DOMINOO, 21 DE INIRO Dl 19A2 IHOJAI Dom. III daip. Iplfanln AAO II NÚM. 96 RadAcción, Adminiltricíón y TalUrct: S.njgslo. 1 ViCH T.lél. 1792 Dapifilo Ugal. B. 14,355.1960 1 • • < £ P I T O R I A t ^ Dónde 1 està tu L concepto de parròquia se ha sitnplifícado para que la acción parroquial sea viable y al alcance de todos los miembros de la comunidad. Esto Interesa suma1 mente ya que si los miembros consideran que la parròquia es algo funcional estàtico, a modo de unas oficinas del espírltu, se inhibiran de la acción dentro del marco parroquial. Tres son los aspectos que debe ofrecer una parròquia perfectamente orientada: L I T Ú R G I A , CARIDAD Y A P O S T O LADO. Deben definirse claramente estos tres aspectos, dàndoles consignes pràcticas y fàciles. Los miembros seglares estaran encuadrados en cada una de estàs modalldades para dar sus frutos que vitalizaràn la parròquia. LITÚRGIA, o sea, Servicio publico de cuito a Dios y a sus Santos. Dada la participación activa de los I ! pJ I puestov seglares en el cuito, no cabé duda que muchos podran ser encuadrados en esta modalldad. CARIDAD, es decir, obras de asistencla y protección en todas direcclones y a favor de la mayor parte. Horizonte vastísimo y de una eficàcia singular para la captación de los alejados. APOSTOLADO, es decir, acción de conquista a fïn de hacer llegar a todos el mensaje de salvaclón que tiene, para ellos, la Iglesia. En este aspecto, entran todas las obras de apostolado sin matices. Ahi està la fuerza de la acción en católico y de la A.C. organizada. Conocidos estos aspectos de la parròquia, hay que preguntarse sinceramente; iDónde està mi puesto? En él y para él, Dios te llama. Encuadrarse efectivamente en uno de ellos o màs, significa para tí el ser miembro activo del Cuerpo Místico de Cristo, EN AQUELL TEMPS... Mateu 8, 1-13 'Baixà llavors Jesús de ta muntanya, cl seguien grans multituds. Un leprós es prosternaoa davant d'ell, i li deia: —Sentjor, si fio voleu, podeu purificar-me. Ell estengué la mà i el tocà, dient: -—Ho vull, sigues purificat. I a l'instant quedà purificat de la seva lepra. J li digué Jesús: —Mira, no ho diguis a ningú, sinó vés, presenta't al sacerdot i ofereix el do que va ordenar Aloisès, per tenir un testimoni davant d'ells. Entrà aleshores a Cafarnanüm, i un centurió li va pregar: —Senyor,, el meu servent Jeu a'^ casa paralític i sofreix terriblement. Li digué Jesús: —Jo vindré a guarir-lo. —Senyor, —respongué el centurió— no sóc digne que entreu sota el meu sostre; digueu-ho només de paraula, i el meu servent quedarà guarit. Que Jo també, que no sóc més que un subordinat, tinc soldats a les meves ordres, i dic a aquest: Vés, i hi va; i a un altre: Vina, i ve; i al meu servent: Fes això, i ho fa. En sentir üixò Jesús, s'admirà, i va dir als qui el seguien: —En veritat us ho dic: En ningú no he trobat tanta fe a Israel. Per això us dic que molts vindran d'Orient i d'Occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob al Regne del cel; mentre els fills del Regne seran expulsats a fora, a les tenebres: allí hi haurà els plors i el cruixir de dents. I digué Jesús al centurió: — Vés, que et sigui fet tal com lio has cregut. I el servent fou guarit aquella hora.* COMfNHM Les grans multituds dels nostres estadis seguirien també a Crist si haRuessin sentit la seva veu i Haguessin vist la seva virtut i poder. Manquen predicadors de la Ronn Nova, de l'autèntica. I Crist no és sols per als selectes sinó per a les multituds Leprosos que corren pels nostres carrers i places i estan al conat nostre i viuen a casa nostra. Es possible? Mira l'interior de la gent i veuràs la lepra del pecat. No tenen ni esma per dir: «Senyor, si voleu podeu curar-me». Es tan fàcil guarir aquesta lepra!.. Un sol moviinent de l'ànima per mitjà d'un acte sincer de contrició. Fem propaganda de l'acte de penediment. Es curarien tants de leprosos! 1 un paralític. Es clar que sofria terriblement. Mirem de no ésser paralítics de l'esperit. Es temps d'acció el nostre. Ho reclama el bé del proïsme, ho demana el Sant Pare. I molts no se'n enteren encara. Cal tenir fe per a escoltar aquesta invitició a l'apostolat. Cada u al seu lloc, però tots units i treballant pel Regne de Déu. Cada vesprada hem de preguntar-nos seriosament si hem fet tot el que Déu volia de nosaltres en aquella jornada. Si estem parats i som negligents, serem tractacts com fills del Regne que són llençats n les tenebres. La fe ens posa en contacte amb Déu i ens dóna la possibilitat de fer grans miracles en l'ordre sobrenatural. Creu i salvaràs, amb Déu, els teus germans. tAp/|lt^^locek2(i Verge de La Gleva La Patrona de la Plana de Vich, i pràcticament de tot el Bisbat, és la Verge de La Gleva. Lo seva història està amarada de curioses tradicions i piadoses llegendes. Segons elles, fou trobada per un bou. sota una gleva de gespa... No ho sabem pas de segur; però, què hi fa? Deixem-ho córrer, i mirem, en canvi, lo seva significació espiritual. La Verge de La Gleva se'ns apareix, per dir-ho aixf, com la Verge sacerdotal, i irilior encara, la dels futurs sacerdots, els seminaristes. Tres fets ens ho fon sospitar. Vegem-los: A finals del segle passat, Mn. Cinto Verdaguer, el nostre excels poeta, va fer una llarga estada al Santuari per a refer-hi la seva maltractada salut espiritual i corporal. Els versos que allf va escriure estan marcats, sovint, úmb el segell de l'esperança. La Verge va sadollar-li aquest desig de recuperar el prestigi sacerdotal perdut. Després del trasbals del 1936, el que abans era Col·legi de St. Josep, va transformar-se, definitivament, en Seminari Menor. Cap més lloc que La Gleva i la seva Verge podia soplujar amb més amor els petits seminaristes. Sota l'ombra maternal de lo Mare de Déu, van anar creixent els joves sacerdots que avui serveixen l'Església diocesana. Més tard, el Seminari Menor va traslladar-se a l'edifici del Seminari Nou. Però enguany, per gràcia de Déu, novament la Verge de La Gleva té sota la seva ombra els futurs seminaristes. El Preseminori és una de les grans esperances del Bisbat. Ell, junt amb el Seminari, és el futur espiritual de la diòcesi vigatana. I, quin futur més rialler, sota la protecció de la Mare de Déu de La Gleval — P. La Iglesía y los seglares El humanismo favoreció la reintegración de los seglares en el pensamiento religioso y en importantes corgos del gobierno de la Iglesia. Silvio Picolomini, siendo laico, escribió varios tratodos sobre el Concilio, los Oficiós de los Obispos, la potestod del Popa y Refutaciones de los artfculos de Lutero. Paulo III le nombró cardenal. También fueron elegidos cardena/es los seglares Polo y Cervini. Este ultimo escaló el Sumo Pontificado con el nombre de Morcelo II. Staphilus, doctísimo seglar, escribió profundomente contra la reforma Fué nombrado Doctor en Teologia y Derecho Conónico. Angelo Mússorelli, simple laico, fué secretorio en el Concilio Tridentino. Roberto II, Rey de Nòpoles, escribió casi 300 sermones. El rey Enrique VIII escribió un Tratado teológico que le valió el titulo de «Defensor fidei». Muchos grandes opologistas del s. XIX fueron seglares. En el s. XX son muchos los seglares que han tratado con gran competència problemos religiosos. En nuestros días vemos florecer Congresos de intelectuoles católicos, donde seglares competentes aportan sus grandes conocimientos ciéntlficos al servicio de la fe cristiana. — F. P. B. Parròquia de Santa Moria de Camprodon Diumenge, 21 de Qener de 1962. — A dos quarts de 8 Missa en acció de gràcies que fan dir les Germanes de l'Hospital. A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Rosa Coma Pujol (a. C. s.) A les 12, Missa "Pro Populo" Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Gustau Wintsch Muller (a C. s.) Tardi, a les 3 Catecisme, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 22.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Gustau Wintsch Muller (a. C, s.) A les 9, Missa en sufragi d'Antoni Torrellas (a. C. i.) Dimarts, dia 23.— A dos quarts de 8, Missa n Sant Francesc Javier, en acció de gràcies. A les 9, Missa en sufragi de Cainil Güell Coma (a. C. s.) Dimecres, dia 24.—A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Ramon Grau (a. C. s.) A les 9, Missa en acció de giàcies a la Verge de L'Esperança. Dijous, dia 25.—Missa en sufragi de les ànimes del Purgatori. A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge de Lourdes. Divendres, dia 26.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Jaume Cros Pastoret (a. C. s.) A les 9 Missa en acció de gràcies que fa dir Josefa Viladevall de Quer. Dissabte dia 27.—h dos quarts de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi dels difunts Familia Salgado (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi d'Enric Giau (a. C. s) Diumenge, dia 28-—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi dels difunts Familia Güell. A les 12, Missa Parroquial. Nit, a les 8, Missa Vespertina "Pro Populo" Tarda, a les 3, Catecisme, a les 4, Sant Rosari 1 Visita al Santíssim. VEU DE LA PARRÒQUIA. Amonestacions Canòniques. Segona de Joan Soto Alvarez, solter, natural i veí deTrasmailo, fill llegítim de Serafí i Assumpció, amb Pilar Iglesias Martínez, soltera, natural i veïna de la Immaculada (Vigo) filla llegítima de Manuel i Maria. Necrològica: Ha mort en la pau de Crist el nostre germà Gustau Wintsch Muller (a. C. s.) Concurs de Pessebres: Resultat del Jurat Qualificador: I Josep Mria. Güell; 35 punts. II Germanes Puigma! Puigbó; 23,5. III Jaume Bertranpetit; 21,5, Marià Monzó 17,5. Joan Rous; 16. Joan Isern; 13. ~P. Anglada Camprodor