S E propugna el desarraigo de la mentalidad burguesa en nuestra Sociedad, qiie .i^nas^tfA todayía mucl\o pésito de libaralismo econó^,. mico. Realmente urge crear una mentalidad social con proyección pràctica hacia la relorma dg: ^struciii;res: Y de modos de hablar que hasta ahora hemos tódo"s'dorisiktadó) El Papa pide a todos , colaboracií^n para esta tarea urgente. Desde la escuela, en el templo Y en los sitios do formación profesional hoY 9^8 ^^f doctrines y sanear el kmbiehte para' que podambs próhtó respirar el aire sano Y vivificante de la .doo: trina social catòlica. «Yo no quiero líos, que cada uno aguante su vela, que no se metan conmigo como yo no me meto con los demés, que nadie Ifcíítatia/ //k'-í* Mo \ea CxÀ» Llixaitcà^ me pida qué hago con mi dinero pues de él puedo hacer lo que me dé la real gana...!.'Frases corrientes que denoten un estilo de vida con mentalidad no cristiana. En les tiempos presentes, nddie puede quedarse satisfeého viendo como «sus> C08B8 andan'bien y en camblo las • ÍHOJAI del mundo, mal) nadie puede atrincherarse en su recinte particular despreocupàndose dé la solidaridad que le llama a cuentas, nadie líene derecho a ser precavido contra las innovaciones que tienden a crear un orden mas justo en el reparto de baneiicios en una empresa o^en el reparto de la renta nacional para que llegue a los més un mínimum de vida holgada y honrada. Revicar P98turas individuales déndoles una dimensión social, tener una santa preocupación para . que a los idemés» se les considero como hermanos, hacer entrar la conciencia para reiolvér de cuajo los problemas de tipo económico, son puntos de una mentalidad contraria a la del burgués satisfecho. POMINOO, 19 Dl AGOSTO Dl 1963 Dem. X d. da Pantacoitéi AAO II NÚM. S7 UJacctinV Aji·lnltlr>cl4ni AparUdoH ViCH T^Uf. 1792 D·pi·lli U^al, B. U,3S5 . llliO iii**i '•W^i^^^ m Jià » 4 i UI tf •K4HlffdKlBEK\1 COMENTFM ^/i a<^u.alL tampi... Lluc I fi, !) 14 * També va explicar aquesta paràbola a uns q::e es refiaven d'ells mattixus, creient que eren /astos, i menyspreaven els altres: —Dos homes van pujar al temple o pregar, l'un fariseu, i l'altre publicà. El fariseu, dret, prrgavn així on cl seu interior: Oh Déu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, rapaços, injustos, adúlters, ni tampoc com aquest publicà; dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que posseeixo. El publicà, en canvi, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: Oh Déu, tingueu pietat de mi pecador! Jo us dic que aquest va baixar lastiflcat a casa seva, i no l'altre; perquè tot aquell qui s'exalta, serà humiliat, i el qui s'humilia, serà exaltat*. Ens costa molt entendre que en la humilitat està la veritat. 1 qoe el qoe camina pel vi£r:ny de la humilitat, va cap a Déu de dret. I Crist ens ho ensenya amb una deliciosa paràbola que apar una històiia ben sovintejada per cert. El fariseu és e. tipus de l'home pietós amb una pietat exterior i formulista. Es creu just i ho palesa amb la seva ora ió alterosa per demés. Talmen sembla que vol presentar a Déu una factura per pagar. L'altre, és un publicà, home que no és pas tingut en bona reputació per la gent. Té mal ofici i la gent jutja per al'ò que a voltes és casual. 1 aquest home té uns sentiments ben sincers i no es valora p:r damunt de ningú. Si t'acuses, diu Sant Agustí, Déu t'excutarà però al revés si t'excuses. Déu et condemnarà. Jesucrist que com Déu pot donar-nos el judici exacte de la posició d'ambdós, diu que el fariseu no va sortir del Temple justificat i el publicà, sí. Oi que sembla un cas històric aquest? No en veiem molts de fariseus d'aquesta mena avui? Prenem bé aqnesta lliçó que V'l la pena. La sinceritat d: cor i la gràcia que no manca a qui la demana, ens conduiran pel camí de la humilitat i ens salvarem. Pel camí de la suficiència, de la reclamació, de la pròpia voluntat, del tracte insolent amb Déu com si ens tingués de donar compt del què fa, per aquest camí ens condemnaríem Siguem humils en les paraules, en les actituts, en el tracte amb els altres i Déu es complaurà en nosaltres. HOSPITALITAT DE NOSTRA SENYORA DE LOURDES Peregrinació Diocesana a LOURDES del 30 de setembre al 4 d'octubre de 1962, amb malalts PREU: amb autocar; 1.450 ptcs, amb tren: 1.565 ptes. Insciipclins; Cases Rectorals del Bisbat 'a» a de Juan XXIÍl tmieníras en otras naciones un elevado tanto por ciento de la renta se consume en robustecer o manít.ier un malentendldo prestigio nacional* (69). El prestigio y grandeza de una nación debe ir ligado (ntimamente con el leg{timo bienestar de sas ciadadanos. Cabé —dice el Papa— <nn malentetidido prestigio nacional», si qalta el legitimo bienestar, la Dbertad y la djgnidad de los hombres. iOjalà la fueite anión de naciones libres y jostas evitarà la formación y auge de Estados monstruós, amenazadores de la paz y del bienestar! F. P. B. PEREORINACIÓN DIOCESANA A ROMA organlzada por la Junt<t Olocatana d< Paragrlnaclonai colncldlando con lo aparturo dal Concilio Votlcono II Oías 6 a l 17 octubre ^roq'^mas » intcnpci nq% t n lAi L«Sdi I Csó que llüfhati proçre^o, cioili^üciòn... BALANCE DE 60 onos d^l presente siglo: Cincuanta guerros [Nlngún siglo de la Edad Media Ics tuvo) 32 miiiones de jóvenes mue los en batalla. 15 o 20 millones de mujeres, nirlos y ancionos muertos por bombardeos. 26 millones de seres humanos oiesinados en Campos de concentración. 45 millones de deportados. 30 millones de haridos o mutilados. 30 millones de casas raducidas a polvo 1 miitón de ninos sin padres... (De Rcúl Follereau) Y lo civilizoción avanza però como lo bace oi margen o contra de Dios, tiena que pagar un tributo muy alto. Cifros cantan. 19. DOM. X D. PLNTECOSTES. St. Joan Eudes, cf., propc jodor de la devoció ois Sagrats Cors i fundador d« vàries Congregacions. St Magí, mr. de Torrogona i St. Juli, mr. 20. Dll. St. Bernat, fund idor i propagador dúls Cistercienses, oracle del s. XII, promofor de la 2." Croada i devotíssim de Maria. St. Samui I. prof. 21. Dm. Sta. Joana Frcrcesca de Xantal, deixeble de St. Fr incesc de Sales, mare exemplar i després vfdua I religiosa de l'ordre de la Visitació. St. Privat, b. i mr. 22. Dmc. L'IMMACULAT COR DE MARIA, objecta del nostre fervent amor i digne de reparació, tal com ha demanat a Fàtímo. Honrem aquest Cor que tant ens estima. Sts. T/mofeu, Sinforià i Hipòlit, mrs. 23. Dj. St. Felip Ben/ci, cf. de i'Ordre dels Servites S'amagà, ja que ei volien nomenar papo: fou gran predicador. Sfo. Frvcluosa, mr. i Lo Morè de Déu del Mar. 24. Dv. St. Bartomeu, apòstol, martirilzot cruelment arrancant-li la pell. St Pfo/omeu, b. i Sfa. Aureo, vg. i mr. 25. D$. St. Miqveh del SanKssim Sagrament, nada a Madrid; dedicada a protegir les noies desemparades; fundadora de les Adorútrius del Santíssim Sagrament. St. Uu(s, rei de Franco, fill de Na Blanca de Castalla, captiu dels moros; morí de pesle en una Croada. a ac a >a b ESQUEIXOS OE l A V I D A VINT-f-DOS IQVES Us presento un grup de slmpàilcs joves. -Carles... -Tant de gusH -Motlas.. -Bncantatl Bé, però amb els noms no n'hi ha prou. Eis cognoms, això falta. De seguida. Un moment. Carles Lwangn... -Com? -Carles Iwangai tal com sona. *** Em sembla que no en sortiilem pas. Carles 1 Matias i filtres companys ja fa molts temps que varen morir. I Carles i Matias t Klztto i Mugaba i Bru, etc, efc, van morir cremats o decapitat^o a llançades fa 75 anys, al cot de l'Africa, al bell pi>ls d'Uganda. Tots eren patges del rel Mwanga i allí servien 1 vivien fent escorta al rei de la seva terra. Carles Lwanga era el cap dels patges. 1 era també el cap espiritual d'aquells 22 joves s'mbrats amb llavor cristiana. Però el rei depravat i sanguinari, un dia s'assabentà de l'existència d'un grup de cristians al seu regne I més encara, al seu propi palau. Eren els piimers fruits de la molta llavor soterrada pels Pares Blancs que havien intentat conquistar el pals pei a Crist. I el rei, aconsellat per bruixots i altra mena de gent, decreta solemnement l'extermini de tot cristià que es trobi dins l'àrea del seu palau. Com deurien riure aquells consellers perversos, veient que les seves maquinacions treien cap a alguna cosa! Però com se'ls deuria estroncar el riure en veure la mort pacifica i amorosa d'aquells joves, companys, més d'una vegada, d'ells matelxosl El primer de caure va ser Carles. El cap. L'auxiliar dels Pares Blancs. Lligat de mans. Mirant avant I resant l'Avemaria avartçava cap a la verd»» muntanyola de Namugongo. Allà dalt estava encesa ja la foguera que havia de fondre aquells cossos, color carbó. -Endavant, xicot -deia tot bromejant el FERMS botxí-; ara baixarà el teu Déu i et treurà d'aquest caliu I -Atïl és. Ara baixarà Déu 1 em lliurarà. Aquestes flames q -e tu hos rncès són aigua per al meu cos. Flames mé% grans t'esperen, a tu i a tots els que insulten Déu Agenollat enmig del foc, C iries mirava per última vegada l'herba verda de la seva estimada terra, plena ara de cossos negres i ulls esclatants que el miraven diligentment. Tots plorant. Uns, pocs, de por, de joia, també. Molts d'alegria satànica. g/RaeU^ I seguiren els alires. 1 Klzito el que tenia 13 anys. el menut de la colla, batejat a la mateixa preíó 1 després seguiren Bru de 26 anys, Mugaba de 16, Buzaballawo de 20, Ktbnlo de 18, etct fins vint-1-dos joves, que sembraven la seva carn en la terra aspra i reseca d'Uganda. Tena aspra i resseca era abans. Ara Uganda floreix per vint-l-dos llocs diferents, vint-i-dues fonts inunden la regió, el país. Avui Uganda és la nació més íloreixent, parlant cristianament, de l'Africa. Terra de màrtirs, planter de cristians. Cristians de color cafè, és igual. Són cüstians, igual que jo i que tu, lector. XAVIER DE VIVES LO m fut y 10 m PUDO 5tR S>los El misterio mas importante de la te, Jespués del de, ja Santísims Trinidad, es el de 'a Encarnación del Verbo, con lo cuat ei Hijo de Dics, la seganda Persona ue aquella Augusta Tiirjidad, sé liizo hotn.bre para redirnirnos. del peçado, danios ejemplo de vida y ,|Salv"rnos eternamente.. No es ppca cosa, , cverdad? ' " ' Y aquí,' a propósito de es^e tema tan importante, quieró^'enumerarte los diversos estjidos en que Dios ptfdo crearnos o dejarnos. Primero; estado de naturaleza para, sin grapia y sin doncs pret'erriatàralès, talcsí'cBmó h inmunidad de la ignorància, de la concupiscència y de la mnerte. (Lo^ dones preternatúrales estan en la mtsma Hnea de los dones natarales, però van mís alia de lo que corresponde a la pura natutaleza humana). Segundo: estado de natura eza simplemente sobirenatural, con gràcia sobrenaturaV però sin dones preternatnrales. ' Tercero: estado de naturaleza íntegra, con dones preternaturales, perq sin. gràcia sobrenatural. Guarto: estado de naturaljza inocentc, cOrr gràcia, y dones prpternaturallçs a la vez. Es* el estàdoen'que'bios creo a AdànyjEya en el Paraíso. , ' Quinto: estado de naturaleza caída y nó reparada. Hàbría stdo Bta condición sumàméntft desastrosa, como se puede snponer. "•' - .: , , ' ' ,. Sexto: estado denaturaleza cafda y reparada. Es nnestro caso, desptiés de la Redención llevada a cabq por Jesucristo.—R. R. "El Concilio a la vista Hci terminado lo instolación do las tribpnqs. Poro las votaciones se ulilízaran tarjetas perforada'; . ,y sistema eleclrónira. Ha termlnado en la nave central de U Basílica de S P f d r o la ItiStalación de la estructura •para las (llbiinas, que ocuparAn los Padrçs del Concilio CR la próxlmh astimbl^4 ecumènica. Sé Instalarén 2,300 aslentos, adèmàs de'otros asienÜos espe'dales destWíidcfí a 88 Gatcïfenílès y 9 Patrlarcas.'lioa astentos »e coWarftn) en giupos de SèU, separados por un ps8||lo. ,S«ràn. de roble con rcspaldo y aslentos acolchonados y de plàstico Cida nslento dispondríi d« unos au:lculare8 y d i un pequefio escritorio plegable. Bl trono poniificlo se alzaré delante del altar de la Confesió-i. Al ple del trono se instalaró la mesa presidencial, que serà ocupada problablemente por los siete mtembros de la presidència, cuyo nombrsmlenlo es inminente. Entre lo» pllares de la nave central, SÍ? h«ln construïda bchD galetlas, donde podran acomoi,fdiii9ei360 persones, reprcsentahtés de los obis- pos que no pueden nsistir, observadores auíorlzsdos, teólogos ephcopales. Las voticlones se reallzoràn mediante tarjctnií pèifòtadas y por médio de un sistema el*" tróf ico, que permltlrS clasiflcflt y Tealiz«r el escrütinlo de lòs votos a raíón de iinss 9 000 terjetas por hora. Este sistema peninitlrA íínuncisr cl iiiStertBtí de cada votaclón a los 20 minutos de habtr,i;'Mdo realizada. En cada taijetf figu^^rà el nombre del votante, su número, de asiento y tres espsclos llbres pBta los diversos votosi «SI», «NO», o ..MODIFICADO.. Las tarjetas serAn distribuïda» a los Padres Conciliares por 17 pajes, que probnblemente seran seminnrlslas escosidos para este trabejo. Durnnte las solemnidades públicns del Concilio, las delegaclones de los diversos palses y los miembros del Cu^rpo Dlplomàtico ocuparan 4 tribunas corref pondlentes a lo» cuatro Angulos del altar mayor. (OFIM). La «ínoporlunídad» de Juan XXill C OMENCEMOS por adeL.itar que la inoportunidad no es un pecado. Ni siquiera es, en si, un leve defecto. Li inoportnnidad no es on comportamiente absoloto, sinó una actitud relativa. Se es oportuno lespecto de ?Igo en el tiempo, en la vida social, en la economia, en la política, en la moral y en la religii*n Se trafa simplemente de un eqaiíibrio de coincidència. Ademis, una misma palabra, una misma actitud, una idèntica decisión es inoportuna para unos y oportuna para otros. El alcalde de Mósto'es es inoportuno para Napoleón; però oportunísimo para la rtbeldía antina.ioleónica. Ahora Juan XXIII, Pontífice sorpresa, acaba de ofrecernos una nueva actitud sorprendente e inoportuna. De cara al verano y a las vacat ores occidenrales, tiempo propicio a toda clare de relajación física y moral, el Papa del Concilio Ecumènjco ha lanzado al orbe católico una encíclica cuyo mismo titulo ya es, en estos días, estridente.- «Paenitentiam agere», «Hacer penitencia». Ante el inmediato acontrcim-ento gigante del concilio, Juan XXIII ha qnerido pedir ona nueva colaboración de la gran família catòlica. Cuando miles y aun millones de cristianos y no cristianos preparan sus bikinis y sns escandalós veranirgos, que todos los anos llegan puntnalmente, en estàs fecbas, a las grandes piginas ilastradas de los semanarios sersacionalistas, he aquí a este bnen Pastor de 80 afios predicando en el desierto desde el ptSlpito inmóvil del Vaticano. Porque Vds. mismos pueden comprender qué extrano eco tiene que tener una encíclica penitencia! en ese triàngnio màgico y frivolón del veraneo occidental. En ese marco y en este tiempo, la penitencia es singularmente inoportuna. Juan XXIII, sin embargo, no ha cedido a hs diabólicas sugerencias del oportunismo. Cuando el calor aprieta ya en Roma, cuando el boscaje y el hgo refres:ante de Castelgandolfo ofrecen una seduccíón màgica, el Papa aguanta todavía en la Plaza de San Pedro; flagelada por el sol de julio; y en la signiflcativa ílesta de la Preciosísima Sangre de Cristo escribe su encíclica. cCómo sonaran en B'arritz o en Dauville, en Baden-Baden o en Ostende, en Cannes o en Torremolinos palabras como éstas: «Los fieles deben ser invitados a la penitencia, tanto para someter el cuerpo al mandato de la recta razón y de la fe como para expiar los pecados propios y las colpas ajenas»? Indudabíemen'e esta predicación sobre las rubias arenas mórbidas de las playas veraniegas, es una autèntica predicación en el desierto. Però loan XXIII es fïel a su modelo Juan Bautista y, sobre todo, fiel a la perenne inoportunidad e importunidad del Evangelio. Jesús también fue incomodo e inoporti no para Herodes, los faiiseos, los licos, el Sanhedrín, Pilatos. Lo importante es ser fiel. Juan XXIII lo es. Y en esta fidelidad evangèlica del viejo buen Pastor de noestros días reside la clave de nuestra esperanza. En la Iglesia de Dios podrí haber muchas zonas infleles al Evangelio, mnchas flaquezas y traicione», però en el corrir de la Historia siempre subsisten unos inalterables pantos de luz, unos islotes de esperanza — JAVIER M.* ECHONIQUB. «Apreiided o no dejaros hinchar por la prosparidad ni obotir por la adveriídad. Sed firmes «n lo fa que habéis reclbido». (San Gregorio). ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI Nostra Senyora del Molí de la Roca N un dels racons més encisadors de la comarcú d'Anoia, on l'aigua i la vegetació juguen al compàs constant i sord d'una enorme vella roda de moll, una capella de Maria ve a posqr-hi l'últim detall de divina poesia. El riu Anoia, que neix no lluny d'ollí, canta des de sempre el $eu himne de vida i de puresa o la capelleta del Moll de la Roda, al terme parroquial de St. Mirtí de Sssgaiohs; i els corpulents xiprers que l'envolten, símbols de perenne fidelitot, guarden orgullosos la imatge de M :ria, tostemps de cara al cel. En definitiva, i ben merescudament, el pardtge, ei vell molí i la capella s'han convertit en un centre d'atracció turística comarcal. Antigament la capella soplujava una pintura de lo Verge, dita vulgarment de les Olles, o causo d'unes olles pintades als peus de Maria. Aquest nom t6 una "^ k>A?íi' "NÍS^^-Hu-^ estreta relació amb el de la propera font d'Olla, però fíU^ >)IKkWY*. ^ ' ' V sembla que fórò més lògic dir-ne font Dolla (pels dolls C's: d'aigua cristal·lina que en brollen) i poral·letoment Verge de les Dolles, que en el quadre eimentat estarien representades per les olles, com a recipient on guardar l'abundor d'aigua. Sigui com sigui, la pintura va ser destruïda i avui en el seu lloc s'hi venera una Imatge de la Verge de Montserrat. La capella, actualment restauroda amb un exquisit gust artístic, pertany als Germans de les Escoles Cristianes, que hi tenen el noviciat a prop, admirables custodis de Maria i encertats restauradors. Es de llei que els dediquem un sincer elogi i que proposem el seu exemple com a model del què caldria fer amb algunes capelles i santuaris de lo Verge de lo nostra diòcesi, que es mig mantenen en un estat de deplorable úbandó. - J. PLANITS. E P R C P C S Í l r O 10K WCIOAkS Recordemos en primer lugar que la Santlsima Virgen habló de modas a lacints, cuando la vinc a visitar, esiando enferma en cl hospital de Lisboa. Y le dijo estàs palabras que ponemos a la conslderadón de todss las Pífioras y cefloritas de nuestra sociedad -Han de venir unas modas que ofendetdn mucho a Dlos Nuesiro Senyor", Notando el tiaje poco honetto que vestí ai^ algunes que iban a visitaria decfa la pequefíi Iiclntat 'iPara qué sirve todo esto?/Si supleran lo que es la eternidadl". Tamhién Pio XII hibló de la moda: ^Hay un límite que ninguna espècie de moda paede rebasar, màs allà del cual la moda se convierte en causa de mina para el alma del que la adopta y para las almas de sus piójimos. Los derechos de las almas estan por enclma de los derechos de la moda-. En vuestra manera de vestir, mujïres, acordaos del primer vestido que se os impuso en el Bautismo y del ultimo con qus os amortajaréa cuando vuestra alma habré ya dado cuenta a Dlos Parròquio ÚB Sonfo Maria de Comprodon Diumenge, dia 19 ú'Agost de 1962—A les 7, Missa a intenció de les Geimanes Vetlladores de Sant Josep. A les 9, Missa en sufragi d'Esteve Vilaseca Bertranpetit (a. C. s.) A dos quarts de 11, a l'Església dç Ntra. Dona del Carme, Missa a les Animes del Purgatori, en acció de gràcies. A les 12, Missa en sufragi d'Antoni Fonts (a. C. s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi d'Esteve Vilaseca (a. C. s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 20.—\ les 7, Missa en sufragi de Bernat Moret Planella (a. C .s.) A les 9 Missa en sufragi d'Antoni Fonts (a. C.s.; Dimarts, dia 2í.—k les 7, Missa en sufragi de Josep Cuatrecasas (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Verge dels Dolors. Dimecres, dia 22.—A les 7, Missa en sufragi d'Alfons M.* Gallart (a.Cs.) A les 9, Missa "intentio dantis" Dijous, dia 23.—k les 7, Missa en sufragi dels difunts Planella-Pous (a. C s.) A les 9, Missa en acció de gràcies al Sagrat Cor de Jesús. Divendres, dia ^'^.—Festivitat de Sant Bartomeu. A les 7, Missa en sufragi dels difunss families Coma i Mora (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado Sierra (a. C. s.) A les 11, a la capella de Sant Bartomeu del Sitjar, Missa a intenció de la familia Sitjar. Dissabte, dia 25.—k les 7, Missa en sufragi de Llut's Massot i Balaguer (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi d'Emili Clausell (a. C. $.) Diumenge, dia 26 d'Agost. — k les 7, Missa en sufragi de Marià Roca Puig (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Balbina Ferramon de Birba (a. C. s.) A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa "Pro Populo" A les 12, Missa en sufragi dels difunts Perramon-Colomer (a. C. s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Vicenç Illa Genové (a.C s.) Tarda a les '4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Veu de la Parròquia. A remarcar. Triduum al ImmactHat Cor d e Maria: Es celebrarà a la Capella de Ics Germanes del Immaculat Cor de M.iiia, a dos quarts de 7 de la tarda començant demà dilluns. P. Anglada Camprodçit