E D I T O R I A L ^ITv /' Psicosis de guerra Todos sabemos que vivlmos dentro un amblente de guerra latente. La acumulaclón de armaa ofensivas no tiene, no puede tener, otro fin. El mundo dlvldido en dos bandos, comunista j capltKl^ta, tlende al desequlUbrlo de la balanza. Los dos bandos quleren la domlnaclón universal. Y conviene dar crlterlos para los crlstlanos. Nuestra rellgión es la que preconlza la paz para todos y Cristo es el Príncipe de la paz. Y cuando se producen <suspenses> de sltuaclón guerrera, hemos de ser paclflatas a ultranza. Para ello, mucha atenclón a lo que dlce el Papa en relteradaa ocasiones. Hay que agotar todos los recursos dlplomàtlcos para solventar las diferenclas de estos dos mun(||p antagónlcos. El mal slempre existirà en el mundo. Dlos lo permlte pwa sacar de él blenes. De ello, ni dudar. Es doctrina catòlica. Con una guerra nuclear 7 con una Victoria capitalista aplastando a Rusla, no tendrlamos el Paraíso en la tierra. Y como pacifistas, hemos de superar la psicosis de guerra a base de propugnar un retorno a los prlnclplos y a la vida en crlstlano autentico. Se ha dlcho y es verdad palmarla, que vlviendo en crlstlano autéu' tlco, quedarfan soluclonados todos los confllctos: el social, el laboral, el polítlco... Es que Cristo es el íermento que da vigor y vida a toda U masa. Esa es nuestra postura como crlstlanos. No lo olvldemos jamàs, Ni de un bando, ni del otro slno de Cristo que no es bando slno de todos. * o * fabraro ds l e e a D o m . IV d. d * la Epifania AIDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓNl APARTADO I I , VICH Afto llt, n . · m DIPOSITO LIOALi B. I4.35S - 1*60 <?^··;;·. ïtDtii ?m ^ noè^MRf Rom. 13. 8-10 íecfuro de la Carta de l'Apòstol sont Pou o/s Romans. QUI ESTIHA, COMPLEIX TOTA LA LLEI El centre de lo vida cristiana, l'amor. Que mai ningú no us pugui reclamar cap I mal Insistirem prou en aquest tema. Des deufe, si no és el d'estimarvos els uns o/s d'aquest centre tot s'aciorelx. I l'amor als oftras; qui esfimo el prohme ha complert tota ollres. Aquest 4s el nostre deure sagrat que la llei. Perquè allò de no adulteraràs, no mo- havem de complir sempre. I ens n'havem foròi, no cobejords, i quofsevol offre maria- d'exomlnor. Podria ser que estessim en deute ment. tott es resumeixen en aquesta senfèncío: amb algú o amb molts. Notem ensems que esrifflords el teu proïsme com a tu mateix. Laaquest amor als altres 4s per a fer b4 sobrecaritat mai no fo mal al prohme. Lo caritof, doncs, confé la Llei en tota la seva plenitud. La Iniclacíón sexual nunca debe hacerse en publico y de modo colectipo, sinó indioidualmente. Deben hacerla, por lo general, el padre o la madre. fíàgase en tiempo oportuna, caando el nlfio puede necesltat^ por el peligro de inlclación impura o porque hay que quitarle algun error, vicio 0 peligro; gradualmente, con aaturalidad, con sobriedad y dando mda importància al aspecto rellgloso y moral que a lo meramente blológlco, Procúrese infandir a los nifios el Horror a ioda malsana curtosidad, que tantos daüos puede acarrearles (Cfr. Pio XII, Encíclica <Diolnl Illlus Magistri>, Col. Encicl. Acción Catòlica, Madrid, 1955, pdg. 931, núm. 4). Normas de Decència Cristiana (Eplscopado Espafíol) ^M^ natural. SI fem b4 d'ordre natural, tinguem present que ha d'4sser en ordre al bé sobrenatural. Perquè els cristians no som uns filantrops o l'estil dels pagans. La caritat té dues caresi no fer mal als altres mai, en especiol mol sobrenatural. Fer el bé sempre. En aquest clima creixen totes les virtuts i l'acompliment de la Llei de Déu és fàcil. PtnriL DE LA SETMANA Dia 3, Diumenge IV D. Epifania. St. Blai, b. i mr.; St. Anscari, monjo. (Avui comencen elt tet diumenget de St. Josep). Dia 4, Dll., St. Andreu Corsini, bitbe. Dia 5, Dm., Sta. Agota, vg i mr. Dia 6, Dm , St. Titut, bisbe) Sta. Dorotea, vg. i mr. Dic 7, Dj., St. Romuald, abat. Dia 8, Dv., St. Joan de Mata, fundador de l'ordre de redempció dels coptiut. Dia 9, Ds., St. Clril d'Alexandria, bitbe i doctor de l'Etglétio; Sta. Apol Iònia, vg. d'atm* Dominica quarta després )i(ania Es sabut que el gran secret per d progressar en lo vida espiritual és l'oració; la mateixa litúrgia no és oltro cosa que la pregària oficial que tota rEtgtfsia dirigeix ot Pare per mitjà de Jesucrist. Si. ^itil d'-fllexandítia. (Dissabte, dia 9) Sant Ciril, un delt m4t grans doctors de l'EsgUsio grega, fou el primer campió de i'EsgUsio universal contra la falta doctrina de Nettori que negava la unitat de pertono en Critt i per tant no admetia que lo Verge Maria fos Mare de Déu. En les discusssiont contra l'heretgia, no et troba en tota l'Esglétla un altre que es pugui comparar amb ell, exceptuant Sant Atonasl i Sant Agustí. El teu mèrit més gran consisteix a haver portat a terme amb èxit el concili ecumènic d'Efès, del qual va ésser l'ànima. Es promulgà, entre altres cotet, el dogma de la unitat de persona en Crist i que a Moria se li pot donar, en el verdoder sentit de lo paraula, el títol de Mare de Déu. En conèixer la notícia, el poble d'Efès vtt esclatar amb cants de joio] havia comprés que això significava el triomf de Moria sobre lo serpent. Son Ciril ho pastat i pattarà a la hittòria com el gran defentor de Moria, Mare de Déu. Per la profunditat i eloredal delt teut eicrits ho sigut anomenat fel segell dels Sants Pares». La Mort, nostra germana, el va venir o buscar el 27 de juny de l'any 444. Hi ho moltes classes d'orociót de petició, d'occió de gràcies, etc; però lo que més escau o lo nostra condició de creotures de Déu és la pregària d'adoració. Els textos de lo missa d'avui son precisament una invitació constant a ia pregària d'adoració. En l'evangeli, després de narrar-nos el miracle de com Jesús calmà una tempestat, l'evangelista ens fa notar el comentari que en feren elt Apòttoli: <Qui és aquBtí a qui 9ls venfs i la mar obeeixen?». El poder extraordinari de Jesús ens parla de la Seva divinitat. PelÍ|m-not o considerar el significat dels noms gue donem o Déut Creador, Omnipotent, Totpoderós, Etern, etc. I, aleshores, sortiran espontàniament del nostre cor exclomociont temblonts o les que ens fa repetir avui lo Litúrgioi —«Adoreu e/ Senyor tots e/s s»ijs òngM» (Intr). —«£/ poder de/ Senyor fio fef merove//osl» (ofert.). —«Tofes /os nocions tameron al vostre nom, o Senyor/». —«Tofs e/s governanft de la ferro temeran la vostra glòrial» (grod.). J.M. Anecdotari de persones «conseqOents» En Joan Busoms, empressari polivalent La polivalència d'en Joan Busoms, com empresari, erd una «conseqüència» lògica del poblet muntanyenc on, de feia molts anys, havia instal·lat el negoci. Cafè, magatzem de comestibles, tenda de betes i fils, una mica de «farmàcia», robo confeccionada i... «cinema» Val a dir que En Joan Busoms no s'aprofitava gens ni mica de la seva polivalència. Tot a preus de mercat lícit. Perquè, ja ho deia ell: —Una persona «conseqüent» s'ha de fer càrrec de tot. No estaria gens bé que jo, pel sol fet de tenir, diguem-ne, exclusiva, carregués abusivament els preus. Això el feia molt simpàtic a tothom. Fins i tot els aficionats al cinema —noron'a-dos per cent de la població— reconeixien l'interès de l'empressarí per donar títols «actuals*. De llur estrena a la capital a la projecció en el poble, no acostumava a passar més de tres mesos. —Una persona «conseqüent» —raonava Busoms—, ha de pensar en tot. Ja n'hi ha prou que el poble sigui petitl No mancaria més que el mantinguéssim atrassatl —Però amic —l'hi replicà un cert dia En Cistelles de qui es deia que li'n mancav(|fun bull—, tu no mires gaire prim, oi? Al «cíne» hi entra tothom; malgrat que la majoria de pel lícules són «no optas para menores». I em sembla que hi ha una legislació ben clara respecte a la qOestió. —Veuràs; s'ha d'ésser «conseqüent. On ban d'anar la mainada a les tardes del diumenge? Imagines el cataclisme familiar, si •Is pares, o han de perdre el «cine» o han de deixar els fills que rondin de qualsevol manera? Tots junts passen la tarda divertida i, al vespre, a casa... Quant a la legislació, què vols que et digui? Es molt poc «conseqüent» en no tenir previsió d'aquestes situacions. O si no, digues-me: on han d'anar els menuts? Un bon dia s'insfal'là en el poble un perillós competidor. Inaugurà una tendeta de roba, sabates, comestibles, perfumerjo... i cafè. A En Joan Bosoms l'hi sortí un gra. I, en assabentar-se que la competència no pagava matrícula més que per «comercio de comestibles y cafè», elevà una protesta formol, raonada i signada, al·legant que ell pagava per tots conceptes i que «o tots o cap». Que la llei havia d'ésser per a tothom. I que encara que el poble wa petit, s'hdvio de complir amb justícia i que ja havien passat els temps de «la mànega omplo». I com sigui que l'administració anava donant llargues a l'attumpte, —perquè la nostra administració acostuma o funcionar lentament— en Busoms, reiterà la protesta, assegurant que aquells retards eren <immorals». Que si la Llei per oqui, que si la Llei per allà, que si el sentit de responsabilitat, que si lo honradesa... Ai, lasl Per primera vegada, en Joan Busoms no era... «conseqüent»! XAVIER. AZUCENA TENIDA EN SANGRE Se han cumptido ya diez atios del brutal atentado perpetrado contra la nil·la Josefina Vilaseca. HOJA DIOCESANA quiere sumar su testimonio al clamor popular undnime que reconoce a la pequefla mdrtir como a una flor delicada tronchoda por una pasión desatada. Desde aquellas memorables jornados àlrededor de la Navidad de 1952 no ha cesado un moroento el fervor relígioio de invocar a esta nlfla de HORTA de Avinyà para implorar su vdlimiento delante de Dioi, Se publica mensueilmente un Boletin donde se da cuenta de los fúvores recibidoi. Se estdn recaodando limosnas para iniciar en firme los procesos apo«tólicos. Su sepulcro en Horta es visitado constantemente por numerosos grupos y parttcolares que se desplozan alK expresamente. Todo ello es Indice de que Josefina Vilaseca va camino de la gloriflcación. A nosotros nos toca puntualizar que el heroisme de esta nina no fue una cota improvisada. La educaclón cristiana en la familia y en la escuela, y las enseRanzas recibidat en el Catecismo fructificdron de tal monera que frente cl pecado ella prefirió la muerte. No descuidemos esta ensefianza. Nuestros pequeRot, con tanto cine, tele y radio, con sut tebeot insulsos y con su vida extra familiar, no ettdn en plan de superar pruebas mds o menot durat 0 no ser que tengan una fuerte vitóminosis de ambiente familiar religioto y de Inttrucción profunda catequético. — ECO. La «Mater et Magistra» de Juan XXIII ilndudablemente son muchos los campesinos que abandonan el campo para dirigirse a poblaciones mayores e incluso centros urbanos. Este éxodo rural, por veríflcarse en casi todos los paises y adquirir a veces proporciones multltudlnarlas, crea problemas de difícil soluclón por lo que,0ca a la vida y dlgnldad de los cludadanos*. (123). Agudamente aeftala luego el Papa laa diferentea causat de la marcha de lot campealnot de tui pueblot. Bl hecho et cierto y muchu vecea lattimoao por no verifiçarte en lat debldat condldonet. Lot pueblot grandet y lat ciudadet no pueden abtorber enteguida a ettat multitudet errantet, que tuelen quedarte en k» suburbiot, muchos de lot cualet íonnan ette clnturdn roio de gente amargada, etta verdadera corona de esptaaa de laa ciudadet, donde tuelen arddar el odio y la rebelión en gran etcala. Ette envilecimiento de grandet matat niralet en U ciudad. hoy te evita en gran parte levantando el nivel de lot pueblot, donde muchat vecet no hay la mlteria física y moral de lat ciudadet, y en muchot de lot cualet, hoy, graciat a la tècnica, la ganadeila, lot tindicatoa agifcolas, la telecciòn de cultivot y otrat cautaa, reina un cierto y patente blenestar. - F. P. B. ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI Mare de Déu del Roure Bi noiM ttineiaii ali Santuaris Marians de la Diòcesi no és, ni pretén ser, un fred romiatge histtolc. Adés voluntàriament, adés constrets p«r la manca de dades, aprofitem el valuós tresor de la tradldó popular per a bastb^ht el que voldriem que fos un pomeíl de flors boscanes a la Verge, única en realitat, i meravellosament diversa en les seves saboroses manifestacions populars. La història no és més que un testimoni d'aquesta devociói si aquella falta, la devoció sempre resta. 1 això és el que val. I heus ad com de la història de la Mare de Déu del Roure de Pruit no en sabem res. De la seva devoció, però, en tenim, grades a Déu, molts testimonis. El més ric i significatiu, pel que té de nostre, és o, millor dit, són les «Coble de la Mare de Déu del Roure» que Mossèn Clnto Verdaguer va escriure durant una estada al Bach de G>Usacabra, antiga masia on es guarda la preuada Imatge. Bl Poeta de Catalunya fa sonar els registres més sensibles de la seva lira mariana en obsequi de la Verge del Rome) les paraules, si no són de gran volada literària, porten tot el gust del digne aire camperol que traspua la Mare de Déu del Roure. Lamentem no poder transcriure-les ad. Un altre testimoni gloriós de la Verge del Roure és la ingent figura del felipó P. Bach, nascut i crescut a l'ombra de la seva Imatge. La Verge, sens dubte, va nodrir la seva ànima delicada d'infant i va inflamar el seu incansable cor d'apòstol. El P. Bach, per qui no ho sàpigues, fou conseller espiritual de St. Antoni M.* Claret, fundador de les Religioses Felipones dels «Salts», de l'Asil per a sacerdots de Vich, del Col·legi de St losep per a seminaristes pobres i Propòsit de l'oratori de St Felip de Vich. Tota aquesta robusta i fèrtil activitat apostòlica la va beure de les pures aigües marianes de la Mare de Déu del Roure de Pruit ). PLANES S A B I O . . . EN 40 Bl chico ora do natural avitpado porc torpe para lat lotrat y da marzo a novlembre al botqua con lot cobrat. A primorot de marzo va lo madro a datpedlrte dol mdottro porque to tratladan todot a una población fabrll. Hoblon un poco del nifio y «I buen maetIro da algunot contojot on cuanto a lo oducaclón • ïnttrucción dol muchacho. La madro collo y otcucha. Ettd pentando en algo mdt grove, mdt Importonte. En voz do toportor oi avito juttificodo, pota al ataquo • intinúa quo togún tu poro- HORAS cor oi chico ha adelantado muy poco durant* el curtoi^ El moettro, ni corto ni parezoto, to dofionde y aflanza tus razonot con un tattimonio públicot al ragittro obligatorio da atittancio a data. Lo fua tiguiando dfa o dia da lot hdbilat para al colagio. Ratuliadoi al nifio hablo atittldo cuarentà (40) horat an un cuno atcolar. «Si otf craa qua fobrlcamot tabiot...» La madra sa callo. Y manot mal qua abono lat papaiatas atratadat. — R. H NUESTRAS COSAS El huevo de avestruz ^ Un dia un gallo «a fua a un nido de úvattrucai, cogió un huevo y llamando o todai lat gallinas de su flL^ corral les dijot —Os anseflo esto para que vedis cómo anda la competència. Ird bien, pues, hacer un poco de comporación: En el afio 1960 los protestantes de los EE. UU. dieron para sus misiones: 147 millones de dólores. Lojuçatóllcos: 18 millones y medio. Mtantes de los EE. UU. han mandado al exterior: 28.000 misioneros. ilcosi 6.124 misioneros. Al CBügo Belga, los protestantes de EE. UU. hon mondado: 1.289 misioneros. Los católicos: 3 misioneros. Esto es el huevo de avestruz que hay que mirar. Urge obrar en consecuencio, tno les parece? (Móns. Fulton J. Sheen) A rail dé la mutrtt i* Ttrua Nittmmm, la utítmatizaia dt K(mn$r$riuht lAltmania) hu r$viita$ han proditadú lua artfmloa $obr$ utt caao aintular. QnUttra $ab$r qui optniin nurtetn ulo$ utítmai. Atraitcido. - }org» Riari. R.-Desde muchot aflos este caso ha atiafdo U atendón de drculos catóUcoa y no católicos. Los astigmai comeniaron e n U afio 19Z6. Bl pénoco de la aldea donde vivia Teresa, loaeph Naber, ahora tiene 91 afios y siempra ha estado al lado de loa que cteen en lo sobrenatural del caso y ademis ha sido su director espiritual hasU el dia de su muerte. La Santa Sede, de manera ofldosa se ocupo también de este caso y después de una investlgadón, no quiso dar su dtctamen. Bl Padre Gemelll de la Unlversidad de Milta dljo que los estigmes no eren de procedenda natural. Bl consejo de médicos que quiso analisar en una clínica, los fenómenos que acaeclan a Teresa se encontraron oon la negativa rotunda del padre de Teresa quien no accedió s que su hlja fuera trasladada. Por ello. quedaron un tanto eKéptlcos sobre la realldad de lo que ocurrla sospechando algún fraode familiar. Esta petidón de traslado a tma clínica esteba respalda^* y pedlda por el Bplscopado B&varo. Se espera que a ralt de su muerte, las persones que estuvieron a su lado, declaren algo al respecto. Hay cosas realmente prodigioses como soni el ayuno prolongado durante tantos afios sln tomar alimento algunot d hablar palabras arameas como }esús las pronunciarà en la cruxt el manar la sangre de las heridu de los pies, hada arriba como en un cruclficadoi la previsión por parte dè Teresa de cosas mis» terlosas y ocultas... etc... No se puede negar que tenia esta mujer virtudes singulares de modestta, humildad, ganes de pesar desaperdblda, generosldad, amor, a los fobn$ y enfermos. Miles de persones peregrinaron a Konnersreuht y miles slntieron d roce roce de lo sobrenatural. Però sigue el enigma: tera milagroso? ^habla engafio? Parròquia d» Sonte Mqrio de Camprodon Diumenge, dia 3 de Febrer de 1963.—A dos quarts de 8, Missa cPro Populo». A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi d'Angela Güell Coma (a.Cs.) A les 12, Missa en suíragi de Maria Aragoneses de Alvarez (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i Set Diumenges en honor de Sant Josep. Dilluna, dia 4.—k dos quarts de 8, Missa «Intentio dantis» A les 9, Missa en sufragi de Joan Coll Gai delia (a.C.s) Dimarts, dia 6.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Concépdd Salarich Amblàs (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Coll Gardella (a.C.s.) Dimecres, dia 6.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Federic Blanch Carrera (a.C.s.) A les 9, .Missa en sufragi ji|«-jjgan Coll Gardella (a.C.s.) Dijous, dia 7.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi d'una difunta*| Divendres, dia 8. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rosa^Galí Blanch (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Ricard Mayà (a.C.s.) Dissabte, dia 9.— A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de Concepció Salarich Amblàs (a.C.s,) A les 9, Missa al Sagrat Cor de Jesús, demanant una gràcia. Diumenge, dia 10 de Febrer. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi d'Antoni GaU Blanch (a.C.s) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa «Intentio dantis» A les 12, Missa en sufragi ds Joan Salarich Camprubí (a.C.s.; Nit, a les 8, Missa V«S|ierHna, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s ) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santissim i Set Diumenges en honor de Sant Josep. Veu de la Parròquia. Sont Baptisrrie: A les Fonts Baptismals de Santa Maria han estat regenerats i incorporats a Crist per mitjà de l'Esglesia, Isabel Carmona Caballero, filla legítima d'Antoni i de M.* del Carme. Antoni Aparicio Hoyo, fill legítim d'Antoni i de Soledat. Que sien uns sants Cristians. Necrològica: Morí en la pau de Crist, després d'ha|er rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremuncid i BeneSlció Apostòlica, la nostra germana Gabriela Campayo Gonzàlez (a.C.s.) Amonestacions Canòniques: Segona de Joan Juncà Marcer, solter, natural de Freixanet-Camprodon, amb Rosa Capilla Artal, soltera, natural de Monforte de Moyuela (Terol) A remarcar: Avui comencen els Set Diumenges en honor de Sant Josep. Associació de Filles de Maria: EI propvínent diumenge, dia 10; a les 10 a l'Església de Nostra Dona del Carme, Comunió General. Tarda a les 4, exhortació. P. Anglada Camprodon