Billy Elliot

Billy Elliot
Extret de
http://dewey.uab.es/valorsenjoc/esportnet/tem_gen/gen_b_ester/pel_billy_coment.htm
08/09
La pel·lícula destaca actituds com la superació personal, l’esperit de rebel·lia davant les
imposicions socials (de gènere o econòmiques), la constància, l’esforç, la solidaritat o el
respecte, i subratlla la importància de la família a l’hora de dedicar-nos a una activitat
esportiva o a una altra. A més, al llarg de tota l’obra es pot observar com la dansa és una
forma d’expressió i comunicació esplèndida que pot aportar molts beneficis a l’esfera
personal de la persona, arribant a ser, fins i tot, una forma de realització personal –més
enllà de si s’aconsegueix arribar a nivell professional o no–. Es mostren, així, les
propietats gairebé màgiques de la dansa.
c
escola de magisteri
espainema
Stephen Daldry,
Projecte
d’Innovació
Educativa
Gran Bretanya França (2000)
La música i el ball permeten la superació
fins i tot en les condicions més adverses.
Aula 26 / 29 d'octubre, 12 de novembre, 3 de desembre, 17 de desembre
Billy Elliot, (2000) França, Gran Bretanya
Professor coordinador: Juli Hurtado
Fitxa tècnica
Alguns comentaris
Dirección Stephen Daldry País Reino Unido Año 2000 Duración 110 min
Interpretación Julie Walters (sra. Wilkinson), Jamie Bell (Billy Elliot), Jamie
Draven (Tony Elliot), Gary Lewis (padre, Jackie Elliot), Jean Heywood (abuela),
Stuart Wells (Michael), Mike Elliot (George Watson), Janine Birkett (madre de
Elliot), Nicola Blackwell (Debbie Wilkinson) Guión Lee Hall Producción Greg
Berman y Jonathan Finn Música Stephen Warbeck Fotografía Brian Tufano
Montaje John Wilson Diseño de producción Maria Djurkovic Dirección artística
Adam O'Neill Vestuario Stewart Meachem Decorados Tatiana Lund
Els prejudicis al voltant dels nois que practiquen ballet es mostren des de l’inici de l’obra.
El primer que inicialment té prejudicis és el mateix Billy, qui tot i participar a la classe de
ballet de la Sra. Wilkinson no veu massa clara la idea de dedicar-se seriosament al ballet ja
que el considera, literalment, “de maricas”. Tot i així, davant del dilema de seguir a les
classes de ballet o no, decideix assistir a les classes de la senyora Wilkinson en comptes de
les de boxa.
Un cop ha trencat els seus propis prejudicis i haver-se atrevit a entrar en un grup on fins
aquell moment només hi havia nenes, en Billy ha de ser capaç de superar les rialles inicials
de les seves companyes quan fa algun error i els comentaris que li fa el pianista, com per
exemple: “a mi me pareces un capullo, hijo”. Uns comentaris i unes rialles que,
lamentablement, són habituals en l’entorn de tots aquells nens a qui els hi agraden
activitats poc associades al gènere masculí. De fet, l’actor que protagonitza la pel·lícula,
Jamie Bell, va viure una experiència similar, ja que per tal d’evitar possibles burles no va
dir als seus amics que es dedicava al ballet fins al cap d’un temps, moment en el qual, uns
quants companys – per sort, pocs– es van riure d’ell. Tot i així, aquesta ridiculització que
sovint pateixen els nois no s’evidencia gaire a la pel·lícula, sent potser un dels seus punts
dèbils.
http://dewey.uab.es/valorsenjoc/esportnet/tem_gen/gen_b_ester/pel_billy_coment.htm
Sinopsi
Año 1984, noreste de Inglaterra. Billy es un joven de once años perteneciente a
una familia de tradición minera que no concibe que los chicos practiquen otra
actividad que deportes “rudos”, pero Billy se siente más atraído por el baile que
por el boxeo Billy lleva el ritmo dentro, necesita y quiere bailar.
Casualmente, conoce a la señora Wilkinson, una profesora de ballet
que da clases en el gimnasio donde Billy practica boxeo. Ésta advierte en él
aptitudes innatas y talento para el baile, por lo que le anima y decide darle clases
a escondidas de su padre y su hermano mayor.
Billy tiene que enfrentarse a la oposición de su padre y su hermano,
rudos mineros en huelga contra Margaret Thatcher, que lo obligan a apartarse del
baile encomendándole el cuidado de su abuela que sufre Alzheimer.
Sólo finalmente, cuando su familia supera sus propios prejuicios
aceptan la realidad de Billy apoyándolo en sus propios intereses para
matricularse en la Escuela Superior de Danza.