3. La puntuación - La puntuació Las cinco lenguas comparten los mismos signos de puntuación aunque difieren en su uso. Les cinc llengües comparteixen els mateixos signes de puntuació. El que difereix és l’ús que se’n fa. 3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació a) Los signos de puntuación comunes son: Els signes de puntuació comuns són : vírgula , ponto . reticências … dois pontos : ponto-e-vírgola ; ponto de interrogação ? ponto de exclamação ! aspas «» parênteses () travessão apóstrofe ’ coma , punto (final) . puntos suspensivos … dos puntos : punto y coma ; signo de interrogación ? signo de exclamación ! comillas «» paréntesis () guión apóstrofe ’ coma , punt (final) . punts suspensius … dos punts : punt i coma ; signe d’interrogació ? signe d’exclamació ! cometes «» parèntesi () guionet apòstrof ’ virgola , punto (fermo) . puntini di sospensione … due punti : punto e virgola ; punto interrogativo ? punto esclamativo ! virgolette «» parentesi ( ) tratino apostrofo ’ virgule , point (final) . points de suspension … deux points : point virgule ; point d’interrogation ? point d’exclamation ! guillemets «» parenthèse ( ) tiret apostrophe ’ El español se caracteriza por tener un signo de abertura para la interrogación (¿) y para la exclamación (¡). L’espanyol es caracteritza pel fet de tenir un signe d’obertura per a la interrogació (¿) i per a l’exclamació (¡). P ... perante a intervenção norte-americana no Iraque, pode consolidar uma divisão ... no seio da União? E … ante la intervención norteamericana en Irak, ¿puede consolidar una división … en el interior de la Unión? C … davant la intervenció nord-americana a Iraq, pot consolidar una divisió ... a l’interior de la Unió? I ... di fronte all’intervento nordamericano in Iraq, può consolidare una divisione... all’interno dell’Unione? F … face à la intervention américaine en Iraq, peut consolider une division … à l’intérieur de l’Union ? E - Europa A pesar de la norma, el catalán usa los dos sistemas, con y sin signo de abertura; pero lo más frecuente es que no haya signo de abertura. Malgrat la norma, el català usa els dos sistemes, amb i sense signe d’obertura; però el més freqüent és que no hi hagi el signe d’obertura. P E C I F As autoridades de Alcoi, não podiam fazer propaganda de um produto tão genuíno? Era bom, não era? Las autoridades alcoyanas, ¿ no podrían hacer propaganda de un producto tan genuino? ¿ Estaría bien, no? Les autoritats alcoianes, ¿ no podrien fer propaganda d'un producte tan genuí? Estaria bé, no? C - Les olives Le autorità d'Alcoi non potrebbero propagandare un prodotto così genuino? Les autorités d’Alcoi, ne pourraient-elles faire de la publicité d’un produit aussi authentique ? Ce serait bien, n’est-ce pas ? Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4 DURSI - © E. Vilaginés 2005 Sonidos y grafías - Sons i grafies 3. La puntuación - La puntuació 3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació b) El guión indica que dos elementos o palabras diferentes forman una sola unidad, lo que ocurre es que no todas las lenguas lo aplican de la misma manera. El guionet indica que dos elements o paraules diferents formen una sola unitat, el que passa és que no totes les llengües ho apliquen de la mateixa manera. En portugués, en catalán y en francés, un guión conecta los pronombres complementos con el verbo cuando se sitúan detrás del mismo. En catalán, además, si hay más de una forma pronominal, la última se puede indicar con un apóstrofo, con lo que se combinan guión y apóstrofo. En español y en italiano, el cúmulo de estos elementos resulta en una sola unidad gráfica. En portuguès, en català i en francès, un guionet connecta els pronoms complements amb el verb quan se situen després d’aquest. En català, a més, si hi ha més d’una forma pronominal, l’última pot indicar-se amb un apòstrof, combinant així guionet i apòstrof. En espanyol i en italià, el cúmul d’aquests elements té per resultat una sola unitat gràfica. ofrecem-nos-o absteve-se tornar-se-á cuéntanoslo dásela cómetelos aneu-vos-en parlatemene allez-vous-en tornar-se-n’hi promettendotelo donne-la-lui pensar-s’ho regalargielo parlez-lui-en En catalán y en francés, algunas cifras también se escriben con un guión En català i en francès, algunes xifres també s’escriuen amb un guionet. vinte e três duzentas noventa e seis veintitrés dos cientas noventaiséis vint-i-tres dues-centes noranta-sis Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4 DURSI - © E. Vilaginés 2005 ventitrè due cento novanta sei vingt-trois quarante-cinq quatre-vingt-seize Sonidos y grafías - Sons i grafies 3. La puntuación - La puntuació 3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació Por lo que respecta a muchos compuestos, en portugués, en catalán y en francés es más frecuente que un guión identifique la frontera de las palabras que en español y en italiano. Hay palabras que encontramos escritas con y sin guión en una misma lengua. Pel que fa als mots compostos, en portuguès, en català i en francès és més freqüent que un guionet identifiqui la frontera de les paraules que en espanyol i en italià. Hi ha paraules que les trobem escrites amb i sense guionet en una mateixa llengua. couve-flor arco-íris coliflor correveidile col-i-flor guarda-robes cavolfiore arcobaleno chou-fleur arc-en-ciel Independientemente de lo que dicta la norma, la conclusión acerca de cargos y gentilicios es que los encontramos con diversas ortografías en todas las lenguas: una sola unidad gráfica, una unidad gráfica unida mediante un guión y dos unidades gráficas separadas por un espacio. Independentment del que diu la norma, la suma de càrrecs i gentilicis, els trobem ortografiats de diferents maneres en totes les llengües : una sola unitat gràfica, una unitat gràfica unida per un guionet i dues unitats gràfiques separades per un espai blanc. vicereitor vice-reitor vice reitor vicerector vice-rector vice rector grecoromano grecoromano greco-romano greco-romano greco romano greco romano vicerector vice-rector vice rector grecoromà greco-romà greco romà Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4 DURSI - © E. Vilaginés 2005 vicerettore vice-rettore vice rettore vicerecteur vice-recteur vice recteur grecoromano grecoromain greco-romano greco-romain greco romano greco romain Sonidos y grafías - Sons i grafies 3. La puntuación - La puntuació 3.1. Los signos de puntuación - Els signes de puntuació c) El catalán, el italiano y el francés marcan la caída de la vocal con el apóstrofo. El italiano también marca el apócope. El català, l’italià i el francès marquen la caiguda de la vocal amb l’apòstrof. L’italià també marca l’estroncament. -- -- l’autor de l’actriu d’aquesta l'autore dall'attrice un po’ meglio l’auteur de l’actrice qu’il No hay espacios delante ni detrás del apóstrofo. No hi ha espais ni davant ni darrere de l’apòstrof. P E C I F Durante o acto de entrega Durante el acto de entrega Durant l’acte de lliurament Nel corso dell’atto di consegna Pendant l’acte de remise será concedida se otorgará s’atorgarà si conferirà on va octroyer a Cruz de São Jorge a 41 personalidades e 15 colectividades. la Cruz de San Jorge a 41 personalidades y 15 entidades. la Creu de Sant Jordi a 41 personalitats i 15 entitats. C - Creu la Croce di San Jordi a 41 personalità e 15 entità. la Croix de Saint George à 41 personnalités et 15 entités. d) Las cinco lenguas comparten también las variaciones tipográficas, es decir, la cursiva, la negrita y el subrayado. Les cinc llengües comparteixen també les variacions tipogràfiques, és a dir, la cursiva, la negreta, i el subratllat. Aprendizaje simultáneo de lenguas románicas - Aprenentatge simultani de llengües romàniques Enfoque Eurom4 - Enfocament Eurom4 DURSI - © E. Vilaginés 2005 Sonidos y grafías - Sons i grafies