ÍNDEX • Què és la velocitat? ......................................................................... pàg.2 • Què és la velocitat de reacció? ...................................................... pàg.4 • Tres exercicis relacionats amb la velocitat de reacció ............... pàg.5 • Què és la velocitat de desplaçament? .......................................... pàg.6 • Tres exercicis relacionats amb la velocitat de desplaçament .... pàg.7 • Bibliografia ...................................................................................... pàg.8 QUÈ ÉS LA VELOCITAT? La velocitat és la capacitat que permet realitzar accions motrius en un espai de temps situat per sota de les condicions mínimes donades. Està basada en la movilitat dels procesos del sistema neuro−muscular i de les propietats dels músculs per desenvolupar força. Tipus de velocitat: • Velocitat de desplaçament • Velocitat de moviment • Velocitat d'acceleració • Velocitat màxima • Velocitat de resistència • Velocitat de reacció Els factors límits de la velocitat són: • La coordinació (enllaç neuro−muscular) • La força muscular dinàmica • Velocitat de contracció muscular • Bioquímica del múscul • Tipus de fibra muscular • Viscositat muscular • La temperatura • La fatiga • La flexibilitat • Paràmetres antropomètrics • Condició física • Velocitat de transmissió d'impulsos nerviosos Composició dels estímuls: • Intensitat: magnitut de l'esforç en una unitat de temps 1 • Volum: cantitat de treball realitzat • Densitat: relació entre l'activitat i el descans • Duració: temps de l'aplicació de l'estímul • Freqüència: número d'estímuls aplicats per setmana −2− Un bon entrenament per millorar la velocitat pot ser: QUANTITAT OBJECTIUS Aprenentatge. Ejercitacions numeroses Quantitat de repeticions Coordinació neuro−motora Millors valors funcionals. (Exercici fraccionat) Desplaçament prolongat Resistència aeròbica. Millora valors funcionals. (Exercici continuu) Resistència aeròbica. INTENSITAT Gran intensitat en la unitat de temps Exercici amb peses, pasos alts a velocitat OBJECTIUS Velocitat de base (sprint) Força i potència muscular Resistència a la velocitat. Entrenament a repeticions Aeròbic làctic. I per aconseguir un bon rendiment cal l'aigua, proteïnes, carbohidrats, lípids, vitamines i minerals. Aquests elements són essencials. Però a les noies se'ns acumula un problema. Quan estem en fase d'ovulació no estem al 100% del nostre rendiment i ens costa més fer treballar al cos. QUÈ ÉS LA VELOCITAT DE REACCIÓ? La velocitat de reacció és aquella on emitint un so o veient una senyal, s'ha de reaccionar per començar a realitzar l'exercici. És el temps que pasa entre l'estímul i la resposta. Observacions: • El temps de reacció varia amb l'edat • La reacció dels estímuls òptics és més lenta que la reació davant d'estímuls acústics. • No hi ha cap relació entre el temps de reacció i la velocitat de moviment. • El temps de reacció s'allarga quan augmenta la fatiga. TRES EXERCICIS RELACIONATS AMB LA VELOCITAT DE REACCIÓ 1r exercici: es formen dos equips, i cada equip es posa a una banda de la pista. Cada participant escull un número. El monitor té a la mà un mocador i diu un número. El número que digui el monitor serà el del participant que hagi escollit ser aquell mateix número, llavors sortirà corrents, agafarà el mocador de la mà del monitor i anirà corrents cap el seu equip abans de que el participant de l'equip contrari que hagi sortit amb el 2 mateix número, el pilli. Si el pilla, haurà perdut i guanyarà l'equip del participant que des d'un principi ha intentat pillar a l'altre. El que ha estat pillat, està eliminat. I així es fa amb tots els números. 2n exercici: es formen parelles i cada persona de la parella es posa d'esquenes a l'altre. Cada persona de la parella escull el número 1 o el 2. Quan el monitor digui el número 1, la persona que el tingui haurà de sortir corrents fins la paret evitant de que l'altre l'agafi. La persona que té el número 2, ha de pillar a l'altre. I a l'inrevès. La senyal és pot fer acústica dient 1 o 2, o fent senyals amb els braços o cames per indicar el número 1 o 2, que es diu senyal visual. 3r exercici: es fan parelles i ens posem formant un cercle. Entre les parelles ha d'haver bastanta separació. La parella que indiqui el monitor és la que comença el joc que consisteix en: un de la parella ha d'anar corrents al voltant de les altres, mentre que el seu company de parella ha de perseguir−lo. Abans de que l'atrapi, el que és perseguit s'ha de col·locar al costat d'una parella. Llavors la persona que no estigui al costat del que és perseguit, ha de sortir corrents i agafar al que en un principi estava agafant. Aquest exercici també combina la velocitat de desplaçament. QUÈ ÉS LA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT? La velocitat de desplaçament és propia d'una successió d'accions motrius. També s'anomena velocitat cíclica. Aquesta velocitat es divideix en dos tipus: • Velocitat màxima: és aquella on s'emplea el menor temps en recòrrer una distància. • Velocitat pura d'sprint : és la màxima capacitat de desplaçament en una unitat de temps sense estalvi d'energia. TRES EXERCICIS RELACIONATS AMB LA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT 1r exercici: és gairebé igual que el bàsquet però amb una petita difrència: el que té la pilota no es pot moure, l'ha de passar a un company i aquest automàticament s'ha de parar. Així continuament fins que arribin lu suficientment a prop de la cistella per poder marcar. L'equip contrari ha d'intentar prendre la pilota però al que té la pilota no el poden tocar. 2n exercici: es llencen dues pilotes o les que siguin a l'aire, i la persona que agafi una ha de llençar−la a un altre i si li toca aquest està mort, però si l'altre l'agafa al vol, el que l'ha tirat està mort. Els que estan morts s'han de seure a terra i es poden salvar si alguna pilota cau a prop i l'agafen, llavors quan s'aixeca ha de llençar−la per intentar matar a algú o passar−se−la a un altre que estigui mort per salvar−lo. Les pilotes han de ser d'espuma per no fer mal. Un jugador no pot tirar dues vegades seguides. 3r exercici: una persona la para i ha d'intentar agafar a la gent. Quan atrapa algú, s'han d'agafar de la mà i intentar caçar a més gent. A mesura que van agafant gent s'han d'agafar de la mà formant una cadena humana. Si atrapan algú però es solten de les mans, no val. El joc s'acaba quan no queda ningú per poder atrapar i tots estàn formant una cadena. BIBLIOGRAFIA www.sobreentrenamiento.com 3