parroquia de sta maria de camprodon 19620527

EDITORIAL
NO, T£NER MAS,
E
L problema fundtmental del hombre es SER
CADA DIA MAS EL
MISMO, sin sufrir disminuciones ni descalabros en su ser. Una
tècnica y un progreso
que nos ayude a SER
cada dia mejores períeccionando nuestro SER, serà una tècnica muy apreciable y entrarà
dentro del marco cristíano.
P o r desviación, la tècnica
puede aspirar a TENER cada
dia màs y a ahogar la parte
espiritual del hombre de tal
modo que en algun grado, este
hombre que debe dominar la
matèria, se haga esclavo de
>
ella. Fatal destino en este caX;^«.
so. El cazador ha sido atrapado en el mismo lazo que èl
tendió. Quiso dominar y ha quedado prendido en la matèria que le domina.
Hay que alabar a estos esforzados paladines que se p r o p o n e n dignificar al
hombre, que respetan y aquilatan su libertad, que regulan su ambición de glòria
y triumfo.que le dan su posibilidad dentro de la acción equilibrada; en una palabra: hay que procurar en cada sector de la agenda humana establecer sólidamente unos principios de conducta que saneen al hombre en cualquiera de sus
actividades, sean de orden tècnico, sean de orden deportivo, de esparcimiento,
de trabajo...
No, tener màs, sinó SER cada dia màs hombres Quien trabaja para ganar
el part como objetivo supremo, es un mal trabajador. Quien lo haga para transformar la matèria y ennoblecerla, es mejor trabajador. Quien, en fin, en el
trabajo busca su perfección h u m a n a y conserva la dignidad de hombre sín
embrutecerse ni degradarse, antes bien teniendo cada dfamàsconciencia de su
ser de hombre y de cristiano, éste es el hombre cabal y perfecto.
V-*'-^'.
.«l· A-- A . ^ . . ^ . l í
IHOJA
A
n
DOMINOO,
27 Dl MAYO Dl 1963
Dom. V d. úm Paicua
Aflo II
NÚM. 7S
K·dflcción 1 Admlnlitrcclótii
Apirl.doll
VICH
T.UM79}
Dipiílto ligal, B. 14,355 • 1960
ú.
frist a^ir...
EN AQUELL
TEMPS...
Joan 16, 23-30
(Digué Jesús als seus deixebles:
—En veritat, en veritat us ho dic:
qualsevol cosa que demanareu al Pare,
us la donarà en nom meu.
Fins ara no heu demanat res en nom
meu;
demaneu, i obtindreu, perquè la vostra
ioia sigui completa.
Us he dit aquestes coses en figures;
ve l'hora en què Ja no us parlaré més en
figures, sinó què us parlaré clarament del
Pare.
Aquell dia demanareu en nom
meu, i no us dic
que jo pregaré el
Pare per vosaltres,
ja que el mateix
Pare us
estima,
perquè
vosaltres
m'heu estimat
i
heu cregut que jo he sortit de Déu.
He sortit del Pare I he vingut al món;
novament deixo el món i m'en vaig al
Pare.
LI diuen els deixebles:
—Ara si que parleu clar, sense figures.
Ara velem que ho sabeu tot i que no us cal
que ningú us pregunti; en això creiem que
heu sortit de Déu>.
COMfNífM
Estem en vigílies quasi de la vingnda del
Paràcilt, i aquest do de Déu s'ha d'assolir
mitjançant la pregària fervorosa. Crist ens
invita a ella, i d'una manera ben significativa, ço
és, demanant en nom d'Ell. Crist és el nostre
Mitjancer, l'Uiíic, i demanar en nom d'Ell és
fer la pregària més eficaç que hom pot imaginar. To.es les altres pregàries tenen eficàcia
en tant que van respatUades amb el nom de
Crist, pels seus mèrits i per la seva intervenció.
La nostra joia serà comp'eta si vivim plenament en la gran realitat mística de la nostra
unió amb el nostre Cap Jesncrist. Aquesta
unió fa que e's mots que desgranen els nostres
llavis pecadors siguin acceptes a Déu Pare;
que les nostres obres plenes d'egoisme siguin
purificades pel contacte amb Crist, i que els
nostres anhels siguin encaminats a major glòria
de Déu. Tinguem present aquestes modalitats
de la nostra pregària.
Crist prega al Pare per nosaltres i el Pare
ens estima en Jesucrist. Ara s'ha realitzat
aquella recapitulació de la humanitat en Crist.
Ara s'ha patenti'·-at que Ell és l'enviat del
Pare. Ara creiem que Ell ha eixit del Pare per
portar-nos altra volta a la casa pairal de Déu.
Batejats i conscients de la nostra incorporació a Crist, podem fruir dels privilegis divins
que ens ha donat i ens dóna aquesta regeneració divina en Crist. Confiem, germans.
La pràctica dels sagraments augmenta en la part selecta del poble cristià. Va
desapareixent, gràcies a Déu, la por al Sagrament. Però encara veiem que hi ha més
iovenalla que gent gran que va a rebre els sagraments. Es angoixós el cas del fill que
va a confessar sovint i el pare que no hi va mai o poc.
Promptuarl de la fami la crlitlana (Sr. Bisbe de VIch).
ontunio
dal
iacet
dot
Per ser la Mlsss un banquet sacrificiai, és necessària la
comunió, és a dir, menjar el Cos de Crist. En la mateixa institució eucarística observem com leaús quan diu 'aquest éi el meu
Cot-, immediatament distribueix el «pa sagrat», després que ja
havia dit. 'preneu i mengeu-ne Me-.
A fi que no quedi frustrada aquesta unitat de sacrifici i
banquet, les disposicions jeràrquiques manen que almenys té de
combregar el sacerdot dins la Missa que ell celebra, i del pa que
ell ha consagrat. Per això tot sacerdot que per raons pastorals ha
de celebrar dues o més misses en un mateix dia, té de combregar en totes elles.
Abans, però, de combregar, resa unes oracions en privat, les quals tenen un caràcter de
preparació personal. L'oració: 'Senyor fetucrisl, que diguéreu ale vcalrea apòstols: La pau us deixo...',
pròpiament no forma part amb les dues oracions de preparació personal, sinó que són una oració
que es recita en donar-se el bes o l'abrag de pau, tal com ho tenim en les misses solemnes; per
això en les misses de difunts, en les quals no es dóna el bes de pau, es suprimeix aquesta oració.
Les oracions: 'Senyor Jeiucríst. Fill de Déu vivent...' i -La aumpció del vostre ces. Senyor feaucrist...', veiem que van dirigides a la persona de lesús, cosa que no succeeix en les altres oracions
de la Missa, les quals EÓn dirigides al Pare; això indica una influència de ritu oriental.
Encara que les mencionades oracions les resi el sacerdot en particular, estan destinades
també al rès privat de tots els qui combreguen. - R. P.
i ^ D e LB
Dia 27. DIUMENGE V DE PASQUA.
Sf. Beda el Venerable, anglès, abat d'un monestir benedictí, és considerat un dels homes més savis del s. VIII; és doctor de l'Esglésla; m. el 735. Sf. Joan I, papa, mr. el 526.
Dia 28. DU. Sf. Juit. fill i patró secundari
de Vic. St. Agusll de Conforbary, bisbe,
apòstol d'Anglaterra, on convertí el mateix
rel 1 batejà en un sol dia a deu mil anglesos,
moil el 610
Dia 29. Dm. Sfa. Maria Magdalena de
Pazzis, (1565-1607), n, a Florència, es féu
carmelita 1 es distingí per la seva mortificació extremada; era el seu lema: «patir i no
morir». Sta. Teodòsío, mr., mare de St.
Procopl.
Dia 30. Dmc. St. Ferran, rei de Castella
t Lleó, cosi de St. Uuis, rei de França, defensà Espanya contra els moros, i m. el 1252.
Sf. Feliu I, papa mr., fou el qui manà que es
digués la missa sobre relíquies de màrtirs;
m. el 274. Sis. Bosi/í / Emmèlia, pares de St.
Basill el Gran.
Dia 31. Dj. FESTA DE L'ASCENCIÓ de
Ntre. Senyor lesucrlst al cel. Es dia de precepte. Per escaure's aquesta festa del Senyor,
enguany no es celebra la festa de Maria
Reina. Sfa. Petronil·la, vg. convertida a la fe
per l'apòstol St. Pere.
1 de juny. Primer divendres. Sfo. Àngela
de Mèrici, vg., fundadora de les Ursulines,
dedicades a l'educació de la joventut, m. a
Brèscia, el 1540. Sf. Fortunat, prev., de la
Umbria, molt caritatiu i penitent, m. el 400.
AVUI comença el mes dedicat al Sagrat
Cor de .'esús. Honorem-Zo fofs e/s dies.
Dia 2. Primer dissabte. Sfs. Marcellí,
prev., i Pere, exorcista, els quals des de la
presó instruïen els seus companys en la
doctrina cristiana; foren degollats. Sf. Eugeni, papa, fou dotat del do de miracles,
m. el 658.
Avui començo la Novena a l'Esperit
Sant.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
Un error
S
TA. Isabel, reina de Portugal, tenia un patge
molt dòcil i piadós, el qual, per la seva
bondat, es feia estimar de tothom. També la
reina l'apreciava molt 1 li tenia plena confiança.
Un altre patge, envejós de la bondat del seu
company i de la màxima confiança que li tenia
la reina, no parà fins a tramar una calúmnia.
Un dia declarà al rel Oionfs, que la reina
havia posat totalment el seu coi a aquell patge
perquè aquest l'havia posat a ella.
El rei, de caràcter iracund, creient el secret
que li comunicava el patge envejòs, i no podent
sofrir un tal enamorament, resolgué fer desaparèixer el patgs del qual havia rebut tan mal
informe.
Personalment es dirigí el rei, amb el seu
caball, a cert lloc on hi tenia un forn de calç,
i diu als treballadors.'
-Demà al mati faré venir un patge que
mereix la mort per la seva infidelitat. Quan
arribi, us mano que el tireu tot seguit al forn,
sense contemplacions
- Ho farem tal com vostra majestat ens ordena- contesten els dos obrers que han rebut
l'ordre.
L'endemà, a primera hora, el rei crida el
patge calumniat i li diu;
-Ves tot seguit al forn de calç i encarrega,
de part meva, que facin el que els vaig ordenar.
I el dòcil patge es posa en camí de seguida,
tal com li ha manat el rel.
Quan feia una estona que caminava, sent
que toquen a missa a una església que troba
prop del camí; i com que encara no havia pogut anar a missa abans, pensa que no portarà
pas tanta pressa l'encàrrec del rei que no pugui
detenirse a oir missa. Entrà, doncs, a l'església
1 oi missa i combregà, com feia cada dia.
Quan es disposava ja a marxar, li demana
un sacerdot si per favor li vol ajudar la missa,
ja que no tenia escolà.
Davant aquell favor que se li suplica, pensa
el piadós patge que no s'hi pot pas negar. 1 bonament ajuda la missa.
Havent acabat, el sacerdot volia donar-li
una propina; però no l'acceptà el patge, puix
que -digué- «Déu ja paga amb escreix».
-Que el bon Déu, doncs, 11 pagui llarga-
proindencíal
ment 1 el guardi sempre de tot mal -li contestà
el sacerdot, admirat de la fe i pietat del patre.
Amb una hora de retràs arribà el bondadós
patge al forn de calç S'adreçà tot seguit a dos
obrers que veié prop del forn, i els digué:
- El rei m'hi encarregat que us digués que
féssiu el que us havia ordenat.
-Digues al rel -li contesten- que l'ordre ja
està executada tal com ens manà.
En arribar al Palau, es presenta tot seguit al
rei) i en veure'l el monarca, exclama tot sorprès:
-Però que no has anat on t'he manat?
-Sí, majestat; i m'han dit que ja havien
complert el que els havíeu ordenat.
El rei recorda, aquell moment, que una estona més tard que marxés el patge condemnat,
havia enviat allí l'acusador per si es complia
tot tal com desitjava.
-Doncs que t'has deturat a algun lloc?- li
pregunta, neguitós, el lei.
-Sí, majestat -contesta, temorenc, el patge-;
he fet una mica tard perquè, després d'haver
oït missa a l'església que es troba pel camí, he
ajudat la missa a un sacerdot que m'ho ha
suplicat.
Poc després el rel pogué constatar com la
Providència havia vetllat per l'Innocent patge,
amb aquell retràs, 1 la Justícia divina havia castigat ai patge calumnlador, es&ent tirat al forn.
FELIP AIGUAVIVA.
"^ ODOS los miórcoles con su Dauphine,
color rojo, va a Barcelona. Tiene
sus negocios. Y cada vez se pone furibundo,
de mol humor. Especialmenfe si vioja también
su esposa.
Ella, tacón alto, quiere estacionar el
coche a la puerta misma de determinados
almacenes o de cierta joyerlo. Precisa hacer
compros. Y nuestro amigo Luis, todo bondad,
raras veces puede complacerla.
En toda la calzada no queda un hueco
libre. Con horta frecuencio se va repitiendo
él fostidioso disco: Prohibida aparcar. Para
detenerse cerca de un lugar previsto, muchas
veces tiene necesidad de dar vueltas por las
manzanos adyocentes casi un cuorto de hora.
Hace unos dlos que estoba un poco màs
animado. Le han asegurado la inmedíoto
construcción de aparcamientos subterróneos
y una distribución de zonos ozu/es..
Por el momento ha pogado no sabé
cudntas multas. En una tarde de descuido, al
volver al auto, éste hobía desaparecido.
Prohibida aparcar. Es el estribillo, de
corte moderno, que esgrime dgilmente San
Pablo en la litúrgia de todo el tiempo
pascual.
Hemos muerto con Cristo. Hemos crucificado nuestra carne, nuestras posiones. Nos
hemos de^pojodo de nuestro hombre viejo,
de nuestro yo, de nuestros pecados...
Todo ello para resucitor con Cristo.
Hemos dodo el salto de la oscuridad a la
luz, de la muerte a lo vida. Nos hemos revestido del nuevo hombre. Hemos resucitado
triunfantes con Cristo para no morir jomds.
1
A medida que van transcurriendo los
días, partiendo de las alegrtas pascuoles, es
menester intensificar en nuestras vidas el
argumento poulino: «Si resucitosteis con
Cristo, buscod las coses de lo alto, donde
estd Cristo sentado o la diestra de Dios;
ospirod 0 las cosas de arriba, no a los que
estdn sobre la tierro».
Prohibida aparcar aquí. En los atractives
bulevares de los sentidos o en los oscuros
collejone; del pecado. No opeorse, descuidadomente, en las plozas del dinero y las
cosas terrestres. No sea que nos roben el
coche que ha de conducirnos a nuestro destino eterno. Saber administrar los zonos ozufes, y evitar el pago de multas desagradables...
Cuondo las fuerzas floqueen, cuando lo
lucecita roja de nuestro cuadro de mandos
esté ocusondo lo falta de aprovisionomiento,
no dudemos ni un instante en repostar de
nuevo, ú las pies de Cristo resucitado que
ofirmó estar con nosotros hosto la consumación de los siglos. De lo contrario nos exponemos a quedarnos en ruto, obandonados,
frustando nuestra felicidod.
íLos negocios le van bien? {Es hombre
moderno? jEnhorobuenal Aproveche los inventos de la inteligencia humana, cultive la
ciència, ome el arte, esfuércese en el deporte... Però no olvide una cosa: Prohibida aparcar aquf. No ho llegado al termino de su
vioje. Nuestro Dics no es la tècnica, ni la
ciència, ni..., sinó el Dios que estd arriba, en
el cielo.
A B. de V.
SVtVtS. DIA DE LA ASCENCfON,
COLECTAPORLA IGiESfA D E i SEMINARIO NUEVO
/ " ^ IN duda el Concilio, cuya celebración es casi inminente, es el màs
popular de los concilies. En muchas revistes católicas se ha dedicado un buen espacio a recoger
las peticiones que, a ser posible.
harian muchas personas oi Concilio. En muchos casos daba la
impresión de que uno
se hubiera dirigido oi
Concilio como los niííosocudena los Reyes
Magos
Pues bien. Como a
los Reyes Mogos yo
pediría al Concilio
que, por f)n, en el santoral estuviero bien represento da esta masa
anònima, popular,
«municipal», que Nena
densamente nuestros
barrios y suburbios
superpoblados.
Mayor iluminada el dia de la Fiesta Mayor.
Para ella todo siempre es igual, sumergida
en su pisito, agorrada al jabón y a la lejfa,
sitviendo con alegria (y hasta cantando, a
veces) a la tfa enferma.
Si se le pudiera dar a entender que, en
realidad, es al mismo Cristo a quien sirve...
Però, entendiéndolo o no, lo hace, que es lo
-que importa. Por tanto
Emilia es una santa.
Los que sabemos de su
heroicidod, la llúmamos «Santa
Emilia,
la del primero de la
esquina...».
orno
Y Pablo ..èQuión no
conoce a Pablo, con
la esposa snferma y
uno de los tres hijos
idiota, según dicen, de
resultas de una inyección en mal estado...
Pablo termina el primer
turno a la una y media
—
y a las 2 ya empieza
otro en otra fàbrica, que d u a r d hasta las
10. Y los domingos para redondear (|haca
falta tanto dinero para ir tirandol) todavia
hace unas horas de camarero en el bar de
la plaza.
4Y Antonio? i\ Encornación? jY Emiliano?
OTTO.
os
Reyes Magos
Todos
sabemos,
por ejemplo, que la - - •
Emilio, la del segundo piso de la casa de la
esquina, donde estd la carnicería, hace
exoctamente veintiocho afios que cambia
cuatro veces al dia la ropa personal y la de
la cosa donde yace, hace exoctamente
veintiocho onos, aquella tfa suya que quedo
paralltica del todo. Emília no sobe qué es
el <cinemascope>, ni ha visto nurca la calle
TU Y T Ü ^
CONCIENCIA
Desdoblomiento de la conciencia
Hay clertos cristionos, que sin llegar a la herejla formal, pracücan una espècie de «herejía
pràctica» y que podríamos llamar desdoblamiento de la conciencia. Tales son los católicos
que prócticamente proceden de una manera
habitual como si no tuvieran fe. ParticuUrmente
se produce en tres campos, donde impera mós
el esplritu y crlterios del mundo que la justícia
y caildad cHstiana. Dlcho* campos pertenecen:
a) a la concupiscència de la carne, esto es, placeres sensuales, modas deshonestas, espectAculos inmorales, criterios inadmislbles en piscines,
vestides, revlstas, etc; b) a la concupiscència
de los ojos o codicla, en el mundo de los negocies inspirades en una codicia sin ley ni freno
y regida por una moral tan laxa que no merece
ni el nombre de cristiana; c) al orgullo de U
vida, campo de la ambición o de la mala política donde se olvldan o atenúan los rectos crlterios y norro"i de la doctrina y moral catòlica.
Confesemo^ que hay minorfas selectes y ejem*
plares, fieles a la lerarquía de la Iglesla, las cuaïes trabajan con celo e interès para que el esplritu cristlano penetre en lo sociedad de nuestros
dlas. - F. P. B.
(A
w
>
Un hombre sale defraudado de cursillos
La clausnra del cursillo transcorria normalmente. La voz de los hombres banados por la paz del Sei^or se difandía mensajera de un mando mejor. En el fondo todos
aflrmaban sa intima y sincera satisfacción por haber asistido al cursillo. Nuevos horízontes, noevas conqnistas, incomparables realidades.
Uno de los cursillistas, casi ya el ultimo de los que hablaron explicando sus
impresiones, dejó desconcertado al anditorio:
—Yo salgo defraudado del cursillo. Vine para encontrar un cristianisme del
siglo XX y he encontrado un cristianismo del siglo I.
No dijo màs. La gente aplaudió un tanto desorientada. Algaien creyó que el
cursillo no había producido en el alma de aquel hombre el impacto apetecido.
Un cristianismo del siglo I. òPuede alguien pronunciar un elogio mejor? iPuede
uno captar mejor el sentido del mensaje cristiano?
Es, sencillamente, encontrarse con Cristc. Es penetrar el Evangetio, siempre
actual. No interesa un cristianismo del siglo XX... Interesa el cristianismo del
Evangelio. - I. PEDRAFINA.
iOH! ÍLA INTUlCION!
E
STÀS lineas han sido escritas pensando
en los jóvenes que entran en la vida de
las actividades humanas, y en los mayores ya
sumergidos en ellas.
El campo social es inmenso, y desde diversos puntos aspiramos al dinero, afectos, prestigio, posición, mejor nivel de vida, un lugar
destacado en la indústria, en el comercio, en
la profesión...
Frente a esa noble aspiración pneden tomarse dos actitndes: la intuición y el pensar
metódicatnente. La primera, es improvisación,la segunda, es rectitud de criterio.
Intuición es percibir momentàneamente
una cosa, una idea,- tener una imagen clara y
segura como si se tuviera a la vista. Es la
seguridad, el aplomo, con que se responde:
«ya lo sé»; «ya lo veo»; «me doy perfecta
caenta»... cuando apenas asoma el asunto.
Es una cualidad muy pròpia de los pueblos
latinos; de los ambientes de cielo despejado.
Puede servirnos en casos imprevistos, en raomentos de soluciones ràpidas.
Però lo que es on don natural, una virtod,
Icuàntas veces se convierte en un defectol Nos
planteamos pocas cuestiones; bnscamos soluciones ficiles; nos contentamos con un estúpido «ya veremos»; nos manteneraos en una
pereza intelectual de no pensar. Y eso en si es
un defecto grave.
Nos quedamos al margen de los grandes
problemas mundiales; de las corrientes sociales, de la indústria, del comercio, del pensamiento humano. Aparece la risa imbècil de
quien menosprecia los términos de cultura, de
sicologia, de productividad, de sicotenia, de
racionalización del trabajo, metodologia del
comercio, tecnologia de la indústria .. Es mejor ignoraries, sin qnebraderos de cabeza, y
dejar que lo de hoy siga igual maiíana, cuando
lo razonable es que lo de mariana sea mejor
que lo de ayer.
Se mantienen irresponsables; van tirando
mientras no cambien las circunstancias. Cuando estàs se nindan, se dan cuenta de que lo
snyo no sirve; buscan ansiosos un raedio de
salvación. A veces es ya tarde para hacerlo por
cuenta pròpia... y se hunden lastimosamente.
Es necesario pensar por cuenta pròpia;
prever los acontecimientos, a lo menos en
lineas generales; estar alerta para vivir sobre la
marcha que la sociedad imprime a su pròpia
existència. Es indispensable pensar mucho y
pensar bien; no ser un destartalado reloj de
repetición.
El triunfo serà siempre de los màs hàbiles,
de los mejor preparades. Mas la preparación
no se improvisa.
R. H.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge, dia 27 de Maig de 1962—A les 7, Missa en sufragi dels difunts família Salgado. A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Comunió
General cloenda del Mes de Maria. Missa en sufragi de Baibina Perramon de Birba
(a.C s.) A les 12, Missa Aniversari en sufragi d'Enric Grau (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa
Vespertina, en acció de gràcies. Tarda, a dos quarts de 4. Catecisme. A les 4, Sant
Rosari, Mes de Maria i sermó cloenda amb Besamans final a l'Escapulari de la Verge.
Dilluns, dia 28—k les 7, Missa en sufragi de Teresa Vila Bertran (a. C. s.) A les
9, Missa en acció de gràcies a la Verge del Remei que fa dir Pilar Flórez.
Dimarts, dia 29.—A les 7, Missa «Pro Populo» A les 9, Missa en sufragi dé Josep Font Vilaseca.
Dimecres, dia 30—A les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de
Jordi Oliver (a. C. s) A les 9, Missa en acció de gràcies al Sagrat Cor de Jestis, que
fa dir Pilar Flórez.
Dijous, dia J/.—Ascenció de Nostre Senyor. Primera Comunió i Comunió
Solemne dels nens i nenes de la Parròquia. A les 7, Missa en sufragi de Joan
Vila Molas (a C. s.) A les 9, a l'Església Parroquial, Miss'a de Comunió General per
a els nens i nenes de la primera Comunió i Comunió Solemne de la Parròquia. A les
12, Ofici Solemne «Pro Populo» Tarda, a les 5, Sant Rosari, Mes de fviaria, Renovellament de les Promeses del Sant Baptisme pels nens i nenes de la Comunió Solemne I repartició de Recordatoris Nit, a les 8, Missa Vespertina, en acció de
gràcies que fa dir Maria Casas Escalé.
Divendres, dia primer de Juny.— Primer divendres de mes. Ales 7, Missa
en acció de gràcies a Sant Martí de Porres. A les 9, Missa en acció de gràcies al Sagrat Cor.
Dissabte, dia 2.—k les 7, a la Capella del Immaculat Cor de Maria Missa en sufragi de Concepció Salaiich Amblàs (a. C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a la
Verge del Remei que fa dir Pilar Flórez'
Diumenge dia 3—A les 7, Missa en sufragi de Anna Beguda Bonamasó (a. C. s)
A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Camil Güell Coma (a.C s.) A les 12, Missa en sufragi de Jaume Bertranpetit Mayà
(a. C. s.) Nit a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Perals (a. C. s.; Tarda,
a dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i Mes del Sagrat Cor de Jesús.
Amonestacions Canòniques. Primera de Martí Magret Sa'a, solter, natural de
Camprodon, fill legítim de Joan i Maria; amb Maria Dolors Martínez Casaponsa,
soltera, natural i veïna de Camprodon, filla legítima de Joan i Carme.
A remarcar: Es recomana amb gran interès que tots els que han fet la Primera
Comunió, comencin els Nou Primers Divendres de Mes.
Mes del Sagrat Cor de Jesús. Comença el primer de Juny a les 8 del vespre.
Nota important. Aquesta Setmana han passat dos individus, que amparant se,
falsament amb el nom del Sr. Rector recapten almoines per una pretesa institució
benèfica. Cal denunciar-los a l'Autoritat Civil. Tota la Caritat en el nostre país es fa
a través de la «Càritas Diocesana».
P. Anglada Camprodon