EDITORIAL Lo Santíiima TrínídIacI en noiotroi Enraiiados en Dlos por Crlsto, somos templo de la Trlnidad que habita en nosotros. El Padre se complace en ver en nosotros la reproducclón de su Hi/o. Cristo como Verbo de Dlos nos hace participes de su amor filial al Padre y el Espirltu Santo nos comunica el fuego de su amor por el cual podemos amar a Dios como Dios debe ser amado. / Oh misterio inefable de familiaridad e intimidad con los Tres que hace de nuestra alma un clelo en pequefío donde habita el mtsmo Dios! Esta entrega de Dios a nosotros se realima a base de una comanicaclón personal y por esto en nosotros se reproduce constantemente la vida trinitaria. Poca pensamos en ello. Somos un estuche dioino, estamos como inmersos en la vida de Dios, somos im templo donde constantemente se celebra función solemne de oida divina. éY nosotros, Indlferentes? Ifamdsl Atención a esta oerdad fundamental. Que la fe se proyecte hacla dentro donde està Dlos en Personas aguardando. *He ahi que estoy à la puerta y llamo. Si alguno me abrlere, entraré y cenaré con él>. Comifniquémonos frecuentemente con estàs Personas aagustas. Se nos han entregado como un don. Que nuestras oraciones se dirijan al Padre con el espirltu del Hijo y con la efusión del Espirltu de amor. No estamos nunóa solos. Dios està con noaotros. Es màs, habita ya por la grada dentro nuestra alma. Sepamos *verle*, conversar con El, amar a nuestros divinos Huéspedes. «dvlunlo da isas Flaata da la Santl·lma Trlnidad k a O M C I d N V «DMmitntAClúNl AMBTADO í l , VICH AHo III. n.° iso DWÓSITO LIOALi 1 . t4.38S - IMO Rom. 11, 33-36 Lectftra de la Carta del Apòstol San Pablo (I los Romanos. í(^h profundidad de la riqueea, y de la sabikuria y de la ciència de Diost iCuàn incomprensibles son sus/aicios e inoestigabíes am caminosl Porque ^quién conoció la matte del Seàot? éO guien fué conse/erasimos? dO guien le vió a él primero, y pmde exigir recompensa? Porque de él, y por éí,y para él son todas las cosas: a él la glòria por los siglos. Amén. Et langua]* «s el bello patrimenle i l · l hombra, cardct·r que le dlftfngue de les onimales, perennetetHmonio de su inteligeneia, •wnlime intignto con que el Hocedor tupremo ha seRalado al rey de la Creaci6n. Balmet JL/I la. vida de ^ioi La vida trini^aria es la esencia de la vida de Dlot, Y coRio ello ei an misterio debemos reverenciar con suma hamlldad eita vida. En el cielo gotaremos con la visión de este misterio annqne jamàs lograremos comprenderlo del todo. Seria ignalarnos a Dios inflnito. Naestras relaciones con las tres Personas toman nna modalidad distinta y deben llenar naestra vida crittiana. Coil d Padre, hemot de fomentar nnestro afecto de hijot y para ello esti el don de la piedad. Que estàs relaciones presldan y den el tono adecnado a naestra piedad. Con el Hijo, naestro hermano tnayor, conviene desarrolíar naestra amisud sincera y naestra onión total y kvatalladora. En El poso el Padre todas las complacencias y solo en naestra anión con El, le agradamoi. Con el Bspírito Santo, seamos dóciles y caidadosamente atentes para qoe paeda movernos y gaiamos siempre. El es el Esposo de las almas paes se le entregan sin reservat y con El seremos capaces de hacer actos sobrenatarales. • Alot grandet hombres, y en particular a los Santos, la concienclo da tu impotència ne tes abatia. • L«i generosidad de Dios eitd compuetta de amor, y de amor gratulto. No ettd suieto d proporción. • DIoi nos santifica cómo quiere y cudndo quiere. • Ei Arte como fuente de octividad humana et «lo facultod de crear lo verdadero con reflexión». Y como cuerpo de doctrin i es «un sittema de r«glat para ejecutor blen vnoobra». • Lo ndt_fàcíl y mòt^frecvente et contideror lot'actot humanoi en tu aapecto negotivo. perfil de la setmana Dia 9 , Diumenge I desprís de Pentecostes, lo Santíssima Trinitat, Sts. Prim i Felicià, rars., St. Vicenç, mr., St. Màxim, b. Dia 1 0 . Dll., Sto. Morgorida, reina, Sts. Getuli I Mandal, mrs.; St. Restitut, mr., St. Maur, abat. Dfa 1 1 , Dm., St. Bernabé, aoòstol. Sts. FAlix i Fortunat. Dlo 12, Dmc, St. Joan de Saliagun, St. Baidides, b., Sta. Antonina, mt., St. Olimpi, conf Dia 13, Dj„ St. Antoni de Pàduo, dr.; Sts. Fortunots i Llucíà, Corpus Chriítl (Festa de precepte. Dia de lo Càritas. Tota la missa d'avui és un cant de gloriComença la novena del Sgt. Cor de Jesús). ficació a lo santíssima Trinitat. Amb aquest Dia 14, Dv., St. Basili el Gran, dr, St. Eiiseu, acte de lloança col·lectiva i solemne, prof., St. Marcià, b. i mr. Dia 15, Di., Sts. tett els batejats, tota l'Èsglétia, adorem Vitus, Modest i Crascència, mr<., St. Bernat, la infinita perfecció de Dén i alhora confessor. agraïm tots beneficis rebuts. I així, en el Pare reconeixem el Creador, en el Fill el Redemptor, i en el Sant Esperit l'autor de io nostra santificació. Però ens cal recordar també que Déu és U, son tres perloneí unides per un mateix Amor, que so'ns comunica a nosoltres per lo Gràcia, Per això lo Litúrgia multiplica avui particularment les expreslons de lloança: «Beneïda sigui \a Trinitat santa, i la indivisible unitat) lloem-la, perquè tia manifestat en nosaltres la seva misericòrdia*, (intr.; ofert, i com.). Lo gràcia de conèixer Déu és ja un do Dllluni, dia ;0 twj; no ens oblidem d'ograir-li-ho en lo nostra oració d'avui: «O Déu, tot poderós i Reina d'Escòcio, fou una reina piadosa i baronívola ensems. Hom lo veii presidir etern, que heu concedit als vostres servents que les anemblees del regne i dels concilis, per la llum de la fe coneguem la glòria de díctapt decrets de reforma moral i religiosa la Trinitat eterna, i adorem la unitat en el defensant-los enfront dels bisbes i cavallers poder de la vostra majestat. » amb textos sograts. Alimentava diàriament Es molt consolodor saber que tenim cons•n el seu poiau vint-i-quatre pobres. Durant tantment la presència I l'osiistència de lo la Quaresma s'alçava a mitja nit per rentar santíssima Trinitot en nosaltres, ja des del •Is peus a sis d'ells. La bondat i l'austeritat Baptisme: *Aneu, doncs, i ensenyeu fofs e/s de tal manera s'unien amb ella que tots pobles, batejant los en el nom del Pare, i del l'estimaven i temien al mateix temps. A Fill i de l'Esperit Sant*, (evang,). l'hora de la.mort s'escaigué que ei seu marit Aquest reconeixement de l'obra de Déu •s trobava en guerra i mori quan la reina serà la nostra millor disposició per o rebre •stava més greu. Moments després, donà la seva Gràcia: *que la confessió de la semtambé ella la seva ànima a Déu pronun- piterna i santa Trinitat i la seva indivisible ciant aquestes poraeiesi «Gràcies, Seqyor, unitat, ens aprofiti per a la salut del cos /' de perquè em dones paciència per o sofrir l'ònímo» (postcom,). taetes calamitats». J. M. (^'OiW-^ FESTA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT Sta, Mataatida ESCENES VISCUDES El cor d'una mare (Històric i en resum) La vida del jove Carles havia esdevingut malaurada fins o l'extrem. Fill d'una família riqufuima havia matat a disgustos el seu bon pare. Casat, havia esmerçat en el joc tot ei que tenien ell i la seva jova esposa de la qual hagué de seporor-se. Sols la seva bona mare mal no l'havia deixat. L'anava seguint i pregava per ell a la Mare del cel flns que un dia una seva cosina l'assabentà que Carles estava malalt a DO hotel de Roma. La mare hi correguA car volia salvar com fos el seu estimat Carles. —Fill meul Carlesl... —O marel Vós, aquí? Com us n'haveu assabentat... Mai no t'he abandonat i ara encara menys, sabent que estàs malalt... —I de mort, mare... Realment l'enfermetat era mortal i en Carles ho sabia bé. La mora li parlà de posar-se en amistat amb Déu. —Això de cop manerol No vull que em parleu de religió. No tinc fe... Aquella mare hauria morr de pena si la Verge no hagués sostingu' la seva esperança. Pregaria més. Faria celebrar misses i aniria a lesar a la Verge ja que era el mes de maig... A Roma vivia ui sacerdot company de Carles. Lo mare l'invità a veure si ell podia tòrcer la voluntat rebel de Carles. Per dissort res no pogueren les paraules d'amistat. Es més, rebutjà al seu amic si venia per afers de convertir-lo. La mare anava pregant i no perdia les esperances. Procurà que eo Carles es posés una medalUta de Maria Miraculosa, però en Carles li feui —No, marel Porteo-la vós car en mi aquesta madalla es deshonraria. Si la Verge existís, l'estimaria car spria co-n vós, però no tinc fe. El sacerdot amic hi tornO i en Carles traient una pistola de sota el coixí li digué que el mataria si li tornova o repeti< res de religió. La mere sabent aquest fet tremolà pensant que en Carles es suïcidaria a la fi. Pregà a lo Verge fervorosament que almenys pogués prendra-li aquella armo. Ho aconseguí en uns moments de calma. S'opropavo la dota de la festa del natalici d'en Carles. La mare preparà un regal singular: un pomell de, roses formoses. Desclogué una poncella i hi posà la medalleto refusada. Les portà a en Carles. —Quin pomell més formós, marel D'en ha vingut? —Del cel, fill meu. —Si el cel existís, realment podrien collir-s'hi aquestes roses... En marxar la mare, en Carles anà remilant i flairant aquelles rosesflnsque s'adonà de lo raedatleta. El cor li féu un salt. Mira la Verge. Li opar que és com lo seva mare de bona. La besa. L'opreto damunt el pit. Ploro de no sap què. Al cap d'una estona lo mare el troba totolment canviat. Es confessarà i viurà uns quinze dies amb una alegria nova i un fervor de convertit. Morirà ois braços de la seva mare. En la tomba encara avui dia es pot veure el ramell de flors dins un estoig daurat i una imatge de Maria Miraculoia amb una inscripció llatina: «Quod Deus imperio, Tu prece Vitgo potes» que vol din «El que Déu pot pel seu poder. Vós, o Maria, ho podeu per les vostres pregàries». Trons. JORDI D'ESPUNY CORPUS, dia del amor fraterno iQué diria Cristo sí viniera hoy al mundo? Sin duda que promulgaria de nuevo su Mandato de amor Iraterno: AMAOS LOS UNOS A LOS OTROS COMO YO OS HE AMADO. Cuàn urgente es que todos demos testimonio de este amor. distintivo del autentico cristianol Caigan los disfraces de un cristianisme postizo y de circunstancias y amemos a los hermanos como Cristo: hasta el sacrificlo de la pròpia vida, si fuere necesario para salvaries. El egoísmo del «hombre viejo» nos inclina siempre hacia nosotros como encorvàndonos. Cuando uno se siente amado por Cristo, se entrega a los hermanos que sabé son imagen de El y como sus sustitutos. Amar a los demàs como amaríamos a Cristo si ahora le tuviéramos con nosotros, a nuestra vera. Amarle en sus mlembros doloridos, los pobres, los enfermos, los desamparados, los humillados. iCómo se refleja Cristo en ellosl Son su imagen màs autèntica. Son «los pequefios» de que habla el Evangelio. «SIEMPRE QUE LO HICISTEIS A UNO DE ESTOS PEQUENOS, A Ml ME LO HICISTEIS», dice Cristo. Amar a los demàs con sinceridad, activamente, siempre, tiernamente, indulgentemente, atentamente. Amor al estilo de Cristo y del Padre que està en los cielos. No valen nuestras ofrendas si hay rencor en el corazón u olvido culpable. Que nuestro amor sea efectivo para acercor a nuestros hermanos hacia Cristo. La limosna con una sonrisa de amor y uAa palabra apostòlica que haga mejores a los demàs y los acerque màs a Dios. = ECO. SÍNTESIS DE LlIlUlfiCIA ML lOIA Damot a continuación un retumen de la mentalidad del Concilio retpecto al etqnema de Uturgia aprobado, que da ette proceto evolutlvoi l.-Del conodmiento de lat lubricat al ettudlo del tezto Ulúrgico. 2.-De un tezto inmutable a un texto reviíable. 3.-De unat reformu panlalet a una reviíión total. 4.-De una uniformldad abioluta a una cierta dlvenidad en la unldad. 5.-De una litúrgia dlflcil a una celebraclón marcada con la tenciUez. 6.-De una lengua única a la utilizadún de lot idiomat vulgaret. 7.-De un uto Umltado de la Btcritura a un uto cati total. 8.-Del Indlvidualiímo ezagerado a una acentuacitfn comunitària. 9.-De una pretrada muda del pudilo a una participaci6n activa. IO.-De una pledad privada a una pledad penonal que integra la vida litúrgica y lot efer dciot ptadotot. - (De «Incunable»). DEL M E U CALAIX Corpus, diada bonica. El dia prima ^ veral; lo mitio piecioso; la proceassó, com oo n'hi ha d'altre. Coloraina de roMt, brosta \ • '^ ' ) ,' I de farigola i romaní, grogor d« ginesta. V'^'"'''"" <( '''if' h.l Flàmeig de blondoni, pregdria I cdots dels ^ ^ \ Ç\} ^'jv' »'.íÇ) If-'j sacerdots i del poble, goig per a l'esperit, fi^fj^i^^ pi y-'ü/^-l!) Y'Q i' Ij alabança amorosaa Jesús reclòs en el mis/^'/í^^Tí^f'^f \^ 'fv! '' 'U,\^i^'' '4, .,> , r , , , , , - , . , ^ , teri eacarfstic. Corpus, diada bonica. -^y ^.tí' 'V^'1 | \ ( 'A -i r; l fi Però l'amor, essència d'oquest dia, té '^'lit/ \ ^ ^ ^ - ' ' ^ ' ' - ( u I'//' • '>- » sortides insospitades. Cada cor 4s un cap' -- J ) (\ ( ^^ / ' taire i el de Jesús també capta. Ci^'-^ T'A ' Bon Jesús -gosaria dir- diví captaire: quina gràcia de caritat demaneu avui, perquè veig que porteu un sarró més gran que ais altres dies? I sembla sentir aquesta resposta: «L'amor va més enllà que els roserars i les ginesteres. L'amor ultrapasso el camp de les pregàries i dels cants. L'amor no s'atura a la porta del sagrari o al rosetó de la custòdia... Els meus pobres i jo fem una sola cosa. Qui fa un tracte a part ni m'enten ni m'estimo prou. Sí als meus pobres als falta quelcom d'allò que no vull que els manqui, avui i duroht tot l'ony, {com puc delectar-me només amb flors, pregàries i cants? El que feu o un d'ells a Mi ho feu». Senyor, dic jo, que no em facin terbolina als ulls les flors, l'encens i els llums de la proceuó. Qoe no om distreguin pas de l'omor als vostres, sobretot dels pobres. M'avergonyeix la por de fer comèdia i de no saber sintonitzar prou amb el vostra realisme. Senyor, quan passin lo safata pels germans pobres, quan em posin o lo mà un «sobre», o vingui o cosa una Comissió de la parròquia o de lo «Caritos», ajudeu-me de valent a fl que no m'amagui o lo cambra fosca que tinc a dins de mi, on costa tan d'entrar-hi la fe, l'omor bo i el Corpus tol com és. No heu deixat dir o un poeta, no pas gaire dels nostres, que quan morirem només serem propietaris d'allò que hem donat ois germans? SASTRE. Una |)fe,t>unta Ae (atecismo mocíiíicddA El Cardenal Prlmado de Bèlgica ha sugerldo que la pregunta del Catedsmo en la que dice< íPor què nos creo Dios? y se respondeí Para conocerle, amarle y aervlrle en esta vida y luego goiai de El en la otra, deberla modlflcarse la respuesta diciendoi PARA CONOCERLE Y DARLE A CONOCBR A LOS DBMAS, PARA AMARLB Y HACBR QUB OTROS LB AMBN Y PARA SERVIRLB Y PROCURAR QUE OTROS TAMBIBN LB SIRVAN... Reahnente vale la pena de reflexionar sobre este asunto y obrar en consecuencia ya que todo crlstiano, por el mero hecho de •er tal, debe ser Apòstol de la causa de Otos. Si no lo fuens, seré conaiderado como apóstata, dice Tertullano. Exhorlacíón Pastoral del Rvdmo. Sr. Obispo sobre el Concilio Vaiicano II (Concluslón) En el mensaje que los padres conciliares enviaren a Ica hombres, al comienzo del Concilio, 8e decia: «En esta asamblea, guiados por el Espíritu Santo, nos empenamos en buscar la forma de renovamos a nosotros mismos para que sepamos ser lo màs fieles posible al Evangelio de Jesucristo». Los pastores pienaan de este modo y asi lo confiesan humildemente. ^Podran desear y pedir otra cosa las ovejas que a ellos ha encomendado el suprerao Pastor Jesucristo? En el mismo mensaje se desea que la renovación de los pastores* y de los flelea contribuya a que aparezca màs bella la faz del Cuerpo mistico de Jesucristo —la Iglesia— a fin de que, con ello, los que estén fuera se sienten mejor atraidos. Amados en Jesucristo: Este es concretamente el plan divino, el deseo de Jesucristo, la ilusión del Papa, de los obispos y de toda alma buena, y, a la vez, el fin, como sabéis, que se propone la Iglesia por medio del contenido de la Cuaresma. Esto es, renovarse en Jesucristo para que de dia en dia sea màs perfecta la imagen de Jesús en cada uno de los fieles y en todo el conjunto del Cuerpo mistico. Que esta santa ilusión sea acariciada por todos, amados diocesanes, meditada y vivida especialmente durante estàs semanas de cuaresma. Ello serà prenda segura de una santa y alegre Pascua. t RAMON, OBISPO DE VICH. Vich, fiesta de la Purficación de la, Santísima Virgen Maria, de 1963. UM MillOH D( m m (N LA COMC{NTRACiON DEl ROSAIIIO (N RIO D( lAHÏIRO RIO DE lANBIRO.-La gran mlildn del Rotarlo en Famtlla, dirigida en Rio de lanelio por elP. Pejrton, le ha dausurado con una gtganteaca concentradón de més de un mlllón de ídes en le esplanada de la Igleda de la Candriaita. Al mismo Mempo se iluminó sobre k estàtua dd Giisto del Concorvado un rosarlo giganteaco constltuido por 600 focos de color aiul y blanco, que continuaren instakdos durante todas lasfiestasde Navidad. (OFIM). Parrèquig de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 9 de Juny de 1963.— A les 7, Missa en sufragi de Sefeattíà Oe^ lós (a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa d'acdò de gràcies a la Verge de Lourdes. Comunió General de les Filles de Maria, A le» \% Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell (a. C. s.) Nit, a les 8, Misto Veiperfhia^ «Pro Populo» Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor de Jesús. Dilluns, dia 10.— A les 7, Missa d'acció de gràcies a Santa Rita. A les 9, Mls*! d'acció de gràcies al Sagrat Cor. Dimarts, dia 11.—k les 7, Missa en sufragi de Josep Casals (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Josep Vila Molas (a.C.s.) Dimecres, dia 12,—A les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa d'acció de gràcies a les Animes. A les 9, Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell ''a.C.s.) Dijous, dia /<?.—Festa del Santíssim Sagrament "Corpus Chriíti" A les Í, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila i Jospp M.* Oliver (a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa demanant una gràcia a les Anlnifli Ales 12, Ofici Solemne, amb el Santíssim Sagrament solemnement exposat IfaraS a dos quarts de 6, Sant Rosari. A les 6, Processó en honor del Santíssim Sagramenlt, amb assistència de les nostres Magnífiques Autoritats Civils i Militars. Nit a les % Missa Vespertina, en sufragi de Concepció Salarich Amblàs (a.C.s.) Divendres, dia 14.—k les 7, Missa en suíragi d'Antoni Surroca Claret (a. C. S,) A les 9, Missa en sufragi de Joan XXIII, que fan dir les Germanes Vetlladorei ml Sant Hospital. Dissabte, dia 15. — A les 7, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de Rosa Morer (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny dé,GrS8siot (a.C.s.) Diumenge, dia 16 de Juny. — A les 7, Missa en sufragi de Josep Triadú Solà (a.C.s) A dos quarts de 10, a l'Església dé Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Caime Arumí Vda. de Cuatrecasas (a.C.s.) Veu de la Parròquia. En els Exàmens celebrats amb motiu de la Comunid Solemne, han assolit la màxima qualificació: Sqbresortint amb Menció Honorifica les nenes: Maria Puigmal Puigbò. Rosa Trias Costa. Rosa Subirà Picola. NenSs Josep Reixach Turón. Maria Anglada Rigat. Sobressortint l'han assolit: Nenes: Eugènia Barta Boi. Carme Claret Fortuny. Montserrat Fernàndez. Elena Jordà Juncà. Roia Prat Costa. Maria Pairó Tenas. Nens: Jesús Prieto Mendoza, Manuel Rodr%uèz> Jordi Romans Freixa. Manuel Ruiz Guerrero. Antoni Ventulà Colomer. Han assolit la qualificació de Notable: Nenes: Teresa Herrera Pagès. Paquita Casals CostiifCon· cepció Fernàndez Ros. Nens: Ferran Vila Barceló. Ramon Pairó Coll. Franeesc G*rola Pulf. Joan Bosch Juncà. Joan Busquets Dorca. Josep Guix Gutiérrez. AntOt)t Iglesias Busqiiets. Jaume Planella Vila. Jordi Serrano Resplandis. Aprovats: NenM: Josefa Garriga Navio. Josefa Guerrero Baena. Gregorià Mesas Barriga Joana MesM Navío. Nens: Sebastià Sala Pujol. Joan Santoro Pérez.