Otto von Bismarck

Otto von Bismarck
Otto von Bismarck, va néixer l'1 d'abril de 1815 a Schönhausen en Brandenburg, Prússia. Va estudiar lleis en
la universitat de Göttingen en Hanover, on va obtenir el seu títol en 1837 .
Durant les revolucions de 1848, Bismarck va donar la supressió de la revolta oposant−se a atorgar concessió
alguna als liberals, i mantenint−se lleial a la monarquia. En 1849, va ser elegit per a la càmera prusiana de
representants (la cambra baixa de la Dieta prusiana). En 1851, Frederic Guillem IV va nomenar a Bismarck
com representant en la càmera de Frankfurt. En 1859, va ser enviat A Rússia com ambaixador prusià a Sant
Petersburg, i al maig de 1862, va marxar a París com ambaixador en la cort de Napoleó III. Poc després va
regressar a Berlín, i el 22 de setembre de 1862, Bismarck va ser nomenat ministre president i ministre
d'exteriors de Prusia pel rei Guillem I.
Després d'una sèrie de guerres victorioses, la Confederació d'Alemanya del Nord va ser formada en 1867 sota
control prusià. L'Imperi Alemany va ser proclamat en Versalles el 18 de gener de 1871 amb el rei Guillermo I
com emperador, i Bismarck com príncep i canceller imperial.
Per a prevenir una guerra per part de França, Bismarck va decidir ara aïllar−la diplo−màticament. Així, en
1873, forma la Lliga dels tres Emperadors amb Rússia i Àustria−Hongria. Però la rivalitat en els Balcans va
provocar la guerra rus−turca de 1877, i Bismarck va haver d'intervenir en el congrés de Berlín de 1878
aconseguint mantenir la pau. Després de la mort de Guillermo I en 1888, diferències amb Guillem II van
provocar la dimissió de Bismarck el 18 de març de 1890. Va emprar els seus últims dies escrivint les seves
memòries i va morir en Friedrichsruh el 30 juliol de 1898 a l'edat de 83 anys.
1