Unitat 08: El finançament de l’empresa I: Les fonts de finançament 1. Fonts de finançament de l’empresa Són fonts de finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a disposició de l’emp. per afrontar les seves necessitats dineràries (ex: inversions). 1.1. Classificació de les fonts de finançament Criteri de classificació Segons el termini de devolució de la font financera Segons la procedència dels recursos Segons la propietat dels recursos Segons la manera d’obtenir els recursos Tipus Característiques Exemples Fonts de finançament a c/t La devolució és inferior a l’any. El crèdit dels proveïdors, préstecs bancaris a c/t.. Fonts de finançament a ll/t La devolució s’ha de fer en un termini superior Préstecs bancaris a ll/t, emprèstits (emissió d’obligacions),... Finançament extern Procedeixen de l’exterior de l’emp. Capital social, préstecs,... Finançament intern Els genera l’emp. a través de la seva activitat. Les reserves (bfcis no distribuïts, amortitzacions acumulades i provisions Mitjans de finançament propis Pertanyen als propietaris de l’emp. El capital i les reserves Mitjans de finançament aliens. S’han de tornar; no pertanyen als propietaris de l’emp. Els préstecs, els c`redits i els emprèsits (c/t i ll/t) Fonts de finançament espontani Sorgeixen dels ajornaments dels pagaments dels deutes Les factures que cal pagar als proveïdors a 30 dies Fonts de finançament negociat Son contractuals; no es produeixen de manera espontània. Esl crèdits i els préstecs. 2. Fonts de finançament segons la titularitat Fonts de finançament Recursos propis Recursos aliens Tipus Exemple Propis amb caràcter extern Capital, subvencions rebudes Propis amb caràcter intern (autofinançament) Autofinaçament d’enriquiment: resreves Autofinançament de manteniment: amortització, provisions. A ll/t Préstecs a ll/t, emprèsits d’obligacions, lísing i rènting A c/t Crèdits i prèstecs a c/t, crèdit de proveïdors, descompte d’efectes, confirming i factoring. 2.1. Recursos propis o finançament propi Són els recursos més estables de que disposa l’emp. ja que no cal tornar-los, ja que estan vinculats a l’emp. de forma permanent: A. Recursos propis amb caràcter extern ● ● Capital social: està format per les aportacions dels socis Subvencions: concedides per administracions públiques. Són el fons que rep l’emp. de manera gratuita. B. Recursos propis amb caràcter intern o autofinançament L’autofinançament o finançament intern està format pels fons que es generen a l’emp. Es distingeixen dos tipus: ➢ Per enriquiment: constituït pels beneficis generals i no distribuïts entre els socis (reserves) que augmenten el PN. ➢ Per manteniment: fons d’amortització i provisions per mantenir inalterat el PN. ● ● ● Reserves: Són els bfcis no distribuïts de l’emp. Fons d’amortització: es calcula segons el valor que va perdent l’immobilitzat al procés de producció. Les causes de pèrdua de valor dels actius de l’immobilitzat: ○ Física: Pèrdua del valor per ús i desgast ○ Econòmica o obsolescència: El pas del temps o l’avanç tecnològic resta eficàcia Fons de provisions: És un fons que té com a objectiu afrontar certes pèrdues que encara no s’han produït o bé despeses futures. Avantatges Atorga a l’emp. + autonomia i llibertat d’acció Per a les pimes constitueix l'única manera d’obtenir recursos financers a ll/t Aporta liquiditat a l’emp. sense que aquesta hagi de recórrer al mercat de capitals ● ● ● Inconvenients ● ● ● Disminueix els dividends (repartiment de bfcis) i la rendibilitat q percep cada soci Hi ha perill de que s'utilitzi en inversions poc rendibles (ja q, no té un cost explícit) Es genera de manera gradual i lenta 2.2. Recursos aliens A. Recursos aliens a llarg termini Són aquells dels quals l’emp. disposa durant un període de temps superior a l’exercici econòmic i que generen l’obligació de tornar-los i de pagar un preu que són els interessos. ● Préstecs a ll/t: Són diners demanats a les institucions de crèdit (bancs, caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit,...) per poder finançar-se. Es pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s’han de tornar amb els interessos corresponents segons les condicions establertes. ● Emprèstits: Són títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés, ...) que emeten les emp. per a poder captar finançament i que són adquirits per particulars a canvi d’un interès periòdic. Són una alternativa als préstecs quan els interessos de mercat són massa alts. Arribada la data del venciment, acordada en l’emissió, l’emp. retornarà l’import del títol i l’última quota d’interessos. ● El lísing o arrendament financer: L’emp. que vol finançar una inversió lloga aquesta a una emp. de lísing (que l’ha adquirida per cedir-la en règim d’arrendament financer) a canvi del pagament d’una quota periòdica fins a la data de finalització del contracte de leasing (normalment al final de la vida útil del bé) moment en què l’emp. que lloga el bé, té l’opció de comprar-lo a un preu fixat en el contracte. L’emp. de lísing és una institució financera que finança l’adquisició del bé i l’entrega a l’emp. client a canvi d’un lloguer. Per les empreses arrendatàries, la quota representa una despesa que es poden deduir. L’import de les quotes inclou: l’amortització del bé, els interessos, les despeses administratives i una prima de risc. No tota la quota és fiscalment deduïble: la corresponent a interessos sí, però la part de recuperació del cost del bé té límits. Durada mínima: 2 anys pels béns mobles o 10 anys pels béns immobles ● Renting: És com el lísing però sense opció de compra. La quota durant un termini determinat és mensual. L’emp. de rènting es compromet a: ○ Facilitar l’ús del bé durant el termini del contracte ○ Servei de manteniment del bé ○ Assegurança a tot risc ○ En acabar el contracte: substituir els equips o renovar el contracte per un nou període A. Recursos aliens a curt termini Permeten finançar part del cicle d’explotació de l’emp. Les més utilitzades són: ● Els préstecs a c/t: L’emp demana diners a una entitat financera per cobrir les seves necessitats a c/t ● Crèdits bancaris a curt termini: ○ Descobert en compte (números vermells): Té un ús poc habitual. Consisteix a la utilització d’un import superior al saldo disponible d’un compte corrent. ○ Compte de crèdit o pòlissa de crèdit: Es signe un contracte amb una entitat financera per tal de que aquesta posi a la seva disposició un compte corrent amb un límit de diners. L’emp. pot disposar dels diners d’aquest compte. Després quan ho hagi de tornar haurà de pagar interessos i una comissió. Això les emp. ho fan quan volen disposar de mitjans financers per preveure possibles necessitats. ● Emprèstit de pagarés de l’empresa: són títols de deute que emeten les emp. privades per aconseguir finançament a c/t. ● Crèdit comercial: És el finançament automàtic que aconsegueix l’emp. quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors. ● Descompte d’efectes: L’emp. cedeix els deutes de clients documentats en lletres o pagarés a entitats financeres. Aquests anticipa l’import restant-li els interessos i les comissions. No obstant això, l’emp. ha de retornar l’import original (el que va demanar l’emp. sense les deduccions) ● Factoring o facturatge: Consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients(factures, lletres, pagarés) a una emp. denominada factor, la qual proporciona a l’emp. una liquiditat immediata i li evita el problema dels impagaments i morosos. L’inconvenient és el cost d’interès i la comissió que implica. ● Confirming o confirmació de pagament: L’emp. lliura les seves factures (a pagar) a una entitat de crèdit. El banc les pagarà el dia del venciment traient els diners del compte de l’emp. per la qual cosa li cobrar una comissió. A més amés, el banc envia un comunicat al proveïdor, li informa de la data de cobrament i li ofereix la possibilitat de cobrar abans (cobrant-li així interessos). (Una mena de finançament per al proveïdor) ● Fons espontanis de finançament: Són les quantits que l’empresa deu a Hisenda pública o a la SS, o els salaris dels treballadors, que habitualment cobren a final de mes. Els fons espais de finançament no requereixen una negociació prèvia, igual que el crèdit amb proveïdors o el descobert en compte.
