EDITORIAL C U ARESM s un tiempo en el que, por deoirlo asi, el amor de Dios a los hombres sube en el termòmetre de la Providencia. Predilección, llamada màs insistente hacia al Padre. No es tiempo de sola penitencia, freno, oir sermones y una «limpieza general». Esto es algo, peto no todo. No es racional el amor del hi jo al Padre cuando es a plazos. No estó en razón frenar seis semanas, limpiar el alma Y volver luego a las andadas, tirar piedras al cielo Y situar a Dios-Padre algo así como en ctierra de nadie». Damos por supuesto que es peor la actitud de aquellos que se han fliberadoi ya de la pesadilla de la cuaresma: gastos superfluos, reuniones pecaminosBs, diversiones deshonéstàs, relaciones intolerables, negocies poco limpios... todo igual) ni dejan los idolos ni valoran la misericòrdia de Dios, ultimo clavo a donde agarrarse. |Ten misericòrdia, Seftor! E R E N 0 V A C I 0 N La Iglesia, en nombre de Jesucristo, oon respeto però con energia, invita al retorno completo, al amor filial a Dios sin condiciones ni plazos, Y ^ ^^ ^^' DOMINGO, 11 Dl MARZO Df 1963 Dem. I d» Cuaraimo AAO II NÚM. «3 Radaeción, AdminiltraciAn y TatUrtü SanlntoJ V I C H T.U(. 1792 Dapóillo Ugal. 6. 14,35S - 1160 • •< se* A cundidad de cada momento en santas obras. Invita, decimos, no obliga; respeta la libertad. Respeta las personas, aun cuando a veces los latigazos contra la maldad, las pasiones y sus instrumentes y còmplices puedan aparecer como golpes a los h e r m a n o s . No) la Iglesia, eco de Cristo, invita impelida por el amor y esta quiere ser nuestra postura sacerdotal: con amor y respeto exhortamos a todos a que no tengan piedad con las malas pasiones y que, en cambio, se esfuercen en renovarse, en dar el exacto sentido a la Cuaresma, es decir, no un frenazo relativo y periódico en los desordenes, sinó una estabilización firme y progresiva en la economia espiritual de hijo de Dios. Para todos vale esta llamada, però especialmente para aquellos a quienes no serà dada otra cuaresma en la tierra. Nadie està asegurado contra este riesgo. Estamos a tiempo: obremos el bien mientras es de dia» luego viene la noche, la muerte, cuando menos se piensa. IHOJA t EL OBISPO EN AQUELL TEMPS. Mateu 4, 1-11 "Aleshores Jesús fou conduït per l'Esperit al desert, per ésser temptat pel diable. Dejunà quaranta dies I quaranta nits, i a la fi tingué fam. Se li acostà el temptador, i li digué: —Si ets FIU de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Però Ell respongué: —Està escrit: No sols de pa viu l'home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu. Llavors el diable tat Santa, el posa sobre elplnacledel temple i li diu: —Si ets Fill de Déu, llença't daltabaix, perquè està escrit: Per tu manarà portaran a les mans, peu ensopegués amb Li diu Jesús: se l'emporta a la Ciu- els seus àngels, i et no fos cas que el teu cap pedra. — També està escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu. Altre cop se l'emporta el diable a una muntanya molt alta, i li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: — Tot això et donaré, si et prosternes davant meu per adorar-me. Llavors Jesús li diu: — Vés-te'n, Satanàs I Que està escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a a Ell donaràs culte. El diable llavors el deixà, i hi anaren els àngels, i el servien*. COMfNlfM Els tres enemics de l'home ens sotgen contínuament per tal d'esfrondar la nostra vida espiritual. Cal ésser coratjós pel combat i saber lluitar. Crist en dóna exemple. Per això volgué ésser temptat. Les temptacions de Crist són totes elles encaminades a desviar-lo de la seva missió messiànica. No tenen pas una virulència especial que ataqui un Manament determinat (fora l'última). Quan el dimoni es presenta al descobert, és cosa relativament fàcil vèncer. Però quan hom és temptat sota aparences de bé, costa més desfer els paranys de l'enemic. Una de les temptacions més funestes és, i serà sempre, el desviar-nos de complir la voluntat de Déu manifestada. Aquest camí reial que els sants seguiren amb alegria i constància, deu ésser també el nostre. Quan una ànima vol resoltament no desviar-se ni un milímetre de la voluntat de Déu, que es prepari a les escomeses del maligne. Aqtiest li sortirà amb qualsevol pretext: ara la salut; també la poca habilitat del Superior; suara una ocasió de «manifestar-se» davant els altres; també una obra de bé espiritual per als altres... La temptació funesta de fer via segons el propi caprici. Lluitem com Crist. L'Escriptura Santa, que és Paraula vivificant; el coneixement concret del qve vol Déu de mi en aquesta ocasió; el menyspreu de tot, si no està en el pla de Déu, són les armes del combat victoriós. El diable no ens deixarà mai mentre estem en el desert de la vida. Però tampoc ens mancarà l'ajnt dels sants àngels a qui estem encomanats. w: Oració Consagralòria (XVIII) L'oració consagratòria, que fins ara hem considerat, ocaba amb plena glorificació a la divinitat. La primera part d'aquesta «glorificació» és el reconòixer que tota la creació ha estat santificada per Jesucrist: fPer ell, Senyor, creeu sempre tots oquesfs béns, els santifiqveu, els doneu vida, els bene7u i ens els doneu». Déu va fer la creació mitjançant Crist. Crist, la Paraula de Déu feta carn, és el fi de la creació total i és aquesta mateixa Paraula divina la que tot ho ha creat Per això, la humanitat de Crist, com a síntesi i resum de tot l'ordre còsmic, és la santificadora de tots els béns. «Tots aquests béns...», inicialment eren fruits i productes de la terra que el sacerdot benela. Ara, la naturalesa creada sols està present damunt l'altar per les espècies del pa i del vi ja consagrades i que contenen, gràcies a la poderosa benedicció de Jesucrist, el Cos i la Sang d'Ell mateix. La realitat d'aquesta transformació del PQ i del vi en el Cos i la Sang del Senyor, és símbol, acl, d'una altra realitat: de la transformació que els cristians han adquirit pel baptisme, incorporant-se en el Cos de Crist. Tot es té de subjectar a Crist, ja que Crist és • I «primogènit» de la creació; Ell és la «recopitulació de tot el creat. Per això mateix, Crist, dominant-ho tot, fa que tot i tots siguem glòria per a Déu. I al mateix temps que nosaltres en Jesucrist donem lloança i honor al Pare, Déu fa que els mateixos dons creats siguin per a nosaltres elements de vida. Fem que tot el que ens volta, i fins el nostre cos mateix, sigui una ofrena al Creador, per Jesucrist. R. P. DIA U . I DIUMENGE QUARESMA. St. Eulogi, bisbe mr. a Còrdova, el 859. St. Eutimi, bisbe de Sardls, màrtir per la defensa de les Imatges sagrades. St. ConslanK, cí. de Cartago. DIA 12" DIl. St. Gregori Magne, papa, (540-604) doctor insigne de l'Església, apòstol d'Anglaterra, reformador de la clerecia i introductor del cant gregorià' St. Pere, mr. a Nicomèdia, cambrer de Diocleclàí fou per aquest horriblement turmentat per haver sorttt en defensa dels màrtirs. DIA 13. Dm. St. Nichfor. bisbe de Constantinoble, desterrat per la defensa que féu de les imatges. Sto. Euírasma, vg. a la Tebalda. Sto. Crístino, vg. i mr. a Pèrsia. DIA 14. Dmc. Sta. Matilde, reina d'Alemanya, mare de St. Bru, arquebisbe de Colònia. Sto. Florentino, vg., germana dels cèlebres bisbes doctors, Sts. Leandre, Fulgencl i Isidor. DIA 15. Dj. Sia. Lucrècio, vg. i mi. a Còrdova. Sfo. Modrono, vg. i mr., esclava d'una senyora jueva de Tesalònicai fou per aquesta assotada fins a fer-la morir, perquè no apostatava dèi cristianisme. DIA 16. Dv. (abstinència) Sf. Heríberf, arquebisbe de Colònia, canceller de l'emperador Otó III1 Enric II. St. Círfoc, diaca a Roma 1 mr. Sf. Julià, mr. 1 St. Agapit, b. a Ravena. DIA 17. Ds. Sf. Josep d'Arimoteo, a lerusalem, noble decurió, deixeble de lesucrist, que demanà a Filat el cadàver de lesús i l'enterrà a un sepulcre nou, propietat seva. Sf. Patrici, bisbe 1 apòstol d'Irlanda, el primer que predicà la fe catòlica a aquest pals, m. el 460. ESQUEIXOS DE LA VtOA cc L·.òni és Era prop de mitjanit d'un rigorós jorn hivernal, de l'any 1897. El comte Lubienski, vicari de la parròquia de la Santa Creu, de Varsòvia, estava encara escrivint en la seva cel·la. De sobte, sent trucar a la porta. —Endavant! Una noia entra tot seguit, i, després de saludar-lo atentament, li diu suplicant: —Perdoni, Sr. Vicari, que vingui a molestar-lo a aquestes hores; però és que la meva mare està morint-se, i li demano, per caritat, que vingui de seguida a administrar-li els últims Sagraments. —Viu lluny d'ací la seva mare? —Bastant, senyor Vicari, però \o l'espero per guiar-lo. —Doncs, esperi un moment que vaig a buscar el sant Viàtic i l'Extremunció. Al cap de poc, tornava el Vicari amb els sants Sagraments, i seguidament sortiren cap a casa de la moribunda. La noia anava al davant, sense dir res, i el Vicari la seguia. Caminaren fíns arribar a fora de la ciutat. Llavors la noia senyalà al sacerdot la casa d* la seva mare. En arribar allí, la possible..f » noia s'agenollà al llindar de l'entrada i indicà al Vicari que penetrés en l'habitació. Així ho féu el Vicari. Gran sorpresa tingué la malalta, ja velleta, en veure entrar el sacerdot, i amb molta de joia es confessà i rebé el sant Viàtic i l'Extremunció. Confortada amb aquests Sagraments la moribunda, preguntà al Vicari: —Qui ha estat l'ànima bona que l'ha vingut a buscar, tan sola i abandonada com em trobo? —La vostra filla és la que ha vingut i m'ha acompanyat fins ací; encara que m'ha extranyat de què no hagi entrat. —No és possible, senyor, que hagi estat la meva filla, perquè ahir va morir la pobre. El seu cadàver reposa a l'habitació del costat. Trobant-me molt malament, encara vaig poder auxiliar-la fins a la fi. El Vicari, encontinent, es dirigeix a l'habitació del costat, descobreix el llençol amb que està tapat el cadàver,' i queda gelat per la sorpresa en constatar que la noia difunta que contempla és la mateixa que l'ha acompanyat a la seva mare moribunda. —Com és possible —es pregunta el comte Vicari— que Déu permeti que una difunta s'aparegui i serveixi de missatgera a una malalta? Al cap de poc s'ho explicava perfectament, quan la malalta li contà la seva vida. Aquesta moribunda havia viscut bastant temps a Rússia, on els catòlics sofrien persecució. Tan prompte com ella sabia que algun d'ells estava a punt de morir, afrontava tots els perills perquè no morís sense els auxilis de la religió. Ella es desvetllava per a tots. No és extrany, doncs, que ara el bon Déu premiés d'aquesta manera tan extraordinària, ja que es trobava abandonada, el seu zel i caritat extremada pels pobres perseguits, i no li faltés el confort dels últims Sagraments. FELIP AIGUAVIVA Entrevistas-relàmpago con el Dr. Obispo —iRecuerda, Sr. Obispo, que, en la última entrevista, como respuesta o mi consulta sobre si era suflcienie la censura del Estado en espectdculos, me invito V. E. a tronscribir los números que al respeto se daban en las «Normas de Decència», publicadas por el Episcopado? —Si estos salas se rigen por la censura de la Iglesia, hacen bien, si, ademós de ser verdad lo que anuncian, procuron vigilància adecuoda y demds condiciones para evitar desmones de gamberros y peligros de corruptores de menores. — Í Y si se rigen por la censura del Estado ~Sí, sefior; y tqué conclusión saco de solamente? todo ello? —Entonces resulta un engaílo paro padres —Que la censura del Estado no basta incautos. En pals de catóiicos donde húy las para un católico, si no entendf mal. dos censuras, el anuncio deberfo decir noblemento —y cumplirlo— por què clase de cen—Pues entendió usted muy bien. El Estado, en %\i misión pròpia de tutelar el bien sura se rige. De lo contrario se juega con el común, dosifica a su modo y mucho hay que ambiguo. Así hay padres què, poco inforagradecerie su labor. Però esta labor es modos, creen cumplir con su obligación y en imperfecta y solo puede perfeccionaria —esta realidad mandan a sus hijos a espectócufos es precisamente la palabra usada por las prohibides para ellos. Y ademds se deforma la conciencia de los menores y se corre el Normas—, la autoridad de la Iglesia que ha recibido de Cristo la misión de orientar y peligro de llenar salas de adolescentes de dirigir la conducta de los cristianos. Por ello todas closes, en la edad peor, con frecuente los catóiicos deben regirse no por la censura visión de cintas no aptos en «cristiono» y en «conciencio», aunque aptas según ley civil. del Estado sinó por la de la Iglesia. El Papa mdndó que en cada nación hubiera un -^Hay padres a.quienes cuesta entender orgonismo que diera censuros oficiales para esto. los catóiicos y Astos deben someterse a ellas. —De ocuerdo. Però no se puede parar Si no lo hacen, obran mol y dafian a su con- hasta que todos lo entiendan: en cuestiones ciencia y la de los hijos y crean un clima de conciencia y de moralidad es la Iglesia moral malo. lo que decide; el Estado no decide sinó que —èY quA hay que decir de las salas que en colaboro. sus anuncios dicen: «En esta sala los especREPÒRTER. tdculos son siempre aptos para menores»? • • • • El conocimiento religioso a veces tarda en llegar; però adqitirido rectamente Ai resultados siempre sólidos. La Iglesia es obra de Dios para los hombres. Però algunos la ven demasiado como una categoria humana. La Iglesia es el Cuerpo místico de Cristo. La Comunión frecuente ha ayudado a comprender mejor la doctrina del Cuerpo Místico de Jesucristo. S>i0ú^e6 Mas condiciones Sigamos con las condiciones de verdadero cristiano. Quedomos en que eran tres: ser bautizado, profesar toda la Fa de Jesucristo y vivir conforme a esta Fe. {Te acuerdos? Explonemos todovfa un poco mds la primera. En lo carta a los Romanos comparo San Poblo el bautismo a lo muarte de Cristo, bellamenta. «Hamos sido sepuitodos juntamenta con El, por al bautismo (adviértose que el bautismo ontes se hocfa por inmersión), para morir —según el hombre viejo, Addn,— a fin de que, osf como Cristo resucitó de entre los muertos, también nosotros an vida nuava» (Rom. 6)... Segundo condición: profesar todo lo Doctrina de Jesucristo. Que es exactomente todo lo que nos ensefla la Iglesio Católico, que, como sabes, es la única verdadero. iPor qué? Porque es la única que mantiene intactos las notos que le dió Jesucristo al fundaria. iComprandes? Yo habloramos da alio oportunomanta. La Iglesio Catòlica, que, en lo que se reftere o fe y costumbres, es infolible, según veremos, se fundo, oi proponer lo verdadero Doctrina, en la Sagrada Escritura y en lo Trodición. La negoción de olgún articulo de la Fa constituya la herajla, con lo cual, aunqua sea uno bdutizodo, pierde lo autenticidod de cristiano. Hay que profesar lo Doctrina de Jesucristo (ntegramente, como es natural. - R. R. « m niíiif m uoi m nm CSMÍ!;?» U N accident més. Una nova contribució cruent a la velocitat; a l'impassible tirà que s'anomena carretera. Mes aquell accident amenaçava la vida d'un jove a punt d'emprendre el vol. Acabava aquell any els estudis d'enginyer. Es casaria. L'horitzó li somreia, afalagador, optimista. Tanmateix valia la pena viure... L'accident no li prendria la vida. Mes li prendria, segurament, les dues cames. Lln ocell sense ales. Un arbre sense fruit. Un sol enfosquit per sempre. El mossèn intenta trobar paraules de consol. Es fa un garboig. No endevina la frase. El seu cor, també jove, contempla aquella tragèdia i l'expressió del seu rostre denuncia un estat d'ànim entristit... —Escolti, mossèn, —pregunta el jove accidentat— tal vegada vtè. creu que hem vingut ai món per tenir cames? Si Déu ha permès que, a la «curva de la mort», esdevingués mutilat per sempre, serà per dir-me que valen més les ales de l'esperit que les cames del cos. ** * El mossèn es captingué d'una emoció poques vegades sentida. Es ben cert. Al món no hi som per tenir cames, sinó per complir la voluntat de Déu. Hi ha vides tan pures, tan gegants, que malgrat que el cos no pugui córrer, resti immobilitzat, la seva ànima vola per les altures més transparents amb l'agilitat de l'esperit que triomfa i conquereix valors etemals. — J. PEDRAFINA. < À/o 5Q oLvieía I/d. de tomat católico consciente y practico cada aflo toma la Buia de la Santa Cruzoda, E Ldocumento pontificio especial para Espofla. En las parroquias, el número de los que toman la Bula es uno de los Indicios por el que se puede búrruntor si suba o baja el nivel de la fe. La Santa Seda conceda a Espafia esta privilegio como recompensa de la Cruzado contra los mahometanos sostenido por nuastros ontapasodos duranta 800 allos. La primera vez que se habla de esta clase de concesiones es durante el pontificado de Urbano II, para la reconquista de Tarragona. Esta documento concede multitud de perdones o indulgancias paro nosotros, y para nuestros difuntot o modo de sufragio. Querer aprovecharse de este tesoro Indica, sin dudo, que uno tiene fe. Ademds, por el Sumorio de oyuno y abstinència, queda raducida o una mínima axpresión la ley general da la Iglasia a asta respecto. Si no tomas la Bula, debes oyunar y abstenerte de càrnes un sinnúmero de dlas que verds datallados en la Hoja dnterior. La limosna que dos sirva pdra los obras da banaficancia da la Iglasia. Procura, lector, enterorte de lo limosna que debes dar según tus ingresos. Toma là Bula para tí y para tus familiares, y no seas tocano cuando se trota da Dios y del dabar da la limosna. — ECO. TUYTU CONCIENCIA CHISMES y CHISMOSOS Los que pertuiban la buena amistad que l'alna entre dos persones, haciendo resaltai de^actos ffsicos o faltas morales, son unos chismosos (zafaiders, xamfeiners). «Maldice al chismoso>, dice la Sgda. EscritDia (Ecdt. 28, 13). S. Pablo cuenta entie los pecados dignos de muerte el de los chismosos (Rom. 1, 29). Es un gran pecado, porque destraye la amistad y esta es mejot que el mlsmo bonor) ya que vale més ser amado que honrado. Bl pecado es tanto mayoi cuanto més intima 7 nccesaiia sea la amistad que trata de destruir y cuantos peores dafios ocasiona. Así es muy grave sembrar discòrdies entre los cónyuges, entre familiares, etc. Las persones honrades no deben hacer ningún caso de los chismosos o difamadoies anónimos. Un joven pretendiente no debe manifestar a la novta de su rival faltas ocultas de éste o que ya no of recen ningún peligro, A veces puede ser Ucito desbaratar las maqulnaciones de un chismoso que pretende hacer un dafio injusto, descubriendo, si es preciso, aun sus faltas ocultas. Destruir amlstades pecaminoses, sefialando si es necesario, faltas ocultas, es un acto de cartdad. Los antigues hablaban de aves Incendiartas, porque lanzaban palos encendidos cogidos de las hogueras) he ahi una imagen muy cabal de los chismosos. - F. P. B. Parròquia de Santa Moria de Camprodon Diumenge. Primer de Quaresma, 11 de Març de 1962.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Sebastià Sala Esquena (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Anna Puigveit Soler (a. C s.) Comunió General de Filles de Maria. A les 12, Missa en acció de gràcies Nit, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies. Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme, a les 4, Sant Rosari, Set Diumenges, Via Crucis i exhortació a les Filles de Maria. Dilluns, dia 12.—k dos quarts de 8, Primer Aniversari de Joaquim de Solà Morales (a. C, s.) A les 9, Missa en sufragi d'Andreu Coma Puig (a. C. s.) Dimarts, dia 13. —^Missa en sufragi de Antoni Molas Vila i Josep M.* Oliver (a. C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a Sant Antoni. A dos quarts de 8, Sant Rosari i Via Crucis. Dimecres, dia 14.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Llorenç Juncà Busquets (a C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Ricard Mayà (a. C. s.) Dijous, dia 15.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grasiot. A les 9, Missa a les Animes. Divendres, dia 16.—Avui és dia d'Abstinència. A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Casals (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Pere SòIer (a. C. s.) Dissabte dia 17.—k dos quarts de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de les «Animes del Purgatori» A les 9, Missa çn sufragi de Maria Orra (a. C. s.) Diumenge. Segon de Cuiresma, dia 18. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Riera (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa pels difunts Família Barceló (a C. s.) Ales 12, Missa en sufragi de Josep Marcef ^a. C. s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Josep Saqués Noguer (a C.s.) Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme, a les 4, Sant Rosari, Set Diumenges 1 Via Crucis. VEU DE LA PARRÒQUIA Amonestacions Canòniques. Tercera de Felip Gonz^lez Sa'nchez, solter, amb Nativitat López Ruiz, soltera. Alfred Alca'zar Giménez, solter, amb Carme Santaella Zambrano, soltera. Segona de Antoni Aparicio Lucha, solter, amb Soledat Hoyo Paz, soltera. Antoni Saiitoro Pérez, solter, amb Manuela Blàzquez Alvàrez. Primera de Joan Dorca Folctà, solter, natural i veí de Caballera, fill legítim de Ramon i de Rosa; amb Rosa Blanco Juncà, soltera, natural i veïna de Camprodon, filla legítima de Josep i Maria. A remarcar: Dissabte propvinent, 17 de març. Confessions de 6 a 8 de la tarda. P. Anglada Òamprodor