E D I T O R I A L {Pagar lemcíoi relígíoioi? ^•' A oan siendo numerosas las Parroqulas que, con el beneplúcito de los Sres. Obispos, han suprlmldo las *clases> en los servlclos religiosos tales como casamientos, entlerros, baatlBos y rige para todos la misma clase que se procura sea tan hermosa cuanto permlta la condición de la Parròquia. De esta suerte se oa quitando mucho boato y oanldad de los rlcos y se corta en la raie, la exasperación y malhumor del pobre. Estos medldas que se oan implantando, deben ir precedidas de una explicación razonada por la que se haga oer que a la Parròquia no se le *paga> nada pues lo espiritual no se puede vender. Que la Iglesia ama a sus hijos a todos por igual. Que las familias cristianas deben campllr con el quinto precepto de la Iglesia. Que los donativos que se hagan quedaran en el anonlmato para los seglares los cualea seran llamados a la administración si hace falta. Que estos donatioos slroen para la digna sastentactón del clero parroquial. Que la paga del Estado, hasta el presente por lo menos, es de categoria ínfima, por debajo de lo que percibe un maestro del escalafón mds ba/o... Todos estos crlterlos y otros que sagertrà el tema, convlene sean exptlcados suflclentemente para lograr que la mayoria capten el sentldo <religioso» de sus donatioos que ofreceràn en el ofertorlo de la misa una oez al mes. Hubo abusos y los hay todaoia, en matèria de aranceles y dtstlnción de closes però llego la hora de reflexionar y obrar serenamente. NI rutlnatlos ni recatcitrontes. El bien de las almas anda por en medlo. )í 8 d * marxo d» 1SSS Oom. I d * Quaresma RBDACCIÓN Y ADMINISTRACIÓNi APARTADO <l, VICH Amolli, n.°il8 DHPÓSITO LBOALi • . 14.395 - i«<0 La palabra ^S @^i^ de Díoi poro noiotroi 2 Cor. 6, 1-10 Lectura de la Carta del apòstol San Pablo a los Corintlos. Hermanos: Os exhortamos a no recibir en oano la grada de Dios. Porqne dice: En tiempo aceptable te escuché, y en el dia de saittd te socorri. Ahora es el dia aceptable, ahora es el dia de salud. A nadie demos en nada escdndalo, para que no sea oituperado nuestro ministerto: antes de todo sobresalgamos como ministros de Dios, en macha paciència, en tribulaclones, en necesidades, en angustias, en golpes, en cúrceles, en tumultos, en fatigas, en vigilitfs, en ayunos. Con pareza, con ciència, con longanimidad, con benignidad, con caridad no fingida, con palabra de oerdad, con fortaleea de Dios, con las armas de la Justícia en la derecha y la lequierda, eà medlo de honras y deshonras: por buena y mala fama: (tratados) como seductores, però oeraces: como desconocidos, però muy conocldos; como morlbundos, mas oed como oloimos: como castigados, però no muertos; como tristes, però siempre alegres: como pobres, però enriqueciendo a muchos: como qulenes nada tenemos, pav poseyéndolo todo. No recibir en vono lo grocío Una consigna valiosa del Apòstol al comenzar la Santa Cuaresma. Cada uno recibe de Dios la grada paia ser colaborador en la obra de su períección espiritual. Prestar atendón a la gràcia que contiauamente nos envia Dios es acertar en todo. No qulere decir esto que Dios nos alienaré el camino para que todo discurra con placidez. Bso seria no conocer las trazas de Dios. Olvidamos demaslado a menudo que la vida se nos ha dado para negociar un descanso etemo y durante la lucha que es momentinea, debemos dar pruebas de valor en todos los trances en que nos coloca la voluntad de Dios. La gràcia siive para ser fleles, no para ahorrar esfuerzos. Las armas del combaté nos las sefiala San Pablot amor a la verdad, caridad sin flcción y abundància de los dones de Dios recabados por medio de la oración y de lafldelidada las inspiraciones. Que el mundo nos trate como sea però que Dios sea el que apruebe No nos asusten ni las tribuladones, ni las angustias que se cleman sobre nosotros. Siempre aíltgidos pera también llenos de gozo. Bstas consignes valen en este tiempo santó que comenzamos. En él, la gràcia de Dios se nos darà en mis abundància y podremos constatar que no nos falterin contradicciones. Però en todas ellas saldremos triumfantes. EL SANT VIATIC.-...N0 esperar massa a avisar el sacerdot. No avisar per al vi&tic o avisar massa tard, és carregar-se una responsabilitat molt feixuga i fer una in)úrla al malalt qiM no sap conèixer... ELS DIFUNTS.- <No volgueu plorar com els que no tenen esperança», però no oblideu els difunts. (Promptuari de la Família Cristiana). e/ítct PRIMERA SETMANA 0 £ QUARESMA Perlil de la setmana Dia 3, Diumenge I de Quaresnuí St Bmeteri, mr. DU., dia 4, St Casbnlr. Dm., dU 5, St, Adrià. Dmc, dia 6, Sts. Perpètua i Felicitat) Dj., dia 7, St Tomàs d'Aquino. Dv., dia 8, St loan de Déu. Ds., dia 9, Sta. Francesca Romana. 'Hnu ad «I t*mpi favorable, hnu ad »l iimpi d* \a oalvatM', ens diu avui St. Pau, citant la fiase d'IsalM. Es l'hora de revisar si la nostra vida està d'acord amb la d'un autèntic deixeble de Jesucrist ^ St Pau ens dóna en l'epístola un programa complert, que podriem resumir eu la frasei •Comport»u-vo» «n tot com mini$lr*» d» Diu-, En certa manera, es pot dir que tot cristià és (Olvendrei, dia 8) sacerdot) cada un de nosaltres, com a membres que som de la comunitat cristiana, quan preLa més gran de totes tes virtuts és, segons guem ho fem com a representants de tota l'Esgléslai no oblidem tampoc la multitud de St. PaU/ la caritat Sobre el compliment d'aquesgràcies que constantment rebem de Déut en la ta virtut serem un dia |ut|atst €vaig tenir fam i nostra mi està aprOfitar-nos en i ferne partici- em donàreu de men|ar...> ens dirà lestis. St pants als altres. Pei això ens diu St. Paut «[/i loan de Déo és una de leafiguresgegantines en oxhorto a que no rtbiu m va U grada d» Diw aquesta virtut El dia 20 de gener de 1537 la crida de Déu ressonà en el seu cot mentre (epfst). escoltava a l'ermita de St Sebastià de Granada Però no ens enganyem. En la vida, com hi un sermó del gran apòstol d'Andalusia, loan ha sofriment ht ha temptacions i conseqüentd'AvUa, acabat ei qual, Joan de Déu confessà ment hi ha d'haver lluita. Ningú no està lliure amb el predicador els pecats comesos durant de temptacions. Jesucrist mateix va permetre els 42 anys de la seva vida passada i, començà ser temptat, precisament quan estava pregant i a portar una vida de penitència tan austera 1 delunant en el desert. tan contrària a la maneta de fer que la-gent Gil és el nostre model en la preparació qua- havien vist en ellfinsaleshoies que, ptenenl·li resmal) durant aquest temps és voluntat de per boig, el tancaren en un manicomi. Bl Mesl'Església que Intensiflquem la nostra tre loan d'Avlla, instrument de la Providència pregària 1 la nostra mortificació, per per encaminar vers elt deslgnit de Déu el teu tal de disposar-nos a viure amb més convertit veient en ell d'una manera clara la plenitud la nova vida de gràcia que manifeatació de la vocació que Déu havia Infós ens v e a comunicar Crist en la Pasqua. en aquella ànima, el tragué del manicomi i el També sabem que no ens faltaran les temp- féu dipositari del projecte de fundar un hospitacions, però els cristians som optimistes per- tal, loan de Déu sent fortament la crida del què podem posar la nostra confiança més Senyor i la seva caritat envers els malalu i neabsoluta en Jesucrist Cap del Cos Mfstlc del cessitats la practicà en un grau tan heroic que que formem part tots els bateiats, i de qui meresqué d'ésser elevat als altars, des d'on rebem tota la nostra força. segueix vetllant pels continuadors de ia seva obra que tanta glòria dóna a Déu 1 a l'Bsglétla. I.M. UN Sant Joan de Déu LA VIDA SEGUEIX AVANT. Un ^et ^enóe comentati (HISTORIO Les raons pràctiques havien fet canviar a en Rafel, jove més aviat Incrèdul. Havia sentit Mn. Joaquim predicar que deia sovint. -Cermansi veniu a l'església per conèixervos I estimar-vos més. Aquí, el <ttumenge, havem de viure agermanats en Crlst formant una sola fainilia. La Litúrgia ens agermana si hom té eiperit de comunitat i sÍÉit Interiorment aquest afecte envers els altres... Eren les prèdiques ordinàries de Mn. Joaquim, ben sovlnteiades quan el diumenge tenia als seus feligresos a tomb en la Missa dondnical. Però no era pas fàdhnent comprès. Costa molt de canviar de mentalitat quan aquesta és de tipus egoista. Bn Rafel havia canviat totalment. Ara anava a combregar el diumenge I sabia el què feia. Li plavia unirse a Crlst i per mitjà d'EU amb tots ell germans. Maldava per sentll·se cada dia menys ^ i més els altres. -Em sento un altre perquè visc pels altres, deia a Mn. Joaquim. Un diumenge quan sortia de Missa es topà amb un matrimoni ric que aquell dia havia anat a oir Missa • la parròquia d'en Rafel. Sortia aquest tot enjoiat havent rebut a Crlst i quasi sense donar-hl importància s'apropà al matrimoni per saludar-lo. Hem de (br que en Rafel era obrer 1 vestia molt sendllament Bn Rafel havia vist a aquells dos esposos anar a dombregar segons semblava, ben fervorosament. -Déu els guardi, els diu bo i saludant-los. -Qui és vostè, respon astorada la muller... - N o em coneixen?... I a en Rafel U espurnejaven ds ulls d'emoció. -No, no sabem qui és..., remarcava la senyora fent el desentès en veure que es tractava d'un senzill obrer. -M'han de conèixer. Hem menjat a la i taula... Ham rdnit el mateix aUment... Francament aquests dos esposos estaven desconcertats. No sabien com desentendres d'aquella circunstància... I en Rafel tot complaent els dlguéi -Senyors, perdonin! Bis volia fer avinent que en aquesta nostra Parròquia, els que venim el diumenge a oir Missa ens sentim agermanats i per això anem a menjar l'Eucaristia amb aquest anhel de sentir amor a tots els germans. I com que un servidor els he vist combregar he pensat que vostès també sentien aquest amor... -Cabòries de capellans joves... Nosaltres anem a combregar per a nosaltres i no ens preocupem dels altres... Bn Rafel marxà trist. Encara hi havia qui anava a combregar sense pensar i 'estimar els altres. JORDI D'BSPUNY Por su trascendencia y actuaiidad y a fin de que nuestros Jecfores conozcan el pensamiento jeràrquico publicamos hoy el Mensaje de los Pacires del Concilio Ecuniénico Vaticano II a todos los hombres Nos complacemos en enviar a todos los pneblos y naciones el mensaje de salvación, de àtnor y d« paz que Jesocristo, Hijo de Diof vlvo, trajo al mnndo y confló a sa Iglesia. Por esta causa, poes, todos nosotros, sncesores de los Apóstoles, qoe formamos an solo ctterpo apostólico, caya cabeza es el sacesor de Pedró, nos hemos reanido aquí en oración oninime con Maria, Madre de Jesús, por mandato del Padre Santo Juan XXIII. Que brille la faz de Jesucristo En esta Asamblea, bajo la dirección del Espírlta Santo,' qaerentos bascar la manera de renovarnos a nosotros mismos, para manifettamos cada vez mis conformes al Evangelio de Crlsto. Nos esforzaremos en manifestar a los hombres de estos tiempos la verdad para y sincera de Oios, de tal forma qae todos la entiendan con daridad y la sigan con agrado. Porqae somos pastores de la Iglesia deseamos satisfacer las ansias de todos los qae bnscaa a Dios «por ver si llegan a Él o le encoentran, aonqae no esttf lejos de cada nno de nosotros» (Act. XVII, 37). Asi, pues, obedientes a la volantad de Cristo, qoe se entregó a sí mismo a la maerte por nosotros «para presentar ante s{ mismo ana Iglesia sin mancha ni arruga..., ana Iglesia qae sea jf"** * Inmaculada» (Eph. V, 27), todas naestras energfas y todos nuestros pensamientos los dirigtmos sobre nosotros, prelados, y sobre la grey que se nos ha conilado, para renovarnos de ta] manera que aparezca a todo el mnndo la faz amable de Jesucristo brillando en nuestros cotazones «para resplandor de la daridad de Dios» (II Cor. IV. 6). Asf amo Uios al inundo Creemos qae el Padre amó tanto al mundo que para salvarlo entregò a sn ptopio Hijo y por medio de este mismo nos liberó de la' servidombire del pecado «reconciliando por Él todas las cosas, pacificindolas por la tangre d« sn Craz» (Col. 1, ao), hasU el punto qne «nos llamamos y somos hijos de Dios». 'Cl Padre, admnàs, nos da el Espírita Santo, para que, viviendo la vida de Dios, amemos a Dios y > nuestros hennanos, con quienes somos ona sola cosa en Cristo. Però esta nnión con Cristo eiti tan lejos de «partamos de las obligaciones", y trabajos temporales que, por el contrario, la fe, la esperanza y la caridad de Cristo nos impulsan a servir a nuettros hermanos en conformidad con el ejemplo del Divlno Maestro, que «no vino a ser servido, sinó a servir» (Mat. XX, 28). Lo mismo que la Iglesia no fue instituïda para dominar, sinó para servir. «El entregó su vida por uosotros y nosotros, a sn ejemplo, debemos entregar nnestras vidas por nuestros hermanos» (1 Joan, 3, 26). Y pnesto que de los trabajos del Concilio conflamos que aparezca màs clara e intenta la luz de la fe, esperamos también una renovación espiritual de la que proceda igualmente un impulso fecundo que fomente los blenes humanes, tales come los Inventos de las denclas, los adelantos de la tècnica y una mis dilatada difusión de la cultura. Rennidos de todas las naciones que alnmbra el sol, llevamos en nuestros corazones las ansias de todos los pneblos conílados a nosotros, las angnstias del coerpo y del alma, los snfrimientos, los deseos, las esperanzas. Ponemos Insistentemente nnestro corazón sobre todas las angnstias que hoy afligen a los hombres. Ante todo debe volar nnestra alma hacia los mis humildet, los mis pobres, los mis débiles e, imitando a Cristo, hemos de compadecemos de las tnrbas oprimidat por el hiambre, por la misèria, por íi ignorància, puettos constantemente nuestros ujos sobre qnienes, por falta de los medlos necesarios, no han alcanzado todavia una condición de vida digna del hombre. Por todo ello, en el decurso de nueitro trabajo, hemos de tener muy en cuenu todo lo que a la dignidad del hombre se reflere, todo lo que contribnye a una verdadera fratemidad de lot pneblos. «La caridad de Cristo nos apremla» (2 Cor. V, 14), porque «quien viere a sn hermano en necesidad y no le abriera su corazón, cómo va a permanecer en él la caridad de Diot?» (1 Joan, III, 17). Los dos problemas de mayor consideración que se nos proponen El Sumo Pontlflce Juan XXIII, en el radiomensaje del dia 11 de septiembre de 1962, insistió sobre dos problemasi - ..*ç— Ante todo, lo que se reflere a la paz entre Iot pueblos. ^ x . . y^iT- - ---«^« No hay nadie en absolnto que no deteste la guerra; nadie, •• por el contrario, que no ansíe la paz. Però, ante todo, la paz es deseada por la Iglesla, puesto que es Madre de todot. Ella, por boca de los Sumos Pontíflces, nunca ha dejado de manifestar públicamente su amor y sn afin de paz, mostrindose slempre ditpuesta a presur cordlalmente su ayuda eficaz a cualqnier propósito sincero. Ella pone todo su empeiio en la unión de los pueblos y en suscitar entre ellos un mutuo y reclproco aprecio de obras y de sentímientos. Eiu nuestt'a Asamblea Conciliar,'admirable por la diversidad de razas, de naciones y de lenguas, ino et un flel testimonio de un com^n amor fratemo y no brilla como signo sensible de ese mismo amor? Confesamos que todot lot hombres, de cualqnier raza y nación tomos hermanos. En segnndo Ingar, el Sumo Pontiflce inculca la Justícia social. La doctrina expuetU en la Encíclica «Mater et Ndagistra» demuestra claramente que la Iglesla et absolutamente necesaria al tfinndo de hoy, para denunciar lat injusticiat y las indignat detlgnaldades, para restaurar •1 verdadero orden de las cosat y de lot hienes, de tal forma que, tegún los princlpios del Evangelio, la vida del hombre llegue a ser mit humana. DEL MEU CALAIX Coses del Sani Pare Joan Cada d(a en sabem de noves. 1 sempre són bones. Aquest f^ron senyor rector del món» mai no para de predicar als feligresos dé dret o de través. I si voleu rai sempre hi aprendreu de debò. Ja havia llegit temps enrera que el Sant Pare té temps —i si no en té se'n busco—, per a resar les tres ports del rosari coda dia, i que, o coda dena prego per una intenció especial, intencions ben triades i simpàtiques. Sabeu quina és la intenció mentre reso lo dena del tercer misteri de goig? Doncs, mireui pregar per 0 tots els nens petits nascuts durant les darreres 24 hores. Qui hi havia pensat, en aquesta «xovollo» humana, ton delicadament :4t:«pv_ i generosa? Vol la pena —i per això ho recordo o qui no ho sàpigui—, que les mares en prenguin esment i en facin bon record quan hi ho Betlem a caso. El primer en felicitar, en fer d'àngel, de pastor i de rei és el bondadós Sant Pare. Ell prego quan potser encara ningú no ho pregat pels ifovells ciutodont. Voleu un detall més bonic? Quines coses té el Sant Pare. Després se li escapa de dir-ho i llavors resulta coda sermó... Perquè, veritablement, Qixl que hom sap això es sent emmenot cap a fer quelcom semblant d'un gust ton bo No sembla que estaria bé que els fidels de lo comunitat catòlica, quan resen el rosari •n fomflio, fessin intenció de sumar-se a les intencions del Pàpo quan dio el rosari? I, si convé dir-ho, no seria també una bona ocasió, l'any del Concili ecumènic, per a restablir el bon costum del rosari familiar, les coses que ho han deixat perdre? De vegades fon prou tristesa certes fallades de cosa nostra, la torro del Sant Rosari, fins fa pocs onys: oro, quan 0 Nortomèrica i altres polsos fon les grans conquestes del rosari, acf, com si fóssim més llestos, l'hem deixat per vell... Vegeu com ha dcobat el sermonet del Sant Pare Jodn. — SASTRE. La virtud del Espíritu Santo Noiotfos, en verdad, no poseemos ni las riqaezas hamanas ni el poder terreno, però ponemos naestra conftanza en la faerza del Espíritn Santo, prometido por Jesocristo a la Iglesia. Por eso, hnmilde y ardientemen^^1 invitamos a todos, no solo a nnestros hermanos, a qaienes servlmos como pastores, sinó tamblén a todos los hermanos que creefi en Cristo y a todos los horabres de bnena volontad a los qne «Dlos qaiere salvar y condncir >1 conocimlento de la verdad» (1 Tim. II, 4), a que colaboren con nosotros para instaurar en el mondo ona Sociedad hnman» mis recta y mis fraterna. El designlo diWno es tal qae por la caridad biille ya de algnna manera el Reino de Dios, como prenda del Reino Etemo. Pedimos ardientemente qne, en medio de este mondo, alejado toda- / / via de la paz anhelada, por las amenazas nacidas del mismo progreso, admiJ»ble por otra parte però no siempre atento a la ley suprema de la moralidad, brille la loz de w gran esperanza en Jesocristo, miestro único Salvador. Parròquia de Santo Maria de Camprodon Diumenge Primer de Quaresma, dia 3 de Març de 1963.— A dos quarts de 8, Missa de Novena en sufragi d'Enric Blanco de Alba Cortés (a.C.s) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en su^agi d'Andreu Coma Puig (aC.s.^ A les 12, Missa en sufragi dels difunts families Juncà - Ayats (a.C.s.) Nit, à les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts de les families Anglada - Roger (a.Cs) Tarda, a un quart de 4, Catecisme- A les 4, Sant Rosari, Set Diumenges i Via Crucis. Dilluns, dia 4.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Aulí Isern (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Dufiach, Vda Costa (a.C.s.) Dimarta, dia S—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Roger Baus (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de la Germana Dolores Morató, Vetlladora del Hospital (Palamós) (a.C.s.) Dimecres, dii 6. — k dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Francesc Colí Baquè (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado (a.Cs.) Dijous, dia 7—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesc Coll Baquè (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Joan Aulí Coma (a.C.s.) Divendres, dia 8 — Avui es dia d'Abstinència, k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Pujol Papell (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Vicens Bufia Massegur (a Cs.) Dissabte, dia 9.— A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de la Germana Dolors Morató, Vetlladora del Hospital ^,Palamós) (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Jaume Torrent i Francesca Juncà (a.C.s ) Diumenge, Segon de Quaresma, dia 10 de Març — A dos quarts de 8, Missa «Pro Populo» A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep M.' Coibella (a Cs.) A les 12, Missa «Intentio dantis» Nit, a les 8, Missct Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a.C.s) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Set Diumenges i Via Crucis. A remarcar: Avui en totes les .Misses, es farà la capta pro «Damnificats d'Andalussia» iDe què servirà, germans meus, que algú digui que te fe, si no té obres? Pot salvar-lo tal volta la fe?. Si un germà o una germana van nus i mancats de l'aliment de cada dia, i algun de vosaltres els diu; Aneu vos-cn pau, no passeu fred ni gana, però no els doneu allò que és necessari al cos, cde què servirà?. Així també la xfsi no té obres és morta en si mateixa» (S. Jaume Epístola cap. 11 14-17) Sant BapHsma: Ales Fonts B.\pt:ismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist per mitjà de l'Església, Josep Millan Planellas, fill leg'tim d'Antoni t Maria. Que sia un sant Cristià! A remarcar: Cada dia de 12 a 1 del matí per els nens de la 1.* Comunió i de 5 a 6 de la tarda per els de la Comunió Solemne, Catecisme, començant demà dilluf* dia 4 de Març. Cada dimarts i divendres, a dos quarts de 8 del vespre, Via Crucis. IprÀnglada Camprodon