Indicador

DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
DIAGNÒSTIC SOCIOECONÒMIC
I TERRITORIAL DEL PUIG DE
SANTA MARIA
David de la Osada Saurí
Jaume Monzonis Lázaro
1
XX Beca d’estudis de El Puig de Santa Maria
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Voldríem donar les gràcies pel seu suport i dedicació
en la recerca i difusió de la informació que hem utilitzat en aquest treball als membres dels diferents departaments de l’Ajuntament del Puig de Santa Maria,
especialment a la Regidoria de Cultura per oferir-nos
la possibilitat de realitzar aquest estudi. Així com els
Ajuntaments de Massamagrell i Puçol.
També, agrair a tots els veïns i veïnes del Puig de Santa
Maria que han format part d’aquest estudi mitjançant
les seues valoracions a les enquestes que vam realitzar,
tant de forma presencial com telemàtica. Igual que als
agents socials, en especial a les diverses associacions, i
representats polítics mitjançant les entrevistes presencials.
Per últim, donar les gràcies a les nostres famílies i
amics i amigues, en especial Victoria Cubedo, Vanessa Monzonís, Neus Alcamí i Fermín de la Osada; per
la seua paciència i suport durant el transcurs d’aquest
il·lusionant projecte.
Gràcies!
2
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
INTRODUCCIÓ
INDICADORS
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
4
13
160
184
204
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
CONCLUSIONS
ANNEXOS
3
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
4
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
1.MARC DEL TREBALL
El treball s’emmarca en la XX Beca d’estudis del Puig de Santa Maria, referència en la difusió de coneixements locals mitjançant investigacions de caràcter cultural, històric, econòmic i sociològic.
El Puig de Santa Maria, municipi de l’Horta Nord, a la província de València, situat en plena àrea metropolitana de la ciutat de València, presenta un marc natural magnífic i una història indiscutible del
País Valencià.
Per tant, eren nombrosos els estudis i treballs anteriors sobre aquest marc, però hi faltava analitzar el
present i el futur. D’aquesta idea, va sorgir el fet de realitzar un diagnòstic ambiental, econòmic i en
definitiva territorial del municipi, que ens indicara una idea de la situació actual i dels futurs escenaris
que esdevindran a la localitat.
D’aquesta manera, el treball consisteix a realitzar una radiografia del moment actual del municipi,
treure un diagnòstic i veure com millorar, en el possible, el municipi amb unes propostes finals.
2. PROCÉS D’ELABORACIÓ
Per desenvolupar la investigació s’ha dividit el treball en quatre fases. Primerament, uns indicadors
numèrics (facilitats per l’ajuntament o per altres entitats reconegudes); en segon lloc, la fase de participació ciutadana, que consisteix en una consulta mitjançant enquestes i diverses entrevistes a diferents
entitats locals. En tercer lloc, un anàlisi de la informació, destacant els aspectes positius i negatius de
cada sector, als quals, s’han dividit els indicadors (econòmic, ambiental, territorial, etc.). I en quart
lloc, presentació d’una sèrie d’idees per desenvolupar el municipi a grans trets, sempre com a propostes i mai amb caràcter cinculantiu.
Els indicadors numèrics procedeixen, la seua majoria, d’informació facilitada per l’Ajuntament del
Puig de Santa Maria, i d’altres entitats com ara: INE (Institut Nacional d’Estadística), Anuari de la
Caixa, Bing Maps, Cadastre, IVE (Institut Valencià d’Estadística), Conselleria de Medi Ambient,
Conselleria de Cultura, Conselleria d’educació, Conselleria de Benestar Social, Conselleria de Sanitat,
Anuari de València, ARGOS (Portal d’informació de la Direcció d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la
Presidència de la Generalitat), Observatori de la Vivenda, Servef, el EMTRE (Entitat Metropolitana
per al Tractament de Residus), FGV Rodalies, Ajuntament de Massamagrell, Ajuntament de Puçol,
Centre de Salud del Puig de Santa Maria, Hijos de Ramón Torres S.A., S.A. Agricultores de la Vega i
Gonzalo Mateo S.L. Amb aquesta informació s’han elaborat diversos indicadors a partir del treball de
les dades, amb diferents operacions matemàtiques, generant taules, gràfics i/o mapes amb l’objectiu de
facilitar la visibilitat i compressió dels processos sobre el territori.
Les enquestes són quantitatives amb respostes obertes i tancades, utilitzant l’escala Linkert en algunes temàtiques concretes. Completant la totalitat de temàtiques i sectors que interactuen al municipi,
l’enquesta es va realitzar a persones majors de 16 anys i residents al municipi, mitjançant la realització
del qüestionari en mà o bé aprofitant una eina tan important com Internet. A posteriori, amb la informació resultant, s’han elaborat gràfics i taules per tal d’observar millor quina és la preferència o visió
dels/les veïns i veïnes.
Seguidament amb tota a informació analitzada, s’ha realitzat una sèrie de taules indicant els beneficis
i els problemes per sectors, amb els quals, arribarem a un resum de la situació actual del Puig de Santa
5
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Maria. D’aquesta fase s’ha de partir cap al quart pas, que consisteix a proposar accions i mesures per al
futur del municipi, sent unes proposicions que tenen l’objectiu de facilitar futures gestions i de cap
manera amb caràcter vinculant o com a úniques vies possibles. Es van a definir un nombre d’estratègies determinades a seguir, amb diferents idees jerarquitzades en forma de recomanacions; les estratègies i idees estaran relacionades en molts casos entre si, doncs han de tindre certa unió i coherència
política i no ser divergents entre elles.
3. EL PUIG DE SANTA MARIA: NATURA, HISTÒRIA I POBLE.
GEOGRAFIA
El Puig de Santa Maria és un municipi que pertany a la comarca de l’Horta Nord situant-se a l’interior
de l’Àrea Metropolitana de València. El municipi limita amb les següents localitats: Puçol al nord; a
l’oest Albalat dels Tarongers, Nàquera i Sagunt; al sud amb la Pobla de Farnals i Rafelbunyol i a l’est
amb la Mar Mediterrània. Compta en l’actualitat amb 8943 hab. i una densitat de 333,69 hab./km².
Com va descriure el mestre Mossen Cavanilles al llibre Observacions sobre la Història natural, geografia, agricultura, població i fruits del Regne de València: “A media legua de Puzól hácia el mediodia se
halla el Puig en las cercanías de un cerro: tres se levantan en aquellas llanuras á muy corta distancia,
todos de amoladeras roxizas, cuya lenta descomposicion suministró tierras á los campos inmediatos. En uno de los cerros estuvo en tiempo de Moros la fortaleza que ellos desmantelaron quando se
acercaba con exército el Rey D. Jayme, el qual la reedificó, y estableció allí su principal fuerza para la
conquista de la capital; mas en el dia apénas quedan vestigios de lo que fué. [...] El término del Puig
tiene legua y media desde el mar hasta el de Náquera, y la mitad de norte á sur entre los de Puzól y
La Pobla de Fornals (sic), conocida hoy con el nombre de la Creu del Puig. Hácia poniente es algo
montuoso; por el oriente tiene marjales y pantanos. Su huerta es deliciosa y grande, extendiéndose a
I6oo cachizadas, de las quales 7oo se riegan con las aguas del Turia, y las restantes con las de fuentes
y manantiales. Son estos tan abundantes y freqüentes, que inutilizan bastante espacio en las cercanías
del mar”. Cert és, que qui hui mire cap al Puig trobarà a faltar la tercera muntanya coneguda com “La
Pedrera”, que va desaparéixer durant el segle XX per a crear els espigons del port de València, fent honor al seu nom de pedrera.
Com molt bé indica el mestre Cavanilles, El Puig de Santa Maria és un municipi integrat per muntanya, marjal i platja. Les muntanyes són les darreres muntanyes de la Serra Calderona. És, en la part
baixa del terme municipal, a les faldes de les muntanyes de “La Patà” i Santa Bàrbara, on es troba el
municipi. La marjal, és una de les poques zones humides que queden arran de la costa valenciana, i
això que fa menys d’un segle hi era ple tot el litoral, per això és tot un luxe tindre aquest tipus d’ecosistema.
Respecte a la litologia del municipi es poden veure diferents materials predominants:
• Predomuni de litologies del triàsic com Buntsandstein al nucli urbà en forma d’areniscosa i
ortocuarcítica, i amb forma de argil·lítica a l’extrem NW del terme municipal; també tenim el Muschelkalk amb dolomies i calcaries.
• Terciari dispers a diferents llocs del terme, son gresos i argiles corresponents al Tortoniense-Helveciense.
6
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
• El més freqüent és trobar material del quaternari, que s’estenen des de les muntanyes fins al
litoral en diferents classes:
• Es poden apreciar material de Crosta als relleus miocens.
• També en dipòsits de peu de muntanya trobem argiles vermelles.
• Finalment trobem tres tipus de Mantells de rasa, el primer són els coneguts com an-
tics, que són compostos per argiles vermelles amb cants aïllats procedents de mantells encrostats més antics; per altra banda tenim els intermedis que es diferencien per tro-
bar-se més prop al mar bàsicament; i per últim els moderns que recobreix quasi tota la zona.
• A la marjal trobem: als voltants llims marrons; dintre, de forma colmatada, trobem fangs amb alt contingut en matèria orgànica i llims sorrencs negres i al cordó litoral.
El clima de la localitat és mediterrani com a la resta del País Valencià, en la seua varietat litoral, per
tant, té uns hiverns no gaire freds per la influència del mar, uns estius secs i càlids amb uns 30 °C. Les
precipitacions es donen a la primavera i la tardor. Unes precipitacions mitjanes entre 400 i 500 mm i
unes temperatures al voltant de màximes de 20°C i mínimes de 10°C.
Pel que fa al sector econòmic ha sigut predominant fins a la segona part del segle XX l’ agricultura,
destacant al secà la vinya i els garrofers i les hortalisses en el regadiu, apareguent a principi del s. XX el
gran protagonista: el taronger. Quant a la ramaderia, es trobaven varietats bovines i porcines, i també
pesca, que es troba avui desapareguda, però que es concentrava al barri dels pescadors, situat al nordest del municipi.
Després amb la caiguda de l’agricultura com a motor econòmic, va sorgir l’industria, sense cap sector
destacat, i el sector serveis, basat en l’hostaleria i el turisme en general. Abans de la crisi, també va ser
important el sector de la construcció. Avui també destaca el mercat de Mercovasa, a l’est de la localitat
on es comercia amb productes agrícoles a l’engròs.
HISTÒRIA
No es pot parlar del Puig de Santa Maria sense fer un petit, però intens, recorregut per la seua història.
Ens podem remuntar a l’existència d’un nucli més o menys urbà, ja en la societat romana i es pot extreure aquesta idea per la resta d’una pilastra funerària que es troba en el monestir.
Dels àrabs tenim constància per restes al voltant de la muntanya de “La Patà”. En aquesta època, el
topònim que rebia el nucli era el de “Jubal·la” que es castellanitzava com a “Cebolla” (el topònim
realment vol dir turó, nom apropiat com hem vist). Apareix com aquest nom al poema del Mio Cid
“Grandes son las ganancias que mio Cid obtuvo allá, tomaron Cebolla y cuanto hay adelante; saqueaban el campo y empiezan a regresar, entraban en Murviedro con estas ganancias que traen grandes.
Las noticias de mio Cid sabed que corriendo van; miedo tienen en Valencia, no saben cómo actuar.
Sus noticias van corriendo al otro lado del mar.” (Anónimo, 1970) Es parla en aquest fragment de la
conquesta de finals del segle XI per part del Cid, posteriorment tornaria a ser islàmic.
El període islàmic finalitza l’any 1237, en la coneguda Batalla del Puig, conquistant per part del Rei
Jaume I el municipi i a posteriori la ciutat de València. D’aquest fet, conta la llegenda que el cavall de
7
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Jaume I va donar una coça (patà) en el sòl del tossal i va començar a brollar aigua. Altra llegenda simbòlica al poble valencià, narra com el rei va decidir abandonar el seu campament per anar a la batalla
contra els àrabs. Desmuntant la tenda es troba un rat penat en el seu interior, el monarca ho va considerar un bon auguri, passant a ser el rat penat com a símbol heràldic. La batalla va caure del costat de
la campanya de Jaume I i tots dos trets van quedats marcats per a la història del País Valencià.
A la localitat, tres anys després per l’Ordre de la Mercè i amb la voluntat de Jaume I, es va construir el
Monestir. El lloc on es va situar, es diu que va ser just on es va fer la Batalla.
La historia del Puig de Santa Maria va continuar seguint la norma dels pobles del litoral valencià, amb
diferents senyors i l’agricultura com a sector econòmic principal. Al segle XVI, en l’any 1585 es va
construir l’actual Cartoixa d’Aracristi, a pesar de ser de propietat familiar també es va dedicar al culte
religiós.
El següent període important a narrar, és la Guerra Civil, on els republicans van construir més de 200
elements (es troben búnquers, trinxeres, nius de metralladora, túnels, llocs de comandament i altres
fortificacions), ja que el Puig de Santa Maria va formar part del que hauria de ser l’última línia defensiva anomenada Puig-Carasols (es crea una línia de 26 quilòmetres fins al terme de Manises), o com
La Immediata, va ser construïda en 1938 i dic devia ser perquè mai va ser utilitzada, doncs el Govern
de la República va capitular i va lliurar la ciutat de València sense lluitar el 29 de març de 1939. Avui es
poden veure a la muntanya de “La Patà” les diferents trinxeres.
DEMOGRAFIA
Per explicar l’evolució demogràfica del Puig de Santa Maria s’ha emprat l’ informació de l’obra: Canvis
Socials en Espais Periurbans del País Valencià de Pedro J. Ponce Asensio. Entre la dècada dels anys 60 i
l’any 1981, el creixement al municipi és continu, amb unes taxes de natalitat majors a les de mortalitat
(creixement vegetatiu positiu), i també per una emigració externa, a causa de la industrialització del
litoral valencià, que va fer que molts habitants de municipis d’interior es desplaçaren cap a localitats
costaneres.
Els següents 15 anys, període 1981-1996, “el creixement vegetatiu és insignificant pel ràpid descens de
les taxes de natalitat i l’èxode rural és ja un procés pràcticament inoperant que ha deixat el seu protagonisme a l’èxode urbà.” (Ponce, 2000). L’augment es produeix per l’arribada d’habitants de València ciutat en la recerca d’una millora de la qualitat de vida cap a municipis de la segona corona metropolitana.
Entre 1996 i 2013 el creixement ha sigut constant, amb un total de 2.075 nous habitants (de 6.868 a
8.943 hab.), sent els períodes prou semblants, augmentat més ràpid de l’any 2000 al 2005 en plena
bombolla urbanística i en l’aparició de fenomen de ciutat difusa i l’eixida dels residents de la capital
cap a l’Àrea Metropolitana de València, com passava al període anterior. Als darrers anys el creixement
poblacional ha disminuït a causa de la crisi econòmica, situant-se en 8.888 habitants.
ESTRUCTURA URBANA I XARXA DE TRANSPORTS
Aquests canvis demogràfics junt amb l’evolució de trama urbana, ha fet que l’estructura urbana del
Puig de Santa Maria haja canviat segons les necessitats, modes i pensaments de les diferents èpoques.
A principis de segle XX, el municipi manté la forma d’estrela ocupant els baixos dels turons urbans i
rodejant el Monestir. En 1947, va créixer remuntant les muntanyes com si foren corbes de nivell amb
8
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
llars unifamiliars de dos o tres altures. Creixent fins al 1970 sobre els camps de cultius al sud i el
sud-est de la localitat, ja que el camp començava a ser cada volta menys productiu. A partir d’aquest
moment, comencen a construir-se els primers pisos omplint buits o bé sobre els solars després de l’enderrocament de cases del nucli urbà més antic, desenvolupant-se les urbanitzacions de la platja seguint
el model del turisme massificat, amb torres d’habitatges. També a la part més occidental del terme, van
aparèixer segones residències il·legals del proletariat urbà (Ponce, 2000). Per contra, els últims anys
del segle XX s’ha duplicat la superfície urbana sent l’habitatge unifamiliar la tipologia predominant.
Fruit d’aquesta evolució urbanística i de la seua posició geogràfica en el municipi, es poden trobar avui
en dia diferents tipologies de construcció i formes, dividides en diferents barris o zones: Casc Antic,
Finques “de la Fe” i voltants, Residencial Baixa, Ecològica, Vessant, Ciutat Jardí, L’Estació, Residencial
Nord-oest UE12, Platja i disseminats.
Al Casc Antic es troba el gros de la població autòctona del municipi i per tant la majoria de la població.
La seua tipologia és predominantment un habitatge unifamiliar de dos o tres altures amb porxo en
altura i corral, casa típica de l’horta valenciana. També es troben d’altres tipus, com llars de diverses
altures i morfologies, per diferents renovacions recents on no s’ha edificat d’igual manera. Respecte
als carrers, són dels més estrets i dificultosos per al trànsit, i hui en dia són molt d’ells per a vianants o
mixtes amb l’objectiu de bloquejar el trànsit.
Les Finques “de la Fe” i voltants, que es troben a l’oest del casc antic, presenten una morfologia típica del desenvolupisme espanyol (anys 1960-70). On predominava una suburbanització per motius
econòmics que dóna pas a un urbanisme angost, sense espais verds ni dotacions públiques i amb una
alta densitat. Hui en dia són llars habitades, on predominen, les parelles joves i immigrants pel seu
baix preu.
El Residencial Baix, situat al sud-est del casc antic, inicia la seua construcció en la dècada de 1980 amb
una edificació col·lectiva però amb una qualitat destacada, apareixent una nova tipologia, el dúplex.
Per motius de normativa local no sobrepassen les tres altures i tenen unes característiques estètiques
comunes, com són “parets blanques i llises, finestrals de fusta i forja i rematades superiors amb teules
antigues” (Ponce, 2000). A més solen incloure espais verds i dotacions públiques (Centre Cultural “La
Marina” en aquest cas).
Respecte a L’Ecològica, barri situat a l’est del casc antic, és una zona que consisteix en tres blocs d’habitatges rectangulars de gran envergadura i d’unifamiliars adossades amb un jardí i pati interior.
La zona de El Vessant, es troba a l’est de la muntanya de Santa Bàrbara i es va construir en la dècada de
1980 seguit la forma del vessant. Es tracta d’unifamiliars adossats amb una certa unitat.
La zona de Ciutat Jardí (1990), situat al sud del municipi i la seua forma és longitudinal amb llars unifamiliars aïllades amb una grandària de parcel·la considerable.
El barri de l’Estació, es troba al voltant de l’estació com el seu nom indica, es va construir a finals dels
anys 90, presenta una morfologia de blocs d’habitatges en altura (d’unes 7 plantes), que permeten uns
preus més econòmics, i també consta d’unes vivendes unifamiliars adossades.
El Residencial Nord-oest UE12, situat a l’oest de la muntanya de “La Patà”, dividit per l’Avinguda de
l’Institut, trobem al marge dret una zona residencial de tres grans blocs d’habitatges amb espais oberts
9
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
al seu interior i al marge esquerre l’Institut d’Educació Secundaria de El Puig de Santa Maria.
La zona de la Ronda Nord, al nord del nucli urbà, inicia la seua construcció el 2003, però a causa de
l’esclafit de la bombolla urbanística i la crisi econòmica, aquest sector ha quedat aturat. Amb un 20%
de viviendes construïdes (aproximadament) predominen els habitatges adossats unifamiliars o aïllades.
Respecte al litoral, s’inicia el procés urbanitzador als anys 1970, mantenint-se fins a l’actualitat, i previsiblement continuarà en el futur. Es tracta de diferents urbanitzacions que tenen un ús mixt d’habitatge col·lectiu en altura i habitatges unifamiliars adossats o aïllades. Es troben també, torres de més
de vint pisos que deterioren la vista i el paisatge. Es va edificar pensant en un ús de segona residència
però, la ciutat difusa ha arribat a aquestes urbanitzacions sent ocupades com a primera residencia, a
pesar de molts no constar en el registre per motius temporals o burocràtics.
Per acabar cal comentar el disseminat. Es tracta de llars que no tenen cap unió i que es troben al llarg
de tot el terme municipal. En l’horta solen ser diferents alqueries al costat dels camps de cultiu, molt
d’ells van ser abandonats amb el declivi de l’agricultura i que s’han recuperat com a residències de
primer ordre per la seua tranquil·litat i paisatge. Algunes també són d’indole il·legal. Solen ser llars
típiques de dos o tres altures amb porxo en altura si corresponen a velles alqueries i de tipus xalet si
són de nova construcció.
Quant a les vies de comunicació a la localitat tenim de dos modes per ferrocarril i per carretera. Els
principals vials de comunicació per carretera son:
- La V-21: antigament coneguda com a N-221 i que formava part de l’ Autopista del Mediterrani, discorre per l’est del municipi i permet una connexió ràpida amb València (uns 15 minuts) pel nord. La
seua construcció data de 1970 i va ser un dels majors impulsors de la motorització, no sols del municipi sinó també de l’Horta Nord.
10
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
- La N-340: també coneguda com l’Antiga Carretera de Barcelona, esta situada a un 1 km a l’oest del
nucli urbà i s’accedeix a ella per mitjà de dos enllaços amb sengles passos elevats sobre la línia del
ferrocarril. Molt eficient per a municipis al voltant d’aquesta via però no soluciona els problemes de
localitats fora d’aquesta via, perquè no hi ha vies transversals o cinturons, sinó que hi ha una radialitat
a la ciutat de València.
- L’ Autovia A-7: coneguda també com a «By Pass», construïda a l’oest del municipi a principis dels
anys 90 servia per llevar tràfic a l’anterior V-21 i a València però també va servir perquè municipis com
el Puig de Santa Maria reduïren el seu tràfic.
- Respecte al ferrocarril tenim la via la línia del ferrocarril València/Tarragona, que travessa el terme
del Puig de Santa Maria de nord a sud a l’oest del municipi. I garanteix una bona connexió amb Sagunt
i València però, una mala connexió amb moltes de les localitats veïnes ,als quals es sol emprar el metro,
que es troba al municipi veí de Rafelbunyol i al qual l’accés és amb vehicle privat.
Amb totes aquestes vies el municipi es divideix en quatre parts incomunicables; la N-221 i la línia de
ferrocarril, que es troben juntes tant a un costat com a l’altre, impossibilitant una possible expansió en
direcció a l’est i l’oest. Per a accedir a la banda occidental del terme sols podem mitjanant un pas elevat
sobre l’A-7 d’igual manera ocorre amb la N-221 si volem anar des del poble fins a la platja. La línia
fèrria s’ha comentat abans que sols presenta dos passos franquejables.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I CULTURAL
Amb tota aquesta història i urbanització trobem diferents elements arquitectònics que són dignes d’un
poble amb tanta història, a continuació veurem cadascun:
- Castell del Puig: es troba dalt de la muntanya de “La Patà”, abans ja hem comentat que era d’origen
àrab i les històries que va ocórrer al mateix. Es pot veure hui en dia una part del propi.
- Monestir de Santa Maria del Puig: va ser regit per frares mercedaris i construït a l’any XIII i compta
amb diferents reformes posteriors. És el símbol del municipi i es troba al sud del casc antic. L’església,
que també és parroquial del poble, és d’estil gòtic. Alberga dins del seu interior un dels museus més
prestigiosos de la província de València com es el Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques. Pertany la seua gestió a la Generalitat Valenciana.
- Cartoixa d’Aracristi: Construït a finals del segle XVI per la família Roig, passa a dependre de membres de la Cartoixa de Portaceli. Hui en dia continua sent de mans privades i alberga un restaurant.
- Torre Vigia de Guaita o La torre de sentinella del Puig: es troba al litoral, a uns 4 quilòmetres a sudest del municipi, i a 50 metres del mar. Com indica el seu nom, el seu objectiu era veure possibles atacs
que es produïren per mar. Hi ha diferents a tota la província, van ser construïdes al segle XVI. Des de
2002 es considera BIC (Bé d’Interès Cultural).
- Ermita de Santa Bàrbara: es troba dalt de la Muntanya de Santa Bàrbara. Va ser construïda en el segle
XVIII, esta dedicada a la patrona dels llauradors, és un dels miradors del municipi.
- Ermita de Sant Jordi: es troba situada a l’oest del municipi, es dedica a Sant Jordi, doncs se li considera
una part important de l’èxit cristià en la reconquesta. Construïda en 1631 per commemorar la Batalla
11
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
del Puig (abans descrita). Hui en dia ha sigut restaurada.
- Trinxeres de la muntanya de “La Patà”: situades en la Muntanya de “La Patà” recorrien des del Puig
de Santa Maria fins a Manises i era l’última línia de defensa de la ciutat de València de defensa durant
a Guerra Civil Espanyola. Mai es va utilitzar, ja que es va entregar abans la ciutat.
El municipi presenta unes festes i celebracions dignes de la seua història que es resumeixen en aquestes:
- La festa de Sant Pere: se celebra el darrer diumenge del mes de gener, consisteix en l’elaboració de les
calderes d’arrops amb fesols i naps per repartir-les entre els assistents junt amb “la trencà de perols”
dels Quintos.
- La festa de Sant Antoni: al mes de febrer (a la resta de municipis de la Comunitat Valenciana se celebra al gener). Se celebra la benedicció dels animals i la carrera de joies.
- La festa de Sant Roc: se celebra durant el mes d’agost. Destaca la nit de les Albaes (nit del 15) i els
actes taurins.
- Les Festes de la Mare de Déu: festes patronals de la localitat que s’inicien durant el primer cap de
setmana de setembre.
- Festa de la Comunitat Valenciana: el Nou d’octubre a l’ermita de Sant Jordi es rememora l’entrada del
rei Jaume I a la ciutat de València amb diferents actes commemoratius.
- L’aplec del Puig: festa celebrada el darrer diumenge d’octubre per diferents forces polítiques d’esquerra i del nacionalisme valencià, on succeeixen diversos actes, parlaments i concerts.
- Les Falles: tres són les comissions del Puig de Santa Maria que celebren al mes de març la festa gran
de la província de València, com a cada municipi s’alcen dos monuments per comissió, un infantil i
altre gran, que es crema el dia de Sant Josep o de la cremà el 19 de Març.
Una volta hem vist aquesta petita introducció a la localitat d’estudi, es pot començar a analitzar els
diferents indicadors del municipi, per valorar els diferents elements territorials que el defineixen i el
valoren (Ponce, 2000).
12
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
13
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
INDICADORS
ECONÒMICS
14
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Llicències comercials i industrials.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre de llicències i extraure el seu percentatge.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar les llicències industrials i econòmiques.
Resultats:
15
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
16
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: Sobre el total municipal les llicències dedicades a l’alimentació representen un 36 % sent
les majoritàries, seguit amb un 20 % les dedicades a servei avançats (tallers, perruqueries, ...) i amb un
14 % a l’hostaleria. El sector de la construcció, que va ser uns dels principals productors econòmics
abans de la conjuntura econòmica, representa un 11 % de les llicències totals.
Als nuclis urbans (tant al poble com al nucli de la platja) es troben el 64 % (259 establiments) de les llicències aprovades. Destaquen els serveis avançats amb un 28 % sobre el total, un 23 % comercials i un
19 % d’ hostaleria. Sobre el total de cada tipus representaria el 100% dels establiments turístics, el 93%
dels serveis avançats, el 91% del total l’hostaleria i el 86% de les Institucions financeres, assegurances,
servicis prestats a les empreses i lloguers.
Als polígons es concentren 46 establiments (11,4 %), es distribueixen en tres zones industrials: el
polígon de l’estació, a l’oest de la localitat, on es representen establiments industrials i de construcció;
el polígon I-1, a l’est del municipi, on predomina l’industria, la construcció i els Serveis agrícoles, ramaders, forestals i pesquers; i el polígon 1-2, també a l’est, té 12 establiments (3%) amb predomini de
comerç, construcció i serveis industrials.
Per últim, trobem el mercat de Mercovasa, a l’est de la localitat, és un mercat de venda a l’engròs de
productes agrícoles. Compta amb 88 establiments (un 21,8 % del total del Puig de Santa Maria). Presenta una majoria d’establiments agrícoles (85% del total del mercat) representant un 50% del comerç
total del municipi. També un 46% de les empreses de transport i un 44% de Serveis agrícoles, ramaders, forestals i pesquers.
Tendència desitjada: Augmentar les llicències sobretot aquelles de major especialització i de representació artesanal.
17
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Activitat Comercial
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Calcular els establiments per tipus i extraure el seu percentatge.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar els tipus comercials.
Resultats:
Comentari: L’activitat comercial més representativa al municipi es l’alimentaria a l’engròs, a causa dels
establiments de Mercovasa, que compta amb un total de 66. Seguit de la venda al detall no alimentaria
amb major presència ambulant, després l’alimentari tant fixe com ambulant.
Tendència desitjada: Intentar minvar la dependència de Mercovasa.
18
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Activitat Industrial
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre d’indústries per tipus i extreure el seu percentatge.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar les llicències industrials per tipus.
Resultats:
Comentari: Com molt dels municipis de l’Horta Nord la majoria de la industria es dedica a la transformació de metalls (29 %) i a la manufactura (23 %); també conta amb una important base de industria dedicada sobretot a sectors de material de construcció (8 %) i a la fusta per a mobles (12 %).
Després també es veu una industria elèctrica i de telecomunicacions que pot ser la base d’un futur més
tecnològic.
Tendència desitjada: Augmentar les industries sobretot aquelles de noves tecnologies pel major valor
afegit.
19
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Comerç fixe al municipi.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre i tipus de comerços fixos per extraure el seu percentatge.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre comerços per tipus.
Resultats:
Comentari: Les llicències comercials són el 39 % de les llicències econòmiques del municipi, sent el
principal element econòmic en quantia d’establiments. Dins d’aquests, destaquen els d’alimentació per
damunt de tots, amb certa especialització de productes agrícoles. L’alimentació s’ha de calcular també
sense el mercat, de productes agrícoles a l’engròs de Mercovasa, a l’est del municipi, sense aquest mercat no és tan gran la diferència entre el comerç alimentari i la resta. Seguit del sector tèxtil (calçat i roba
en general) i els no alimentaris (artesanals, drogueries, farmàcies, etc.). Es aquest sector d’una baixa
qualificació tècnica i elementals de primer consum, buscant aleshores els veïns la resta de productes en
grans superfícies dels municipis del voltant o en les principals ciutats (Sagunt i València).
Tendència desitjada: Mantenir les botigues especialitzades i amb certa singularitat i augmentar cada
volta en més comerços d’alta tecnologia.
20
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Comerç ambulant del municipi.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre i tipus de comerços ambulants per extraure el seu percentatge.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre comerços ambulants per tipus i localització.
Resultats:
Comentari: S’ha separat el comerç ambulant de la resta de llicències, ja que no han de passar pels
mateixos controls i són molt més fluctuants i canviants, és a dir, que poden aparèixer i desaparèixer
amb més facilitat.
De l’ambulant el protagonista són els comerços tèxtils seguit d’aquelles que es dediquen a l’alimentació
i la llar, la resta són conglomerats de diversos comerços sense una identitat comuna.
Al municipi, es presenten dos tipus de mercats, un que es troba en actiu durant tot l’any al voltant
21
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
del Monestir i altre a l’esplanada entre les urbanitzacions Puig-Val i Play-Puig que sols es troba als
mesos estivals.
Al primer, que és realitza durant tot l’any, es presenten unes 65 parades de les quals més de la meitat
són dedicades al sector tèxtil i una tercera part a l’alimentació.
Mentre que al d’estiu que es realitza cada dissabte a l’estiu el nombre de parades és menor (14) però
manté uns percentatges aproximats destacant un augment dels altres, ja que son tendes de bijuteria i
marroquineria molt més emprats a l’estiu.
Tendència desitjada: Mantindré i augmentar les parades destacant les de tipus de comerç amb una
especialització més artesanal dels productes.
22
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Certificats de qualitat.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Nombre de certificats i percentatge.
Font: Ajuntament i webs oficials de les empreses.
Objecte i àmbit territorial: Valorar els certificats de qualitat de les empreses del Puig de Santa Maria.
Resultats:
Comentari: El nombre d’empreses amb un certificat de qualitat és molt baix amb un 5 % i de les certificades la més utilitzada és la ISO 9001, que tracta la gestió i eficiència d’una empresa; darrere la ISO
14001 que inclou una variant ambiental, per tant de major categoria, i per últim la OHSAS 18001 que
es destina a seguretat i salut al treball.
Tendència desitjada: Augmentar en nombre i en categoria.
23
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Llicències serveis avançats.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre de tipus de serveis i en percentatge.
Font: Agència de Comerç del Puig de Santa Maria. Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el tipus de servei que ofereix la localitat.
Resultats:
24
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: Els serveis avançats presenten un 9 per cada mil habitants del municipi sobre les llicències
comercials e industrials totals, un nombre no massa alt a causa de que molts serveis són buscats a les
grans superfícies i a la capital València. A més, la majoria d’aquests serveis són personals (perruqueria,
estètica, etc.) amb un 26 %; sanitaris i veterinària (dentistes, metges privats, etc.) que junt amb serveis
artístics, professionals i d’impremta ( impremta, estudis d’arquitectura, etc.) són els segons més nombrosos amb un 17,72%. Sent els més dèbils aquells culturals.
Tendència desitjada: Augmentar els serveis sobre tot aquells més dèbils.
25
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Nombre d’oficines bancaries.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Comerç i indústria.
Càlcul de l’indicador: Nombre d’oficines bancàries: bancs, caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit.
Font: Anuari social de La Caixa 2013.
Objecte i àmbit territorial: Valoració del nombre de oficines bancàries en el municipi del Puig de
Santa Maria.
Resultats:
26
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: El nombre de bancs del municipi del Puig de Santa Maria es major a la mitja provincial.
Mentre que les caixes d’estalvis és la meitat respecte de la mitja provincial i és menor en un 0,08 ‰.
Tendència desitjada: A pesar que la tendència respon a qüestions de dinàmica econòmica territorial
es deu augmentar l’oferta de caixes d’estalvi.
27
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Activitat turística.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Turisme.
Càlcul de l’indicador: Nombre total de llicències turístiques del municipi.
Font: Agència de comerç del Puig de Santa Maria. Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar la importància de les llicències turístiques a la localitat.
Resultats:
Comentari: En total són 90 les llicències d’activitat turística que registra el municipi, aproximadament
9 per cada mil habitants empadronats. Dels quals 55 (68,75 %) pertanyen a l’Hostaleria, sent la majoria
d’ells bars o cafès (36 establiments) i 16 restaurants i un pub. Quant a l’allotjament és de 20 apartaments; 5 hotels i una pensió. Aquesta tipologia conforma un turisme de duració diària.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre d’ambdós i la seua qualitat.
28
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Places en establiments hoteleres.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic.Turisme.
Càlcul de l’indicador: Nombre de places hoteleres.
Font: IVE.
Objecte i àmbit territorial: El nombre de places hoteleres i nombre d’hotels és una de les maneres
d’indicar l’oferta turística del municipi.
Resultats:
Comentari: El municipi presenta una oferta acceptable de places hoteleres a pesar de no ser un municipi pròpiament turístic, sino més bé de visites de dia. S’aprecia un canvi de qualitat entre els anys
2003 al 2009 quan baixen les places però es mantenen els hotels millorant la qualitat dels seus serveis.
Tendència desitjada: Augmentar les places amb major qualitat.
29
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Places en establiments extrahoteleres.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Turisme.
Càlcul de l’indicador: Nombre de places hoteleres.
Font: IVE.
Objecte i àmbit territorial: El nombre de places extrahoteleres i nombre de pensions i apartaments
es una de les maneres d’indicar l’oferta turística del municipi.
Resultats:
30
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: Les places d’apartaments s’han reduït probablement a causa d’una caiguda de turisme de
llarga durada. Respecte a les pensions han començat a prosperar pels seus baixos preus.
Tendència desitjada: Preservar i augmentar ambdues ofertes.
31
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Activitat Constructiva.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre de llicències majors de nova edificació i calcular els metres
per llicència.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar l’evolució de les llicències majors amb construcció de nous metres.
Resultats:
Comentari: Clarament es pot veure un descens de les llicències majors amb nova construcció en
els últims 4 anys a causa de la conjuntura econòmica. Tot i això es pot veure com en l’últim any,
2013, s’han construït molt metres quadrats per un nombre reduït de llicències, suposadament el motiu
d’aquest augment es deu a un error en les dades primàries.
Tendència desitjada: Controlar el creixement.
32
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Llars amb accés a internet.
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Econòmic. Social.
Càlcul de l’indicador: Nº de llars amb accés a Internet/llars total*100.
Font: Cens 2011 (INE).
Objecte i àmbit territorial: Conèixer l’accés a Internet dels habitants del Puig de Santa Maria i conèixer
la seua bretxa digital amb altres municipis veïns o d’altra àrea metropolitana.
Resultats:
33
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: El municipi del Puig de Santa Maria registra un percentatge major que la província o la
comunitat autònoma a la qual pertany, probablement pel fet que és un municipi d’àrea metropolitana
i els altres tenen en compte municipis d’interior amb pitjor connexió, població més envellida i predomini del treball precari. Això, justifica, en part, que presenta un menor percentatge de llars amb accés
a Internet respecte als altres municipis de les àrees metropolitanes de Madrid o Barcelona, on el sector
industrial i tecnològic és més important que a la Comunitat Valenciana, on predominen sector com la
construcció, agrari i industrial inferior.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre de connexions.
VEURE ANNEX 1
34
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Demandants d’ocupació segons activitat econòmica.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmics. Ocupació.
Càlcul de l’indicador: Nombre i percentatge de demandants d’ocupació als principals sectors d’activitat econòmica, a 31 de Març de 2014.
Font: IVE (Institut Valencià d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Indica el pes dels diferents sectors econòmics al municipi, la província i
l’ autonomia.
Resultats:
35
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: El principal sector de creació d’ocupació és el sector serveis, amb ¾ parts del total dels
demanats. Major pes del sector serveis (+11%) en comparació amb la província i l’autonomia, ja que
El Puig de Santa Maria és un pol d’atracció turístic i, per tant, el major nombre d’empreses es dediquen
a aquest sector.
Tendència desitjada: Reducció dels demanats d’ocupació, que suposarà un augment dels empleats i
augment de la diversificació empresarial per sectors, sobretot l’industrial.
36
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Evolució de la taxa de desocupats.
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Econòmics. Ocupació.
Càlcul de l’indicador: Nombre de desocupats / població activa *100. Per al període 2005 a l’abril de
2014.
Font: IVE (Institut Valencià d’Estadística) i Servef.
Objecte i àmbit territorial: Indicador que reflecteix la qualitat de vida i desenvolupament econòmic
local. Comparació amb la província de València.
Resultats:
Comentari: Augment espectacular de la taxa de desocupats al municipi per la crisi econòmica, d’un
13% des del 2006 fins a l’actualitat. Estabilització de la taxa a partir del 2012, el 2014 presenta un repunt, però es deu al fet què sols hi conten els 4 primers mesos de l’any.
En comparació amb la província de València, el municipi sempre s’ha situat per davall d’aquesta, entorn dels 2,7 %, exceptuant els primers anys de la crisi que les xifres eren parells.
Tendència desitjada: Reducció de la taxa de desocupats.
VORE ANNEXE 1.
37
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Evolució de la taxa de desocupats per sexe.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmics. Ocupació.
Càlcul de l’indicador: Nombre de desocupats (per sexe) / població activa (per sexe) *100. Per al període 2005 al 2014.
Font: IVE (Institut Valencià d’Estadística) i SERVEF.
Objecte i àmbit territorial: Indicador que reflecteix la qualitat de vida i desenvolupament econòmic
local, mostrant el nivell d’igualtat a El Puig de Santa Maria.
Resultats:
Comentari: Abans de la crisi, la taxa de desocupats femenina era menor en un 2% respecte a la masculina, a causa d’una menor població activa femenina. A partir de la crisi econòmica, l‘ augment major
incorporació de les dones al mercat laboral i de la desocupació en la població masculina, ja que la crisi
ha afectat, sobretot, a sectors masculinitzats com la construcció, ha suposat que la taxa de desocupats
femenina siga major.
Tendència desitjada: Reducció de la taxa de desocupats, sobretot, la femenina, ja que presenta majors
desigualats al mercat laboral.
VEURE ANNEXE 1
38
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Desocupats per edat.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmics. Ocupació.
Càlcul de l’indicador: Nombre de desocupats / població activa *100. Per grups d’edat (menors de 25
anys, de 25 a 44 anys i majors de 44 anys) a 1 d’ abril de 2014.
Font: IVE (Institut Valencià d’estadística) i SERVEF.
Objecte i àmbit territorial: Indicador que reflecteix la qualitat de vida i desenvolupament econòmic
local, en funció de l’edat.
Resultats:
Comentari: A major població activa (en edat de treballar) major serà la taxa de desocupació, com es
reflecteix al gràfic. Per tant, la població entre els 25 i els 65 anys té una taxa superior de desocupació.
Sobretot, els majors de 44 anys que presenten una major dificultat a l’hora de trobar feina al mercat
laboral.
En comparació amb la província i l’autonomia, les xifres són molt semblats. Sols destaca la menor taxa
de desocupació als majors de 44 anys del municipi.
Tendència desitjada: Reducció de la taxa de desocupats, sobretot, els menors de 25 anys.
VEURE ANNEXE 1
39
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Tipus de contractes.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmics. Ocupació.
Càlcul de l’indicador: Nombre i percentatge de contractes segons tipus: indefinits i temporals. Des
de 2007 fins al Maig de 2014.
Font: IVE (Institut Valencià d’Estadística) i Servef.
Objecte i àmbit territorial: Indica la qualitat laboral dels treballadors al municipi de El Puig de
Santa Maria.
Resultats:
40
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: Empitjorament continu de la qualitat laboral dels treballadors al municipi. Reducció
del 33% del nombre de contractes indefinits des del 2007. Elevat augment del nombre de contractes
temporals, potenciat pel predomini del sector serveis com activitat econòmica principal, sobretot als
mesos estivals.
Tendència desitjada: Augment dels contractes indefinits i reducció dels temporals.
41
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Evolució del pressupost de despeses segons capítols.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Economia municipal.
Càlcul de l’indicador: Resum general econòmic-funcional del pressupost de despeses segons capítols des del 1986 fins al 2013 (prorrogable del 2012), tant per a xifres totals com en percentatges.
Font: IVE i Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Conèixer l’evolució del pressupost municipal del Puig de Santa Maria.
Resultats:
42
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: Pressupost estable fins a l’any 2001 on repunta fins a l’any 2010 on trobem el màxim històric (16,5 milions d’euros) influenciat per l’augment de la població, l’activitat econòmica i urbanística.
Els darrers anys el pressupost s’ha reduït però mantes estable.
En detall, observem com les diferents despeses augmenten mantenint la tendència general. Exceptuant les inversions reals, molt irregulars, que condicionen els dos pics de màxim pressupost municipal (2004:13,7 i 2010: 16,5 milions d’euros).
Tendència desitjada: Tornar a augmentar el pressupost general incrementant el percentatge sobre les
inversions reals.
43
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Resum general econòmic funcional del pressupost de
despeses segons capítols.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Econòmic. Economia municipal.
Càlcul de l’indicador: Resum general econòmic-funcional del pressupost de despeses segons capítols per al 2013(prorrogable del 2012).
Font: IVE i Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Detallar el repartiment del pressupost municipal del Puig de Santa
Maria.
Resultats:
Comentari: Amb un pressupost general de 8,5 milions d’ euros per a l’any 2013 les despeses de personal (51,4%) i despeses corrents en béns i serveis (35,6%) reben la major part pressupost local. Destacar
l’escassa despesa en inversions reals (1,25%).
Tendència desitjada: Augment del pressupost general incrementant les inversions reals de forma
notòria.
44
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
INDICADORS
DEMOGRÀFICS
45
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Piràmide de població del Puig de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: (Població total d’un determinat sexe i franja d’edat / total població del municipi
) * 100.
Font: Padró municipal de l’ ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Analitzar l’evolució temporal de la població, del tipus de societat i desenvolupament econòmic del municipi del Puig de Santa Maria.
Resultats:
Comentari: Per sexe, predomini de la dona. Major proporció d’homes a edats joves amb un canvi de
tendència cap als 45 o 50 anys, on predomina la dona, duplicant les xifres a partir dels 80 anys.
Per edat, població més vella (més de 65 anys). Destaca el predomini de la dona per la major esperança
de vida, major proporció d’homes morts a la Guerra Civil i emigració cap a l’estranger. S’inclou en
aquesta franja els “no nascuts” de la Guerra Civil i la postguerra. Població adulta, entre 15 i 65 anys.
Entre els 50 i 65 anys elevada població pel “baby boom” i desenvolupament econòmic. Entre 35 a 50
anys, estancament degut que li toca procrear a la població nascuda de la postguerra, menor en població.
46
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
De 30 a 15 anys, sobretot entre 30 a 35 anys, reducció notable de la natalitat a causa de les transformacions polítiques, socials i econòmiques arran de l’any 1975.
Població jove, menors de 14 anys, el més reduït pel continu descens de la fecunditat. Petit repunt entre
els 5 a 9 anys per la immigració i un lleuger augment de la taxa de natalitat.
El Puig de Santa Maria presenta la mateixa estructura de la població valenciana, exceptuant la franja
d’edat entre 20 a 34 anys on la població és menor, a causa d’una menor taxa de natalitat respecte a la
mitjana provincial i autonòmica.
Tendència desitjada: Augment de les taxes de natalitat per augmentar la població mitjançant polítiques de foment de la natalitat, ajudes escolars o millora de la conciliació familiar i laboral, entre altres.
47
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Distribució de la població per edat i carrer al Puig de
Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Sumatori d’ edats del carrer/població total del carrer
Font: Padró municipal de l’ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Analitzar la distribució per carrers de l’edat del municipi del Puig de
Santa Maria.
Resultats:
Mapa a la següent pàgina.
Comentari: El Puig de Santa Maria presenta una edat mitjana de 43,4 anys, xifra semblant a la mitjana
provincial (41’3 anys)i autonòmica (41’6 anys). Amb una distribució d’aquesta població condicionada
per la topografia i la trama urbanística en les darreres dècades, podem establir tres zones diferenciares
per l’edat: casc antic, eixample i urbanitzacions perifèriques.
a) Casc antic. Comprèn la zona entre la muntanya de “La Patà” i Santa Barbarà i els carres que és dirigeixen cap al Monestir. Amb mitjanes d’edat superiors als 45 anys, és la zona amb la població més
vella. Presenta trama urbana complexa i irregular, condicionada per les dues muntanyes, on trobem la
majoria dels habitatges en mal estat i el percentatge més gran de població amb més 65 anys.
b) Eixample. Entre els 40 i 50 anys. Les diverses tipologies urbanes (edificis, plantes baixes, adossats,
etc.) dona lloc a diferents tipologies de llars (famílies, gent major, jove, immigrants) mantenint un
equilibri en la població per edats.
c) Urbanitzacions perifèriques. Les zones més joves, inferiors als 40 anys. L’Ecològica, l’Estació, Ronda
Nord i Ciutat Jardí presenten un predomini de xalets i adossats per a famílies de rentes mitjanes i altes.
Exceptuant Ciutat Jardí amb edats superiors a la mitjana local.
Tendència desitjada: Mantenir una distribució equilibrada per evitar zones envellides i sense futur.
48
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
49
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Percentatge d’estrangers residents al municipi del Puig
de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Percentatge dels nascuts a l’estranger sobre el total de la població del municipi
al 2013.
Font: INE i Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Indica la quantitat de persones d’origen estranger resideixen al municipi.
Representa la composició de l’estructura sociodemogràfica del municipi.
Resultats:
Comentari: Escassa representació d’estrangers al municipi a causa de la falta d’oportunitats laborals i
de l’atractiu turístic que faciliten la seua l’arriba. Municipis de l’Àrea Metropolitana de València amb
una major activitat econòmica i facilitat d’accés a la vivenda per a rentes baixes aglomeren la major
part dels estrangers de la província.
Tendència desitjada: Desenvolupar polítiques d’integració social.
50
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Evolució dels Percentatges d’estrangers residents al municipi del Puig de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografía
Càlcul de l’indicador: Percentatge dels nascuts a l’estranger sobre el total de la població del municipi,
per al període 1996-2013.
Font: INE i Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Conéixer l’estructura sociodemogràfica del municipi atenent a l’arribada
d’estrangers des del 1996 fins a l’actualitat, per tal de comprendre els canvis sorgits d’aquesta migració.
Resultats:
Comentari: El municipi del Puig de Santa Maria segueix la tendència marcada per la comunitat autònoma. Elevat augment a partir de l’any 2000 fins al 2008, on l’arriba d’estrangers s’estabilitza per la crisi
econòmica i minva els darrers anys. El municipi presenta uns percentatges d’estrangers molt menors a
la resta de la Comunitat Valenciana, expressant l’escàs atractiu migratori del municipi.
Tendència desitjada: Desenvolupar polítiques d’integració social, atenent als diferents volums de població estrangera en funció del seu comportament temporal.
51
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Percentatge d’estrangers residents al municipi del Puig
de Santa Maria per regions.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Total població estrangera per cada regió/ total població estrangera al municipi
a l’any 2013.
Font: INE i Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Conèixer la quantitat i percentatge d’estrangers per diferents nacionalitats, agrupant-los per regions.
Resultats:
Comentari: Destaca el percentatge d’estrangers comunitaris davant la resta de regions, amb quasi la
meitat dels residents estrangers. Seguit pels estrangers sud-americans i els europeus no comunitaris.
Tendència desitjada: Desenvolupar polítiques d’integració social fent èmfasi en les diferents característiques culturals i socials dels diversos grups d’estrangers.
52
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Distribució de la població per nacionalitat i carrer al
Puig de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Sumatori de nacionalitats del carrer
Font: Padró municipal de l’Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Analitzar la distribució per carrers de les nacionalitats del municipi del
Puig de Santa Maria.
Resultats:
Mapa a la següent pàgina.
Comentari: Pel que respecta al nombre de nacionalitats estrangeres per carrer, s’observa com el major nombre de nacionalitats se situen als carrers amb el major nombre de llars com les avingudes o
carrers amb finques. Destaca l’Avinguda Verge del Puig (12 nacionalitats), Institut (9),València (8) o
els carrers Alacant (8) i Doctor Pesset(7). Aquestes xifres no suposen un elevat nombre d’estrangers al
carrer, ja que el seu nombre respecte al total és mínim.
Tendència desitjada: Mantenir els carrers amb una diversitat cultural e integració adequada per tal
d’evitar una possible guetització.
53
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
54
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Distribució de la població estrangera per carrer al Puig
de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Sumatori d’ estrangers del carrer/ població total.
Font: Padró municipal de l’ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Analitzar la distribució per carrers d’estrangers del municipi del Puig de
Santa Maria.
Resultats:
Mapa a la següent pàgina.
Comentari: La població estrangera està distribuïda al llarg del municipi de forma dispersa sense concentracions d’estrangers i per tant, sense problemes de guetització. L’escassa població estrangera condiciona aquest fet. Així, els carrers on trobem elevats percentatges de població estrangera respecte al
total del carrer es deu, principalment, a l’escassa població del mateix carrer, augmentant el percentatge
d’estrangers.
Els estrangers que resideixen al municipi són de rentes baixes, preferentment d’origen romanès, búlgar, marroquí, xinès o argentí. Aquesta condició situa als estrangers als carrers on hi han una elevada
proporció de finques i lloguers econòmics. D’aquesta manera, a la plaça de la Constitució (21,7%),
Sant Roc (20%) o Sanchis Guarner (14,2%) hi trobem els majors percentatges de població estrangera
respecte al total del carrer. La resta del municipi es situa per davall del 10% de població estrangera,
xifres que demostren l’escassa o nul·la concentració d’estrangers als carrers del poble.
Tendència desitjada: Mantenir els carrers amb una diversitat cultural e integració adequada per tal
d’evitar una posible guetització.
55
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
56
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Residents a l’estranger per cada 1000 habitants.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Percentatge per cada 1.000 habitats residents fora d’Espanya.
Font: INE.
Objecte i àmbit territorial: Conéixer l’emigració dels residents del municipi del Puig de Santa Maria.
Resultats:
57
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Augment progressiu de l’emigració cap a l’estranger, tant espanyols que emigren per motius laborals com nacionalitzats que retornen al seu país d’origen. Escàs flux migratori comparat amb
la mitjana provincial i autonòmica.
Tendència desitjada: Mantenir els percentatges d’emigració i disminuir l’últim repunt de l’emigració
cap a l’estranger.
VORE ANNEX 1
58
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Procedència dels habitants del Puig de Santa Maria.
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Nombre total d’habitants i percentatge en funció del seu lloc de naixement
(Espanya/Estranger, Comunitat Valenciana/Resta de CC.AA., Província de València/ Províncies
d’Alacant i Castelló i El Puig de Santa Maria/Resta de municipis de la província de València).
Font: INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Conèixer l’estructura sociodemogràfica del municipi en funció del lloc de
naixement dels residents al municipi.
Resultats:
Comentari: Elevada proporció d’habitants residents al municipi d’origen espanyol (90,6%) davant
l’escàs pes dels nascuts a l’estranger (9,4%). Hi predomina el nascut a la Comunitat Valenciana, concretament a la província de València (97,2%). Ara bé, dels nascuts a la província de València la meitat
han nascut a El Puig de Santa Maria i l’altra meitat a la resta de municipis de la província, destacant els
moviments intraprovincials, sobretot entre els municipis limítrofes. En comparació amb els municipis
col·lindants presenta un escàs fluxe migratori entre províncies i altres regions espanyoles.
Tendència desitjada: Desenvolupar polítiques d’integració social, atenent a les diferents característiques culturals i socials dels diversos grups, tant estrangers com de les diferents regions espanyoles.
59
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Taxa de Creixement Poblacional.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: La diferencia entre la població al final del període (2013) i la població al principi del període (2003) dividit entre la població al principi del període. Resultat multiplicat per 100.
Font: INE.
Objecte i àmbit territorial: Conèixer el creixement de la població del municipi del Puig de Santa
Maria per al període 2003-2013.
Resultats:
Comentari: El municipi ha crescut en una dècada un 14,43%. Ha mantés un creixement semblant a la
mitjana autonòmica, propi d’un municipi situat a l’Àrea Metropolitana de València, a causa de l’arribada d’estrangers per la major activitat econòmica i la situació del municipi com a “ciutat dormitori”.
Tendència desitjada: Mantenir un creixement estable, per tal d’adaptar les necessitats de la població
futura als serveis i infraestructures del municipi.
60
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Taxa de natalitat del Puig de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Naixements per mil habitants. Taxa de maternitat (Població
de 0 a 4 anys/dones de 15 a 49 anys) x 100. Taxa de tendència (població
de 0 a 4 anys/població de 5 a 9 anys) x 100. Taxa de reemplaçament (població
de20 a 29 anys/població de 55 a 64 anys) x 100
Font: INE i Padró Municipal.
Objecte i àmbit territorial: Indica la fecunditat del municipi, és a dir, el grau de renovació de la població.
Resultats:
Comentari: A diferència de la tendència general de descens dels naixements a la Comunitat Valenciana, El Puig de Santa Maria presenta un augment suau de la natalitat. Per contra, l’elevat envelliment de
la població dificulta la renovació poblacional (Taxa de reemplaçament 83,78).
Tendència desitjada: Augmentar la taxa de natalitat per tal d’afavorir el reemplaçament poblacional.
61
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Taxa de Dependència del Puig de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Coeficient entre la població ocupada entre 15 i 64 anys i la població inactiva
superior als 64 anys, any 2011.
Font: INE.
Objecte i àmbit territorial: Indica quants treballadors es necessiten per mantenir a una persona
depenent.
Resultats:
Comentari: El municipi necessita 2,17 treballadors per mantenir una persona inactiva major de 64
anys. Taxa inferior a la mitjana autonòmica i estatal.
Tendència desitjada: Augmentar la població ocupada, per contrarestar l’envelliment de la població,
que provocarà que aquesta taxa disminuïsca.
62
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Percentatge de població major de 65 anys al Puig de
Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Població major de 65 anys dividit per la població total, multiplicat per 100.
Font: INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Indica el grau d’envelliment de la població local.
Resultats:
Comentari: Elevat envelliment de la població local durant l’última dècada, ha augmentat un 3,18%
durant el període 2003-2013, mentre que la província de València sols un 0,71%.
Tendència desitjada: Reducció del grau d’envelliment mitjançant mecanismes que ajuden a augmentar la població jove. Desenvolupar polítiques socials i assistencials per a gent de la tercera edat.
63
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Percentatge de població menor de 16 anys al Puig de
Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Població amb menys de 16 anys dividit per la població total, multiplicat per
100.
Font: INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Conèixer com es comportara el futur reemplaç generacional al municipi.
Resultats:
Comentari: La població jove al municipi de El Puig de Santa Maria és superior a la mitjana provincial.
Augment durant l’última dècada condicionada per l’arribada d’estrangers amb altes taxes de natalitat.
Tendència desitjada: Augmentar aquest percentatge per tal de compensar l’envelliment poblacional a
causa de l’augment de l’esperança de vida.
64
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Població amb risc d’exclusió (Habitants analfabets majors de 16 anys).
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: Nombre de població major de 16 anys analfabeta/població major de 16 anys
resident al municipi multiplicat per 100.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre de habitants analfabets.
Resultats:
Comentari: Un percentatge per dalt del 10% sempre és un alt percentatge, es pot deure a una població envellida, amb el predomini de l’activitat agrícola sense estudis. Altra alternativa, pot ser que hi
haja un error a les dades. Cal de totes maneres cerciorar-se i intentar disminuir el nombre sobretot en
aquella població més jove.
Tendència desitjada: Disminuir el nombre d’analfabets.
65
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Població amb risc d’exclusió (Habitants sense estudis
primaris majors de 16 anys).
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Demografia. Soci-cultural.
Càlcul de l’indicador: Nombre de població major de 16 anys sense estudis primaris/població major
de 16 anys resident al municipi multiplicat per 100.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre de habitants sense estudis elementals.
Resultats:
Comentari: Amb quasi un 20% de la població sense estudis elementals (sense comptar amb els analfabets) és un percentatge molt alt que cal disminuir, amb una conjuntura econòmica com a l’actual no
es poden permetre aquestos índexs els quals poden retardar l’eixida de la crisi.
Tendència desitjada: Disminuir.
66
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Població amb risc d’exclusió social (Percentatge d’analfabets i sense estudis).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia. Soci-Cultural.
Càlcul de l’indicador: (Població analfabeta i sense estudis major de 16 anys / Població total major de
16 anys) * 100.
Font: INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: El nivell d’alfabetització d’un municipi esta directament relacionat amb el
risc d’exclusió social.
Resultats:
Comentari: El Puig de Santa Maria és manté amb valor semblants a la mitjana autonòmica i estatal.
Tendència desitjada: Disminuir aquest percentatge mitjançant polítiques educatives i de formació.
67
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Població amb risc d’exclusió social (Llars monoparentals encapçalats per dones amb un o més fills).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Demografia.
Càlcul de l’indicador: (Llars monoparentals encapçalats per dones amb un o més fills/total nuclis
familiars)* 100. Any 2011.
Font: INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Indica el risc d’exclusió social, ja que les llars monoparentals encapçalades
per dones solen ser més pobres amb una vulnerabilitat econòmica i social més alta. Tendeixen a transmetre la pobresa d’una generació a altra.
Resultats:
Comentari: Baix risc d’exclusió social al municipi. Percentatge inferior a la resta mitjanes, destacant
un 4% inferior a la mitjana nacional.
Tendència desitjada: Reducció del percentatge de llars monoparentals encapçalades per dones. Desenvolupar polítiques socials aplicades a les famílies amb risc l’exclusió social.
68
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Població amb risc d’exclusió social (Llars en funció de
l’estat de conservació).
Sector i àmbit al que pertany l’ indicador: Demografia. Econòmic.
Càlcul de l’indicador: Total de llars en estat ruïnós, dolent, deficient, en bon estat i no consta. Percentatge respecte al total de llars.
Font: INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Conèixer les llars en mal estat (ruïnós, dolent i deficient) del municipi, ja
que augmenten el risc d’exclusió social.
Resultats:
Comentari: En general, bon estat de les llars al municipi. Sols un 1,82% esta en mal estat, un 5% inferior a la mitjana provincial.
Tendència desitjada: Intentar reduir les llars en mal estat. Fomentar polítiques de rehabilitació, tant
per als habitatges actuals en mal esta com fer una previsió per a les pròximes dècades.
69
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
INDICADORS
DE SERVEIS BÀSICS
I ASSISTÈNCIALS
70
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Educació.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socio-cultural. Educació.
Càlcul de l’indicador: Calcular les places permeses de cada tipus d’educació i règim amb la població
total municipal i una aproximació a aquelles edats propicies per impartir el curs.
Font: Conselleria d’educació i el INE (Institut Nacional d’Estadística) les dades de població.
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar les places educatives del municipi.
Resultats:
Taula pàgina següent.
Comentari: El municipi del Puig de Santa Maria presenta una oferta escolar adequada però millorable, destacant l’escàs pes de les ofertes de places en infantil de primer cicle, en els col·legis de caràcter
públic on sols hi ha una guarderia laboral. Fins fa uns anys era normal no tindre aquest tipus de centres, ja que eren de tradició privada. Ara bé, des d’aleshores l’oferta pública ha crescut i més veient com
ambdós membres de la família treballen hui en dia, com es el cas del municipi de Rafelbunyol que
ofereix més places públiques que privades.
Tendència desitjada: Augmentar l’oferta a mesura que evoluciona la població i buscar la manera d’intentar augmentar l’oferta publica d’educació infantil de primer cicle.
VEURE ANNEX 1
71
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
72
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Centre de Salut.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Sanitari.
Càlcul de l’indicador: Extraure el nombre d’habitants de destí a cada especialitat mèdica i després
dividir-lo pel nombre d’especialistes.
Font: Centre de Salud del Puig de Santa María i Institut Nacional d’Estadística (INE).
Objecte i àmbit territorial: Valorar el ràtios que suporta el servei municipal de salut i comparar-los
amb el ràtios recomanats.
Resultats:
Comentari: El metges de capçalera deurien de tenir una ràtio d’actuació de 1500 persones per especialista, en lloc d’això al municipi del Puig de Santa Maria en tenen 1906’7 persones per cada especialista
un increment del 27 %. Els pediatres han de tindre una població destinada de 1000 o 1200 pacients
per especialista, al centre de salut municipal en té de 1320 un increment sobre 1200 del 10 % sobre el
desitjable. El servei de Matrona de l’OCDE (segons l’últim estudi del Consell d’infermeria de la Comunitat Valenciana) és de 0’34 per cada mil habitants de destí, el Puig en té 0,49 per tant es troba per
dalt de la mitjana. El servei d’ infermeria hauria de tindre alguna persona aliena al servei de medicina
i recórrer d’aquest en algun cas, això no es compleix al centre de salut del Puig empitjorant el servei
de medicina i d’infermeria. La ràtio d’Unitat de salut és de un/a psiquiatra cada 20000 persones, com
que el puig té menys de 9 mil habitants en l’actualitat i és un servei exclusiu del municipi compleix
aquest radi a la perfecció. Faltaria un psicòleg públic que suposem, que en cas de necesitat es destina
al pacient a altre centre de salut. La ràtio, no estipulada per llei, son recomanacions dels experts i seria
aconsellable complir-los.
Tendència desitjada: Millorat i complir la ràtio recomanats.
73
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Llits hospitalaris.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Sanitat.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre de llit per cada mil habitants.
Font: Conselleria de Sanitat, INE (Institut Nacional d’Estadística) i Anuari de València.
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar el hospital al qual pertany al Puig de Santa Maria i
els més pròxims.
Resultats:
Comentari: S’ha de tenir en compte que els hospitals no sols reben la població dels municipis que li
pertanyen, ja que poden albergar pacients d’ altres hospital per alguna raó. Dins d’aquesta advertència,
podem veure com el hospital de Sagunt al qual pertany el municipi presenta el segon millor radi. Tot
això es troba per baix de la mitja espanyola que serien tres llits.
Tendència desitjada: Que tinguen bona accessibilitat i es posen mesures en cas de començar a baixar
el nombre de llits per cada mil habitants amb el protocol d’actuació.
74
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Centres i places per a majors.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Soci-Cultural. Assistència.
Càlcul de l’indicador: Càlcul de places per cada mil habitants i per cada mil habitants majors de 65
anys.
Font: Conselleria de Benestar Social, webs pròpies i IVE (Institut València d’Estadística) per a les
dades de població).
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre de places per habitants i habitants major de 65 anys.
Resultats:
75
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: El municipi del Puig de Santa Maria té un major nombre de residències, tant per a la
població propera com per a la demanda actual, superant la resta dels municipis seleccionats. També
supera en residències de dia. El problema és que la majoria de places són privades.
Tendència desitjada: Mantenir les places i augmentar les públiques.
76
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Nombre d’efectius de policia local.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Seguretat.
Càlcul de l’indicador: Nombre de membres de la policia local.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Veure la seguretat a través dels efectius de policia local.
Resultats:
Comentari: La ràtio de policia adequada hauria de ser de 3 membres per cada mil habitants però no
aquesta ràtio no es compleix i es queda per baix dels 2 membres per cada mil habitants i el Puig de
Santa Maria per tant supera aquesta ràtio.
Tendència desitjada: Augmentar-la sobretot per possible problemes durant els mesos d’ estiu quan la
població augmenta.
77
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Instal·lacions Culturals.
Sector i àmbit que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Cultural.
Càlcul de l’indicador: Calcular per cada mil habitant les instal·lacions culturals del municipi, de la
Comunitat Valencia i la Província de València.
Font: Conselleria de Cultura. ARGOS. INE (Institut Nacional d’Estadística) les dades de població.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre d’ instal·lacions per cada mil habitants i fer una comparació amb la Comunitat Valenciana i la Província de València.
Resultats:
Comentari: Un municipi de la importància històrica com la del Puig de Santa Maria ha de tenir un
contingut d’ instal·lacions culturals important i així és reflexa a la taula com supera la mitja provincial
i autònoma. El museu de la Impremta que alberga el municipi és dels més importants de la Comunitat
Valenciana.
Tendència desitjada: Mantenir, promocionar i augmentar.
78
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Servei de Biblioteca.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Cultural.
Càlcul de l’indicador: Extraure les dades bibliotecàries i extraure les places per cada mil habitants.
Font: Conselleria de cultura e INE (Institut Nacional d’Estadística) les dades de població.
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar amb municipis de la mateixa província els nombres,
places de lectura i sales d’estudi per cada mil habitants.
Resultats:
Comentari: Es presenten tres variables, per una banda, el nombre de biblioteques per cada mil habitants, després el nombre de places o llocs de lectura per cada mil habitants i per altre les sales d’estudi
per cada mil habitants. Per comparar s’han agafat diferents municipis de la província de València.
En la primera variable de nombre de biblioteques es troba en xifres semblants, a la mateixa altura que
altres municipis amb semblant població i per baix de municipis més petits i per dalt en municipis de
major envergadura.
La segona variable, llocs de lectura al municipi es troba en quarta posició, però per baix de municipis
de població pareguda, sent la seua variable més fluixa i per tant, la que més caldria millorar.
Per contra, les sales de lectura de la biblioteca municipal es troba al capdavant sols per baix de la
79
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Pobla de Farnals que té menys nombre de població.
Tendència desitjada: Mantenir i augmentar els serveis bibliotecari a mesura que augmente la població.
VEURE ANNEX 1
80
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Ús del centre d’informació juvenil del Puig de Sta. Maria
(C.Civic)
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis Municipals.
Càlcul de l’indicador: Percentuar la progressió des de l’any 2012 i el 2014 d’us del servei que ofereix
el centre.
Font: Centre d’informació juvenil del Puig de Sta. Maria; Concejalia de Joventut.
Objecte i àmbit territorial: Veure la progressió des de l’any 2012 i el 2014 d’us del servei que ofereix
el centre.
Resultats:
Comentari: Es pot veure una clara progressió d’ús del centre sobre tot amb la orientació i les consultes,
tant important en els moments de crisis que vivim i sobre tot importantíssim en les edats mes joves.
Els serveis d’ esport, cultura i cursos eren inquantificables per la seua variació però es una ferramenta
que oferir a la joventut.
Tendència desitjada: Mantenir el seu ús i augmentar-lo sempre podent oferir la millor qualitat.
81
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Cursos de formació i educació.
Sector i àmbit al que perteneix l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Formació i ocupació.
Càlcul de l’indicador: Nombre de cursos de formació i educació.
Font: Pactem Nord, Agencia de Desenvolupament Local i Centre d’Informació Juvenil del Puig de
Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Conéixer el nombre d’activitats formatives que faciliten l’entrada al mercat
laboral.
Resultats:
Comentari: Els cursos de formació s’han realitzat per part de l’Agencia de Desenvolupament Local i
Centre d’Informació Juvenil del Puig de Santa María amb recursos propis i del SERVEF. La variabilitat
del nombre de cursos i alumnes depén dels recursos econòmics existents en cada exercici. S’observa
un augment del nombre d’alumnes als darrers anys.
Tendència desitjada: Augmentar les partides i subvencions al departament de Joventut i ADL, proporcionant noves eines i capacitats als desempleats locals, augmentant la probabilitat de trobar un
treball.
82
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Instal·lacions Esportives.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Soci-Cultural. Espais esportius.
Càlcul de l’indicador: Nombre d’ instal·lacions esportives públiques.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre d’equipaments esportius per a pràctiques esportives.
Resultats:
83
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: L’ equipament esportiu del municipi és adequat per a la població i clubs existents. Predominen les instal·lacions de raqueta a causa del poc espai que empren i a la dificultat de poder reunir
moltes persones en una partida esportiva que requereixen altres esports (futbol, bàsquet, etc.).
Tendència desitjada: Mantenir un bon funcionament de les instal·lacions e intentar en la mesura del
possible augmentar l’oferta amb instal·lacions d’esports minoritaris que puguen tindre una demanda
encara que fos més petita (rocòdrom, squash, etc. com a exemples).
84
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Associacions de tipus cultural al municipi del Puig de
Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Soci-cultural.
Càlcul de l’indicador: Nombre d’associacions culturals del municipi en general i per tipus.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre i tipus d’associacions culturals que presenta el municipi.
Resultats:
85
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Les associacions culturals i esportives representen quasi la meitat (47 %) de les associacions del municipi, sent la meitat (49 %) d’aquestes, esportives. Això vol dir que l’esport te major
presència que les estrictament culturals.
De les culturals, destaquen les taurines i religioses, en els musicals cal destacar la presència de dos
associacions de música autòctona amb tabal i dolçaina, i en altres s’engloben l’andalusa, la cultural del
Piló i la multicultural.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre d’associacions, sobretot aquelles de gaire més cultural-artístic i animar que es composen noves amb gent que provenen d’ altres llocs i aporten a seua cultura al
conjunt de la cultura del Puig de Santa Maria.
86
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Associacions de tipus esportiu al municipi del Puig de
Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Soci-cultural.
Càlcul de l’indicador: Nombre d’associacions esportives del municipi en general i per tipus.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre i tipus d’associacions esportives que presenta el municipi.
Resultats:
Comentari: Són 16 les associacions esportives que recull el municipi i que es desenvolupen en el poliesportiu municipal i el frontó Antonio Montesa. Entre aquestes hi ha una diversificació prou important amb 10 modalitats esportives destacant algunes autòctones com la Pilota Valenciana. S’ha de tenir
en compte els diferents esports que des de la concejalia de Joventut s’ oferten (per exemple Capoeira)
i pot ser una ferrameta per a crear nous clubs esportius.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre sobre tot l’esport més minoritaris.
87
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Nombre de ONG’s al municipi.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Sòcio-Cultural.
Càlcul de l’indicador: Nombre de ONG’s i associacions amb fins solidaris.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valoració del nombre d’associacions amb fins solidaris del Puig de Santa
Maria.
Resultats:
Comentari: Escassa participació amb fins solidaris al municipi, sols una delegació d’ONG i dos associacions més amb fins solidaris.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre.
88
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Llars amb ascensor.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Comptabilitzar el nombre d’edificis i immobles amb ascensor.
Font: Cens del INE 2011.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el percentatge de llars amb ascensor i comparar-lo amb altres
municipis.
Resultats:
Comentari: El Puig de Santa Maria té en la meitat dels immobles un ascensor, però no sobrepassa el
10 % en els edificis. Es troba per baix en la instal·lació d’ascensor en edificis de la comunitat i la província, també amb la majoria de municipis comparats. Es deu a l’envelliment dels edificis del municipi
que s’hauria de restaurar i/o són de poques altures.
Tendència desitjada: Augmentar l’accessibilitat a edificis i immobles.
VEURE ANNEX 1
89
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Llars amb clavegueram.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Calcular el percentatge d’edificis i immobles de la localitat del Puig de Santa
Maria.
Font: Cens 2011 INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar amb altres municipis, la província i la comunitat
autònoma els percentatges que presenta el municipi.
Resultats:
Comentari: La localitat presenta percentatges més alts que la província i la Comunitat Valenciana en
les dues variables d’estudi però es troba per davall de la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana de
València. El mateix ocorre a la resta de municipis a comparar d’altres àrees metropolitanes, salvat el
municipi Salvatierra de Miño (Àrea Metropolitana de Vigo). Per tant es mostra una manca a considerar sobretot en els edificis.
Tendència desitjada: Augmentar.
VEURE ANNEX 1
90
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Llars amb garatge.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre d’ edificis i immobles del municipi amb garatge.
Font: Cens 2011 INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar amb altes municipis, la mitjana provincial i autonòmica.
Resultats:
Comentari: El Puig de santa Maria es troba per dalt de la majoria de municipis amb garatges privats
un bon símptoma que denotarà en un aparcament es senzill. Es major als edificis amb un 43% i té un
35% als immobles. Es superat pels municipis triats a les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona,
per un major nombre de parc de vehicles i edificis i immobles de nova planta més grans.
Tendència desitjada: Mantindré i augmentar.
VEURE ANNEX 1
91
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Llars amb instal·lació de gas.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Calcular el percentatge de llars amb instal·lació de gas.
Font: Cens 2011 INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar el nombre de llars amb instal·lacions de gas.
Resultats:
Comentari: La localitat es troba per dalt de la mitja provincial i de la Comunitat Valenciana. Però si la
comparem amb el municipi de la Pobla de Farnals, i els municipis triats de les àrees metropolitanes de
Barcelona, Madrid i San Sebastià els seus números són inferiors. Es deu principalment a dos motius,
per un costat el clima mediterrani no ho fa necessari (l’excepció seria la comparació amb la Pobla de
Farnals) i després que no ho permet l’econòmica dels seus habitants.
Tendència desitjada: Mantenir i intentar augmentar.
VEURE ANNEX 1
92
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Llars amb Línia Telefònica.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre i percentatge d’ immobles i edificis amb línia telefònica.
Font: Cens 2011 de l’INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar els d’ immobles i edificis amb línia telefònica de la
localitat.
Resultats:
Comentari: La línia de telèfon als edificis i immobles és normal en quasi tots els municipis, encara que
a poc a poc es va perdent aquest tipus de connexió per una connexió més mòbil. Així, es pot veure que
els immobles són majors en número, pel fet que els seus residents són d’edat més avançades. En quant
al municipi, es troba per dalt de mitja provincial,de la Comunitat valenciana i en línia amb la resta de
municipis comparats.
Tendència desitjada: Mantenir.
VEURE ANNEX 1
93
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Llars per règim de tinència.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Extraure el percentatge del nombre dels diferents règims de tinència del Puig
de Santa Maria i poder comparar amb els nombres que presenta la província de València i la Comunitat Valenciana.
Font: IVE (Institut Valencià d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valorar la tinència de la llar.
Resultats:
Comentari: Excel·lent percentatge d’habitatge totalment pagat per dalt de la mitja provincial, el que
permet que la hipoteca sigui baixa comparada amb la província i l’autonomia però encara és alta per
a la conjuntura econòmica que tenim al davant. El lloguer pot ser positiu sobretot si esta destinat a la
gent a jove.
Tendència desitjada: Augmentar les ofertes de lloguer per a gent jove i augmentar les llars totalment
pagades.
94
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Membres de les llars.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre i percentatge de membres en les llars de la localitat.
Font: Cens 2011, INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valorar i comparar el nombre de membres del Puig de Santa Maria.
Resultats:
Comentari: Cal tindre en compte dos variables a l ‘hora d’avaluar. Primer, una llar molt habitada es
pot deure al fet que viuen diverses generacions d’una família unides per falta de recursos. Segon, que
sigui una família nombrosa amb molts menors d’edat a la llar. En el cas dels primer és un símbol dolent mentre que en el segon seria beneficiós veient l’envelliment de la població. Com que amb aquestes
dades no poden discriminar els motius es va avaluar la seua situació sense cap juí.
Al Puig de Santa Maria les llars no són excessivament grans, més enllà de 4 persones, els números són
prou baixos mentre que el major nombre de llars són de 3 membres. Representa unes llars amb un fill
únic i monoparentals amb dos fills en la majoria de casos. També es denota un alt nombre de membre
únics al municipi.
Tendència desitjada: Esbrinar el motiu de l’alta població de les llars, i aleshores, augmentar si és per
família nombrosa i disminuir si és per necessitat econòmica.
VEURE ANNEX 1
95
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Nombre de llicències aprovades.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Nombre de llicències concebudes per l’ ajuntament del Puig de Sta. Maria.
Font: IVE (Institut Valencià d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Conèixer les llicències concebudes per l’ ajuntament del Puig de Sta. Maria.
Resultats:
96
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: Amb el començament de la conjuntura actual, 2007-2008, comença el descens agut de les
llicències urbanístiques concebudes, doncs va representar l’estellament de la bombolla.
Aquesta bombolla com es pot veure a El Puig de Santa Maria on el creixement per cada mil habitants
va ser des de l’any 2004 al 2007 mes del doble que al mitja provincial o de comunitat autònoma. Podria
considerar-se dins la normalitat de la voràgine constructiva que van tindre els municipis de l’Àrea
Metropolitana de València i més encara en els costers.
Tendència desitjada: Controlar molt mes el creixement i ajustar-se a la demanda reial.
97
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Distribució per sectors de les llicències d’obra del Puig
de Santa Maria
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Calcular i extraure el percentatge de les llicències d’obra per tipus.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Veure el tipus de llicència predominants que s’han demanat al municipi.
Resultats:
98
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: La majoria de les llicències demandades han sigut per a reformes, sobretot d’exteriors, és
un bon indicador sempre i quan les llars estiguen en bones condicions, això assenyala un ús responsable de l’habitatge i de sòl urbà.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre de rehabilitacions per tal d’aconseguir un ús adequat del
sòl.
99
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Edificació de Nova Planta (per construir en m2).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Superfície per construir de nova planta en m2.
Font: IVE (Institut Valencià d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valoració de la superfície (en m2) de nova planta.
Resultats:
100
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: El descens s’ha produït per la falta de recursos econòmics, superfície urbanitzables des del
2004 i per esclafit de la bombolla Immobiliària a partir de 2007. Tot i això, al ser un municipi costaner
del AMV li permet tindre un major desenvolupament de m2 de nova planta que la mitja provincial.
Tendència desitjada: Controlar i ajustar la demanda real respecte a l’ oferta de sòl per a construir.
101
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Llars de Protecció Oficial (VPO).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Serveis bàsics i assistencials. Socioeconòmic. Llar.
Càlcul de l’indicador: Nombre de tipus de llars de protecció oficial.
Font: Observatori de la Vivenda.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el tipus de llars de protecció oficial.
Resultats:
VPNC (Habitatge protegit de nova construcció)
VEX (Habitatge existent)
VYC (Habitatge ja construït)
VPT (Habitatge de preu taxat)
RH (Rehabilitada)
Comentari: És totalment inexistent en els últims anys la llar de protecció oficial, fruit de la bona economia. Que no demandava aquest tipus de llars i també fruit de l’especulació Immobiliària.
Tendència desitjada: Augmentar tots el tipus d’habitatge protegit.
102
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
INDICADORS
AMBIENTALS
103
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Actuacions contra la contaminació acústica.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Nº d’actuacions de la policia local per sorolls.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria i la policia local del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Per comprovar l’actuació contra la contaminació acústica deu ser descendent sempre aquest criteri.
Resultats:
Comentari: Els problemes acústics han disminuït a causa de la major consciència ciutadana respecte
a la contaminació acústica com mostra la baixada d’actuacions policials. Tot i això, durant l’últim any
han augmentat, sobretot si manté la tendència de febrer de 2014 on hi ha 4 actuacions, suposarà una
mitja superior als anys anteriors. A més, faltaria sumar-li l’augment de les infraccions als mesos d’estiu.
Tendència: Reducció de la contaminació acústica, sobretot de nit i festius.
104
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Carrers per a vianants.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Càlcul de l’indicador: Ambiental. Mobilitat.
Font: Comptabilitat a partir de treball de camp i mitjançant SIG i Cadastre.
Objecte i àmbit territorial: Calcular i valorar els metres de carrer peatonal.
Resultats:
105
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Els carrers totalment peatonals tan sols són un 3% del total de carrers. Els semipeatonals
(tots aquells que tenen un paviment de reducció de velocitat) serien altre 3%. Els carrers a més no són
totalment definits, ja que els peatonals serien un 90 % i els semi-peatonals serien un 55 % del total de
carrer seleccionats.
Tendència desitjada: Mantenir i augmentar sobretot en el casc antic i la zona de la platja.
106
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Ecoparcs per cada mil habitants.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Ecoparc / Nombre estimat d’ habitants que utilitzarien l’ecoparc *1000
Font: EMTRE e INE (Institut Nacional d’Estadística).
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre d’habitants per cada ecoparc de l’EMTRE.
Resultats:
Mapa a la darrera pàgina.
Comentari:
Com podem veure al mapa, i com es publicita al municipi, els ecoparcs més propers al municipi del
Puig de Santa María són els que es troben al municipi limítrof de Puçol i al de Massamagrell.
Aquest dos ecoparcs s’han situat al capdamunt de la taula de població total aproximada i de tant per
mil. Puçol, el més proper, presenta un excel·lent resultat trobant-se per damunt del total de l’EMTRE
(el qual es calcula tota la població inclosa València que si disposara de tots els ecoparcs). Mentre el de
Massamagrell, se situa un punt per sota del total provincial.
Cal comentar que molts dels que presenten un indicador molt bo es deu al fet que s’han comptabilitzat
per aquest indicador solament població però que s’hauria d’afegir a més de les industries, els
107
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
residus dels quals son majors. Per exemple a municipis com Silla. També que tots s’han calculat per
una instal·lació sense tindre en compte la grandària o capacitat de la instal·lació.
Altre problema afegit es que cada ecoparc te un funcionament diferents a la resta, aixina mentre en un
sols es pot certa quantitat en altres es indefinida; el objectiu de estes instal·lacions es recollir el residus
un problema greu, i que per tractar-lo que deuria tindre unes mateixes normes per a tots i deuria ser
el poder abocar les deixalles indefinidament independentment del poble al que pertanys.
Tendència desitjada: Que cada volta s’empren més i evitar les deixalles en abocadors o contenidors
equivocats. Millorar el servici d’aquestes instal·lacions i totes es puguen emprar de forma indefinida.
VEURE ANNEX 1
108
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
109
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Recollida mensual i per tipus de residus.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Retirades o kilograms de residus/població determinada*1000.
Font: EMTRE i Ajuntaments de Massamagrell i Puçol.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el servei de recollida dels ecoparcs.
Resultats:
110
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
CN: nombre de retirades.
Kg: nombre de kilograms retirats.
Comentari: Ambdós ecoparcs presenten un espai temporal diferent (menor en Massamagrell) i la
informació dels residus també ho és. Ens sorprèn aquesta diferència quant a la resta de dades els contenidors era exacta i l’empresa que ho gestiona és la mateixa.
Com es pot veure, materials d’ús quotidià com l’oli dels comestibles o els aerosols recullen poca quantitat. I més sorprèn que no tinguen retirada alguns productes dels ecoparcs al llarg de tot un any als
ecoparcs com l’oli comestible a Puçol.
Tendència desitjada: Augmentar el seu ús.
111
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Us diari i mensual dels ecoparcs més propers del Puig de
Sta. Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Residus mensual / població total * 1000.
Font: EMTRE i Ajuntaments de Massamagrell i Puçol.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el comportament dels ecoparcs de manera diària.
Resultats:
112
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: Primerament, cal assenyalar que l’ecoparc de Massamagrell va ser inaugurat el 4/6/2013 i
que per tant sols du un any de recorregut.
Aquest motiu condiciona que siga menys utilitzat que el de Puçol, doncs, inclús la població possible de
destí del municipi de Massamagrell es major. Altra raó és també que molts municipis que a l’indicador
de “ecoparcs per cada mil habitants” s’assenyalaven com a possibles municipis que podien dipositar
els seus residus a l’ecoparc tenen altre a igual distància o més prop; mentre que el de Puçol és el primer
per a la majoria dels altres municipis.
Es destaca com els mesos d’estiu (de juliol a setembre) aquells on mes us hi ha de l’ecoparc, es deu al fet
què són mesos on el nombre d’obres i bricolatge augmenta i, per tant, els enderrocs són majors.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre de residus dipositats i promocionar l’ecoparc del Massamagrell per tal d’evitar colapçaments al de Puçol.
113
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Evolució d’abocaments per mes i tipus de residu.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Entrades i/o abocaments/probable població*1000.
Font: EMTRE i Ajuntaments de Massamagrell i Puçol.
Objecte i àmbit territorial: Valorar els residus que es dipositen i el seu diferencial mensual.
Resultats:
114
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
115
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Com és natural el nombre d’abocaments es major al nombre d’entrades doncs cada volta
que s’entra al ecoparc es sol abocar més d’un residu. La diferencia entre tots dos ecoparcs continua sent
la mateixa, la poca vida de l’ecoparc de Massamagrell junt amb la proximitat d’altres ecoparcs de les
poblacions limítrofes de Massamagrell.
Als dos ecoparcs es poden abocar els mateixos tipus de residus. I als dos destaquen les mateixes deixalles Runes, RAEES (electrodomèstics), Fustes i Metalls. Escassos abocaments dels residus més usuals
com són olis, aerosols o roba i teixits, a causa d’una mala conscienciació de la població com a una
deixalla menys perillosa i sobretot no tan voluminosa que aparenta un residu menor. També destaca
en una zona agrícola com l’Horta, el baix nombre de productes d’abocaments fitosanitaris.
Als mesos d’estiu augmenten una mica les runes, augmenten els RAEES, les fustes i els metalls. Mentre
baixen els matalassos.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre de deixalles sobretot aquelles d’ús més comú i que presenten baixos números.
116
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Espais Verds (total del límit municipal).
Sector i àmbit al qual perteneix l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Total Ha (hectàrees) de espais verds en el global del límit municipal.
Font: PGOU’s municipals.
Objecte i àmbit territorial: Saber el nombre d’ espais verds de cada PGOU i comparar-lo amb el nombre màxim d’habitants previstos.
Resultats:
Comentari: L’actual PGOU estava desfasat, per tant, el nombre de parcs ha augmentat més del que
al PGOU vigent s’assenyala i la població ha quedat reduïda a menys de la meitat (9.030 habitants) per
tant el radi es major. El nou pla contempla una població exacerbada que possiblement no es complirà i
inclou una idea bona de parc natural amb el reconeixement d’aiguamolls del sud-est al litoral. Després
amb el document del PAT de l’horta podem veure com hi ha zones agrícoles de màxima protecció a la
costa i després tot l’interior i sud del límit municipal. Encara que el PAT no es trobe aprovat és indubtable el seu bon resultat i s’ hauria de posar en marxa per voluntat pròpia a la majoria d’ajuntaments.
Tendència desitjada: Augmentar i mantenir així, com vincular-lo.
117
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Instal·lacions d’esplai (parcs, poliesportiu i jardins).
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Metres quadrats d’instal·lacions d’esplai.
Font: Càlcul a partir d’un CAD municipal, foto Aérea i mitjançant un SIG. I les dades de l’any 2011 del
PGOU i del IVE (dades de 2011).
Objecte i àmbit territorial: Nombre de metres quadrats per habitant.
Resultats:
118
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Comentari: La major part de la superfície correspon a les dues muntanyes del casc principal del municipi la de “La Patà” i la de “Santa Bàrbara” així com el poliesportiu, eliminant aquests tres elements
es quedaria en 7 m2/Hab. Per damunt, tot i això, de la mitja provincial i municipal. En tot cas es supera
el radi que estableix la llei espanyola des de 1975 de 5 m2/Hab. Altra cosa que es pot veure es l’ausencia
de zones verdes ni d’esplai públiques al casc costaner.
Tendència desitjada: Continuar i augmentar.
VEURE ANNEX 1
119
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Estacions depuradores d’aigües residuals.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental.
Càlcul de l’indicador: Calcular la capacitat de les depuradores per habitant.
Font: ARGOS. INE (població).
Objecte i àmbit territorial: Valorar la capacitat de la depuradora que pertanys al Puig de Santa María
(depuradora de Pobla de Farnals) comparant-la amb altres del seu territori més proper.
Resultats:
Comentari: Per començar cal assenyalar que cap de les depuradores de l’estudi, i segurament de les
que existeixen, poden depurar el 100% de les aigües residuals; açò es demostra en què sol per consum
humà es calcula entre 100 y 300 L/Hab./dia, si agafem la mitja (200 L/Hab./dia) ho multipliquem per
la població i el resultat es resta al cabal diari de les depuradores podem veure com el resultat son negatius, a la depuradora de la Pobla de Farnals el resultat seria de menys 14.670.200 L/hab. diaris que
no es recicla.
Tenint en compte aquesta circumstància la comparativa amb la resta respecte a m3 diaris i per cada mil
habitants s’aprecia com és de les que caudal es depura per habitant per dalt de la resta de les depuradores, inclús del tota de la Comunitat Valenciana i la província de València.
Tendència desitjada: Mantenir i augmentar.
120
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Qualitat de les aigües de bany.
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Ambiental. Platges.
Càlcul de l’indicador: Qualitat de les aigües de bany.
Font: Ajuntament del Puig i Programa de control de zones de bany de la Comunitat Valenciana.
Objecte i àmbit territorial: Conèixer la qualitat de l’aigua de bany de les platges.
Resultats:
Comentari: Les platges del Puig tenen totes una bona qualitat d’aigua de bany. Des de l’any 2011 ha
millorat la Platja del Barri dels pescadors passant de suficient a bona en 2013. Però, continua sent
insuficient la qualitat de les platges de Medicalia. S’ha aconseguit a l’any 2014 la bandera blava en la
Platja de Puig Val - Play Puig.
Tendència desitjada: Aconseguir el suficient en la Platja de Medicalia i continuar prosperant en la
platja del barri de Pescadors. A més de mantindre la bandera blava.
121
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Capacitat de recollida de residus sòlids urbans del Puig
de Santa Maria (segons tipus).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental. Residus.
Càlcul de l’indicador: La capacitat de recollida del Puig de Santa Maria
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Conèixer la capacitat de recollida del Puig de Santa Maria.
Resultats:
Mapes a les pàgines següents
Comentari: La generació de residus al municipi de El Puig de Santa Maria depèn de la densitat de població. Així, les illes/blocs d’edificis/cases amb un major nombre d’habitatges generen més residus. Els
femeter situats homogèniament pel municipi es veuen afectats per la densitat de població. Allà on hi
ha més població, més quantitat de residus es genera i major serà la capacitat de recollida dels femeters.
Orgànic. La zona de Belvalle, Estació, Av. València, Verge del Puig, Julio Ribelles, i carrer del Progrés
concentren la majoria dels edificis amb elevades altures que generen les taxes més altes de residus orgànics (més de 80 kg/dia), a causa de l’elevada població que concentren. Per aquest motiu, els femeters
d’aquestes zones és situen per damunt del 100% de capacitat de recollida del femeter, és a dir, que arrepleguen més residus del que poden emmagatzemar. La resta del municipi, presenta baixes densitats de
població, amb la qual cosa no te problemes de recollida de residus, ja que genera menys de la capacitat
total de recollida del femeter. Exceptuant les femeters situats al carrer de Dalt, que a causa d’una falta
de femeters en aquesta zona concentra la recollida de bona part dels carrers pròxims.
Envasos lleugers. Presenta la mateixa distribució que els residus orgànics, on hi ha més densitat de població, major és la producció d’aquest residu. La menor producció dels envasos lleugers per part dels
habitants del municipi comparat amb els residus orgànics suposa que ningú femeter arriba al 100% de
capacitat de recollida. Els femeters situats en les zones de major producció de residu se situen entre el
50% i 70% de la capacitat total de recollida del femeter.
Paper-cartó. La menor producció d’aquest residu suposa menys contenidors distribuïts pel municipi,
amb la qual cosa augmenta l’àrea de recollida del contenidor augmentat els quilos de paper-cartó recollits. Les zones amb major producció són BelValle, Doctor Pesset, Lo Rat Penat i l’Orde de la Mercé a
causa de l’alta densitat de població i la concentració de comerços, hotels, bars, restaurants i supermercats. Els contenidors ubicats en aquests carrers s’omplin en un període màxim de 15 dies.
Vidre: Mateixa distribució de la producció de vidre que els altres tipus de residus, les zones amb major
densitat de població són les que més generen vidre. Els contenidors de vidre estan distribuïts de forma
homogènia al llarg del municipi, on la major part s’omplin com a màxim en 150 dies. Els contenidors
amb menor recollida de vidre els trobem a Ciutat Jardí, Ronda Nord i els carrers pròxims a les dues
muntanyes.
122
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Tendència desitjada: Millorar la recollida de residus, i augmentar el reciclatge.
VEURE ANNEX 1
123
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
124
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
125
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
126
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
127
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Residus sòlids urbans (recollida comparada).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental. Residus.
Càlcul de l’indicador: Nombre de quilos per habitant i dia.
Font: Hijos de Ramón Torres S.A., S.A. Agricultores de la Vega, Gonzalo Mateo S.L. i INE.
Objecte i àmbit territorial: Indicador ambiental, reflecteix la generació de residus orgànics, envasos
lleugers i vidre comparant-ho amb la Comunitat Valenciana i Espanya.
Resultats:
Comentari: Major generació i recollida dels residus a El Puig de Santa Maria respecte a la resta de
l’estat (+0,36 kg/dia/hab.) a causa de la major generació i recollida dels envasos lleugers (+0,22 kg/dia/
hab.) i vidre (+0,30 kg/dia/hab.), cosa que indica una major facilitat per reciclar per part dels veïns del
municipi.
Tendència desitjada: Reduir la generació de residus sòlids urbans i facilitar el reciclatge dels habitants
del poble.
VEURE ANNEX 1
128
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Residus sòlids urbans (per zones).
Sector i àmbit al que perteneix l’indicador: Ambiental. Residus.
Càlcul de l’indicador: Total de quilos de residus orgànics, envasos lleugers i vidre al nucli urbà, la
platja i disseminat.
Font: Hijos de Ramón Torres S.A., S.A. Agricultores de la Vega, Gonzalo Mateo S.L. i INE.
Objecte i àmbit territorial: Indicador ambiental, reflecteix la generació de residus orgànics, envasos
lleugers i vidre.
Resultats:
Comentari: Al municipi del Puig de Santa Maria el residu més generat és l’orgànic amb un 66% de
la producció de residus totals, seguit del vidre (19 %) i els envasos lleugers (15 %). Respecte al terme
municipal la concentració de la població al nucli urbà condiciona la major producció de residus sòlids
urbans (66 %), seguit de la platja (23 %) i zones urbanes disseminades (10 %) com el polígon, la urbanització La Lloma o San Alfredo.
Tendència desitjada: Reduir la generació de residus sòlids urbans i millorar l’eficàcia de la recollida
dels RSU, sobretot a la platja i zones urbanes disseminades en funció de l’època de l’any, sobretot a
l’estiu.
VEURE ANNEX 1
129
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Residus sòlids urbans (reciclatge de paper-cartró).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental. Residus.
Càlcul de l’indicador: Quilos de residus de paper i cartró recollits al municipi. Nombre de quilos per
habitant i dia.
Font: Hijos de Ramón Torres S.A., EMTRE i INE.
Objecte i àmbit territorial: Indicador ambiental, reflecteix la generació de residus de paper-cartró, la
capacitat de reciclatge dels habitants del municipi i l’efectivitat de les polítiques en la gestió dels residus.
Resultats:
Comentari: Increment d’un 10 % en la recollida de paper i cartró al municipi per al període 2009 al
2013. Reducció per Kg/Dia/Hab. seguint la tendència autonòmica.
Tendència desitjada: Reduir els Kg/Dia/Hab. per als pròxims anys, cosa que assenyala un descens en
la recollida condicionada per la menor generació de residus de paper-cartró.
130
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Residus sòlids urbans (reciclatge de vidre).
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental. Residus.
Càlcul de l’indicador: Quilos de residus de vidre recollits al municipi. Nombre de quilos per habitant
i dia.
Font: EMTRE i INE.
Objecte i àmbit territorial: Indicador ambiental, reflecteix la generació de residus de vidre des d’un
punt de vista temporal i en comparació amb la resta del territori espanyol.
Resultats:
131
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Augment de la generació de vidre als darrers 4 anys en un 16 %. Destaca el segon quatrimestre amb un 40 % del total anual, influenciat pels mesos estivals i l’augment de la població pel
turisme.
En comparació amb la comunitat autònoma i l’estat espanyol, el municipi del Puig de Santa Maria
duplica la producció de vidre per kg/hab./dia.
Tendència desitjada: Reducció en la generació de residus de vidre per als pròxims anys. Mantenir i
desenvolupar les polítiques de reciclatge.
132
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Mapa de sonoritat al Puig de Santa Maria.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental. Contaminació acústica.
Càlcul de l’indicador: Situació geogràfica de possibles sorolls segons la morfologia urbana.
Font: Elaboració Pròpia.
Objecte i àmbit territorial: Indicador ambiental, reflecteix la generació de soroll a partir de la morfologia urbana i es poden veure les zones previsiblement menys afectades.
Resultats:
MAPA EN LA PÀGINA SEGÜENT
Comentari: El mapa de soroll del municipi del Puig de Santa Maria esta condicionat per les vies de
comunicació, el nucli urbà i el polígon industrial. Aquestes conformen les barreres orogràfiques i sonores del terme municipal, afectant el seu entorn més pròxim, principalment a les zones residencials.
Es diferencien diverses zones de soroll en funció de la intensitat:
a) Molt sorollós (80-110 dB). Zones pròximes a la línia de ferrocarril València-Castelló, autovies V-21
i AP-7 i polígon industrial. Greus conseqüències per a la salut i l’entorn natural, destacant la línia de
ferrocarril (més de 90 dB) i la zona compresa entre la AP-7 i el polígon industrial, derivat de l’activitat
industrial i tràfic diari de vehicles, especialment de gran tonatge.
b) Sorollós (50-80 dB). Inclou les zones d’influència de les grans vies de comunicació, les carreteres
que les comuniquen amb el nucli urbà (CV-300, CV-306 i CV-3182) i el mateix nucli urbà. Importants
conseqüències negatives per a la salut, sobretot pels pics de soroll a les zones urbanes. El nucli urbà
esta influenciat pel ferrocarril (oest) i AP-7 (est) juntament amb l’elevat soroll de les principals avingudes del municipi.
c) Silenciós (30-50 dB). Zona urbana de la platja i espais agrícoles situats entre les vies de comunicació.
Estan influenciats per la contaminació acústica dels anteriors focus d’emissió. Escassa incidència per a
la salut i la natura. La zona residencial del litoral manté nivells baixos de soroll durant tot l’any menys
a l’estiu. L’elevat volum de població i tràfic de vehicles durant aquest període eleva el soroll a nivells del
nucli urbà.
d) Molt silenciós (0-30 dB). Zones agrícoles situades a gran distància de les vies de comunicació i nuclis urbans. Nul·la incidència per a la natura, exceptuant els sorolls provocats per l’activitat agrícola i
el pas de vehicles pels camins rurals.
Tendència desitjada: reduir els possibles sorolls molestos.
VEURE ANNEX 1
133
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
134
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
INDICADORS
TERRITORIALS
135
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Superfície Segellada.
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Ambiental. Urbà.
Càlcul de l’indicador: Extraure dades de Plans Generals i traure percentatges.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria. Àrea d’urbanisme.
Objecte i àmbit territorial: Valorar l’ increment de sòl urbà urbanitzable (per tant amb previsió de
construir) del municipi.
Resultats:
Comentari: El sòl urbà ha augmentat en 9 anys 485.637,25 m2 (1,89 % del sol total), i un augment
del 22 % respecte del 1999. El sòl urbanitzable s’ha multiplicat un 889 % entre un pla i altre sent
4.442.208,58 metres quadrats més al pla de 2008 respecte del 1999 (18, 57 % del sòl total). Aquest
augment pareix exacerbat, ja que dobla el sòl urbà que conta el pla de 2008, és a dir, va créixer en els
propers 10 o 15 anys (temps que posa el pla per a evolucionar) el mateix que ha crescut la localitat des
de la seua fundació. Açò pot donar pas a especulació i un inadequat creixement del municipi.
Tendència desitjada: Reconsiderar el sòl urbanitzable i el seu us.
136
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Vials ecològics.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Ambiental. Serveis.
Càlcul de l’indicador: Longitud de vials segons tipus i percentatge respecte al total del municipi.
Font: Pròpia a partir de fotointerpretació amb treball de camp.
Objecte i àmbit territorial: Indica el grau de mobilitat ciclista i peatonal al municipi del Puig de Santa
Maria.
Resultats:
MAPA EN LA PÀGINA SEGÜENT.
Comentari: Al municipi hi trobem quatre vies ecològiques: Via Xurra (Carril bici i ruta a peu), Ronda
Nord (Carril bici), Polígon Industrial (Carril bici) i Passeig Marítim (Carril bici i ruta a peu).
Tendència desitjada: Connectar els diferents trams entre si, per tal d’establir una via ecològica continua al llarg del municipi.
137
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
138
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Accessibilitat amb vehicle privat.
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Mobilitat i accessibilitat.
Càlcul de l’indicador: Temps de connexió entre els municipis de la comarca i aquells més propers, a
més de llocs d’interès.
Font: Bing Maps.
Objecte i àmbit territorial: Coneixerà les connexions amb vehicle privat per tal de millorar l’accessibilitat.
Resultats:
139
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Mapa en la pàgina següent.
Comentari: El municipi del Puig presenta una bona accessibilitat amb vehicle privat, com indiquen
els temps sempre per sota de la mitja hora que seria el temps de trajecte ideal. A més de la bona comunicació amb els municipis, també els té amb el servei d’hospital; d’accessos industrials com els ports
de València o Sagunt i de mostra de productes, com es Fira València. A més, compta amb un accés
amb vehicle privat a altres modes de transport com MetroValència, l’aeroport de Manises, l’ estació de
autobusos de València, a més de tindre accés al propi municipi a les Rodalies de Ferrocarril.
Les principals vies de connexions són la V-21 al litoral; a l’oest del municipi, l’antiga carretera de Barcelona i la CV-32.
Tendència desitjada: Descendir en el possible les distancies i millorar l’accessibilitat.
140
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
141
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Accessibilitat amb ferrocarril de rodalia.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Mobilitat i accessibilitat.
Càlcul de l’indicador: Temps amb ferrocarril respecte a les parades més importants de la xarxa i les
localitats veïnes.
Font: FGV Rodalies.
Objecte i àmbit territorial: Valorar les distancies amb ferrocarril.
Resultats:
Comentari: El municipi consta amb una infraestructura molt important de comunicació com és
el ferrocarril de rodalies de la Comunitat Valenciana. L’ estació es troba al Sur-oest del municipi a
un kilòmetre del centre del municipi (12 minuts a peu i 3 min. amb vehicle privat). El problema del
ferrocarril és que depèn del trajecte i del tipus de màquina, ja que per les vies del poble transiten
diferents combois de major o menor tecnologia i amb més o menys parades segons el trajecte el que
afecta el temps de transport.
Tendència desitjada: Disminuir el temps.
142
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Accessibilitat amb autobús.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Mobilitat i accessibilitat
Càlcul de l’indicador: Mirar la tardança i freqüència del autobús.
Font: AVSA (Autos Vallduxense SA).
Objecte i àmbit territorial: Valorar la freqüència i la mobilitat amb autobús.
Resultats:
143
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Existeixen dos línies d’autobús que passen pel municipi del Puig de Santa Maria, un procedeix de Puçol per la N-340 fins a València (L110 Puçol – València) i altre on es recorren les diferents
platges, del Puig de Santa Maria fins a València (línia L112 de bus Puig de Santa Maria – València).
La línea L110 Puçol – València al Puig de Santa Maria sols té una parada al casc urbà, baixa freqüència,
quasi irrisible amb dos vegades al dia, i sols als dies laborals i no connecta amb el nucli de la platja.
Certament té dues parades prop de metro a Massamagrell (3 min) i Pobla Farnals (17 min) que podria
permetre agafar aquest servei de comunicació.
La línia L112 de autobus Puig de Santa Maria – València inicia el seu recorregut des del Puig de Santa
Maria, buscant reunir habitants del casc i no sols de la platja, intenta pal·liar el problema d’accessibilitat
a València per Metro que no tenen pobla de Farnals i Alboraia. És un servei destinat a dies laborables,
doncs, festius i diumenges hi ha una freqüència baixa. A més, l’inici del recorregut comença des del
Puig de Santa Maria cap a valencià i l’últim ix de València cap al Puig de Santa Maria buscant recollir
gent del Puig de Santa Maria cap a València i no al contrari. Alboraia i la Pobla de Farnals compten un
autobús que connecta els seus nuclis marítims amb el casc, i aquest amb el Metro, amb la qual cosa, el
Puig de Santa Maria hauria de buscar el mateix amb la parada de Metro de Rafelbunyol.
Tendència desitjada: Augmentar freqüències i connexions.
144
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Funció residencial.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Estructura territorial i urbana.
Càlcul de l’indicador: Nº de llars principals / Nº d’habitants.
Font: Cens de població de l’INE 2011.
Objecte i àmbit territorial: Veure el destí de les llars per a ser residencials.
Resultats:
145
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: En un principi, l’ocupació residencial ha augmentat al municipi, però es queda en tot
moment per baix del 50 %. Si comparem amb la resta de municipis seleccionats veiem com la majoria
també han augmentat però que pareix normal les dades per baix del 50 % en municipis d’aquestes característiques. Es deu, a les llars de primeres línies de platja que provoquen un desig de tindre una llar
de vacances a part de la població de la capital.
Tendència desitjada: Augmentar el nombre d’habitatges principals a força de canviar les secundàries
i buides en una funció principal.
VEURE ANNEX 1
146
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Funció no residencial permanent.
Sector i àmbit al quepertany l’indicador: Territorial. Urbana.
Càlcul de l’indicador: Nº de llars secundàries (o buides)/ llars totals.
Font: Cens de Població de l’INE.
Objecte i àmbit territorial: Buscar el nombre de llars secundàries i buides per tal d’establir un ordre
de preferència al municipi e intentar variar la situació en favor de llars principals.
Resultats:
147
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Les llars secundàries al municipi del Puig de Santa Maria s’han reduït en números
absoluts sobre el total de llars, encara i això és el predominant al municipi amb percentatge per dalt
del 40 %. Si es compara amb la resta de municipis veiem que el percentatge és alt.
Mentre que, en els habitatges buits, s’ha experimentat una reducció en l’ultima dècada i en la comparació no ix mal parada respecte a la resta de municipis tinguen uns valors baixos.
Tendència desitjada: Continuar el descens de llars buides i secundaries.
VEURE ANNEX 1
148
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Patrimoni monumental.
Sector i àmbit al que perteneix l’indicador: Socio-cultural.
Càlcul de l’indicador: Percentatge d’edificis protegits i tipus.
Font: Ajuntament del Puig de Sta. Maria
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre d’edificis de protecció i el seu grau.
Resultats:
Comentari: El municipi del Puig de Santa Maria tan sols té un 2% dels seus edificis protegits, el que és
un nombre reduït, a més, si tenim conte la seua historia. Compta amb 4 BIC’s i un BRL’s.
Tendència desitjada: Tornar a estudiar el catàleg amb professionals i participació ciutadana.
149
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Indicador: Salut urbanística.
Sector i àmbit al qual pertany l’indicador: Territorial.
Càlcul de l’indicador: Calcular el nombre d’incidències i el nombre d’infraccions urbanístiques.
Font: Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Objecte i àmbit territorial: Valorar el nombre d’infraccions urbanístiques.
Resultats:
Comentari: Es pot veure com el nombre de llicències urbanístiques baixa cada any. Tot i això, les infraccions augmenten, es deu, sobretot, a què la crisi econòmica afavoreix la il·legalitat de les llicències
per tal d’estalviar-se uns diners. Segons els especialistes del municipi aproximadament un 75% de les
llicències infractores es poden solucionar, per tant hi ha un 25 % que són totalment il·legals.
Tendència desitjada: Minvar el nombre d’infraccions.
150
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Nombre de vehicles segons tipus.
Sector i àmbit al que pertany l’indicador: Territorial.Tràfic.
Càlcul de l’indicador: Nombre de Vehicles en 2012.
Font: Anuari la Caixa 2013.
Objecte i àmbit territorial: Valoració del nombre del parc de vehicles en el Puig de Santa Maria.
Resultats:
151
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: Es troba més o menys en la línia de la província i de la Comunitat Valenciana. En turismes (el vehicle més emprat a tot el territori) esta per dalt de la mitjana de la Comunitat Valenciana, en
motocicletes per contra, es troba per baix i en altres vehicles és on realment es troba prou per dalt de
la mitjana de província i comunitat a causa de vehicles de tipus agrícola.
Tendència desitjada: No incrementar excessivament el nombre de vehicles pel seu impacte ambiental.
152
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Indicador: Motorització.
Sector i àmbit al quepertany l’indicador: Mobilitat. Accessibilitat. Social.
Càlcul de l’indicador: Nº total de vehicles/població*1000.
Font: Anuari La Caixa 2013.
Objecte i àmbit territorial: Calcular el nombre de vehicles i automòbils que puguin donar la perspectiva de fluxos, mobilitat, seguretat e intentar millorar la sostenibilitat.
Resultats:
153
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Comentari: El municipi del Puig de Santa Maria ha tingut una motorització ascendent fins als anys
on la conjuntura econòmica va aparèixer, a partir de l’any 2008, on ha tingut una baixada de manera
pausada. El vehicle que més augmentat és l’automòbil privat fruit d’uns anys on es va apostar per l’automòbil privat com a primera manera de mobilitat per damunt del transport públic.
En comparació amb la Comunitat Valenciana i la província de València presenta un indicador menor
de vehicles a causa del transport públic, però és prou més alt que els municipis veïns com Puçol o la
Pobla de Farnals. Respecte a les altres àrees metropolitanes també té una motorització major que Zumaia i menor que S. Andreu de Llaverners.
Quant als automòbils, es troba per dalt de la mitja provincial i autonòmica perquè el camp valencià
i l’industria valenciana fa minvar els números percentuals dels automòbils. Amb els municipis veïns,
aquesta tendència és menor a l’automòbil. Comparada amb els municipis d’altres àrees Metropolitanes
és menor.
Tendència desitjada: Reduir l’indicador o per motius econòmics si no de qualitat urbana i ambiental.
VEURE ANNEX 1
154
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
RESUM DELS INDICADORS
INDICADORS ECONÒMICS
Fortaleses
Debilitats
Comerç i indústria
• Bona salut del mercat ambulant.
• Dependència de Mercovasa en l’activitat co• El comerç alimentari és molt abundant al
mercial.
municipi.
• Baix nombre d’indústries de noves tecnologies.
• Poca industria especialitzada en productes
artesanals.
• Pocs serveis avançats i els que hi ha són el més
bàsics.
Turisme
• Oferta acceptable de places hoteleres (295 al
• Caiguda del turisme de llarga durada. Reduc2013).
ció d’un 44% de les places d’apartaments des del
• Aparició de noves estratègies de turisme, amb 2006.
places més econòmiques per a pensionistes (28). • Predomini molt acusat del turisme diari.
• Bandera blava en la Platja de Puig Val - Play
Puig (primer volta a l’any 2014).
Construcció
• Estabilitat de la construcció a causa de la crisis • Les llicències de nova planta són molt altes
econòmica que pot pensar altre urbanisme més repecte a la superfície.
respectable i sostenible.
• Inexistència d’habitatges de protecció oficial.
• Moltes llicències per a reformar habitatges que
farà mantenir l’estructura urbana i les llars en
bones condicions.
• S’han aturat el nombre de llicències que eren
superiors en els bons anys d’economia a la província de València i a la Comunitat Valenciana.
Ocupació
• Menor taxa de desocupació dels majors de 44 • Elevada taxa de desocupació (19,1 %). Auganys 14,2% enfront dels 25% a la Comunitat
ment del 13% des del 2006.
Valenciana.
• Concentració de l’activitat econòmica al sector
serveis (74 %).
• Elevat nombre de contractes temporals (94,2 %
al 2013).
Economia municipal
• Descens de 8 milions d’euros del pressupost
general des del 2010 fins a l’actualitat.
• Elevat deute per habitant (821,4€) al 2013.
• Escassa despesa en inversions reals (1,25%).
155
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
INDICADORS DEMOGRÀFICS
Fortaleses
Debilitats
Població
• Taxa de natalitat i dependència superior a la
• Elevat envelliment de la població, sobretot a
mitjana provincial i autonòmica.
l’ultima dècada (+3,18 %).
• Augment de la població jove a causa de l’arri- • Població entre 20 a 34 anys és menor respecte
bada d’estrangers amb altes taxes de natalitat.
a la província i l’autonomia.
• La població jove es situa a les urbanitzacions
• La població envellida es concentra al casc anexteriors (Ecològica, Estació o Ronda Nord),
tic, mitjana superior als 50 anys.
mitjana inferior als 40 anys.
• Augment progressiu dels residents a l’estranger
(8, 61 ‰) al 2013.
Immigració
• Distribució heterogènia dels immigrants al
municipi, no hi ha guetizació.
Exclusió social
• Sols un 1,82 % de les llars es troba en mal estat • Elevat risc d’exclusió social per al 10 % de
(ruïnós, dolent i deficient).
població analfabeta i sense estudis major de 16
anys.
• Elevat risc d’exclusió social per al 9 % de les
llars monoparentals encapçalades per dones.
156
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
INDICADORS DE SERVEIS BÀSICS I ASSISTENCIALS
Fortaleses
Debilitats
Educació i esports
• Presenta una bona oferta de places tant e l’edu- • No hi ha oferta publica de primer cicle d’infancació pública com privada des del segon cicle
til.
d’infantil fins al batxillerat.
• No hi ha oferta publica d’educació especial, l
• Un 46 % de la població assegura tindre estudis que pot carregar problemes a una família que
secundaris i terciaris.
necessite.
• 16 clubs esportius ben repartits en 10 modali- • L’ institut municipal no presenta cap oferta de
tats esportives.
cicles formatius.
• Bona relació entre instal·lacions i clubs espor- • Presenta un 10% d’ analfabetisme.
tius.
• Un 27% de la població diu no haver-hi estu• Diversificació adequada d’instal·lacions.
diat més enllà d’estudis primaris (12 %) o ni tan
• Suport a clubs e instal·lacions per a un esport sols haver-los acabat (15 %).
autòcton com es la Pilota Valenciana.
Sanitat i Asistencia social
• El centre de salut municipal presenta totes les • Els metges del centre de salut fan d’ infermers.
varietats necessàries com són la USM (unitat de • Alt radi en capçalera amb 1906, 2 pacients per
salut mental), Pediatria, metges de capçalera i
especialista quant es recomana 1500 (increment
matrona.
del 27 %).
• Presenta un bon radi en la Unitat de Salut
• Alt radi en pediatria amb 1320 pacients per
Mental.
especialista quan es recomana 1200 (increment
• L’hospital al qual pertany (Sagunt) presenta un del 10%).
radi d’ 1,8 llits per cada mil habitants trobant-se • Alt radi en matrona amb un especialista per
entre els millors de la província.
0,49 pacients per mil, quant es recomana 0,35.
• Els serveis socials han incrementat la seua
• A pesar de trobar-se en un bon radi de llits
activitat.
l’hospital de Sagunt esta per baix de la recoma• Els serveis socials han pogut mantenir els ser- nació de 3 per cada mil habitants.
veis que realitzaven.
• S’han tingut que duplicar el serveis socials en
els últims quatre anys.
Seguretat
• Te un radi de 2,23 policies per cada mil habi- • Es recomana un radi de 3 policies per cada
tants que sol estar per damunt de la mitja.
mil habitants.
Cultura
• Per dalt de la mitja de la Província de València • Per baix de municipis dels voltants de llocs de
i de al Comunitat valenciana en instal·lacions
lectura en la biblioteca municipal.
culturals (museus, BIC’s i instal·lacions cultures
en general).
• Adequat nombre de sales de lectura en la biblioteca municipal.
• Suficient oferta de sales de projecció.
157
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
INDICADORS AMBIENTALS
Fortaleses
Debilitats
Contaminació acústica
• Disminució d’un 13 % de les actuacions poli- • Zones molt sorolloses (80-110 dB) pròximes
cials per problemes acústics des de 2010.
a les principals infraestructures de transport
(ferrocarril, V-21 i AP-7) i el polígon industrial.
Gestió dels residus
• Bona oferta i proximitat d’ecoparcs al municipi • Escàs abocament de residus com olis, aerosols
(Puçol i Massamagrell).
o roba i teixits als ecoparcs de Puçol (0’03 %) i
• Caudal (‰ habitants) de l’Estació depuradora Massamagrell (0’1 %).
d’aigües residuals de La Pobla de Farnals supe• Dificultat de gestionar la recollida de residus
rior a mitjana autonòmica (més d’ un 8 %).
sòlids urbans a la zona litoral i nuclis dissemi• Major capacitat de recollida de residus de vidre nats, sobretot a l’estiu quant augmenta la proi paper-cartó que la mitjana autonòmica i esta- ducció de RSU.
tal, un augment de 0’22 kg/dia/hab. vidre i un
augment de 0’30 kg/dia/hab. paper-cartó.
• Zones d’esplai (parcs, poliesportiu i jardins)
• Qualificació sanitària insuficient de la platja i
superiors a la mitjana provincial (20’51 m²/hab.) qualitat de l’aigua a la zona de Medicalia.
i autonòmica (20’19 m²/hab.)
• Augment de 64’4 m²/hab. de zones verdes del
PGOU en procés respecte al vigent.
• Bandera blava 2014 a la Platja de Puig Val Play Puig.
• Qualificació sanitària bona i excel·lent de les
platges i qualitat de l’aigua al 80 % de les platges
del municipi.
Carrers peatonals i vials ecològics
• Escassos carrers peatonals- semipeatonals (6 %
del total de carrers), sobretot, al casc antic.
• Escassos carrils bici i sendes i rutes a peu (5 %
del total de carrers). Falta de connexió entre les
vies ecològiques.
Superfície Segellada
• Descens del sol no urbanitzable en un 17’51 %
i augment del 16’71 % del sol urbanitzable del
PGOU nou (2008) al PGOU vigent. Exacerbat
creixement del sol urbà que contempla el nou
pla.
158
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
INDICADORS TERRITORIALS
Fortaleses
Debilitats
Urbanisme
• Les construccions de nova planta continuen
• Les construccions de nova planta han dismiper damunt de la província i la Comunitat Autò- nuït en un 96 % des de l’any 2004 a l’any 2012.
noma per cada mil habitants.
• Les VPO són des del 2004 inexistents al municipi.
• Les llicències urbanístiques han disminuït des
de 2007 un 79 % (fins 2012).
• Les llicències es troben per baix de la Província
de València i de la Comunitat Valenciana per
cada mil habitants.
• La salut urbanística ha empitjorat en un 16
% des del 2010 al 2013 tot i que el nombre de
llicències ha sigut menor.
• Un 25 % d’aquestes infraccions no es poden
recuperar.
Transport públic, motorització i accessibilitat
• Bona accessibilitat en vehicle privat (per baix
• El servei de ferrocarril al ser de rodalia li raquasi sempre de la mitja idònia de 30 minuts),
lentís en les distàncies curtes a més que limita l’
tant a la seua comarca (horta Nord) com a la
accés a molts municipis.
que limita més al nord (Camp de Morvedre) així • El servei de Bus te baixa freqüencia.
com a les instal·lacions i serves que necessita.
• La motorització disminueix presumiblement
• El servei de Rodalia li permet una bona conper motius econòmics des de l’any 2008.
nexió en ferrocarril a distàncies llargues.
• Taxa de Motorització menor que la Província
de València i la Comunitat Valenciana.
Patrimoni arquitectònic
• Compta a mb un 2,68 % dels edificis amb
• Des de 1999 no s’ha actualitzat el catàleg del
algun tipus de protecció i amb 4 edificis amb la municipi, pel que es queda una mica desfasat.
catalogació de BIC.
159
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
160
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENQUESTES
Per iniciar el procés participatiu d’aquesta investigació i que es complemente amb l’anàlisi estadístic
dels diferents sectors de la realitat local, s’ha realitzat una enquesta als residents del municipi, per a poder observar els comportaments i les opinions que milloren la informació estadística inicial recollida
anteriorment. Per tant seria una consulta ciutadana sobre l’estat del municipi.
L’enquesta és una eina que permet conèixer les opinions de les persones i comprendre els fenòmens socials, proporcionant informació respecte al col·lectiu, en aquest cas: el municipi del Puig de Santa Maria. L’enquesta proporciona informació sobre el nivell de coneixents de la realitat social, els seus valors,
opinions, motivacions, expectatives i actituds (Alguacil,2011). Tanmateix, per a fer un bon anàlisi, s’ha
de tindre present les limitacions d’aquesta metodologia. Així, amb les enquestes no es poden detectar
les raons o motivacions dels comportaments socials, serà a una fase posterior d’anàlisis dels resultats i
amb un coneixement previ de la realitat, on es justificarà les causes d’aquests conductes. A la vegada,
no es pot establir relacions causals entre les variables, sinó sols les relacions entre elles.
El qüestionari compta amb 43 preguntes de diferents temàtiques que integren la totalitat dels sectors
que interactuen al municipi (annex. 2). Seguretat, medi natural, educació, sanitat, cultura, ocupació,
residus, contaminació, turisme, immigració, comerç, serveis públics, gestió política o transport, entre
altres. S’observa una combinació de respostes obertes i tancades, utilitzant l’escala linkert respecte a
temàti¬ques concretes. Aquest tipus de qüestionari permet respondre especificant el nivell d’acord o
desacord, facilitant que l’enquestat conega ràpidament el funcionament de l’enquesta gràcies al fet que
les respostes estan organitzades en bateries i amb el mateix esquema de reacció.
RESULTATS DE L’ENQUESTA
Les enquestes revelen la percepció dels habitants del Puig de Santa Maria respecte a diferents elements. Entrant ja en els resultats, hi ha una percepció global sobre el municipi: el patrimoni natural i la
seua situació geogràfica es consideren a elements positius i de major valor, i per altra banda, els serveis
públics i la gestió municipal, com elements negatius o per millorar.
Gràfic. 1
161
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
El patrimoni natural (Muntanyes, platja, marjal i horta), cultural (Festes) i arquitectònic (Castell, Monestir, La Cartoixa, etc.) són els elements més valorats pels habitants del Puig de Santa Maria, un 44’3
% dels aspectes més positius del poble. Juntament amb la situació geogràfica (Connexió amb València,
xarxa de carreteres…) amb un 12’4 % (gràfic 1.). Aquestes xifres, indiquen l’elevada percepció de pertinença al poble, a la seva gent, costums i història. És a dir, els/les veïns i veïnes destaquen les característiques del que es pressuposa a un “poble” com la tranquil·litat, l’ambient familiar, la seguretat o la
baixa densitat de població com elements primordials en la seua visió com a municipi.
En detall, quan es pregunta sobre aquestes característiques la percepció és molt positiva, hi ha una
reafirmació del fet que les particularitats d’un municipi menut són les més valorades pels residents
del Puig de Santa Maria. Així, en matèria de seguretat hi ha sensació de tranquil·litat, que el poble no
és insegur, no es percep un clima delictiu o violent. Un 65 % dels enquestats considera que el poble és
segur i un 22 % que és molt segur. Sobre la variable de contaminació acústica o soroll hi ha una percepció de què hi ha poc. Així, a la pregunta de com valora la contaminació acústica al municipi, un 14%
contesta que no hi ha, un 48 % que hi ha poca i sols un 18 % que considera que hi ha molt de soroll,
la majoria d’ells residents a les grans avingudes del municipi on afecta el tràfic i/o en llocs propers a
locals d’oci nocturn (gràfic 2).
Gràfic. 2
Les variables sobre els espais naturals, tan pròxims i diversos al terme municipal són valorats positivament pel poble. Així, a la pregunta de si l’enquestat considera que el municipi té suficients espais
verds un 95’2 % considera que sí i sols un 4’8 % que no hi ha suficients. Sobre els espais verds un 68
% opina que es deuen gràcies als espais naturals i no als parcs artificials (gràfic 3). Aquesta percepció
tan positiva no té la mateixa resposta quan es parla de la qualitat dels mateixos espais naturals. Així,
valorant entre una escala de l’1 (menys valorat) i 7 (millor valorat) un 56’7 % donen puntuacions
negatives, enfront del 43’3 % que són positives, sent un reflex de la diferent visió de la qualitat dels
paisatges naturals locals. Més concretament, a l’espai litoral, la valoració sobre la qualitat de les aigües
i platges també reflecteix aquesta falta d’unanimitat, un 56’9 % dona valoracions positives i un 43’1 %
negatives (gràfic 6).
162
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Gràfic. 3
Contràriament a aquesta percepció, l’aspecte pitjor valorat es la falta d’atenció i manteniment del patrimoni natural, amb un 18’1%. Curiós resultat, que ens indica que allò amb major valoració és al mateix
temps el pitjor gestionat. Aquesta discordança, revela que és un problema a resoldre de manera prioritària, ja que els/les veïns i veïnes ho consideren un component clau del Puig de Santa Maria. Seguidament, com aspectes negatius també es troben els serveis i les infraestructures públiques, considerats
deficients com la neteja dels espais públics, carrers mal asfaltats, parcs en mal estat, etc., amb un 10’4
%. I l’administració publica municipal, amb un 30,5 %, en la que els/les veïns i veïnes tenen una mala
percepció de la gestió i la política local. Aspectes com la mateixa gestió política, la borsa ocupació municipal o la transparència són elements negatius relacionats directament amb la forma de fer política i
administrar un municipi (gràfic 4). Com a exemple, a la pregunta de què si l’enquestat considera que
l’Ajuntament hauria de facilitar major informació publica, un 69’8 % considera que sí que hauria de
facilitar-ne més, ja que hi proporciona poca informació (gràfic 4).
Gràfic. 4
163
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
A continuació, s’han analitzat els diferents sectors que conformen el municipi per mostrar resultats
més precisos i detallats. S’hi ha diferenciat entre el turisme i l’oci, l’estructura urbana, comerç, serveis
públics, la gestió municipal, la xarxa de transports, ambientals, cultura, immigració i tecnologia.
TURISME I OCI
Gràfic. 5
La percepció dels residents respecte al turisme al Puig de Santa Maria és positiva, cal assenyalar que
pareix confondre’s les visites de dia amb el turisme. Els/les veïns i veïnes consideren que viuen a un
municipi turístic, un 61’1 % (gràfic 5). Gràcies a la seua situació geogràfica que permet la connexió
amb l’Àrea Metropolitana de València com indica que el 54 % dels enquestats puntua com a bona la
connexió per al turisme, el que tampoc són xifres tan altes i es considera que podria millorar-se.
En una valoració de l’un al set, sense 4, i sent el 7 una bona oferta, es considera que l’oferta turística local és regular-roïna doncs un 57 % li dóna una nota per sota de 3 o menys sent el 3 el màxim representat amb un 26,5 %. Respecte a les seues platges i a la qualitat de l’aigua la majoria (57 %) considera com
a bones; el patrimoni arquitectònic-històric també es considera adequat (73,7 %) els dubtes sorgits es
deuen a la seua promoció i gestió; quant a la resta de patrimoni natural es considera que no s’aprofita
per al turisme un 57 % dona un 3 o menys, i els aprovats són amb la nota de 5 que es la major amb un
23,4 % (gràfic 6).
Gràfic. 6
164
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Respecte a l’oci hi ha una percepció negativa, hi falta quantitat i diversitat d’activitats relacionades amb
l’oci, sobretot per als joves, a pesar de l’esforç de la Concejalia de Joventut. Exceptuant les activitats naturals i a l’aire lliure, la resta presenta una oferta deficient, destacant la nul·la oferta per a menors d’edat
(edats compreses entre els 14-18 anys), com les associacions per a joves, recreatius o cinema. Entre les
opcions a triar es veu més necessària, activitat culturals com cinema (71,1% nota de tres o menor) o
concerts (72,9 % nota de tres o menor) que són les que pitjor nota trauen (gràfic 7).
Gràfic. 7
ESTRUCTURA URBANA
La morfologia urbana local, la tipòloga d’habitatges, el sentit dels carrers o la distribució dels espais
públics al municipi són valorats positivament, encara que hi ha matisos o crítiques en funció de les
diferents zones del poble on ens trobem.
Sobre el “boom urbanístic” dels darrers anys els habitants del Puig de Santa Maria tenen una percepció
negativa, més del 48’8 % enquestats pensen que el creixement urbanístic del poble ha sigut alt o excessiu,
però hi ha un empat entre els que pensen que es molt alt i els que pensen que es baix amb un 32 %
cadascú. Durant aquest període van augmentar els preus dels habitatges, sent el principal problema
(58’5 %) que veuen els/les veïns i veïnes per accedir a un habitatge al municipi; també destaca la falta
de VPO (27,1 %) i la informació sobre ajudes (25,5 %) (gràfic 8).
165
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Gràfic. 8
La tipòlogia d’habitatges és correcta, hi ha una diversificació d’habitatges com els xalets, unifamiliars
adossats, finques de baixa altura, etc. Però els enquestats destaquen la falta d’habitatges de VPO dintre
de l’estructura urbanística local.
Respecte al trànsit de vehicles i sobre l’aparcament, la tendència és d’una bona percepció de la distribució dels carrers (39% vota que li agrada). És cert que els residents a les zones on l’estructura urbana
és més complexa, com les zones pròximes a les muntanyes on els carres són estrets o sense eixida hi
ha una percepció negativa sobre l’aparcament (31% considera que les opcions d’aparcament són roïns
o molt roïns) ja que la limitació de la morfologia urbana fa que hi hagen menys places. Per contra,
a les zones residencials exteriors, on hi ha més espais oberts, una planificació urbana on s’inclou el
vehicle privat, suposa més aparcaments, i que els enquestats (un 56’6 %) consideren que les opcions
d’aparcament són bones o molt bones. Respecte a la distribució del trànsit s’observa com 61’6 % esta a
favor d’habilitar més carres de vianants o mixtes, sobretot als carrers del casc antic com que presenten
una combinació de carrers amb un únic carril amb la concentració d’activitats comercials (gràfic 9).
COMERÇ
Gràfic. 9
Un 69’7 % dels enquestats realitza com a mínim la meitat de les seues compres al Puig de Santa Maria.
Signe positiu del comerç intern. Sobretot es destaca la compra de productes bàsics i de consum diari
per tant són el motor del comerç local. La resta de productes s’adquireixen a grans superfícies
comercials pròximes al municipi. Aquests resultats ens indiquen una percepció positiva dels residents
166
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
del poble cap als comerços locals, bàsics per mantenir l’ocupació i potenciar el desenvolupament
econòmic local (gràfic 9).
Gràfic. 10
Per altra banda, hi ha un aspecte negatiu sobre el comerç local: l’ús d’Internet per a trobar els comerços.
Hi ha una escassa utilització d’aquesta tecnologia per part dels comerciants, tant de webs pròpies com
a les xarxes socials. Es reflecteix quan els enquestats no gasten cap tipus d’informació telemàtica per
buscar informació, ofertes, etc. Hi ha 42’9 % dels enquestats que mai han buscat. Clar indicador, de
què els clients o no tenen la necessitat de buscar-ne o desconeixen si els comerços locals es troben a
Internet. I un 25 % mai o quasi mai ha trobat res. Sols un 7’3 % ha trobat informació en facilitat sobre
tendes o comerços locals a Internet (gràfic 11).
Gràfic. 11
SERVEIS PÚBLICS
Com a serveis amb una bona valoració trobem les Instal·lacions esportives (un 55% el considera
amb una nota de 5 o superior); les instal·lacions culturals (52,6 %); les activitats culturals (52,6 %); la
Recollida de residus (54,6%), L’enllumenat públic (60 %). Amb una mala valoració tenim la Neteja dels
carrers (52,2 % la voten en un 3 o menor); la qualitat de l’escola d’adults municipal(52,2%); la qualitat
de les àrees verdes i naturals del Puig de Santa Maria(51,1 %).
167
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Gràfic. 12
Després hi ha alguns serveis sobre els quals s’ha preguntat més la consideració que tenen sobre ells
als/les veïns i veïnes de la localitat. En primer lloc, com a servei públic ben valorat es troba el sistema
de salut pública local. Percepció positiva de la sanitat, però que al mateix temps s’observa la necessitat
d’augmentar el personal, ja que el radi de places és elevat, sobretot a pediatria. També hi ha un 28’2 %
que considera l’atenció que s’ofereix a l’ambulatori com un problema (gràfic 13).
Gràfic. 13
Tant el sistema educatiu local com el servei de Biblioteca també estan ben valorats. Un 58’4 % qualifica
les places i el servei als col·legis públics i Institut com a suficients, per contra sols un 34’4 % hi considera
que hi falten (gràfic 14).
Bona part dels enquestats pensen que els serveis oferts per la biblioteca municipal com el nombre de
llibres, temps de préstec o sales d’estudi, entre altres són bons, l’únic criticable és l’horari. Els enquestats
més joves, probablement estudiants, es queixen de què falta un horari més extens durant les èpoques
d’exàmens (gràfic 14).
168
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Gràfic. 14
Quant a l’enllumenat públic, on un 60 % dels enquestats a l’hora de valorar entre 1 (mal valorat) i 7
(molt bé valorat), dóna puntuacions positives, per contra, d’un 40% que donen valoracions negatives.
En detall, respecte a les zones on hi ha excés o falta d’enllumenat públic, alguns enquestats pensen que
sobra il·luminació a Ronda Nord, el centre escolar Pare Jofre i el carrer de l’Estació, i falta a les rotondes d’accés al municipi (gràfic 12).
Gràfic. 15
169
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Ara bé, encara que hi ha una bona percepció sobre el sistema educatiu i sanitari local, així com l’enllumenat. Alguns d’aquests serveis, com les guarderies o les residencies per a persones majors, sols
existeix com oferta privada. Per tant, amb l’objectiu de valorar les necessitats dels ciutadans respecte
aquests serveis bàsics, s’ha preguntat per quin servei públic és més necessari al municipi. Així, respecte
a les guarderies, els centres d’educació especial o Centres de dia / residencies per a persones majors,
no s’observa una que destaque cap servei, obtenint que tots tres serveis preguntats directament tenen
percentatges pareguts: guarderies (31 %), els centres d’educació especial (32 %) o centres de dia / residencies per a persones majors (33 %). Això vol dir que cap dels tres pareix més necessari que altre i
que per tant s’ha de recolzar amb la demanda per decidir-ne la més important (gràfic 15).
Gràfic. 16
Respecte a les valoracions negatives sobre els serveis públics hi trobem a les infraestructures públiques, com l’estat dels carrers, l’excés de ressalts o parcs en mal estat (gràfic 12). A la pregunta oberta
sobre quins són els aspectes negatius del municipi un 10’4% consideren que aquest tipus d’infraestructures són deficients (gràfic 4).
Respecte a l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local s’observa que més de la meitat dels enquestats no ha realitzat cap activitat oferida per aquest departament (53%), ja sigui perquè no ho necessiten o perquè no coneixen aquest servei (23’9% que no te coneixement de l’existència d’aquest servei
públic). On sols un 11’1% ha trobat treball mitjançant l’Agència (gràfic 16).
Gràfic. 17
170
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
GESTIÓ MUNICIPAL
Els enquestats valoren negativament la gestió política i la forma de fer política local. Un 18’7% pensen
que la gestió política i la falta de transparència són elements negatius que té el Puig de Santa Maria
(gràfic 4). Així, doncs, a les enquestes es reflecteix també aquesta tendència, a la pregunta si els
residents del poble hi participen en les decisions polítiques, on un 85’4 % hi considera que no. Açò
contrasta amb un 76’6 % que li agradaria participar-hi més. Aquestes respostes indiquen que hi han
ganes de participar activament en les decisions polítiques però que no existeixen les eines per ferho, o si existeixen són molt limitades. Bona part dels enquestats coincideixen en què la realització
d’enquestes, major nombre de plens, referèndums o assemblees serien solucions a aquest problema
(gràfic 17).
Gràfic. 18
TRANSPORTS
La situació geogràfica del poble, situada al nord de l’Àrea Metropolitana de València, fa del Puig de
Santa Maria, un municipi amb una excel·lent connexió de tren, metro (Metrovalencia) i carretera amb
altres localitats. I aquesta situació s’evidencia en la percepció dels enquestats on la majoria consideren
la situació geogràfica del municipi com un dels aspectes més positius del poble. Ara bé, si mirem en
detall cada tipus de transport, trobem diferencies, ja que el servei i la connexió no es igual en cadascun
d’ells. Tant el tren de rodalia com la xarxa de carreteres estan ben considerats, encara que l’ús del tren
no és molt elevat, un 39’5 % utilitza el Tren de rodalia com a mínim una vegada al mes. Per contra, hi
ha una percepció negativa de l’autobús i Metro. Sols un 13’6 % utilitza l’autobús mensualment degut a
la reduïda freqüència de pas i connexió amb altres pobles(gràfic 18).
Gràfic. 19
171
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
En el cas del metro la situació es contraria, un 61’7% dels enquestats utilitza el metro, però la connexió
és pràcticament nul·la. El 69’5% dels/les veïns i veïnes utilitzen el transport privat per accedir al Metro
i un 23’2% a peu, donant a conèixer la falta de transport públic o d’una xarxa de bicicleta que conneccten amb el metro. Aquests resultats ens mostren que s’haurà d’augmentar l’oferta del servei de bus i
connectar el municipi amb l’estació de metro de Rafelbunyol (gràfic 19).
Gràfic. 20
Pel que fa a la xarxa de carril bici del Puig de Santa Maria, els enquestats la veuen escassa (34’4 %), mal
planificada (18’2 %) i mal connectada (17’1 %). Sols un 18’9% la considera suficient. Aquests resultats
reflecteixen que la xarxa de carril bici del municipi deurà millorar tant en quilòmetres com en la seua
distribució sobre el terme municipal (gràfic 20).
Gràfic. 21
AMBIENTALS
Hi ha una percepció positiva dels enquestats sobre la recollida dels RSU (Residus sòlids urbans). Bona
part dels enquestats recicla, un 72’6 %. Sols un 27’1 % no ho fa degut, segons el 41 % dels enquestats,
principalment a què els contenidors solen estar plens (gràfic 21).
172
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Gràfic. 22
Respecte a la contaminació acústica els residents consideren que aquesta és molt baixa, un 48’4 %.
Sols menció referent, per part d’alguns residents a una sonoritat alta als carrers amb oci nocturn i a les
principals avingudes del municipi amb el pas de vehicles de gran tonatge(gràfic 2).
Altre problema relacionat amb els residus i la higiene del municipi, són els problemes relacionats amb
les mascotes. Hi ha una elevada proporció dels enquestats que considera els excrements deixats pels
gossos com un problema greu ha solucionar, seguit de les orines i els gossos solts. Com a solució a
aquest problema, els enquestats consideren que hi falten més espais públics per als animals (39’5 %),
seguit dels “pipicans” (34’7 %) i les polítiques públiques de coexistència entre mascotes i persones(29’4
%)(gràfic 22).
Gràfic. 23
CULTURA
Es troba una percepció positiva de les activitats culturals i les festes al municipi, un 11 % les considera
com un dels aspectes més positius del Puig de Santa Maria. Ara bé, no existeix la mateixa percepció
sobre les festes populars i les activitats culturals.
173
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Les festes són les més valorades. Festes patronals, Sant Pere o Puríssima, entre d’altres, són de bon
gust per als enquestats, exceptuant Sant Joan i s’ha vist com dins de les Festes Patronals les festes
taurines presenten algunes queixes de massa quantitat i d’ una gestió negativa en la part de participació
municipal, és a dir si reben o no subvenció i quina quantitat de l’ajuntament.
Per altra banda, les activitats culturals tenen una percepció desigual. Valorant de 1 (pitjor valorat) a 7
(millor valorat), tenim la Setmana de la dona amb un 58’4 % amb valors igual o superiors al 5 i un 41’6
% amb valors inferiors o el teatre i concerts 56’1 % i 43’9 % . És a dir, s’observa una bona percepció
d’aquests actes culturals. En canvi, Sant Joan (45’8 % i 54’2 %), fira del llibre(48’9 % i 51’1 %) i les festes
patronals (48’1 % i 51’9 %)amb valoracions generals negatives (gràfic 23).
Gràfic. 24
INMIGRACIÓ
Els/les veïns i veïnes consideren que els estrangers s’estan integrant bé o molt bé al municipi, un 44’1 %
ho considera així. Sols un 9’7 % pensa que s’estan integrant mal o molt mal. Resultat d’una distribució
heterogènia d’estrangers al municipi, així com una bona sintonia entre forans i autòctons (gràfic 24).
Gràfic. 25
174
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
TECNOLOGÍA
L’ús d’Internet al municipi es present a la majoria de l’habitatge, un 87’2 % té Internet a casa. A més, és
habitual la combinació de diversos dispositius (ordinador, tablets, telèfons...) amb aquesta tecnologia,
al voltant del 41’7 % tenen entre 2 i 3 dispositius amb connexió a Internet. L’escàs percentatge que no
hi té a casa, es deu, principalment al preu de la connexió, un 63’9 % (gràfic 25).
175
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ENTREVISTES
OBJECTIU I METODOLOGIA
L’estudi Diagnòstic socioeconòmic i territorial del Puig de Santa Maria comporta l’anàlisi dels diferents
sectors que interactuen al municipi des de dues perspectives: quantitativa i qualitativa. La informació
quantitativa ens ofereix una visió estadística i útil en la comparació amb l’entorn del municipi, sent
clau a l’hora d’establir paral·lelismes i diferències entre els municipis limítrofs, la comarca i la mateixa
autonomia. No obstant això, a l’hora d’estudiar la percepció dels veïns cap al seu poble, aquesta perspectiva quantitativa resulta limitada. És per tant, la visió qualitativa mitjançant l’entrevista, la metodologia que capta aquestes percepcions. S’han quantificat algunes respostes per tal de poder mesurar les
respostes amb paraules o elements que s’han omès o que s’han destacat i també intentar veure si hi ha
algun tipus d’aproximació entre els entrevistats, per això poden aparèixer gràfics i/o dades relatives.
En consonància amb el caràcter participatiu d’aquesta investigació, s’ha realitzat una sèrie d’entrevistes als agents socials i institucions amb representativitat local amb l’objectiu de complementar la visió
quantitativa de les enquestes. Mitjançant una sèrie de qüestions que engloben els diferents àmbits analitzats al municipi -econòmic, patrimoni natural i arquitectònic, cultural, educació i sanitat, entre d’altres- s’han extret idees globals sobre com pensen els agents locals en cadascun d’aquests temes (annex
2). La diferent naturalesa dels entrevistats conforma una visió completa sobre el municipi, realitzant
un diagnòstic integral de la realitat.
Amb les entrevistes es busca donar resposta a una sèrie d’incògnites que al llarg del diagnòstic han
sorgit o que la informació estadística no ha pogut respondre amb claredat. Per aquest motiu, junt amb
una sèrie de preguntes comunes a tots els entrevistats enfocades a conèixer els problemes i solucions
dels sectors estratègics del municipi, hi han preguntes concretes per alguns agents socials. L’especialització dels entrevistats sobre algunes temàtiques concretes, proporciona una sèrie de coneixements de
gran utilitat per a l’estudi, ja que són aquestes persones les que coneixen millor la realitat local.
Els entrevistats representen un ampli espectre de la realitat social i política del municipi. Així aquesta
representació es troba composta per vocals o portaveus d’organitzacions veïnals, culturals i mediambientals, representants de partits polítics i representants d’organismes públics d’especial rellevància
local. S’intenta donar veu a portaveus o representants d’altres sectors i activitats del municipi, però la
nul·la activitat o desaparició dels mateixos, com els sindicats locals, o la negativa a participar en l’estudi
com l’Associació d’empreses i professionals del Puig de Santa Maria, limita els agents locals entrevistats
als següents:
176
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ANÀLISI I RESULTATS
Situació econòmica municipal
Dues percepcions o punts de vista sobre la situació econòmica local. La primera sobre la situació
econòmica de l’ajuntament, és a dir, els pressupostos locals. La segona, sobre la situació econòmica de
les famílies o veïns del poble.
Respecte a l’economia de l’ajuntament hi ha una coincidència quasi unànime: roïna o molt roïna (90%
dels entrevistats). L’elevat deute municipal i la crisi econòmica marcada per les elevades xifres d’atur
condicionen la reducció dels pressupostos municipals i el poder adquisitiu de les famílies. Que es
transforma en un descens del consum local i l’augment de la demanda d’ajudes socials (Ajudes socials,
ajudes d’emergència, etc.), entre d’altres conseqüències.
Hi ha una percepció de què s’ha gastat més del pressupost del qual realment disposava el govern local.
Es considera que l’elevat deute es deu a una mala gestió política, s’ha fomentat per la falta de transparència dels pressupostos, com explica el desconeixement dels entrevistats sobre com s’ha arribat a la
situació actual, doncs s’assenyala que no hi ha participació dels veïns, associacions i/o partits polítics
en l’elaboració dels pressupostos locals.
L’activitat econòmica predominant al municipi és el sector serveis, destacant l’hostaleria, que s’ha duplicat als darrers anys en detriment de la construcció i l’agricultura.
177
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Respecte a la situació econòmica de les famílies, l’alcalde destaca que el municipi no s’ha vist tan afectat com el seu entorn, encara que la desocupació és el gran problema que afronta el municipi
en l’actualitat. Per lluitar contra l’atur, d’inversió pública per a fomentar l’ocupació mitjançant borses
de treball (obres, jardineria i neteja de carrers) és la solució adoptada fins ara.
Patrimoni ambiental
La percepció dels agents locals e institucions sobre els diferents espais naturals del municipi és ben
clara, el Puig de Santa Maria té un elevat potencial natural. Ara bé, sobre la gestió i manteniment de les
mateixes les opinions difereixen. Per una part, s’observa una bona gestió de les muntanyes i les platges
gràcies a les rutes turístiques i la bandera blava (30 % dels entrevistats). I per altra banda, una mala
gestió i manteniment de l’espai natural local (70 % dels entrevistats). Les muntanyes estan en mal estat
de conservació, sobretot arran dels problemes ambientals a la muntanya de “La Patà”, i sense valorar
i potenciar els espais del Cap Bord i Serra Llarga. La platja amb la consecució de la bandera blava, ha
suposat un descens del nivell ecològic, junt amb una elevada pressió urbanística sobre la zona litoral
i un desigual manteniment de les platges locals, concentració de les millores a la platja de Puig ValPlay Puig (Bandera blava 2014). Respecte a la marjal es troba en mal estat, sobretot els ullals, és manté
gràcies a la Comunitat de regants de Terres arrossars. Destaca que sols un 20 % dels entrevistats opina
sobre la marjal, evidencia l’escassa percepció i valoració d’aquest espai natural sobre la resta.
De forma puntual, s’indica que les parcel·les del Residencial Ronda Nord estan abandonades,
incomplint les ordenances municipals, propiciant l’aparició de plagues que afecten les zones urbanes
limítrofs.
Cultura
Es defineixen com a bones les activitats i instal·lacions culturals i esportives per part dels entrevistats.
Encara que alguns canvis en la forma de fer cultura al municipi. Es proposa diversificar el pressupost i
les activitats culturals a altres activitats que a penes tenen aportacions econòmiques i difusió com grups
musicals, dansa, atletisme, tallers de lectura, periòdic local, etc. Junt amb una falta d’iniciatives per a la
gent jove. Un 20 % de les associacions van senyalar que hi ha massa festes taurines, concretament les
comissions. Caldria saber concretament la participació de l’ajuntament en aquests esdeveniments (p.e.
pressupost). Critiquen les activitats complementàries a la festa del bou, com per exemple “La Tasca”,
178
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
per l’ús de l’alcohol entre els joves, i la falta d’alternatives a aquests tipus d’esdeveniments.
Patrimoni arquitectònic
Hi ha una percepció positiva de la potenciació turística del patrimoni arquitectònic del municipi,
destacant el Castell ( i les trinxeres del seu voltant) i el Monestir de Santa Maria del Puig de Santa
Maria, augmentant el nombre de turistes a causa de l’oferta de les rutes turístiques i la publicitat. Per
part del 60 % dels entrevistats, es critica el manteniment de part d’aquest patrimoni, com la falta de
desvalorització i potenciació del Castell (existeix un pla de desvalorització per hi falta pressupost) o
altres entitats patrimonials com la Torre de Guaita o l’Ermita de Sant Jordi. De forma puntual, també
es critica la falta d’identificació del ciutadà amb el patrimoni local o la falta de rutes en bici.
Sistema educatiu
Els entrevistats confirmen la bona qualitat del sistema educatiu local, mantenint un equilibri entre
l’educació pública i privada (centres escolars privats i acadèmies). Es comenta per part de dos
associacions que l’augment del radi per classe ha suposat una massificació en les aules, destacant la
de preescolar. També es veu la necessitat de centres públics per a xiquets de 0 a 3 anys (Guarderia)
i d’Ocupació Professional (Formació Professional i ocupacional). A més, es valora positivament el
reciclatge dels llibres de text, com a política educativa.
Participació ciutadana
Predomini de la opinió de que hi ha una escassa o nul·la participació dels veïns en la gestió i política
municipal (90% dels entrevistats ho consideren). Encara que a nivell col·lectiu, mitjançant les
associacions si que hi participen. Falta cultura de participació ciutadana i conscienciació política dels
veïns, que motivada per la falta de transparència i publicitat de la gestió municipal, com per exemple
als plenaris, justifiquen l’escassa participació ciutadana.
Des de l’ajuntament per fomentar la participació existeixen una sèrie d’eines com les bústies, desdejuni
amb l’alcalde, xarxes socials i Internet, megafonia o bans. Que, malauradament d’aquest esforç ningú
entrevistat ho ha reflectit a les entrevistes, sent un símptoma de què aquestes mesures són insuficients.
Per altra banda, la resta d’agents locals proposen una sèrie de canvis o solucions per millorar la
participació dels veïns en la vida política local com la major difusió dels plenaris municipals i la
179
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
informació pública (sobretot amb l’ús de les xarxes socials e Internet), un Consell de participació
ciutadana format per representants de les associacions, partits polítics i veïns, referèndums per als
grans projectes, educació ciutadana, realitzar l’Agenda 21 o l’augment de les activitats de les associacions
locals.
Problemes/solucions del municipi
Respecte a quins són els problemes més greus i, per tant, els que amb més urgència caldria solucionar
tots els entrevistats estan d’acord que es l’atur el principal problema. Amb una taxa de desocupació
elevada que afecta de forma directa als veïns del poble i les seues activitats es plantegen una sèrie
d’iniciatives per repuntar les taxes d’ocupació local. Les idees que més destaquen són realitzar una
inversió pública en les borses de treball municipal com la potenciació de polítiques actives d’ocupació,
cursos de formació, gestió d’ajudes,etc. També es planteja la recerca d’empreses per a què es localitzen
al municipi, preferentment al polígon industrial, o la reconversió econòmica, passar de la construcció
com a pilar fonamental de l’activitat econòmica cap a una diversificació de l’activitat productiva local.
En segon lloc, com a problemes més greus del municipi tenim les polítiques socials i la gestió política.
Arran de la crisi i la disminució del poder adquisitiu dels veïns del poble, les polítiques socials han
servit d’ajuda a molts veïns per pal·liar situacions d’extrema gravetat. Per tant, es planteja la necessitat
d’augmentar la partida dels pressupostos municipals de les ajudes socials de tot tipus, prioritzant les
persones amb major risc d’exclusió social. Per altra banda, s’observa la gestió política local com un
problema a solucionar. La duplicitat de càrrecs, infraestructures deficients, la falta de transparència i
uns impostos municipals alts (p.e. IBI), entre d’altes, justifiquen el perquè de veure la gestió municipal
com un problema. Es plantegen solucions com incloure als programes electorals mesures per fomentar
la participació ciutadana o la transparència i difusió d’informació publica.
En tercer lloc, s’observa l’abandonament del camp i el deteriorament del terme municipal. La reducció
de l’activitat agrícola local provoca un abandonament progressiu del camp, junt amb la transformació
del sol rural (camps de cultiu) en sol urbà (habitatges i solars) i la falta d’inversió al camp, donant pas
a un deteriorament mediambiental i paisatgístic del municipi. Es planteja com a solució l’augment
d’inversió al camp (p.e. camins asfalts), la promoció de l’activitat agrícola amb la creació d’un banc de
terres i/o horts socials urbans, la promoció de l’agricultura ecològica i el cooperativisme.
I de forma puntual, els entrevistats consideren com a problemes:
• Seguretat. Percepció de falta de seguretat al terme municipal, sobretot pels robatoris al camp. Es planteja la major coordinació entre la policia local i la Guàrdia civil, així com la formació d’un grup de policia rural com a possible solució.
• Platges. Escassa gestió i manteniment. Es proposa desenvolupar activitats econòmiques a l’espai litoral mitjançant un passeig marítim que cobrisca tot el litoral local, junt amb la creació d’espais d’oci i restauració.
• Planificació a llarg termini. No existeix una línia continuada sobre quin tipus de municipi es vol tindre. Es planteja la creació d’una línia estratègica per als pròxims anys, que determine com serà el desenvolupament futur del municipi.
• Comunicació intercomarcal deficitària. Manca de transport públic per arribar al metro 180
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
com així la connexió de la xarxa del carril bici. Es proposa la creació d’una línia de bus cap a l’estació de metro de Rafelbunyol, com així una millora en la xarxa de carril bici i el foment de l’ús de la bicicleta.
• Gestió dels residus. Falta conscienciació sobre la gestió dels residus (reciclatge). Promoció d’usos i activitats tradicionals i ecològiques junt amb programes educatius als centres escolars.
• Tipologia d’ habitatges. Escassa oferta d’habitatges i lloguers econòmics per a joves, famílies unipersonals, rendes baixes, etc. Solució: construcció de habitatges de protecció oficial.
• Oci per a joves. Problemes de vandalisme juvenil. Es proposa la creació d’un centre social per a joves junt amb un major nombre activitats culturals i esportives.
• Contaminació acústica. Elevat soroll a les avingudes principals del municipi degut, principalment, al pas de vehicles de gran tonatge. Solució: compliment de la normativa local amb les consegüents sancions administratives i la circulació d’aquests vehicles per carreteres alternatives a les del nucli urbà.
Programa d’Actuació Integrada (PAI) del sector Els Plans (camp de golf)
L’actuació urbanística del PAI “del camp de golf ”, suposa en origen la transformació d’una extensa
superfície de marjal a sol urbà amb la construcció de 6.200 habitatges, un camp de golf i un espai
natural protegit per la marjal. Les grans dimensions d’aquest PAI ha generat molta controvèrsia entre
els entrevistats, ja que els canvis que comporta aquesta actuació urbanística modificarà totalment el
terme municipal.
La major part dels agents locals ho veuen negatiu, com una actuació sobredimensionada. Encara
que alguns ho troben positiu, ja que aportarà treball i negocis. La majoria (80 % dels entrevistats),
que veuen aquesta actuació com a negativa, ho justifiquen a causa que l’augment espectacular de la
població (un augment del 500 % dels habitatges construïts) suposarà que els costos de manteniment
(serveis com l’electricitat, residus, aigua, etc.) seran molt elevats juntament amb la desaparició d’un
espai natural local i de l’atractiu del municipi (pèrdua de qualitat de vida, tranquil·litat, etc.).
També es critica que no s’ha fet una bona planificació urbanística correcta. Avalat pel boom urbanístic
s’ha projectat una actuació ràpida. Segons els representants de l’Associació de veïns Monestir del Puig
faltava un estudi del tràfic rodat, de paisatge, d’impacte ambiental, d’inundabilitat, de residus i de
recursos hídrics. Junt amb una falta de planificació a llarg termini, per exemple, la incidència de la
futura línia del AVE sobre el terme municipal. I també, que no recull les necessitats que presenta el
municipi en l’actualitat. La demanda d’habitatges de segona residència i camps de golf és molt inferior
a dia d’avui que en la planificació d’origen. L’espai de Residencial Nord (Puig Nord), a penes es troba
urbanitzat, es presenta com la zona de futur creixement del nucli urbà, sent innecessari l’ampliació de
sol urbanitzable al terme municipal, com el PAI del sector Els Plans.
A més, suposarà la construcció d’un nou nucli urbà completament independent del nucli poblacional
principal, augmentat els costos de manteniment i la major dificultat en la gestió dels serveis municipals.
Dintre d’aquesta mala planificació urbanística, es critica per part de dos entrevistats la falta d’activitats
econòmiques relacionades amb la nova construcció. Consideren que aquest espai té que anar
acompanyat d’activitats terciàries, com l’hostaleria, comesos i serveis públics municipals,
181
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
amb l’objectiu de dinamitzar la zona i desenvolupar activitats econòmiques que generen ocupació.
Els agents locals que consideren aquest PAI com a positiu per al municipi (20% dels entrevistats)
justifiquen la seua decisió en la creació d’ocupació per als pròxims anys. La fase de construcció i l’inici
d’aquestes activitats suposarà la creació de nous llocs de treball per als residents del municipi.
Juntament amb un desenvolupament d’activitats terciàries que donaran servei a les noves residencies
i el camp de golf.
Ajuda del Bono-nadò
La campanya promoguda per l’ajuntament del Puig de Santa Maria en la qual es proporcionava un xec
de 600€ per gastar als comerços locals adherits aquesta campanya per part de les famílies que tenen
un nounat ha suposat molta controvèrsia, tant a les enquestes com les entrevistes. Així, a les enquestes
un 12% la considera útil, un 14% útil però falta més quantitat econòmica, un 12% poc útil i un 15%
no te utilitat. La doble funció de promoure la natalitat i al mateix temps el comerç local condiciona
aquest fet.
A les entrevistes observem dues opinions ben diferenciades, els agents locals que pensen que sí que
és una bona política i els que no hi veuen utilitat. Per una banda, aquells que ho veuen com positiu
consideren que fomenta la natalitat juntament amb un impuls del comerç local, ja que hi ha una part
dels veïns que no compren al comerç local, i aquesta política és una bona forma de donar a conèixer
el petit comerç local. Al mateix temps, que es reinverteix els diners públics als comerços del poble. A
més, es considera que l’ajuda dels 600€ és una quantitat adequada.
Per altra banda, trobem la postura contrària que ho consideren negatiu per diferents motius. El primer,
es considera una mesura propagandística, sense utilitat. El segon, que les bases no són correctes. Els
requisits necessaris per rebre l’ajuda no són els adequats. El tercer, l’ajuda econòmica és insuficient.
I el quart, que els comerços han de realitzar una Inversió inicial molt elevada, que en molts casos no
poden assumir, ja que l’ajuntament paga les factures al cap de 90 dies.
Després de les preguntes comuns a tots els entrevistats s’han enfocat la resta de les qüestions a temes
puntuals i problemàtiques d’especial coneixement per part dels entrevistats. D’aquesta manera,
podem conèixer i aprofundir en els temes que els agents locals dominen. Així, a les associacions s’ha
preguntat sobre la relació entre la gestió municipal i les seues activitats, als tècnics de l’Agencia de
Desenvolupament Local sobre les preguntes a l’enquesta que reflectien la tasca d’aquest servei públic
i als agents mediambientals i agrícoles locals com els representants de l’Associació Ecologista Agrò i
d’Unió de llauradors i ramaders del P.V. sobre els horts socials, les polítiques municipals del banc de
terres i la valoració i solucions a l’estat de l’espai natural del Puig de Santa Maria.
Associacionisme
Es planteja a tots els representants de les diferents associacions del municipi que foren entrevistats
quina era la relació que mantenien amb l’ajuntament. Es tracta d’observar l’activitat de les associacions
i l’aptitud de l’ajuntament a l’hora de recolzar-se en els moviments veïnals per millorar la seua gestió.
Les respostes foren diverses en funció de l’associació. Així, l’Associació de veïns de Baix considera que
el primer pas per a establir una relació amb l’ajuntament s’ha de donar per part de les associacions
locals. D’aquesta manera l’associació, que va nàixer com a resposta a un problema en la gestió dels
182
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
residus al carrer Jose Monterde l’any 2007, inicia les conversacions amb l’ajuntament, arribant a un
consens sobre el tema, encara que aquest no era la solució desitjada si millorava la situació inicial.
L’Associació d’ames de casa “Tyrius” consideren que reben un bon tractament per part de l’ajuntament.
És més, pensen si fóra necessari reduir la subvenció per a emplenar-la en altres serveis més prioritaris
ho acceptarien.
Per part de l’Associació Ecologista Agrò l’opinió és ben diferent. A nivell País Valencià sí que han hagut
propostes que s’han implementat en molts municipis. En canvi, al Puig de Santa Maria, la relació entre
l’associació i l’ajuntament és pràcticament nul·la. S’han proposat projectes per part d’Agrò, alguns s’han
escoltat però molt pocs s’han realitzat.
A l’Associació de veïns Monestir del Puig el tracte inicial amb la corporació local ha sigut el correcte.
Bon tracte, disponibilitat per fer reunions però a posteriori no hagut cap tipus de relació o resposta
per part de l’ajuntament. L’exemple es el cas del PAI Els Plans (camp de golf), referent en l’activitat de
l’associació, on es van fer una sèrie d’al·legacions al pla, que l’actualitat encara no s’ha rebut resposta.
L’únic projecte on el consistori local s’implica amb l’associació fou amb la proposta de l’adequació de
l’estació de tren per a persones amb discapacitat.
Agencia de Desenvolupament Local
Es va observar a les enquestes que la percepció de l’Agencia de Desenvolupament Local no estava ben
considera. Un 23’9 % no tenien coneixement de l’existència d’aquest servei públic i mes de la meitat
no havia realitzat cap activitat al ADL. En una situació desocupació elevada el bon funcionament
d’aquest servei públic és bàsic per tal de reduir les taxes d’atur al municipi. Ara bé, el tècnic municipal
indica que no sols existeix l’ADL com a servei per buscar feina, i per tant, el desconeixement o falta
d’utilització d’aquest servei justifica els resultats a les enquestes. Des de l’Agència s’ assumeix la difícil
tasca que comporta la recerca de feina i des de fa uns anys amb la difusió a través de les xarxes socials,
webs,etc. s’ha millorat la situació. A més, els tècnics municipals han d’enfrontar-se a la percepció de
l’aturat sobre el servei que ofereixen les agències d’ocupació. La població pensa que el SERVEF o l’ADL
municipal és un lloc on va a trobar treball on sols inscrivint-se en la borsa de treball és suficient, i
aquesta no és la realitat. Aquest servei públic s’encarrega de donar eines per a trobar feina, dóna els
coneixements necessaris als desocupats perquè pugen de forma autònoma trobar treball.
Horts socials i banc de terres
La difícil situació del camp valencià presenta vàries mesures per tal de pal·liar el continu abandonament
de les terres de cultiu. Aquestes solucions, com els horts socials o els bancs de terres presenten
problemes a l’hora d’implantar-les que es reflecteix en les opinions dels experts entrevistats. Així el
representant de l’Associació Ecologista Agrò ho considera una mesura positiva que promocional el
cooperativisme i el consum de temporada. En canvi, el representant d’Unió de llauradors i ramaders
del P.V. ho considera positiu en l’àmbit individual, i no com a funció de producció agrícola. El gran
problema d’aquesta mesura es troba en el propietari, en la pròpia idiosincràsia del llaurador valencià,
que considera que cedint la seua terra l’acabarà perdent (sentit de la propietat). Es proposen algunes
solucions per facilitar la implantació d’aquestes mesures al sector agrícola, principalment la informació
cap al llaurador, polítiques que fomente la cessió de les terres i la lluita a escala comarcal i autonòmic,
entenent el problema del camp com un conjunt més ampli que el mateix terme municipal.
183
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
184
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Estratègia 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social
Durant l’estudi, s’ha observat l’existència d’un problema de connexió entre l’equip de govern i els/
les veïns i veïnes del Puig de Santa Maria. Les enquestes reflecteixen el desconeixement per part dels
residents en la gestió de l’Ajuntament, junt amb l’escassa participació en la política local (Un 85 % considera que els/les veïns i veïnes del poble no hi participen). I al mateix temps, la percepció del fet que
els mateixos/es veïns i veïnes volen participar (Un 77 % li agradaria participar més). A més, un 30 %
de la població, considera negativa la gestió municipal, sobretot dels recursos econòmics, com també es
reflecteix a les entrevistes (80% dels entrevistats). Aquest símptoma, reflecteix la necessitat de millorar
la participació i transparència municipal, mostrant l’estat de l’administració local, sobretot de l’estat
financer de l’Ajuntament. Aquesta metodologia de gestió política, millora el clima sociopolític local
i afavoreix l’eficàcia en la gestió pública. La seua implantació pot parèixer costosa en temps i diners
però, no ho és tant si hi ha voluntat política i s’aprofita l’ús de les noves tecnologies. A més, augmentaria el valor i credibilitat a les polítiques extretes de la participació pública, ja que tindrien el suport
de la població que es sentiria identificada. Per tant, amb l’objectiu de millorar i democratitzar la gestió
pública local es plantegen una sèrie de mesures:
- Participació ciutadana. Ens permet prendre decisions basant-se en les perspectives dels
diferents actors socials que tinguin repercussió per als ciutadans. Potenciant l’articulació so-
cial mitjançant l’associacionisme i el consens entre el públic, el privat i el ciutadà. Mesures des de dues perspectives: el ciutadà (Conscienciació) i el govern local (Gestió publica):
o
Conscienciació:
· Tallers amb professionals. Col·laboració amb professors universitaris, profes-
sionals i tècnics en la matèria per a donar suport als/les veïns i veïnes i col·lec-
tius locals per millorar els processos de participació entre els agents socials i el govern local.
· Publicitat. Promocionar la nova gestió política per a crear un ambient propi-
ci entre els ciutadans.
· Assentar un “contracte” amb el poble. Proposar diversos compromisos i pro-
meses (Per exemple: nombre de reunions amb veïns i veïnes i associacions, consultes, etc.) que s’han de complir per part del govern cap a la ciutadania i a la inversa.
o
Gestió pública:
· Desenvolupar una Agenda 21. Es tracta de formar un col·lectiu dins del municipi per a dur a terme un acord entre els diferents sectors de cada comunitat local. Sobre la realització a llarg termini d’un pla d’acció cap a la sostenibilitat, és a dir, un conjunt de veïns i veïnes han de treba-
llar mitjançant la governança i la participació ciutadana (englobant tots els sectors locals) per a realitzar un pla d’intervenció local amb l’objectiu de fer un pla sostenible. Per això, s’han d’establir objectius, metes, instruments,
accions, avaluacions, criteris i mètodes. S’han d’involucrar tots els sectors de la comunitat local i desenvolupar-se dins d’un marc de característiques ne-
185
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
cessàriament democràtiques i participatives, amb el fi de dur a terme un pla local cap a la sostenibilitat.
· Col·laboració amb les associacions. Potenciació del moviment associacionis-
ta en el municipi mitjançant reunions periòdiques, consultes sobre temes locals, etc.
· Donar facilitats de reunió. Augmentar els espais de reunió de les associa-
cions, per als partits polítics locals i per a qualsevol veí que ho desitgés.
· Fer consultes periòdiques. Obtenir l’opinió dels/les veïns i veïnes dels temes més importants del municipi mitjançant enquestes i entrevistes.
· Desenvolupar dinàmiques de participació. Creació d’un protocol de parti-
cipació ciutadana en la gestió i presa de dedicions dels diferents departaments de l’Ajuntament.
-Transparència. Per facilitar el bon funcionament de la participació ciutadana i potenciar el control dels organismes públics per part de la ciutadania, és bàsic la difusió de la informació pública local, des de dues perspectives: la informació generada des de la gestió local i les dades municipals.
o
Gestió local:
· Creació d’un portal de Transparència. Web d’Internet on es recull tota la in-
formació pública sobre la corporació municipal, econòmica-financera, con-
tractacions, departaments municipals, etc.
· Difusió de la informació publica per altres vies. Publicacions periòdiques en paper (resum), SMS, xarxes socials, tauler d’anuncis, etc.
o
Dades municipals:
· Anuari amb les dades municipals. Creació d’una web on es recullen totes les dades municipals disponibles (mediambientals, turístiques, urbanístiques, etc.) amb l’objectiu de la major difusió de la informació pública. Les publica-
cions de les dades facilitaran el seu ús a escala professional/acadèmica, que comportarà un augment de les eines de gestió local. És a dir, El Puig de Santa Maria podrà ser estudiat amb major facilitat per les universitats i organismes científics/tècnics, que suposarà un augment en les publicacions, pràctiques universitàries... que inclouen informació sobre el municipi, utilitzant aquests documents en la gestió local.
· A més, de difondre les dades municipals per altres vies (publicacions en pa-
per, xarxes socials, etc.).
186
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Estratègia 2. Creació d’un pla estratègic municipal
Elaboració del Pla Estratègic el Puig 2025, que contemple una visió desitjable per al futur del municipi
a curt i mig termini. Establint com a pilar fonamental la participació ciutadana i els agents socials, es
deu plantejar un marc estratègic que definesca el model territorial per al Puig de Santa Maria, consensuat entre els agents polítics, socials i la ciutadania. El pla servirà per a definir les línies d’actuació
principals durant la pròxima dècada.
Un dels èxits d’aquest pla radica en la participació ciutadana. Per tant, en un context de debilitat participativa local on els darrers anys l’associacionisme i l’activitat política dels/les veïns i veïnes ha minvat,
seria convenient, primerament, desenvolupar mesures que creen un teixit social i de major participació ciutadana (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social), una
societat més madura a l’àmbit associatiu. I a posteriori, quant s’haja consolidat la participació veïnal,
és quan es deu emprendre el Pla Estratègic El Puig 2025. A més, aquest pla deu introduir i analitzar
els diferents plans supramunicipals que l’influeixen (PATRICOVA, PAT Horta, PAT Litoral, etc.) i la
col·laboració i coordinació amb els municipis del voltant, per tal d’integrar tot el territori, i no sols
limitar-se a les divisions administratives existents.
Estratègia 3. Pla d’ocupació local
Amb una taxa d’atur del 17’50 % a l’agost de 2014 al municipi, és necessari un pla de xoc contra l’atur.
Entenent la complexitat de la situació econòmica, l’ajuntament deu oferir majors facilitats a les empreses locals i formació als treballadors, amb l’objectiu de reduir les taxes de desocupació, sobretot als
joves (El 100 % dels entrevistats consideren l’atur com el problema principal al municipi). D’aquesta
forma, es presenten una sèrie de mesures que ajudaran a reduir l’atur:
-Polítiques actives d’ocupació. Augmentar la dotació pressupostaria a l’Agència de Desen-
volupament Local potenciant la formació ocupacional i professional amb l’objectiu d’augmen
tar la quantitat i qualitat dels cursos, tallers i jornades que s’ofereixen. Adaptar la formació a les necessitats del mercat laboral existents al municipi i voltants.
-Polítiques actives d’ocupació per a les dones. Afavorir la inserció sociolaboral de les dones mitjançant:
· Desenvolupament de l’ocupabilitat i l’adquisició de competències professionals. A través de la formació per a les dones amb perfils i necessitats diver-
ses en l’aspecte social, educatiu i laboral (nul·la educació reglada, responsabili-
tats i tasques domèstiques i familiars, etc.).
· Formació laboral a dones titulades sense experiència laboral. Realització de beques formatives en empreses per a dones amb formació en FPII, diplomatu-
ra llicenciatura, sense experiència laboral referida a la seva formació.
- Foment de l’ocupació juvenil. Afavorir l’entrada al mercat laboral dels joves residents al mu-
nicipi mitjançant:
187
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
· Pràctiques laborals. Conveni de col·laboració amb empreses locals i joves desocupats del municipi, inclòs les pràctiques als diferents departaments de l’Ajuntament (amb programes com l’ ADEIT de l’ Universitat de València).
· Beques universitàries i formatives. Dotar d’una ajuda econòmica als joves residents en el Puig de Santa Maria que cursen estudis universitaris o forma-
ció professional.
· Incentius a les empreses locals. Que contracten a joves menors de 30 anys residents al municipi.
· Cursos d’idiomes a diferents nivells. Destacant el valencià i l’anglès.
- Augment del nombre d’autònoms. Facilitar la creació d’empreses al municipi mitjançant un programa d’ajudes a l’autònom.
· Formació i educació per a nous emprenedors. Realització de tallers, cursos i seminaris per a residents que volen crear una nova empresa al municipi.
· Assessorament tècnic. Difusió d’aquest servei públic, que servisca com a guia jurídica i administrativa per crear una empresa.
· Bonificacions. Durant el primer any reduir les taxes administratives i impos-
tos locals a les empreses de nova creació.
· Microcrèdits. Informar i col·laborar en el programa microcrèdits del IVAJ.
GVA JOVE (Institut Valencià de la Joventut Generalitat Jove), per tal de donar finançament a joves emprenedors.
· Augment de les bonificacions per a empreses. Destacant aquelles de noves tecnologies i/o amb escassa oferta als voltants.
- Borsa d’ocupació local. Establir les necessitats reals dels serveis que presta l’Ajuntament per determinar el nombre de treballadors, funcions, duració del contracte, etc. Prioritzar col·lec-
tius d’exclusió social a les bases de contractació. Publicació continua del procés de selecció, com així, de les bases i les contractacions (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració munici
pal amb participació social).
Estratègia 4. Gestió del territori a escala supramunicipal
El Puig de Santa Maria no acaba als seus límits municipals, sinó que es troba inclòs en un territori més
ampli, amb característiques semblants, com és l’Horta de València i l’Àrea Metropolitana de València.
Existeixen una sèrie d’interrelacions i confluències entre els municipis de l’Horta. Les característiques
188
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
comunes a tots ells, faciliten la gestió supramunicipals (comarcal) dels seus recursos, com per exemple, la gestió dels RSU (residus sòlids urbans) per la S.A. Agricultores de la Vega de València o el
sistema de regadiu mitjançant la Reial Sèquia de Montcada.
Però no sols existeix una col·laboració en la gestió dels recursos, també en l’ordenació del territori
que compartim. Existeixen figures legals, eines per a la gestió del territori, que ordenen e integren el
territori sobre un conjunt, com es el cas del PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial
sobre prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana). Per tant, el municipi del Puig de
Santa Maria, no pot viure aliè aquestes relacions supracomarcals, sinó que deu incorporar-les a la seua
gestió i desenvolupar-les en el cas que no hi haja. Possibles mesures:
- Impulsar un pla estratègic supramunicipal. Pla on tots els municipis del voltant es deuen subscriure, amb l’objectiu de definir un pla urbanístic supramunicipal, que assenyale a quin consens han arribat els municipis participants respecte a la zonificació de les construccions i usos del sol, com així la col·laboració de serveis bàsics per evitar contrastos i duplicacions innecessàries.
- Impulsar diferents mancomunitats o associacions amb els pobles veïns. Per tal de definir una política de coordinació a escala supramunicipal, es deu crear un pla de gestió de recursos que acompanye al pla urbanístic supramunicipal, anteriorment comentant. Es deuen definir les polítiques comunes respecte a la gestió i dotació dels serveis bàsics. Seguint l’exemple de la Mancomunitat de l’Horta Nord amb la gestió dels residus (RSU), és necessari compartir recursos i gestionar-los de forma territorial garantit un servei eficient i integral. Així, es pot arribar acords en transport públic, esports (Curses populars, Pilota valenciana...), manteni-
ment de l’espai litoral i/o agrícola, etc. Es recomana que aquestes col·laboracions siguen fluc-
tuants i no rígides segons el tema a tractar i l’interès.
- Complir amb els plans supramunicipals establerts. I animar a aprovar en les normatives lo-
cals aquells plans que encara no han sigut aprovats per incoherència política, com ara el PAT de l’Horta, PAT del Litoral, etc. Inclús reclamar que els governs supramunicipals aproven o expliquen que s’ha fet d’aquests plans.
- Col·laboració amb universitats. Utilitzar el coneixement científic i tècnic de les universitats valencianes per tal de millorar les decisions polítiques al municipi, establir convenis de col·laboració entre les universitats, les empreses privades i l’Ajuntament del Puig de Santa Maria.
Estratègia 5. Gestió del patrimoni natural-paisatgístic, arquitectònic-històric i cultural
L’elevada oferta històrica i natural del Puig de Santa Maria, li atorga una posició avantatjosa respecte
al seu entorn comarcal i autonòmic en l’àmbit patrimonial. Aquestes virtuts han d’anar acompanyades de polítiques públiques i privades que afavoresquen aquesta situació original. Per tant, el bon
manteniment i potenciació del patrimoni local són clau per a la difusió turística i el desenvolupament econòmic i cultural del municipi.
El nombre i qualitat de les instal·lacions culturals al municipi són superiors a la mitjana autònoma, i
els/les veïns i veïnes del poble, mitjançant les enquestes, també reflecteixen aquesta bona percepció
cultural local. Ara bé, s’ha de continuar amb la gestió i difusió del patrimoni, millorant les mancan189
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ces i mantenint un equilibri entre l’activitat turística i econòmica amb la protecció del patrimoni,
sobretot, el natural.
Així, s’han definit una sèrie de mesures en funció de la natura del patrimoni en qüestió:
o
Natural- paisatgístic:
-Elaborar un pla de gestió de cada gran ecosistema ambiental. On es detalle els usos i ges-
tions a desenvolupar en cada espai natural.
-Dins del PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana). Delimitar i augmentar les figures de protecció dels espais naturals locals. Definir concretament el tipus de sòl no urbanitzable i crear un pla de gestió de cada zona natural a protegir.
- Revaloritzar la marjal. Escassa o nul·la valoració dels/les veïns i veïnes del poble per la mar-
jal del Puig de Santa Maria. Valorar-la mitjançat la figura d’espai natural protegit e iniciar els tràmits per incloure-la al Catàleg de zones humides de la Comunitat Valenciana o en segona instancia la figura del Paratge natural municipal. Actualment, són poques les marjals que queden a la Comunitat Valenciana i són un tresor de la nostra formació geològica que cal protegir.
-Unir els espais naturals locals mitjançant una xarxa de carril bici o rutes. Millorant la seua accessibilitat. Incloure aparcaments per a bicicletes.
-Elaboració del Pla Gestor del Litoral. Utilitzant com a marc de referència el Pla d’Acció Te-
rritorial del Litoral (no aprovat) realitzar una anàlisi complet i multidisciplinar d’aquest espai. Amb l’objectiu de combinar el desenvolupament econòmic i la millora d’estat de la franja li-
toral i la marjal. Mantenir un equilibri en la gestió sobre la neteja i adequació de les platges i qualitat de les aigües, sense prioritzar unes per altres.
- Creació d’una Estratègia agrícola municipal. Amb l’objectiu d’establir les línies d’actuació sobre les superfícies agrícoles del municipi. És bàsic la participació ciutadana i dels agents socials en l’elaboració d’aquest marc legislatiu (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social) Incloure diferents elements com: l’inventari de paisatge, patrimoni agrícola, tipus de cultius per a cada parcel·la, la contaminació derivada de l’activi-
tat agrícola, etc. Dintre de l’Estratègia agrícola municipal, es deuen incloure les mesures ac-
tualment implantades a l’horta i incorporar-ne de noves com:
· Banc de terres/horts socials. Reactivar l’activitat agrícola amb l’ampliació de la superfície agrícola ecològica del projecte d’Horts Socials i la creació d’un banc de terres. Amb l’objectiu de fer valdre les terres abandonades, frenar la pèrdua de superfície agrícola i les seues conseqüències mediambientals. On els propietaris de terres sense ús, puguen cedir les parcel·les a persones o pro-
fessionals agrícoles que vulguin treballar la terra. Fomentar la cessió de les te-
rres amb incentius al propietari.
· Cooperativisme. Fomentar la creació d’organitzacions cooperativistes al mu-
nicipi. Gestió del banc de terres i horts socials mitjançant una cooperativa 190
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
local, que pose en valor la producció ecològica i el consum local.
· Formació i educació agrícola. Creació de tallers agrícoles amb l’objectiu de dotar dels coneixements necessaris als nous agricultors.
- Risc naturals. Definir el PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana) al terme municipal i aplicar sobre els espais inundables la gestió adient.
- Protocol d’actuació del risc de sequera. Establir en períodes de sequera l’ús de l’aigua al terme municipal, prioritzant els espais naturals i agrícoles.
- Estudi de paisatge. Eina que serveix per millorar la qualitat ambiental de territori, repre-
sentant els diferents ecosistemes del municipi, amb l’objectiu final de proporcionar uns protocols de construcció respecte al paisatge i s’incloguin les seues conclusions als plans urbanístics. D’aquesta manera, la construcció serà conforme al paisatge sense distorsionar-lo i millorar la valoració paisatgística del territori.
o
Arquitectònic-històric:
- Creació d’una Estratègia municipal sobre patrimoni arquitectònic-històric-cultural. On s’incloga l’obligatorietat de fer un Pla Gestor per a cada element arquitectònic-històric
(En el cas del Castell, dotar de pressupost al pla existent), classificació en funció
dels nivells de protecció, mesures de protecció, pressuposts, etc. Definir les actuacions de l’Estratègia municipal amb la col·laboració de la ciutadania i els agents locals (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social) desenvolupant de forma sostenible les activitats turístiques i culturals, prioritzant la protecció dels elements patrimonials. (ESTRATÈGIA 9. Potenciació urística). A continuació, es van indicar diverses mesures que es recomanen implantar a l’Estratègia municipal patrimonial:
· Unió dels elements patrimonials. Mitjançant rutes o una xarxa de carril bici, millorant la seua accessibilitat. Incloure aparcaments per a bicicletes.
· Col·locació de diversos còdis QR a través del mòbil. Amb els quals s’acce-
deixi a l’ informació d’interès d’element patrimonials. Mesura per implemen-
tar a les rutes històriques. Establir horaris de visites guiades, sobretot en tem-
porada alta.
· Incloure els elements patrimonials de gestió autonòmica o privada. Realitzar un esforç de col·laboració amb l’administració pública valenciana i les empre-
ses privades per realitzar activitats turístiques i culturals al patrimoni local de propietat privada o autonòmica (La Cartoixa o Ermita de Sant Jordi).
· Inventari patrimonial local. Elaboració d’una sèrie de mesures per revalorit-
zar el patrimoni arquitectònic mitjançant la rehabilitació i recuperació dels immobles que componguen el patrimoni municipal. Recuperació del patrimoni agrícola (com pous, assuts o sèquies) i urbà (façanes, estructures, etc. de les llars del casc antic).
191
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
o Cultural:
- Fer una revisió del patrimoni cultural local. Amb la col·laboració dels valoració dels/les veïns i veïnes i agents socials millorar i potenciar les festes locals. Establir mesures que potencien turísticament les festes i l’eficiència en la gestió i organització d’aquests esdeveniments.
- Transparència pressupostaria. Publicar els comptes complets de les festes locals, inclòs sub-
vencions i ajudes, costos en materials i personal de l’Ajuntament, etc. (ESTRATÈGIA 1. Can-
vis en l’administració municipal amb participació social)
- Proposta d’implantació l’ oferta de cinema i/o música en directe al municipi. Analitzar la viabilitat d’aquest servei al municipi (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social). Col·laboració amb altres municipis propers per oferir aquest servei. (ESTRATÈGIA 4. Gestió del territori a escala extra municipal.).
- Oferir tallers culturals en funció de la demanda. Definir, primerament, les demandes dels/
les veïns i veïnes del poble en l’àmbit cultural per adaptar els tallers aquestes necessitats. (ES-
TRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social).
- Aprofitar el clima local i la predisposició veïnal per impulsar cultura i esportives a l’aire lliure (teatre al carrer, pintura, fotografia, art urbà, ...). No sols per als residents del poble, sinó també per a forans, fomentant la col·laboració amb la mancomunitat (ESTRATÈGIA 4. Gestió del territori a escala extra municipal). Gestionar aquests esdeveniments segons les necessitats dels/les veïns i veïnes a escala cultural i esportiu, mitjançant la participació ciutadana (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participa
ció social).
- Dotar d’un espai públic per a la gent jove. La inexistent oferta d’activitats d’oci per a joves condiciona la necessitat de crear o habilitat un espai recreatiu i cultural municipal.
Estratègia 6. Transport, accessibilitat externa i mobilitat urbana
La xarxa de transports, com a eix vertebrador del territori, és essencial al municipi del Puig de Santa
Maria per entendre els fluxos intracomarcals i extracomarcals que actuen sobre el mateix. Gràcies a la
seua situació geogràfica, el municipi disposa d’un accés a una sèrie de vies de comunicació excel·lents
que connecten l’Àrea Metropolitana de València amb la resta del territori espanyol. La xarxa de transport rodat (AP-7, V-21 i CV-300) que comunica el nucli urbà amb la resta de municipis comarcals en
menys de 30 minuts i la línia de ferrocarril que ofereix una bona freqüència de pas, afavoreixen els
moviments de persones i mercaderies a escala local i regional.
Ara bé, els indicadors i els enquestats observen que l’oferta de servei de bus, metro i carril bici presenta
una sèrie de mancances per millorar. La falta de connexió del municipi amb la línia de Metrovalencia
de Rafelbunyol, la nul·la connexió del carril bici i la millorable freqüència de pas de les línies de autobús, són l’exemple.
192
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Per tant, partint de millorar la xarxa de transport intern i metropolità, es deu crear un pla estratègic
que augmenten els serveis de transport públic i privat al municipi. Integrant transports sostenibles
amb el medi ambient i donant resposta a les necessitats dels/les veïns i veïnes del Puig de Santa Maria,
analitzat les diferents necessitats espacials i temporals que condicionen la demanda actual i futura.
- Pla de Mobilitat Sostenible i Espais Públics. Eina que establisca el marc sobre el qual s’ha de gestionar la mobilitat al municipi en un futur. Establir les fases, recursos, pressupostos i futurs escenaris per obtenir una millora en la mobilitat sostenible i qualitat de vida dels/les veïns i veïnes. En detall, es proposen algunes mesures en funció del mode de transport:
o Ferrocarril.
· Habilitar el pas subterrani. En l’estació de Renfe del Puig de Santa Maria per a mi-
nusvàlids.
o
Metro.
La inexistent connexió amb transport públic del poble amb el metro de Rafelbunyol, fa necessària la
creació de diferents alternatives de transport més enllà del transport en vehicle privat. Dues alternatives:
· Connexió amb la línia autobús de El Puig de Santa Maria- Metro de Ra
felbunyol. Connexió de les parades de bus (inclòs les parades al nucli de la platja) amb l’estació de Metrovalència de Rafelbunyol, ja siga amb una línia existent o crear-ne una especifica. Valorar l’opció del funcionament del autobús amb energies renovables.
· Xarxa de carril bici que connecte els dos municipis. Instal·lar aparcaments per a bicicletes a les parades de autobús, metro i ferrocarril (estendre la xarxa de carril bici fins a l’estació de rodalia) fomentant la intermodalitat mitjançant un acord amb l’Ajuntament de Rafelbunyol (Estratègia 4. de Gestió del territo-
ri a escala extramunicipal).
o
Autobús:
· Augmentar la freqüència de la línia L110 Puçol – València. Sobretot durant els dies laborals. Per afavorir la connexió entre el nucli del Puig de Santa Maria amb la resta de municipis de la comarca.
· Augmentar la freqüència de la línia L112 de autobús Puig de Santa Maria –València. Sobretot durant l’estiu. Única via de transport públic que connecta el nucli amb la platja, sent necessari una major freqüència de pas per afavorir l’ús del transport públic i reduir els embussos a la CV-3182 (Camí de la Mar).
o
Bicicleta:
· Foment de l’ús de la bicicleta articulant el carril-bici existent. Integrant els trams de carril bici actuals per crear una xarxa continua al llarg del terme 193
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
municipal. Establir la tipologia del carril en funció de les necessitats (exclusi-
vament per a bici, integrat al tràfic rodat, etc.).
· Foment de la “Cultura de la Bicicleta”. Creació d’un programa formatiu i informatiu per als/les veïns i veïnes del municipi promocionant l’ús de la bici-
cleta dins del casc urbà com mitja alternatiu de transport. Realitzar cursos de foment de la bicicleta, educació vial, xerrades amb professionals, etc.
o
Caminant:
· Augmentar el nombre de carrers per a vianants. Mitjançant un procés de participació ciutadana (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració munici-
pal amb participació social) establir quines seran els carrers per a vianants i el seu tipus (per a vianants, mixtes, durant l’horari comercial, etc.). Mantenir un equilibri entre l’accessibilitat dels veïns a peu amb l’activitat comercial i la dis-
tribució del trànsit rodat.
- Aparcaments. Realitzar un informe sobre les necessitats d’aparcament al municipi. Rees-
tructurar els espais d’aparcament en funció de les carències o excés de les diferents zones del poble. Habilitant espais d’aparcament provisionals durant la celebració d’actes (festes patro-
nals, taurines, etc.) que suposen una reducció del nº d’aparcaments habituals.
- Vehicles pesats a les avingudes. Compliment de l’ordenança sobre el tràfic rodat al municipi. Evitar el pas de vehicles de gran tonatge per les principals vies del municipi, reduint la conta-
minació acústica. (ESTRATÈGIA 7. Millora de la qualitat ambiental (Soroll, energia i residus).
- Accessibilitat. Realitzar un estudi sobre l’accessibilitat per persones discapacitades dels edificis i espais públics del municipi. Adaptar aquests espais a la normativa estatal i autonò-
mica vigent sobre accessibilitat, recolzant-se amb el suport d’informes e guies com el Manual d’accessibilitat per a tècnics municipals (Fundació ONCE,2011) o la Guía: Hacia una oficina universal y accesible (Fundació Seres & Fundació Aguirre Newman,2012).
Estratègia 7. Millora de la qualitat ambiental (Soroll, energia i residus)
L’augment en la conscienciació mediambiental ciutadana és reflexa en les diverses iniciatives i mesures
implantades en la gestió de les administracions públiques. A l’escala local, les demandes ciutadanes es
transformen en programes de millora de la qualitat ambiental i transport urbà, foment de les energies
renovables i la lluita contra el canvi climàtic.
Al municipi del Puig de Santa Maria amb una baixa densitat de població i un entorn natural notable
condiciona que els problemes de contaminació siguen menors a municipis del seu entorn. Ara bé,
aquestes particularitats han d’acompanyar-se de mesures de gestió mediambiental. L’actual model turístic de sol i platja del municipi, suposa un augment espectacular de la població durant l’època estival
augmentant la generació de residus sòlids urbans (RSU), la contaminació acústica, lumínica i el consum i depuració d’aigües que s’ha de prevenir i gestionar adequadament. Per tant, es plantegen una
sèrie d’iniciatives i/o mesures per millorar la qualitat mediambiental del municipi:
194
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
oSoroll:
- Pla d’acció municipal contra el soroll. Eina per a la gestió i avaluació del soroll ambiental emmarcada en la directiva europea 2002/49/CE i la llei estatal 37/2003. Definir una Ordenança municipal de Prevenció i control de sorolls i vibracions, establint prioritats en el cas de superar els nivells acústics establerts per llei i el foment de l’educació ambiental mit-
jançant campanyes, jornades o cursos. Amb l’objectiu de desenvolupar aquest pla, primera-
ment es deu realitzar un d’un mapa de soroll del municipi.
o
Residus:
- Augment de les dotacions i serveis en la recollida dels residus (RSU) al nucli residencial de la platja. Sobre tot durant el període estival, a causa de la massificació de la pobla-
ció i augment de la producció de residus durant els mesos d’estiu.
- Substituir els contenidors tradicionals per contenidors soterrats al casc antic del municipi. Prioritzant els carrers per a vianants i amb cert valor paisatgístic, amb l’objectiu de facilitar la recollida i millorar la qualitat ambiental urbana així com la paisatgística.
- Ecoparcs. Major difusió i publicitat dels ecoparcs situats a Massamagrell i Puçol.
- Abocadors il·legals. Control i sanció dels abocadors il·legals.
- Campanya de gestió dels residus tòxics i perillosos. Fomentant l’ adquisició de certificats mediambientals (ISO 14001, ISO 14006, ISO 50001,etc.) a empreses locals.
- Dotació d’un parc públic per animals de companyia. Habilitar una zona d’espai per animals de companyia al municipi amb l’objectiu de reduir els problemes de recollida d’excrements i convivència entre persones i animals. Establir les normes d’ús i gestió sobre la base de l’Ordenança reguladora de la tinença i protecció d’animals de companyia.
o
Energia:
- Millora en l’eficiència energètica de l’enllumenat públic del municipi. Mitjançant un anàlisi de les necessitats lumíniques dels carrers. Reducció a les zones amb excés d’il·lumi-
nació (exemple: Ronda Nord) i augmentar en les zones amb falta d’il·luminació (exemple: Rotondes accessos al municipi).
- Major difusió del programa Línia Verda de l’Ajuntament de El Puig de Santa Maria. Iniciati-
va pública de consultes i assessorament tècnic mediambiental per a empreses i residents del municipi.
- Guia de bones pràctiques sobre medi ambient als servicis municipals. Aplicació de la Guia de bones pràctiques sobre medi ambient del programa Línia Verda de Regidoria d’Agricultu-
ra i Medi Ambient de l’Ajuntament del Puig de Santa Maria. Sobretot la sèrie d’iniciatives i mesures que afecten els edificis, instal·lacions i transports municipals amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica. Prioritzar les eines informàtiques en compte de l’ús de pa-
per, aprofitar la llum natural a les oficines, promoure l’ús de la bicicleta i del reciclatge o aug-
195
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
mentar els edificis públics amb sistema d’energia solar, són algunes de les possibles mesures a dur a terme incloses a aquesta guia.
- Incorporació al programa Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Províncies). Amb l’objectiu d’implementar mesures i solucions a la lluita del canvi climàtic. Es tracta de fomentar la col·laboració entre administracions per a desenvolupar iniciatives de prevenció de la contaminació i canvi climàtic, implantar l’Agenda 21, promoció de la gestió mediambiental, etc.
Estratègia 8. Millora del serveis bàsics
La llei, 27/2013, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local comporta una sèrie de
modificacions en la gestió i administració dels diferents serveis que un Ajuntament pot oferir als
seus ciutadans. Entenent aquesta limitació de les competències locals, l’equip de govern ha de mantenir i millorar la qualitat de vida dels/les veïns i veïnes del Puig de Santa Maria, en tant, que siga
possible.
Els serveis bàsics locals presenten unes bones condicions. Hi ha una percepció positiva per parts
dels ciutadans del sistema de salut, educació, serveis assistencials, culturals i esportius. L’actual crisi
econòmica ha suposat un augment notable de les necessitats bàsiques i és l’Ajuntament, l’administració publica més propera al ciutadà, on acudeix a resoldre els seus problemes. Per tant, el manteniment d’un bon sistema de benestar social és clau per al desenvolupament dels ciutadans i el mateix
municipi.
Els serveis bàsics presenten una sèrie de mancances com la falta d’oferta pública de primer cicle
d’infantil, un 11% d’analfabets o un elevat radi de metge de capçalera i pediatra per habitant que cal
solucionar. Així, es presenten una sèrie de mesures que poden pal·liar aquestes situacions i millorar
els serveis bàsics:
o
Programes socials:
- Avaluació. Avaluació de les necessitats dels diferents programes socials que es desenvolupen departament de benestar Social de l’Ajuntament de El Puig.
- Potenciació dels serveis socials. Dotant de major pressupost i personal a programes com la guarderia laboral, beques de menjador i guarderia, programa d’emergència social, servei mu-
nicipal d’ajuda a domicili, entre d’altres.
- Programes socials i minusvàlids. Afavorir en les bases dels programes socials a col·lectius en situació amb desavantatge social com els minusvàlids.
o
Voluntariat:
- Programa del voluntariat al Puig de Santa Maria. Creació d’un grup de voluntariat social que tinga com a objectiu l’ajuda als serveis que ofereix el departament de benestar Social. Coordinació per part de l ‘Ajuntament, desenvolupant tasques com l’ajuda directa als progra-
196
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
mes socials (prioritzant l’ajuda a domicili), la formació dels voluntaris i la promoció i sensibilització del voluntariat al municipi.
o
Immigrants:
- Integració dels immigrants al municipi. Mitjançant tallers o cursos d’integració lingüística, cultural,etc.
- Participació. Facilitar la creació d’associacions, fires o tallers on puguen aportar la seua idio-
sincràsia i la seua cultura a la resta del municipi. (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social).
o
Sanitat:
- Augmentar la demanda de personal sanitari al Centre d’Atenció Primària del municipi. Concretament de pediatra i metge de capçalera. Actualment el radi d’hàbitats per sanitari és: metge de capçalera un 27 % i pediatra 10 % superior a partir de les recomanacions sanitàries autonòmiques.
o
Educació:
- Afavorir la coordinació en l’educació al municipi mitjançant El consell escolar municipal. Potenciar aquest organisme e intentar donar resposta a les necessitats educatives dels centres escolars locals.
-Laboralitat. Potenciar convenis i acords entre les empreses locals i el centres de formació professionals de la comarca.
- Augmentar els cursos contra l’analfabetisme tecnològic. Sobretot per a majors i ampliar l’espectre cap a altres col·lectius. Juntament amb altres cursos que donen resposta a necessi-
tats dels/les veïns i veïnes del poble del poble, com l’agricultura ecològica, formació profes-
sional, etc.
o
Cultura:
- Foment dels esdeveniments de música i cultura local. Augmentar el nombre de festivals, tallers, exposicions relacionats amb l’art, música i folclore per tal de millorar el patrimoni cultural i artístics del poble. Incorporar aquestes activitats a la gestió turística del municipi, augmentat l’oferta turística local.
- Servei de biblioteca. Incorporar una sèrie de mesures que milloren l’oferta del servei de biblioteca actual com augmentar el volum de llibres de temàtica local, realitzar tallers sobre lectura per animar als ciutadans a la lectura i de forma puntual, durant els períodes d’exàmens, ampliar l’horari de la biblioteca. També, crear un portal web de la biblioteca mu-
nicipal per gestionar préstecs, informar de tallers de lectura o incorpora el catàleg de llibres. Inclús es pot valorar l’opció d’afegir els catàlegs de biblioteques de la comar-
ca per augmentar la qualitat del servei de biblioteca. (ESTRATÈGIA 4. Gestió del territori a escala supramunicipal).
197
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
o
Esports:
- Fomentar la diversitat d’activitats esportives. Sobretot d’esports minoritaris, i realitzar acti-
vitats durant tot l’any, mitjançant la realització en cursos, campionats o tallers durant els me-
sos d’estiu.
- Nous clubs. Fomentar la creació d’associacions o clubs esportius.
- Gestió global de l’esport local. Reunions periòdiques del departament d’esports amb els re-
presentants de clubs i associacions esportives per analitzar les seues necessitats i gestionar les activitats esportives de forma conjunta.
Estratègia 9. Potenciació turística
El Puig de Santa Maria deu decidir quin es el seu model turístic. En l’actualitat combina el turisme diari familiar amb el de sol i platja de mitja estada. Des del punt de vista tècnic, deu intentar mantenir les
dos tipologies, desenvolupant el turisme de qualitat, ja que presenta una oferta excel·lent (tant natural
com patrimonial) i una menor competència dels municipis del seu entorn respecte a aquesta oferta, i
mantenint el turisme de sol i platja. Amb l’actual bandera blava aquest tipus de turisme augmentarà,
però deu acompanyar-se d’una major i diversa oferta turística, ja que si l’estacament pot suposar un
turisme de baixa qualitat i/o la reducció del nombre de visites.
o
Potenciació turística del patrimoni natural-agrícola:
- Rehabilitació, recuperació i valoració del patrimoni agrícola (com pous, assuts o sèquies). Neteja dels abocadors i deixades a les zones d’horta i marjal (ESTRATÈGIA 5. Gestió del patrimoni natural-paisatgístic, arquitectònic-històric i cultural).
- Creació d’una ruta turística natural i agrícola. Incorporar al patrimoni natural més desen-
volupat turísticament, com la muntanya de “La Patà” i la platja, zones com la marjal, l’horta, Cap Bord i Serra Llarga. Establint com a objectiu fonamental el manteniment de l’espai natural. Es proposa la implementació de visites controlades i guiades per experts, donant a conèixer la vida al camp, el sistema de reg o l’arquitectura rural valen-
ciana. Incorporant cartells informatius habilitats amb codis QR amb informació de diferents modes de text, àudios o vídeos sobre el que s’observa.
o
Potenciació del patrimoni històric-cultural:
- Pla de desenvolupament turístic del Puig. Dotar de major pressupost al pla, amb la finali-
tat d’implementar noves mesures i realitzar estudis continus per observar l’evolució del turis-
me al municipi. Apostar per un model turístic que íntegre el turisme de sol i platja (espai lito-
ral), turisme natural (horta, marjal i muntanyes) i cultural (patrimoni històric). Avaluació continua del pla per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats, i incorporar la participa-
ció ciutadana i empresarial local (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social). Integració de bones pràctiques sobre turisme sostenible al pla, combinar el desenvolupament turístic i econòmic amb el respecte a la integritat cultural, els processos ecològics i la diversitat biològica dels recursos. Mesures:
198
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
· Rutes turístiques. Fomentar la difusió i publicitat de les rutes turístiques.
Potenciar la participació d’empreses locals en la gestió de les rutes. Integrar els comerços locals, sobretot d’hostaleria i restauració, en la planificació de les rutes, ampliant l’oferta turística. Per exemple, realitzar les rutes durant es-
deveniments culturals o gastronòmics (Ruta de la tapa), menús especials o descomptes per a turistes que realitzen les rutes als bars o restaurants del po-
ble. Incorporant cartells informatius habilitats amb codis QR amb informació de diferents modes de text, àudios o vídeos sobre el que s’observa.
· Coordinació amb altres institucions. Donat que la propietat dels elements patrimonials com La Cartoixa o l’Ermita de Sant Jordi són privats i de la mateixa Generalitat Valenciana, fer un esforç de coordinació entre admi-
nistracions i propietaris privats per fomentar les activitats i l’ús d’aquest patri-
moni. Incorporar aquest patrimoni a les polítiques turístiques locals, com per exemple a les rutes històriques.
- Innovació turística. Promoure la innovació i incorporació de millores tecnològiques en les empreses turístiques locals, mitjançant:
- Foment de l’obtenció per part de les empreses turístiques locals de certificats de qualitat tu-
rística. Com la “Q” de Qualitat Turística de l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola, UNE 170001, UNE 175001, o ISO 9001, entre d’altres.
- Implementació de noves tecnologies. (Internet, xarxes socials, aplicacions mòbils, visor
geogràfic, etc.) al sector turístic i hoteler local.
o
Espai litoral:
- Millorar la qualitat de l’aigua i de les platges. A pesar de l’actual bandera blava (Platja de Puig Val - Play Puig el 2014) hi ha platges com Medicalia on la millora de la qualitat i de les platges és notable. Es proposa potenciar els valors ambientals de les platges menys antropit-
zades (zona nord del litoral). És a dir, mantenir l’espai natural i ecològic sense planificar activitats econòmiques al seu interior, amb l’objectiu de disposar d’una platja natural amb una escassa antropització que millore biològicament aquest espai i potencie el turisme ecològic.
- Desenvolupament d’activitats econòmiques a l’espai litoral. Planificar al PGOU la incor-
poració d’espais urbans que comporten el desenvolupament turístic com noves cons-
truccions, tant habitatges com hotels, que respecten la tipologia local (estil arquitectònic i materials de construcció propis de la zona, etc.), rehabilitació d’habitatges o l’impuls d’allotjaments singulars (exemple alqueries). I potenciar la presència activitats comercials amb el mínim impacte sobre els espais naturals confrontants o desenvo-
lupar activitats de joc i oci en la platja durant els mesos estivals, entre d’altres.
o
Altres mesures:
- Millora de l’oferta gastronòmica local. Continuar amb la difusió de la gastronomia local mitjançant programes com la Ruta de la Tapa, les Jornades Gastronòmiques, etc. Analitzar 199
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
aquestes mesures i millorar-les potenciant-ne els productes de qualitat i de temporada.
- Foment de la iniciativa privada turística. Sensibilitzar per part de l’Ajuntament al teixit em-
presarial local sobre la importància del turisme en la societat. Fomentar la participació em-
presarial en l’activitat turística local.
Estratègia 10. Revitalització urbana, comercial i industrial
És notori que la crisi ha afectat al municipi tant al seu teixit industrial com al comercial, sobretot al
comerç i la industria més tradicional i la construcció. Les enquestes reflecteixen un urbanisme amb el
qual el poble no està d’acord. Per això, cal reviscolar el municipi desenvolupant industries tecnològiques, un comerç de qualitat i amb un urbanisme d’acord amb el creixement del poble i d’una qualitat
arquitectònica digna. Possibles mesures:
o
Revitalització Urbana
- Planificació urbanística. Incorporar la filosofia de la participació ciutadana i desenvolupa-
ment sostenible al creixement urbanístic local (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social).
- Planificació del territori. Elaboració de futur Plans Generals d’Ordenació Urbana realitzant una anàlisi real i futur del municipi, que han de tindre en compte els serveis que s’han d’apor-
tar per als nous residents.
- Establir protocols de transparència i participació ciutadana. En la realització dels plans ur-
banístics (PGOU, PAI, etc.) (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social).
o
Desenvolupament comercial i industrial:
- Productes agrícoles. Potenciar empreses locals de productes agrícoles de qualitat ecològica.
- Desenvolupar el polígon industrial. Facilitar l’arribada d’empreses al municipi mitjançant incentius i/o reducció de taxes per a què s’instal·len al polígon industrial.
- Manufactures. Potenciació de la indústria de sectors punters econòmics, ambientals i indus-
trials de segon ordre de productes agrícoles.
- Tecnificació i innovació de les empreses locals. Sensibilització per part de l’Ajuntament per millorar els serveis prestats per les empreses, sobretot les PYMES, mitjançant ajudes tècniques per aconseguir certificats de qualitat (ISO, AENOR, etc.) o del “Comerç Excel·lent” de la Fundació Valenciana per a la qualitat junt amb cursos de formació en xarxes socials i Internet, entre d’altres.
- Afavorir la diversificació empresarial. Incorporar a la xarxa empresarial local noves em-
preses de diferents àmbits, més enllà del sector terciari, i que aporten ocupació d’elevada for-
mació, mitjançant bonificacions i incentius a empreses tecnològiques, d’investigació i medi ambient.
200
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
- Participació ciutadana. Analitzar les seues necessitats i millorar amb la mateixa participació del comerciant local (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’administració municipal amb participació social).
- Productes del Puig. Elaboració de diferents productes amb materials 100% del Puig de San
ta Maria. Establir un acord entre productors de matèries primeres (agrícoles bàsicament) i empresaris del mateix municipi per produir productes elaborats i de qualitat (ecològica, envasos de qualitat, etc.). Creant un etiquetat propi, difusió a fires gastronòmiques, e incorporant els productes com un element més dintre de l’oferta turística i gastronò-
mica local.
Estratègia 11. PAI “Els Plans”
El PAI “Els Plans” ha generat molta controvèrsia des del seu inici. La seua gestació original emmarcada
al final del “boom immobiliari” i el seu desenvolupament durant l’escat d’aquesta bombolla i la posterior crisi econòmica ha generat un problema urbanístic al municipi. Diverses són les postures a favor
i en contra d’aquest PAI reflectides a les enquestes i entrevistes, encara que la majoria estan en contra
d’aquest pla. Per tant, sabent de la importància i complexitat del tema s’ha considerat tractar-lo com
un punt a part, a pesar de poder tractar-se en molts dels blocs o estratègies anteriors.
El desenvolupament del PAI és millorable, sent essencial introduir una sèrie de millores a les properes
fases i moviments del pla, que rectifiquen els errors d’origen i contemple l’actual situació econòmica.
D’aquesta manera, es presenten una sèrie d’indicacions i idees a tindre en compte durant els següents
passos del desenvolupament del PAI:
- Adaptar les noves residencies a la demanda actual. Definir les fases d’execució del pla en funció a les demandes actuals d’habitatge.
- La tipologia d’habitatge a construir. Deu seguir un model comú que no trenque amb la sin-
tonia del paratge on es troba, seguint el model constructiu local.
- Estudiar la viabilitat del camp de golf. Analitzar l’actual oferta de camps de golf de l’Àrea Metropolitana de València per adaptar-lo a les demandes existents. A més, s’ ha d’incloure en la presa de decisions futures les despeses hídriques, elèctriques, de residus, etc. que comporte aquesta activitat.
- Transparència i informació pública. Publicar a la web de l’Ajuntament (també als taulers d’anuncis, etc.) tota la informació oficial referida al PAI, inclòs la generada per les diferents administracions autonòmiques i empreses públiques i privades. Donar a conéixer la informació sobre les Avaluacions d’ Impacte Ambiental. (ESTRATÈGIA 1. Canvis en l’ administració municipal amb participació social).
- Serveis. El creixement urbanístic d’aquest pla suposarà un creixement elevat de la població augmentant els serveis privats i públics. Encara que els habitatges tinguen una finalitat de se-
gona residencia poden convertir-se en primera, augmentat el nombre de persones que rebràn serveis públics i privats al municipi. Per tant, es deu incloure aquest augment dels serveis a l’actual i futurs PGOUs, decisions polítiques, etc. del municipi.
201
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
- Fomentar altres activitats econòmiques. Integrant el sector hostaler i comercial al pla per potenciar el turisme i el comerç local.
- Marjal. Desenvolupar un pla de restauració i rehabilitació de la zona humida protegida.
202
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
BIBLIOGRAFIA
ALGUACIL, J. (2011). Como se hace un trabajo de investigación en sociologia. Madrid, Ed. Los
libros de la catarata.
ANÓNIMO (1970). Poema del Mio Cid, Navarra. Ed. Salvat pp. 65-66
CAVANILLES, A. (1795). Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. Madrid, Ed. Imprenta Real. Pàg. 138
IVAJ, 2014. Institut Valencià de la Joventut [en línia]. Valencia. [Consulta: 21-10-2014]. Disponible
en: http://www.gvajove.es/ivaj/opencms/IVAJ/es/empleo/Microcreditos.html
NEWMAN, A. FUND.; ONCE, FUND. Y SERES, FUND. (2012). Hacia una oficina universal y
accesible [en línia]. Madrid. [Consulta: 18-11-2014]. Disponible en: http://www.aguirrenewman.
es/_docs/GUIA_ACCESIBILIDAD.pdf
ONCE, FUND. (2011). Manual de accesibilidad para técnicos municipales [en línia]. Madrid. [Consulta: 18-11-2014]. Disponible en: http://www.fundaciononce.es/sites/default/files/docs/ManualAccesibilidad_2.pdf
PONCE P. J., (2000) . Cambios Sociales en Espacios Periurbanos del País Valenciano: El Puig de
Santa María [en línia] .[Consulta: 24-11-2014]. Disponible en: http://mural.uv.es/pepona/
ROMERO, J; VERA, F; OLCINA, J; OBIOL, E; SORRIBES, J. i SANCHE J.V. (2008). Diagnóstico
técnico sobre funciones urbanas y desarrollo territorial en Dénia. Aplicación de un sistema de indicadores. Valencia, Ed. PUV.
VERA, F; ROMERO, J; CORTINA, J. I OBIOL, E (2008). Diagnóstico técnico sobre funciones urbanas en Cullera. Valencia, Ed. PUV.
203
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
204
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ANNEX.1 ELABORACIÓ INDICADORS
Pàg. 33 Llars amb accés a internet.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis
que tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana i tindre un nombre
d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València el municipi veí
Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia, del A.M. de Barcelona
el municipi de Sant Andreu de Llaverners i del A.M. de Madrid tenim el municipi de Velilla de San
Antonio.
Pàg.38 Evolució de la taxa de desocupats per sexe.
No hi ha informació pública oficial de la població activa per sexe de El Puig de Santa Maria exceptuant als anys 2007 a 2009, en canvi, de la província sí que hi ha aquesta informació. Amb la qual
cosa, s’ha calculat la població activa local utilitzant el percentatge de població activa de la província
respecte al total de població en edat de treballar (entre els 16 i 65 anys). El percentatge resultant s’ha
multiplicat per la població en edat de treballar de El Puig de Santa Maria per obtenir una aproximació a la població activa municipal. Les dades del 2014 arriben fins al mes d’Abril.
Pàg.39 Desocupats per edat.
No hi ha informació pública oficial de la població activa per edats de El Puig de Santa Maria, en
canvi, de la província sí que hi ha. Amb la qual cosa, s’ha calculat la població activa local utilitzant el
percentatge de població activa de la província respecte al total de població en edat de treballar (entre
els 16 i 65 anys). El percentatge resultant s’ha multiplicat per la població en edat de treballar de El
Puig de Santa Maria per obtenir una aproximació a la població activa municipal. Les xifres obtingudes dels grups d’edat majors a 25 anys són molt aproximades a la realitat, en canvi dels menors
de 25 anys no ho son. El motiu es deu, a què no existeix informació sobre la població menor de 25
anys que es trobe estudiant actualment ( que és bona part de la població activa), i per tant, no es pot
suprimir de la població activa, donant un resultat inferior al real.
Pàg. 57 Residents a l’estranger per cada 1000 habitants.
S’ha extret la informació sobre el resultat de dividir el nombre total de residents a l’estranger amb la
població total del municipi multiplicat per 1000. El nombre total de residents a l’estranger s’extrau del
PERE (Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger) de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), basat en
els espanyols que han optat per viure fora del país i que s’han inscrit als consolats o seccions consulars d’Espanya als països destinataris.
Pàg.71 Educació.
Per fer l’indicador s’ha optat per comparar amb diferents municipis en aquest cas de la mateixa província, s’han elegit municipis amb una aproximació de distància a València i amb una oferta privada
de educació. Han sigut elegits els municipis de: Alboraia, Godella, Puçol i Rafelbunyol.
205
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Pàg.79 Servei de Biblioteca.
Per fer l’indicador s’ha optat per comparar amb diferents municipis en aquest cas de la mateixa província, s’han elegit municipis amb una aproximació de distància a València i amb població diferent
per veure les comparatives relacionals i que tenen biblioteques de recent creació. Han sigut elegits els
municipis de: Alboraia, Cullera, Foios, La Pobla Farnals Puçol, Rafelbunyol i Rafelbunyol.
Pàg. 89 Llars amb ascensor.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis
que tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana i tindre un nombre
d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València el municipi veí
Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia, del A.M. de Barcelona
el municipi de Sant Andreu de Llaverners i del A.M. de Madrid tenim el municipi de Velilla de San
Antonio.
Pàg.90 Llars amb clavegueram.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis
que tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana i tindre un nombre
d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València el municipi veí
Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia, del A.M. de Barcelona
el municipi de Sant Andreu de Llaverners i del A.M. de Madrid tenim el municipi de Velilla de San
Antonio.
Pàg.91Llars amb garatge.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis
que tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana i tindre un nombre
d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València el municipi veí
Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia, del A.M. de Barcelona
el municipi de Sant Andreu de Llaverners i del A.M. de Madrid tenim el municipi de Velilla de San
Antonio.
Pàg.92 Llars amb instal·lació de gas.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis que
tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana i tindre un nombre
d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València el municipi veí
Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia, del A.M. de Barcelona
el municipi de Sant Andreu de Llaverners i del A.M. de Madrid tenim el municipi de Velilla de San
Antonio.
206
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Pàg.93 Llars amb Línia Telefònica.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis
que tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana i tindre un nombre
d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València el municipi veí
Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia, del A.M. de Barcelona
el municipi de Sant Andreu de Llaverners i del A.M. de Madrid tenim el municipi de Velilla de San
Antonio.
Pàg. 95 Membres de les llars.
Per fer l’indicador s’ha optat per comparar amb diferents municipis en aquest cas de la mateixa província, s’han elegit municipis amb una aproximació de distància a València i amb població diferent
per veure les comparatives relacionals. Han sigut elegits els municipis de: Alboraia, Cullera , La Pobla
Farnals i Rafelbunyol.
Pàg. 107 Ecoparcs per cada mil habitants.
Com des de fa uns anys tots els habitants dels municipis que formen part de la gestora de residus
EMTRE(Entitat metropolitana per al tractament de residus en València) poden utilitzar qualsevol
dels ecoparcs distribuïts als municipis del que formen part, hem vist, mitjançant una eina SIG, quin
són els dos més prop de cada municipi. D’aquesta forma podem saber de quants ecoparcs hi ha per
cada mil habitants i saber si El Puig de Santa Maria presenta un bon servei de recollida de residus;
per altra banda, assegurar-se de què la distribució publicitària al municipi, que els assigna Massamagrell i Puçol, és correcta.
Al SIG s’han agafat tots els municipis que formen part de l’EMTRE i s’ha verificat la situació dels
ecoparcs dins d’aquests. Seguidament s’ha calculat els ecoparcs pertinents mitjançant llargària (no es
tenen càlculs de temps) i a través de les carreteres. Per als municipis elegits s’han seleccionat diferents localitzacions que responen al centre de ciutat.
Pàg.118 Instal·lacions d’esplai (parcs, poliesportiu i jardins).
Per fer l’indicador s’ha optat per comparar amb dos municipis molts propers del Puig de Santa Maria
per intentar una aproximació de distància a València, de geomorfologia i de població.
Pàg. 123 Capacitat de recollida de residus sòlids urbans del Puig de Santa Maria (segons tipus).
Per a calcular la capacitat de recollida de cada femeter, primerament, s’ha calculat la producció de
cada tipus de residu per illa o bloc de cases. S’ha extret aquesta informació del INE (població) i la
generació de residus de les empreses que ho gestionen Hijos de Ramón Torres S.A., S.A. Agricultores
de la Vega i Gonzalo Mateo S.L. Multiplicant el total de població de cada illa per la mitjana diària
que genera un habitant del municipi (Orgànic 0.93 kg/hab./dia, envasos lleugers 0.023 kg/hab./dia,
paper-cartó 0.032 kg/hab./dia i vidre 0.034 kg/hab./dia).
Seguidament, s’ha realitzat un buffer per a cada illa de blocs, que ens indicarà l’ influència del bloc
respecte al femeter. És a dir, sabrem quina és la quantitat de fem de cada illa que correspon a cada
femeter.
207
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Finalment la representació de cada residu s’ha generat d’una forma diferent:
Orgànic i envasos lleugers: Representació en percentatge. 0 significa que esta buit, 100 ple i més de
100, que arreplega més residus del que pot emmagatzemar. El servei de recollida dels residus orgànics és diari, per tant, tindrem la capacitat diària que el femeter és capaç de recollir. En el cas dels
residus d’envasos lleugers la recollida és cada dos dies, amb la qual cosa, tindrem la capacitat que el
femeter és capaç de recollir en dos dies.
Paper-cartó i vidre: La dificultat per calcular quan un femeter d’aquest tipus esta ple considerant que
l’ informació sobre la recollida esta en quilos i que la capacitat d’omplir-lo depèn del volum, fa que
no hi haja una correlació entre els quilos o tones de recollida amb la capacitat de recollida del femeter. Per aquest motiu, s’ha representat el paper-cartó i vidre mitjançant els dies que farien falta per
omplir el contenidor d’acord amb la capacitat en quilos. Així, la capacitat màxima d’un contenidor de
paper-cartó és de 100 kg i vidre 1200 kg.
Aquest indicador no és representatiu de la capacitat de recollida de cada femeter, sols és una aproximació. La falta d’informació i capacitat de mesurar aquesta variable ho dificulten. No s’han inclòs els
comerços, és un indicador basat exclusivament en la població.
Pàg. 128 Residus sòlids urbans (recollida comparada).
La informació sobre El Puig de Santa Maria és del 2013, en canvi, les dades de la Comunitat Valenciana i d’Espanya són del 2011, ja que es l’últim any amb dades recollides.
Pàg.129 Residus sòlids urbans (per zones).
Els resultats de El Puig de Santa Maria són una estimació dels residus recollits. Resultat de multiplicar el nombre total de contenidors segons tipus per la capacitat màxima d’un contenidor (Envasos
lleugers, contenidor groc de 1000 litres, 15 kg; Orgànic, contenidor marró de 1000 litres, 60 kg i
vidre, contenidor verd de 1000 litres, 60 kg.). Per tant, els resultats obtinguts són majors als reals. La
informació sobre El Puig de Santa Maria és de l’any 2013.
Pàg.133 Mapa de sonoritat al Puig de Santa Maria.
Mapa de soroll realitzat amb un Software SIG mitjançant el mètode d’interpolació de veïns naturals.
Mètode que tracta d’obtenir nous punts a partir del coneixement d’unt conjunt discrets de punts. És
a dir, per a determinar un punt concret es busca el subconjunt més proper de mostres i s’apliquen
pesos en funció de les àrees proporcionades per interpolar a aquest valor.
Utilització de la variable decibels (dB) com a la variable més fiable per determinar el soroll. Els valors
dels punts utilitzats per al mètode predictiu estan basats en el valor mitjà de cada element lineal. Són
els següents: ferrocarril 90 dB, autovia e autopista 80 dB, industria 75 dB, avinguda 70 dB, carrer
doble sentit 60 dB, carrer sentit únic 50 dB, zona residencial urbana 57 dB, zona residència suburbana 52 dB i soroll de camp 10 dB. Cada element lineal s’ha dividit en punts equidistants mantenint els
atributs originals per realitzar la interpolació a partir de punts. S’ha optat pels dB mitjans en contra
dels valors diürns, nocturns i els pics màxims de soroll, ja que l’escassa informació amb la qual es
contava i valors més extrems suposaria una predicció amb més errors i un mètode més fràgil, per
tant, els valors mitjans redueixen els errors i afavoreixen la robustesa del mètode.
208
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
Pàg.145 Funció residencial.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis que
tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana, ser municipis litorals i
tindre un nombre d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València
el municipi veí Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia i del
A.M. de Barcelona el municipi de Sant Andreu de Llaverners.
Pàg.147 Funció no residencial permanent.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis que
tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana, ser municipis litorals i
tindre un nombre d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València
el municipi veí Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia i del
A.M. de Barcelona el municipi de Sant Andreu de Llaverners.
Pàg.153 Motorització.
Els municipis per a comparar l’indicador s’ha decidit buscar-los primer en la mateixa àrea metropolitana i després en altres llocs on l’evolució haja pogut ser diferent. Per tant, es buscaven municipis que
tingueren les següents característiques: pertànyer a una àrea metropolitana, ser municipis litorals i
tindre un nombre d’habitants paregut a El Puig de Sta. Maria. S’han seleccionat del A.M. de València
el municipi veí Puçol i la Pobla de Farnals. Del A.M. De San Sebastià el municipi de Zumaia i del
A.M. de Barcelona el municipi de Sant Andreu de Llaverners.
209
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ANNEX 2. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
A continuació es van a facilitar les enquestes i entrevistes així com el nombre de consultats les enquestes i diferents dades sobre elles.
Enquestes
Es van enquestar a persones, es podien enquestar a majors de 16 anys residents al Puig de Santa Maria, es va fer mitjançant dos modus, per un costat per mitja d’internet amb la pàgines web de enquestes: http://www.encuestafacil.com/Mas_Informacion/Pagina_Fin_Encuesta.aspx?o=F&Msj=Esta%20
encuesta%20est%C3%A1%20cerrada.%20Perdone%20las%20molestias,%20el%20propietario%20
no%20est%C3%A1%20recibiendo%20m%C3%A1s%20respuestas%20en%20este%20momento.&G=no&EID=1744039#Inicio es va pujar l’enllaç a un baner de la pàgina web oficial del Puig: http://
www.elpuig.es/ i es va propagar mitjanant e Facebook oficial de l’ajuntament: https://www.facebook.
com/ajuntament.delpuig.1 . Per altre mitjançant l’enquesta a mà on es va anar a llocs concorreguts
com porta del col·legi Guillem d’Entença, mercat anual, platja i porta del centre La Marina. El enquestats per internet van ser: 180 habitants i per mà: 109 habitants
Entrevistes
Com s’explica al seu apartat l’elecció era voluntari i se ha buscat aquelles associacions més reconegudes. Totes van acceptar eixir a la publicació, ser gravats de forma oral i van tindre possibilitat de
corregir els paraules així com dret a impedir la publicació de alguna resposta.
A continuació, s’exposen els dissenys d’enquesta i entrevista:
210
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
211
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
-
En la 20 ª convocatoria de Beca de estudios del Municipio del Puig de
Santa María se ha seleccionado el trabajo “ Diagnóstico Territorial y socioeconómico
del Puig de Santa María “ .
-
El trabajo corre a cargo de dos jóvenes geógrafos especializados en la ordenación del territorio . Responden al nombre de David de la Osada ( vecino de Foios
) y Jaume Monzonis ( vecino del Puig de Santa María ) .
-
Un trabajo como este cuenta de dos partes ; la primera
parte se a base de unos indicadores numéricos facilitados por el propio ayuntamiento
así como fuentes de estadística privada y pública . La segunda parte se trata de una participación ciudadana y aquí es donde necesitamos de su colaboración . Quieren saber
diferentes opiniones sobre el municipio del Puig de Santa María , porque ustedes son
parte importante de él y necesitan su opinión .
-
Os animamos a que forma parte de un trabajo , que puede ser útil si
todos participamos . Para ello puede rellenar las encuestas de las diferentes formas que
se posibilitan :
a) Contestar a ellos cuando te paran por la calle .
b ) A través de la página web oficial del municipio link :
http://www.elpuig.es/
c) Mediante alguna asociación o el ayuntamiento.
212
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
-
Es necesaria su participación porque sois agentes activos del territorio y
sois los principales interesados en
​​ una buena política municipal; por eso hay que vuestra visión, opinión y reflejo de la sociedad que formáis y del territorio que habiten.
-
La encuesta es totalmente privada, sólo cabe señalar edad y sexo, y contestar de la manera más sincera posible.
-
pueblo.
No tardarás más de unos pocos minutos y gracias a ello has ayudado a tu
-
Queremos tener en cuenta todas las edad (a partir de 16 años), sexo y
nacionalidad.
- Los resultados se harán públicos en una publicación y publicarán en lugares al
acceso de todos los vecinos del municipio.
- Es totalmente voluntario y no compromete a nada a la persona que se le realice
la encuesta.
- En caso de alguna duda sobre la encuesta siempre se puede preguntar a los
encuestadores o al correo:
enquestaelpuig2014@gmail.com
213
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
214
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
-En la 20ena convocatòria de Beca d’estudis del Municipi del Puig de
Santa María s’ha seleccionat el treball “Diagnòstic Territorial i socioeconòmic del Puig
de Santa María”.
-
El treball corre a càrrec de dos joves geògrafs especialitzats en la ordenació del territori. Responen al nom de David de la Osada (veí de Foios) i Jaume Monzonis (veí del Puig de Santa María).
-
Un treball com aquest compta de dues parts; la primera
part es a base d’uns indicadors numèrics facilitats pel propi ajuntament així com fonts
d’estadística privada i pública. La segona part es tracta d’una participació ciutadana i
ací es on necessitem de la seua col.laboració. Volen saber diferents opinions sobre el
municipi del Puig de Santa María, perquè vosaltres sou part important d’ell i necessiten
la vostra opinió.
-
Vos animem a que formeu part d’un treball, que pot ser útil si tots
participem. Per a d’això podeu omplir les enquestes de les diferents formes que es
possibiliten:
a)
Contestar-los a ells quant et paren pel carrer.
b)
A través de la pàgina web oficial del municipi link:
http://www.elpuig.es/
c)
Mitjançant alguna associació o l’ajuntament.
215
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
-
Es necessària la vostra participació perquè sou agents actius del territori i
sou els principals interessats en una bona política municipal; per això cal la vostra visió,
opinió i reflex de la societat que formeu i del territori que habiteu.
-
L’enquesta es totalment privada , només cal assenyalar edat i sexe, i contestar de la manera més sincera possible.
ble.
-
No tardaràs més d’uns pocs minuts i gràcies a d’això has ajudat al teu po-
-
nalitats.
Volem tindre en compte totes les edats (a partir de 16 anys), sexe i nacio-
-
El resultats es faran públics a una publicació i seran publicats en llocs al
accés de tots els veïns del municipi.
-
Es totalment voluntari i no compromet a res a la persona que se li realitze
l’enquesta .
-
En cas d’algun dubte sobre l’enquesta sempre es pot preguntar als enquestadors o al correu:
enquestaelpuig2014@gmail.com
216
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENCUESTA PARA LA REALIZACIÓN DE LA 20 BECA
DE ESTUDI0S DEL PUIG: “Diagnóstico Territorial y socioeconómico del Puig de Santa María”
Edad:
Sexo:
Calle de residencia:
1. Señala 5 aspectos positivos y 5 aspectos negativos del Puig de Santa María (pueden ser menos):
POSITIVOS
NEGATIVOS
2. En materia de seguridad, considere el Puig como un municipio:
Muy seguro.
Seguro.
Poco seguro.
Inseguro.
3. ¿Cree que el municipio tiene suficientes espacios verdes?
Sí, tiene mucos parques.
Sí, pero gracias a los espacios naturales (montañas de la Patà, Santa Bárbara y la playa).
Sí. pero faltan instalaciones de juegos para niños.
No hay suficientes espacios verdes.
4. ¿Cree que su municipio es turístico? Valore los siguientes factores de su municipio:
Paisajes Naturales.
Patrimonio arquitectónico-histórico.
Calidad de les aguas y de la Playa.
Conexión del municipio.
Oferta turística.
Otras (ponga alguna):
5. ¿Tiene Internet? SI NO
Si contesta que SI, ¿cuantos dispositivos (en número) con Internet (móvil, en casa, Tablet,...)?
Si contesta que NO tiene, conteste por qué:
No le hace falta ya que no sabe usar internet.
Precio de la conexión.
Otras (indique alguna)
SI
1
1
1
1
1
217
NO
2
2
2
2
2
3
3
3
3
3
5
5
5
5
5
6
6
6
6
6
7
7
7
7
7
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ENCUESTA PARA LA REALIZACIÓN DE LA 20 BECA
DE ESTUDI0S DEL PUIG: “Diagnóstico Territorial y socioeconómico del Puig de Santa María”
6. ¿Le gusta la distribución de acceso en coche o moto por las calles del pueblo? (calles peatonales, calles semipeatonales, sentido de dirección, etc.):
Sí.
Me gustaría más peatonal. (si quiere indique calle o zona).
Me gustaría más carreteras transitables (siquiere indique zona o calle con impedimento).
Me gustarían mas calles mixtas (transitable o peatonal depende de la hora y de si es vecino o no)
7. ¿Cómo considera que los extranjeros se están integrando en el municipio?
Muy bien.
Bien.
Normal.
Mal.
Muy mal.
8. ¿Qué volumen de compras realizar fuera de El Puig de Santa María?
Casi todas (más del 90%).
La mayoría (60-90%).
La mitad aproximádamente (30-60%).
Pocas (10-30%).
Ninguna, todas las realizo en el municipio.
9. Evalúa la información que encuentra en Internet cuando usted está buscando tiendas de El Puig de Santa María.
Lo encuentro con facilidad.
Algunas veces sí encontrado la información.
Casi nunca encuentro nada.
Nunca he encontrado.
Nunca he buscado.
10. ¿Has realizado algún curso de formación, búsqueda de empleo, etc... por medio del Departamento de empleo y formación del Ayuntamiento de El Puig (Agencia de empleo y desarrollo local)?:
Sí, pero no me ha servido para encontrar trabajo.
Sí, gracias a este departamento tengo trabajo.
No, pero si lo conocía.
No tengo conocimiento de este departamento.
218
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENCUESTA PARA LA REALIZACIÓN DE LA 20 BECA
DE ESTUDI0S DEL PUIG: “Diagnóstico Territorial y socioeconómico del Puig de Santa María”
11. La ayuda económica “Bono bebé” por el Ayuntamiento de El Puig para fomentar la natalidad, la con
sidera...
Muy útil.
Útil, peor el falta mayor cantidad económica.
Poco útil.
No tiene utilidad.
No sabe no contesta.
12. Entre los problemas u obstáculos que una persona tiene para acceder a una vivienda en el Puig de Santa María. Ranking de 1 (más importante) a 5 (menos importante).
La falta de información sobre ayudas.
La escasez de viviendas de un tamaño adecuado para jóvenes, parejas, unipersonales, etc.
El precio de la vivienda.
La insuficiente oferta de viviendas de alquiler.
La insuficiente oferta de viviendas de protección oficial (VPO).
13. ¿Qué servicio público (ya que existe oferta privada) de los siguientes, consideraría más necesario su ofrecimiento?
Infantil de primer ciclo (guardería).
Educación especial (centros para personas con discapacidad, etc.)
Centros de día/residéncias de ancianos.
Otras. (Indique cuales):
14. ¿Considera que el Ayuntamiento debería facilitar mayor información pública?
Sí, facilita poca información.
Sí, los trámites con complicados y costosos en tiempo.
No, no me interesa.
No, facilita suficiente.
15.
Valora la oferta de ocio municipal En caso negativo (menos de 4), ¿qué falta?
Discotecas, pubs o bares.
Zonas de juego (recreativos, paintball...). Clubs y/ o asociaciones de jóvenes. Rutas, actividades sobre naturaleza y cultura. Cine. Lugares para conciertos. Otros: especifica:
16. ¿Como considera la red de carril bici del municipio?
Muy buena.
Suficiente.
219
1 2 3 5 6 7
1
1
1
1
1
1
2
2
2
2
2
2
3
3
3
3
3
3
5
5
5
5
5
5
6
6
6
6
6
6
7
7
7
7
7
7
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ENCUESTA PARA LA REALIZACIÓN DE LA 20 BECA
DE ESTUDI0S DEL PUIG: “Diagnóstico Territorial y socioeconómico del Puig de Santa María”
Mal planificada (no cubre zonas importantes).
Mal conectada.
Escasa.
17. ¿Utiliza usted el servicio de tren de cercanías?
Una vez al año. Cada 3 meses.
18. ¿Utiliza usted el servicio de autobús?
Una vez al año. Cada 3 meses.
19.¿Usa el metro? SI NO
Valore el acceso al metro desde otras ubicaciones:
¿Qué medio utiliza para ir a las estaciones más cercanas?:
Mensualmente. Semanalmente. Diariamente.
Mensualmente. Semanalmente. Diariamente.
1 2 3 5 6 7
Vehiculo privado.
Bicicleta.
A pie.
Autobus.
20. ¿Cómo calificaría usted las plazas de los colegios e Instituto públicos de El Puig de Santa María:
FaltanSuficientesEn exceso
21. ¿Usted recicla? SI
Los contenedores se encuetran lejos de mi vivienda.
Los contenedores están siempre llenos.
No veu útil el reciclaje.
NO Si la respuesta es NO señale por qué:
22. Valore los problemas que causan los animales de compañía en el municipio. El (más importante) al 3 (menos importante).
Excrementos. Orines.
Perros sueltos. uno).
23. Si tiene perro conteste: ¿Qué considera que hace faltan en el municipio? (Puede seleccionar más de Faltan instalaciones públicas para animales.
Faltan Pipicans.
Faltan políticas de covivencia entre animales y personas.
24. ¿Cómo calificaría la contaminación acústica (ruido)?
No hay
.Hay poco.Demasiado.
220
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENCUESTA PARA LA REALIZACIÓN DE LA 20 BECA
DE ESTUDI0S DEL PUIG: “Diagnóstico Territorial y socioeconómico del Puig de Santa María”
25. ¿Tiene su coche en garaje privado? SI
opciones de estacionamiento en su área:
NO
Si usted ha contestado que NO: Califique las Muy buenas.Buenas.Malas.Muy malas.
26. Evalúa el crecimiento urbano del municipio:
Muy bajo.Bajo.Alto.Excesivo.
27. Valore el Servicio de biblioteca municipal: 1 2 3 5 6 7
Cómo valora el servicio en función de: el 1 (más importante) el 5 (menos importante).
a. Número de Libros.
b. Tiempo de préstamo.
c. Salas privadas de estudio.
d. Ordenadores y conexión a internet.
e. Lugares de lectura.
f. Otros. (Señale alguno):
28.
Valore el centro de Salud:
Señale lo peor del centro de salud.
1 2 3 5 6 7
a. Espera por plazas.
(Indica cual es el peor: Cabecera, Pediatra o Salud mental)
b. Comodidad del centre.
c. Atención.
d. Otros (indique alguna): .
e.Todo bien.
f. Todo mal.
29. ¿Como calificaría las instalaciones culturales?:
1 2 3 5 6 7
Señale si cree que falta algún tipo de instalación cultural:
30. ¿I las actividades culturales?: 1 2 3 5 6 7
Señale si cree que falta algún tipo de actividad cultural:
31. Valore el alumbrado municipal: 1 2 3 5 6 7
¿Hay alguna zona con falta o exceso de iluminación? ¿Qué calle o zona?:
Exceso:
Falta:
32. ¿Cree que la población participa en las decisiones políticas de su pueblo?
33. ¿Le gustaría participar más? SI
NO
¿Cómo?
221
SI
NO
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ENCUESTA PARA LA REALIZACIÓN DE LA 20 BECA
DE ESTUDI0S DEL PUIG: “Diagnóstico Territorial y socioeconómico del Puig de Santa María”
Las siguientes preguntas están calificadas de 1 a 7, con el 1 como peor calificación y el 7 como la mejor. Se ha eliminado el número neutro, el 4.
34. Valore las instalaciones deportivas:
1 2 3 5 6 7
35. ¿Cómo cualificaría la conexión en coche privado de su pueblo?
1 2 3 5 6 7
36. ¿Cómo calificaría la conexión en tren desde su pueblo?
1 2 3 5 6 7
37. ¿Cómo calificaría la conexión en autobús desde su pueblo?
1 2 3 5 6 7
38. Evalúa el servicio social (Comida a domicilio, programa mujer.)
1 2 3 5 6 7
39. Valore La recogida de residuos de su municipio:
1 2 3 5 6 7
40. ¿Cómo valorarías la limpieza de las calles? 1 2 3 5 6 7
41. Califica el acceso a la escuela de adultos municipal:
1 2 3 5 6 7
42. Califica la calidad de enseñanza de la escuela de adultos: 1 2 3 5 6 7
43. Califica la calidad de las áreas verdes y naturales de El Puig (Montaña de la Patà, Santa Bárbara, Marjal, playa. Etc.).
1 2 3 5 6 7
44. Califique los siguientes eventos:
Ruta de la Tapa.
Jornadas gastronómicas.
Degustación de vinos. Feria del libro. Teatro y conciertos. Exposiciones. Visitas guiadas.
Mercado del Libro.
Actividades Navidades-Reyes. Semana de la mujer. San Juan. Fiestas locales (Patronales, taurinas, Purísimas, Sant Pere...).
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
7
7
7
7
7
7
7
7
7
7
7
7
Si tienes alguna sugerencia o consulta por favor envíanos un correo electrónico a:
enquestaelpuig2014@gmail.com.
¡Gracias por tu colaboración!
222
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENQUESTA PER A LA REALITZACIÓ DE LA 20 BECA
D’ESTUDIS DEL PUIG: “Diagnòstic Territorial i socioeconòmic del Puig de Santa María”
Edat:
Sexe:
Carrer de residència:
1.Assenyala 5 coses positives i 5 coses negatives del Puig de Santa María (poden ser menys):
POSITIVES
NEGATIVES
2. En quant a seguretat, considera el Puig com un municipi:
Molt segur.
Segur.
Poc Segur.
Insegur.
3. Creu que el municipi te suficients espais verds?:
Sí, te molts Parcs.
Sí, però gràcies als espais naturals (muntanyes de la Patà, Sta. Barbara i platja).
Sí, però falten instal·lacions per a xiquets.
No hi ha suficients espais verds.
4. Creu que el seu poble és turístic?: SI
NO
en el turisme de cada factor seguent:
Paisatges Naturals.
Patrimoni arquitectònic-històric.
1 2 3
Qualitat de les aigües i de la Platja. 1 2 3
Connexió del municipi.
1 2 3
Oferta turística. 1 2 3
Altres (posa’n alguna):
blet,...)?
5. Té Internet? SINO
Valore del 1 al 7 (1 mes improtant) la improtància 5
5
5
5
1
6
6
6
6
2 3 5 6 7
7
7
7
7
Si contesta que SI, quants dispositius amb Internet (mòbil, a casa, Ta
Si contesta que NO en té, conteste perquè:
No li fa gens de falta, ja que no sap gastar-lo.
Preu de la connexió.
Altres. (Indiques algún):
223
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ENQUESTA PER A LA REALITZACIÓ DE LA 20 BECA
D’ESTUDIS DEL PUIG: “Diagnòstic Territorial i socioeconòmic del Puig de Santa María”
6. Li agrada la distribució d’accés en cotxe o moto als carrers del Puig ?(carrers peatonals, carrers semi
peatonals, sentit de la direcció, etc.):
Sí.
M’agradaria més peatonal (si vol indique zona o carrer)
M’agradaria major nombre de carreteres transitables (indique si vol que carres o zona te impediment)
M’agardaria més llocs mixtes (peatonals i transitables depen del moment i de si es veí o no)
7. Com considera vosté que els estrangers s’ estan integrant al municipi?
Molt bé.
Bé.
Normal.
Mal.
Molt mal.
8.Quin volum de compres realitzes fóra de El Puig de Santa Maria?
Quasi totes (més del 90%).
La majoria (60-90%).
La meitat aproximadament (30-60%).
Poques (10-30%).
Cap, totes les realitze dins del municipi.
9. Avalua la informació que trobes a Internet quan busques comerços de El Puig de Santa Maria.
Ho trobe amb facilitat.
Algunes voltes sí que he trobat.
Quasi mai trobe res.
Mai he trobat.
Mai he buscat.
10. Has realitzat algun curs de formació, recerca d’ocupació, etc. mitjançant el departament d’ocupació i formació de l’Ajuntament (Agència d’Ocupació i desenvolupament local)?
Sí, pero no m’ha servit per trobat feina.
Sí, gràcies a d’aquest departament he trobat feina.
No, pero el coneixia.
No tinc coneixement sobre aquest departament.
11. L’ ajuda econòmica del “Bono nadó” (bono bebè) per part de l’Ajuntament del Puig per fomentar la natalitat la considera ...
Molt útil.
Útil, pero falten major quantia econòmica.
224
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENQUESTA PER A LA REALITZACIÓ DE LA 20 BECA
D’ESTUDIS DEL PUIG: “Diagnòstic Territorial i socioeconòmic del Puig de Santa María”
Poc útil.
No té utilitat
No sap, no contesta.
12. Entre els problemes o obstacles que té una persona per accedir a una vivenda al Puig de Santa Maria. Classifica de l’1 (més important) al 5 (menys important).
La falta d’informació sobre ajudes.
L’ escassetat d’habitatges amb una grandària adequada per a joves, parelles, unipersonals, etc.
El preu de l’habitatge.
La insuficient oferta d’habitatges de lloguer.
La insuficient oferta d’habitatges de protecció oficial (VPO).
13.Quin servei públic (ja que existeix oferta privada) dels següents, consideraria més necessari el seu oferiment?
Infantil de primer cicle (guarderia).
Educació especial (Centres per a persones amb discapacitat, etc.)
Centres de dia/residències d’ avis.
Altres (indica quin):
14. Considera que l’Ajuntament ha de facilitar major informació pública?
Sí, facilita poca informació
Sí, els tràmits son complicats i costosos en temps.
No, no m’interessa.
No, facilita suficient informació.
15. Valoreu l’oferta d’oci del municipi? 1 2 3 5 6 7 En cas negatiu (menys de 4), que falta?
Discoteques, pubs o bars.
Zones de joc (recreatius, paintball...). Clubs i / o associacions de joves. Rutes, activitats sobre natura i cultura.
Cinema. Llocs de concert. Altres: especifica:
16. Com considera la xarxa de carril bici del municipi?
1
1
1
1
1
1
Molt bona.
Suficient.
Mal planificada (no cobrix zones importants).
Mal conectada.
Escassa.
225
2
2
2
2
2
2
3
3
3
3
3
3
5
5
5
5
5
5
6
6
6
6
6
6
7
7
7
7
7
7
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ENQUESTA PER A LA REALITZACIÓ DE LA 20 BECA
D’ESTUDIS DEL PUIG: “Diagnòstic Territorial i socioeconòmic del Puig de Santa María”
17. Agafa vostè el servei del tren de rodalia?
Una volta a l’any. Cada 3 mesos.
18. Agafa vostè el servei de Bus?
Una volta a l’any. Cada 3 mesos.
19. Utilitza el metro? SI
NO
Valora l’accés al metro des d’altres localitats?
1 2 3 5 6 7
Quin medi utilitza per anar a les estacions més properes:
Mensualment.
Setmanalment. Diàriament.
Mensualment.
Setmanalment. Diàriament.
Vehicle Privat.
A peu.
Autobus.
20. Com qualificaria les places dels col·legis e institut públics del Puig de Santa Maria:
Falten.
21. Vostè recicla? SI
NO Suficients.
En excés.
Si la resposta és NO assenyala perquè:
Els contenidors es troben lluny de la meua vivenda.
Els contenidors sempre estàn plens.
No trobe útil el reciclatge.
22. Valora els problemes dels animals de companyia al poble? valora l’1 (més important) al 3 (menys important).
Excrements. Orines.
Gossos solts. 23. Si té gos conteste: ¿Que considera que hi fa falta al municipi?(Pot seleccionar més d’una).
Falten instal·lacions públiques per als animals.
Falten pipicans.
Polítiques de convivència entre animals i persones.
24. Com qualificaria la contaminació acústica (soroll)?
No hi ha.
Hi ha poc. Massa.
25. Té el seu cotxe en garatge privat? SI NO
Si ha contestat que NO,qualifique les opcions d’aparcament en la seua zona :
Molt bones. Bones.Males. Molt males.
226
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENQUESTA PER A LA REALITZACIÓ DE LA 20 BECA
D’ESTUDIS DEL PUIG: “Diagnòstic Territorial i socioeconòmic del Puig de Santa María”
26. Valora el creixement urbanístic del municipi:
Molt baix Baix 27. Valora el servei de biblioteca municipal:
Alt Excessiu
1 2 3 5 6 7
Com valora el servei en funció del: valora l’1 (més important) al 5 (menys important).
a. Nombre de Llibres
b. Temps de préstec
c. Sales privades d’estudi
d. Ordinadors i connexió a internet
e. Llocs de lectura
f. Altres (assenyala un):
28. Valora el seu centre de Salud:
1 2 3 5 6 7
Com valora el sistema de Salud: valora l’1 (més important) al 5 (menys important).Si es tot be o tot mal no cal assneyalar res més.
a. Espera per places.
(Indica quin és el pitjor: Capçalera, Pediatra o Salud mental)
b. Comoditat del centre.
c. Atenció
d. Altres (indiqui alguna) e. Tot bé.
f. Tot mal.
29. Com qualificaria les instal·lacions culturals?: 1 2 3 5 6 7
Assenyala si creu que falta algun tipus d’instal·lació cultural:
30. I les activitats culturals?:
1 2 3 5 6 7
Assenyala si creu que falta algun tipus d’activitat cultural:
31. Valora l’enllumenat municipal:
1 2 3 5 6 7
Hi ha alguna zona amb excés o falta d’il·luminació?¿Quin carrer o zona?:
Excés:
Falta:
32.Creu que la població participa de les decisions polítiques del seu poble? SI
33. Li agradaria poder participar més?
Com?
SI
NO
NO
Les següent preguntes son de qualificar del 1 al 7, sent el 1 la pitjor valoració i un 7 la millor. S’ha eli
minat el número neutre 4.
34. Valora les instal·lacions esportives: 1 2 3 5 6 7 35. Com qualificaria la connexió en vehicle privat del seu poble? 1 2 3 5 6 7 36. Com qualificaria la connexió en tren del seu poble? 1 2 3 5 6 7 37. Com qualificaria la connexió en bus del seu poble? 1 2 3 5 6 7 227
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
ENQUESTA PER A LA REALITZACIÓ DE LA 20 BECA
D’ESTUDIS DEL PUIG: “Diagnòstic Territorial i socioeconòmic del Puig de Santa María”
38. Valora la recollida de residus del seu municipi: 1 2 3 5 6 7
39. Com valoraries la neteja dels carrers? 1 2 3 5 6 7
40. Qualifica l’accés a l’escola d’adults municipal:
1 2 3 5 6 7
41. Qualifica la qualitat d’ensenyament de l’escola d’adults: 1 2 3 5 6 7
42. Qualifica la qualitat de les zones verdes i naturals del Puig (muntanya de la Patà, Sta. Bàrbara, marjal, platja. Etc.) 1 2 3 5 6 7
43. Com valora els següents esdeveniments:
Ruta de la Tapa. Jornades gastronòmiques.
Tasta Vins. Fira del llibre. Teatre i concerts. Exposicions. Visites guiades.
Mercat del Llibre.
Activitats Nadals-Reis. Setmana de la Dona. Sant Joan.
Festes locals (Patronals, taurines, Puríssima, Sant Pere...).
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
7
7
7 7
7
7
7
7 7
7
7 7
Si té algun suggeriment o dubte envieu un correu a:
enquestaelpuig2014@gmail.com.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració!
228
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
XX BECA D’ESTUDIS DEL PUIG DE SANTA MARIA
ENTREVISTA BECA D’ESTUDIS SOBRE EL PUIG DE SANTA MARIA
Dades bàsiques:
-Nom
-Sexe
-Edat
-
Càrrec que representa
-
Residència habitual
Preguntes genèriques:
1. Vosté es troba realitzant aquesta entrevista per ser vocal d’una associació o tenir un càrrec important al Puig de Santa Maria, ens podria assenyalar quins són els principals objectius i funcions de la
seua associació o càrrec?
2. Indique la seua opinió sobre la situació econòmica municipal.
3. Com valora el patrimoni ambiental (muntanyes, platja, marjal...)del municipi?
4. Com valora les activitats culturals en el Puig de Sta. Maria.
5. El patrimoni del poble és notori, com considera que s’està utilitzant (conservació, ús turístic).
6. Valora el sistema educatiu del Puig.
7. Creu suficient la participació ciutadana al seu municipi? Com creu que podria millorar des del
punt de vista del seu càrrec.
8. Per ordre d’importància assenyale quins són els problemes més greus del poble.
9. Des de la seua perspectiva, com intentaria resoldre alguns dels problemes que ha assenyalat.
10. (Si no ho ha anomenat en les preguntes anteriors) Quina és l’opinió del col·lectiu sobre el nou
projecte urbanístic amb camp de golf?
11. Valora el Bono Badò, que és una mesura que ha donat opinions molt dispars en les enquestes.
229
DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DEL PUIG DE SANTA MARIA
DAVID DE LA OSADA JAUME MONZONÍS
Preguntes específiques:
Es realitza a: Associació de Veïns Monestir del Puig, Associació de Veïns de Baix, Acció Ecologista-Agró, Ames de casa “Tyrius”)
12. El treball de l’associació quina valoració política i del govern rep.
Es realitza a: Acció Ecologista-Agró i Unió de llauradors i ramaders del P.V.
12. Valora els horts socials com a opció al camp, així com la política municipal del banc de terres.
Es realitza a: Alcalde de El Puig de Santa Maria
12. Ens podria assenyalar les polítiques que s’estan duent a terme en el municipi.
Es realitza a: Persona encargada del ADL
12. Com valora que en l’enquesta el resultat del seu departament a pesar del seu coneixement no
s’utilitze (54%), inclús que al volant d’un 25% ni tan sols el conega. (Taula 1).
Taula 1. A la segona fase de la beca, estem realitzant una enquesta per valorar l’opinió publica sobre
diferents aspectes del municipi. El referit a l’Agencia d’ocupació i desenvolupament local és la següent:
230