E D I T O R I A L ^·V>^,^f^ El misterio central de la LUurgia es la Resurrección del Sefior. También él constituye el misterio central de la Redgnción. D e n a d a n o s hubiera aprovechado la muerte de Cristo si no hubiera seg u i d o la Resurrección gloriosa y triumfante. En este misterio esta radicada nuestra e s p e r a n z a . Cristo ha vencido al peçado y a la muefte, nos ha liberado de la tirania de ambos enemigos y ha inoculado en nuestra alma y en nuestro cuerpo los gérmenes de la victorià y de la resurrección. Démonos mutuamente el parabien todos los que formamos la gran família redimida. Cristo resucitado es Cristo glorioso en su alma y en su cuerpo. Mientras vivió en su vida terrestre asumió nuestras debilidades para poderlas redimir. Ahora, es el Sefior, Kyrios, dueno de la humanidad, cabeza de su Cuerpo Místico. Aleluya! 14 óm abril d* i^es Aleluya! Aleluya! Dom, d * R··urr·oolòn RIDACCIÓN Y ADMtNISTRACl6Ni APXKTADO U. VICN Afto III, n.* i a i D M Ó t l T O UOALl • . I 4 . H ( - 4M0 ; .LA PALABIV^ ^ D I O S i 7 Cor. ò, 7-8 'ittctttra ae la Carta del Apòstol San PaMo a los Corlntlos. • Hvmanos: Purlflcaos de la víe/a leva(en Pasqua se echaba de casa el part famm^do) para que aeàis masa nueoa, dt$í eotno sols úeimos (pan sin levadura: ortàikmos), porque nuestro cordero pascual, Crltíó^ ae ha Inmolado. Ast que festejemos, /foSj^ la levadura vteja, ni con la levadura d» màUcla y de maldad, sinó con àelmos df süifieridad y de verdad. «Arrea on hi ha homes, hi sóc Jo, dln Dín... Ara Jo lóc pobre 1 ric, obrer i lliw... OhI terra i» lluita, crea Immensa . cnit «Is homes m'ajeuen cada dia. No . tíiA ha proa amb la fatta del Calvari? ~ M mancava encara aqaest immens altar ||fri,aiea sacrifici d'amor», *I (M. Qnoist) AZIMOS DE PUREZA Y VERDAD La Resurrección de Cristo debe seftalar ona naeva etapa en la vida cristiana pues con Cristo hetnos de resacitar todos. El es nuestro Modelo y la cansa eflciente de naestra vitalidad divina. Por esto Pablo nos exhorta a qae, inmolado el Cordero Pasccal, teamos izimos. Convlene recordar qne cnando los israelitas comiln el cordero pascnal, no podían comer pan ferfflentado. Usfban en la mesa solo panes izimos. Tomandò t>ie de esta prescripdòn, Pablo nos acncia a qae depongamos el fermento de naeftra conducta viciosa y seamos como pan iximo con la pnreza y la sinceridad qne ello reclama. AjK podremos comer «I verdadero Cordero l^ascnal qne es Cristo RMadtadç y la Pascaa sefialari ona verdadera retarrección en nnestros pensamientos y maneras de obrar. El plan de naestra renovadón en Cristo estriba mis en la grada del Resndtado que en naestro esfaerzo. Però no debemos poner obsticalo y debemos colaborar con esta grada de resnrrecdón. No lo olvidemos. Estàs dos verdades son bislcas. en la Sda. Escritura. Parece que serA un Indlviduo si blen algunot creen que seré una colectivldad. Eso de que venga a los aiete aflos antes del fln del mundo, no està en la Sds. Escritura. Però vendré en los últimos tiempos y harA obrai prodigiosas para engafiar a los hombres orgullo•oa. Muchos quedaren presos de sus aidides y mueren en este estaco Irin al InAemo, sin ' IM ami%a m$ à\\o qu$ $i$ii aHoi antt» dtlsi ftn duda. El mistetio de la inlquldad, preludio del M munió, vindrà un hombri üamado Anticrüto, yipfeiarrf y hard miUgroi y lo» qu» U »igan Anttcristo, ya estA obrando en el mundo. Ten0élheend*nttdo$. No crio m uo ptro dtuarla gamos fe en el poder de nuestro Dlos que puede acabar con toda maldad y de hecho ter0ÍwthilM* una KcpUcaeUn.-Mary. minaré con ella cuando llegue el fin de loa R.-Pue· ttem que citedo puea eali claro tiempos. C ] CONSILTORIO PERFIL DE LA SETMANA Dia 14, Diumenge de Resurrecció, St. Justí, mr. Dia 15, dll. de Pasqua, Sto. Ba«i(isa, mr., Sta. Anastàsio, mr., St. Màxim, mr, St. Telm. Dia 16, dm. de P., Sta. Engràcia, v g , Sta. Bernadeta Soubirou«. Dia 17, Dmc. de P., St Anlcet, p. i mr. Dia 18, dj. de P., St. ApòMoni, mr. La Mdre de Déu de l'Alegria, Bta. Maria de l'Encarnació. Dia 19, dv. de P., Sts. H-rmògenes i Expedit, mri., St. Lleó IX, p. Dia 20, ds. de P., Sts. Sulpici i Servilià, mrs., Sta. Agnès. Sant Justí (DIUMENGE, DIA 14) Nasqué a Plovia en els primers anys en et sagí* I del Cristianisme. Se.T>bia talment com un primer anunci da St. Agustí. Ambdós itinerarit intel'lectuols són molt semblants. Ell representa entre els apologetes alfò qae St. Agustí representa entre els Pares de l'Església. En els seus primers anys de filòsof busca la veritat entre els estoics i els platònics; no troba en ells però, ço que el cor li demana. Justí topa de ple amb els mdrflrs cristians. Veu que allò que ells fon, sols s'expl ca suflentment per la virtut i eficàcia d'una gròcio misteriosa. Es converteix al Cristianisme, segur de trobar la veritat enllaminadora. La conversió II ensenya per a què serveix lo vida; li ha descobert una nova faç de la v«ritat, I li ha enfervoritzat Panhel. Abans de convertir-se, la seva ànima era com on desert; ora és com una torxa. Justí desplega les seves activitats amb ona senzillesa, entusiasme i sinceritat que sorprèn. Es dóna tot ell en les «Apologies». Fou sant i màrtir. Confessà amb valentia la fe en Jesucrist, negant-se sempre a sacrificar als fdols. e^ítít }\if\ de Resomccíií cAlle'uiol Crist, la nostra Pasqua, ha estat immolat. Alíeluial» (eplst.. Al·leluia i com.). Tota la litúrgia d'avui és un esclat de joia, un cant de lloança a Crisi ressuscitat; com conta el sacerdot eo el prefaci, «és digne i jusf que us //oem en tof lemps. Senyor; però amb més Qran mognificincia en aquest d/a en e/ que s'ha immolat Crísf, la nostra Pasqua. No oblidem uni^nes a lo Verge en la nostra olegrio; ningú com Ella ha viscut els misteris d'aquests dies tants. Ella ens suggerirà sens dubte amb tendresa maternal els sentiments de lloança, grotitut i ofrena que ton fondament ho sentit I se:>t per l'obro redemptora del seu Fill divf. Per nosaltres, els eristiaiu. Pasqua és també un motiu d'esperançat Eni unim en esperit a la resur ecció de Crisi, tot esperant la unió definitiva amb Ell o la fi del nostre pelegrinatge per la terra. Per això excloikiam en l'oraciói >0 Déu. que, vençuda la mort pe) vostre Fill, ens heu obert avui fei portes de la vida eterna...» Per lo Resurrecció hem rendscut a una nova vida, Això ans compromet a una i aferma an la nostra manera de fer; al mateix St. Pou en ho recordes «Traieu el Ihvat vell, a fl que sigueu una pasto nova. vosaltres que sou àzims...» (eplst.) Totjust comencem al temps posoual, totjust ho començat lo nostro resur·' recció en Crist; disposem-nos a revisar lo consciència durant aquest taraps da gràcia, el nostre programa de vido, per tol que sigui també plena en nosoltres lo victòria de Crist; amb aquesta intenció demonemi «Ajudeu-nos, Senyor, amb la vostra gròcio, a posar en pròctico elt sanis dasigs qu9 ens inspinu» (orac). J.M. Anacdotari da parsonat consaqOants L'Kome aiienyat L'autor no al conaix, ancora. Paro, par què no Imaglnor-lo? Es bonic pansar an las cosas varitobías i autèntlquM. P«nsar-hl, tant sols, jo sambla qua ans fa porticlpor da llurs virtuts. Pansam-hl, doncs, com si provoquassim una mana da somni angalical, pla da colors omoblas, bi assolat pals màgics compassos d'una música tantost andavinodo, amb trinar da v'olins da cristall i amb dring da campanates da plata... L'onomanoram Nonat, par antandra'ns i craura par ans momants, qaa és va( nostra; millor, acaro, vaf I amic da tothom. En Nonat, doncs, assistí casuolmant o una fasta ~-diguam-na— familiar. Sols qua mica a mica, las fomllias as van angrascar, als jovas as dasbordaran amb l'alagria ilaugaro pròpia da lo jovantut i mica a mica, la fasta esdavingué una aspècía da ctassió» da «rock», amb las inavitablas gombarradas, com 0 ritu da modam salvotgisma. I an Ndnat eomantàt —Haus ac( un aspactacla rapugnant. Aquasta fovantut —qua no vol dir «tots» als jovas—, ho pardut lo noció da l'ètica i asté- tíca més alaoiantals. Paro, an tanan la culpa? Jo crac qua no. Jo crac qua la culpo ts dals grans. D'una ganaració fraudulenta d'adults, qua no ha sabut rasponsabilitzar-sa amb llurs dauias ni imposar, an cos nacassari, llur axparíèncio i al sany propi da las parsonas que han vist ja moltes coses, bones I dolentes. Dies més tord, en Nonot, presencià una distribució d'ojudas als damniflcats dal Vallès. I digué; —No és veritat qua al món hagi perdut al santit da caritat. Encara rasta molta virtut, amagada an el fang de las nostrat flaqueses. I encara hi ho harolsma pragón, desinterès, amor i afany per les cosas nobles. No està perdut el món. Tal volta, els homes ens sentim extronys en una època totalment desconagudd; qualcom indecisos an aquest clima da renovació continuada... I en un cercle d'amics, manifestà: - C o l carcor, amb al po de cada dio, al goig da coda dia, també. Pensar que no som bons; paro que podem ser-ho, si ho volem; si ho demanem al Sanyor, perquè ans anvil, o cada hora, a cada minut, la seva Gràcia. Si tots procuréssim fer inventari de las coses «autènticament» bones i da las dafinitivamant dolentes, arribaríem a la parfacció humana; qua no vol dir perfecció absoluta. Perquè el món, és una voti de llàgrimas; no un Paradís. Mas, carcar un Paradís, vol dir posdr-sa an camf par trobar-lo... Vol dir fer-nos millors cada dia, amb el po I el goig da cada dia.., Bon amic Nonatl Si l'autor fos cfnic, at cercaria, com Diògenes, pals carrers del món, amb un fonaiat encès i an ple dia. XAVIER «Si al Para ans ho posat al món no és pas par o caminar-hi amb al cop baix, .<inó par o saguir-ií la possa a través da las cosas, dels esdeveniments, de les persones... Cal que tot ens poríi de Déu». (M. Quoist). ^Cómo debe ser el veslido de la Prlmeri Comunión? Debe tener estàs caras coràcterísticas: 1.—Que borre todo diferencias de closes ya que el octo es comunitorio. 2.—Que no lleve ornatos fastuotos indlgnos de lo Cosa de Dios. 3.—Qne la ornamentación no distròigú de lo principal. 4.—Que seo slmbolo del estado de almo del comolgante. Todas estàs caracterfiticas las reune el vestido llamado «túnica». La estampa de Primera Comunión y el recordaíorlo Deben ser aprobados por el Sr. Obispo en cuanto a los elementos de simbolismo eucarlstico. Hoy se tiende o suprimir personojes sagrados y «e Introducen temos de mal gusto: angelítos est afalarios, monaguillos desgarbodos y eseenas ridfculas. Seleccionar para dar el tono eucarlstico del açto y que seo un memorial de aquel gran d(a para el nirio La flesla familiar Que no seo despilforro ni ditpendio por encima de las posibilidades. Que no termine como un acto profano con diversiones de mal gusto. Que el nirio veo lo sensatez de los jnayores al dar|e ejemplo de moderación y tambi4n da caridad favoreciendo a alguna familla pobre. Que del octo quede un recuerdo no ogotador sinó pidcido y lleno de racogimiento. Los regalos, moderados y a tono con la edad de corouigantes. CAVALL FORT es una prova de respecte i amor ai* nois i noies que l'han de llegir segona sèrie, del n.° 17 al 32 lindrà 24 pàgines, i el mateix preu de 100 pts. distribució directa per corie^a SUBSCRIPCIONS I PAGAMENT oarrer Fontanella, 20,4J, F telí. 23116 04. Baroelona apartat de Correus, 44. Vich Llibreria del Casal. C. St. Just 1. Vich. V I V E N C I AS ^Ot t i r « * e « f H cfeC /9«t{/€lXtl El circo de turno que habfa divertido la Ciudad entera, Bra un conjunto informe de bultos, comiones, cojot, anímalet, personos, envuel o por un ruido estridente. El circo dejaba to poblacidn. La chiquillado descubrla los «pertonajes» de aqueltat aciuaclodes brillantes, etpecialmente tot poyaios, centro de su interès y objeto de sut alegret risotadas. Lo caravana empezaba su desflle. La Ciudad de lona iba a plantar su tienda en fiaron con sus gritos a fos comiones del circo que los dejaba. Al volver a la plaza descubrieron sorprendidos, que aquel hombre que lloroba, era uno de los payasos que tan'o les habfa hecho reir... —«Ya no sirvo. Me han despedido. Y ahora, no tengo casa, no tengo dinero». Los niflos no lo entendfan. {Llorar, un hombre que tiene el oficio de hacer reIr? Aún el buen payaso hizo unot cuantos juegot de manot para entretener a los niflos. Però su corazón no podta mds. Se despidió de ellos: «—Hijos mios: procuraos una alegrfa que no pase con lot aílos. La alegrfa del mundo hoye cómo el ogua. Et fàn fatid como on juego de mano...» Encontró una barraca. En ella estableció su cosa para mal vlvir. Y por la noche, al mirar el cielo y descubrir las estrellas, rogaba a Dios diciendo: «—SeRor: Mena mi soiedod y mi fracoto con la alegrio que • tólo Tú puedes dar. Yo no s4 rezar però cadci dfo por la noche y por lo manana dedicorA a tos tantos, espe ciolmente o los nifios santos, un juego de mano*...». • *« otío parte. La gran plúzo quedaba vocfa. Solo habfa, alií, en un rincón, un hombre mal vestida, sentodo sobre su pobre maleta. Cabizbojo, lloiobo. Los cltiquillos acompa- Qu4 rozón tenta el payaso despedido: la alegrfa del mundo es un juego de azar. CAVALL FORT B U U i n i DE SUBSCRIPCIÓ 100 ptet. del 1 al 16 100 ptei. del 17 al 32 J. PEDRAFINA. Nom: adreça: població: formo de pagaméltt: (Firma) Exhorlación Pastoral del Rvdmo. Sr. Obispo sobre el Concilio Valicano (Contlnuaclón) EL PAPA El Papa, como jefe visible de la Iglesia y «este» Papa que, guiado por el Espíritu Santo, ha sabido orientar tan maravillosamente el Concilio, ha sido objeto en todo momento de las actitudes mas respetuosas por parte del episcopado. En el Concilio no ha habido ni parece que vaya a haber desprendimientos heréticos o cismàticos. Hay una clarividència perfecta de la realidad eclesial en todo aquello que afecta a su esencia intangible. Por tanto, sobre la persona del Papa, su lugar en la Iglesia y su misión, no hay problemas. El plan institucional de Cristo, en la persona de Pedró y de sus Sucesores, es bien conocido. Es, pues, una realidad conocida y amada. Ya sabíamos todos que ello era así, però la actitud del Concilio ha servido para manifestarlo de una manera màs esplendorosa. ÍI8ERTA0 D£ tXPíítSlÓH Ha sido una nota que ha Uamado la atención a católicos y no católicos. Cada padre conciliar ha podido decir todo lo que ha creído necesario u oportuno decir, como si solo hablara en la presencia de Dios. Los oradores han prescindido de las r)piniones que pudieran tener los otros dos mil y pico de obispos y se han expresado como si, en lugar destacado, no hubiese un auditorio de observadores no católicos. La sinceridad y el amor a la verdad quitan el posible miedo. No podia esperarse de otro modo. ;,Acaso podia creerse que el Papa convocarà a los obispos del orbe para realizar un conjunto de brillantes formulismos y apariencias? No fue así y se ha rooonocido que el Papa obro admirablemente. Y los obiapos obraron bien asimismo, en el uso de la libertad de acuerdo con su conciencia. (Continuarà) Parr&quiq de Santo Moria de Comprodon Diumenge, dia Í4 d'Abril de 1963.— Pasqua de Resurrecció. Festa Anyal. A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Màxim Perramon (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Daniel Birba Jané (a.C.s) A les 12, Ofici Solemne, cantat per el Cor Parroquial. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Josep Vila Molas (a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 16—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Verdenyde Grassiot (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Anna Bcrnadas (a C.s.) Dimarts, dia 16.'^— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Carme Arumí Vda. Cuatrecasas (a C.s ) A les 9, Missa en sufragi de Balbina Perramon (a.C.s.) Dimecres, din / 7 . — A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Aureli (a.C.s) A les 9, Missa Aniversari de Caterina Torallas (a.C.s) Dijous, dia 18. — A dos quarts de 8, Mssa en sufragi de Josep \(ila Riera (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Joan Marcer (a.C s.) Divendres, dia /9.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Marcer (a.C.s) A les 9, .Missa d'acció de gràcies al Sagrat Cor de Jesús. Dissabte, dia 20.—A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de Joan Marcer (a.C.s) A les 9, Missa per Joan Casadesiís (a.C.s.) Diumenge, dia 21 d'Abril.—\ dos quaits de 8, Missa en sufragi de Josep Cuatrecasas Genis (a.C.s'l A les 10, a l'Església de Nostra Dona dtl Carme, Missa en sufragi de Josep Basag.myas (a.C s.) A les 12, Missa en sufragi de Dolors Blanch de Sala (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Picola GatiuG (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme A les 4, %ifit Rosari i Visita al Santílilm. >• * • . V ' ^ «>iii» • II Veu de la Parròquia. Necrològica: Morí en la pau de Crist, desprès d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremuncié i Benedicdó Apostòlica la nostra germana Rosa Claret Coma (a.C.s.) Amonestacions Canòniques: Tercera de Joan Agustí Sala, solter, amb Dolors Planas Agustí. A remarcar: Demà dilluns de Pasqua, a les 8 del matí, Solemne Combregar General de malalts. Crist ha ressuscitat. El sofiiment de Crist, el dolor de l'Home-Déu, ha esberlat els nostres cors, de pena i sentiment! La Creu és la Càtedra del Dolor. A aquesta cosa tan irracional que era el dolor, ha estat racionalitzat en Crist! Sabem per què sofrim. El dolor ha estat elevat a un pla sobrenatural, és un element bàsic en la vida de la Fe. Es un element esencial de l'economia religiosa del Cristianisme. Crist ens ha ensenyat a sofrir. També a estimar. Des de el Calvari l'Amor regalima sang!. Amor fecund. Amor esperançador. Amor Redemptor!. Si hem sofert en Crist, també ens alegrem en Crist! Crist és la garantia, si morim en Ell, d'una joiosa Resurrecció, d'upa victòria triomfant sobre el pecat, d'una Reconciliació definitiva de l'home amb Déu! Aquesta és l'alegria Pasqual! Tots sentim en el més intim del nostie ésser l'abraçada dolça de l'Home-Déu. "Aquest és el dia que ha fet el Senyor, exultem i alegrem-nos en ell". L'exultança d'aquest jorn Pasqual, ens ve d'aquesta Nova Vida que sentim brollar del nostre esperit, d'aquest empelt diví de Sang Redemptora! Només una paraula, que es tot un poema pot dir tota la joia que desitjem pels nostres feligresos. ALLELUIA. Vostre Mn. Ramon.