerem imprescindible la seva integració dins la societat catalana. I aconseguir-ho és un esforç necessari, tant per part d’uns com dels altres. Cal conèixer-nos com a persones i com a col·lectius. Apostem, així, per un intercanvi de cultures i de costums. Durant aquest any hem estat fent classes. Per tal d’avaluar-les, i veure’n la utilitat, cal parlar de la bona rebuda per part dels alumnes, dels problemes de coordinació i d’organització interna per part dels joves voluntaris/àries i de la 6 coordinació i d’organització interna per part dels joves voluntaris/àries i de la valoració general que, passats nou mesos des que el projecte pilot es va engegar, fem el conjunt de gent que participem en el projecte. La rebuda per part dels alumnes: la recerca d’alumnes basada a repartir tríptics en centres culturals, a les cues d’immigrants a la Delegació del Govern i en associacions de suport als immigrants va tenir i té una bona rebuda, que valorem a partir de les trucades a l’Escola d’Idiomes i dels alumnes que, ja havent començat les classes, fan córrer la veu i ens porten gent nova. El fet que les classes siguin totalment gratuïtes i que la franja horària per assistir-hi sigui tan àmplia dóna moltes facilitats a un tipus de gent que viu el dia a dia buscant feina, arreglant papers, etc. De totes maneres, han sorgit alguns problemes que ens han fet reestructurar horaris i canviar la manera d’enfocar les classes: inicialment teníem un grup al matí que va haver de plegar per falta d’assistència continuada dels alumnes; tot i que aquest últim trimestre hem pogut tornar a obrir el grup amb nous participants. Les classes de la tarda han tingut millor continuïtat (sobretot en l’última franja horària, que comença a les 20.00 h i acaba a les 21.30 h); malgrat que els grups que s’iniciaren amb deu alumnes han quedat reduïts a tres o quatre, que hi assisteixen amb regularitat. Atribuïm aquesta baixa a canvis de feina, problemes de salut, problemes familiars, etc. Pel que fa a la satisfacció dels alumnes respecte al nostre treball la valorem basant-nos en l’assistència regular dels alumnes i al fet que l’últim dia de curs vam entregar diplomes d’assistència (30 h-50 h) signats per la Universitat Pompeu Fabra. Finalment, cal dir que tot i que les classes van ser pensades tant per a gent que volgués aprendre el català com el castellà, a l’hora de la veritat ens hem trobat amb molts més alumnes que han volgut aprendre català que no pas castellà, i és que ells mateixos eren molt conscients de viure en una societat bilingüe. Quant a la coordinació i a l’organització interna: si bé fins ara ens valem bàsicament del correu electrònic i d’un llistat de telèfons per comunicar-nos i mantenir-nos al dia sobre el funcionament de les classes, també hem de tenir en compte les reunions que es convoquen regularment cada quinze dies, i en les quals es reparteixen les tasques que van sorgint i s’hi discuteix sobre els temes que necessiten consens. Així que, com a valoració general: en conjunt estem contents amb els progrés de les classes. Creiem que els alumnes estan aprenent, no tan sols català o castellà, sinó també cultura i costums catalans. Mitjançant les classes hem establert un nexe d’unió que els ajuda a entendre les problemàtiques que veuen cada dia per les notícies o pel carrer, ja que a classe sorgeixen debats o qüestions històriques que solen interessar-los, o que fins ara desconeixien. De la mateixa manera, nosaltres estem aprenent molt sobre la cultura hispanoamericana i àrab. Per això, valorem el projecte com a summament enriquidor per a ambdues parts, i entenem que ens ajuda a viure en un present multicultural i que ha de fer germinar un futur millor en tot. A partir de l’exemple espanyol al llarg dels segles XIX i XX, plantejarem la noneutralitat del discurs historiogràfic adreçat als escolars (i als ciutadans en 7 neutralitat del discurs historiogràfic adreçat als escolars (i als ciutadans en general), tot buscant una lectura crítica dels seus continguts i esperonant els alumnes a trobar instruments que facin que les “històries nacionals” siguin capaces d’integrar l’heterogeneïtat i la diversitat. 8