C O I T O R I A L Aíita a la ^óttella El torbellino del mundo cada dia aumenta en intensidad y las olas de las pasiones se encrespan amenazadoras en extremo. La navecílla de Pedró surca este tumultüoso mar però tiene su mirada fijfi en la Estrella. Ya adivinàis que me refiero a Maria, la Virgen Inmaculada vencedora de las acechanzas del Maligno y guia de la humanidad en su ascención hacia Dios. Entramos en el mes de ^ ' ' » Mayo, mes de las flores y mes consagrado por entero a honrar de una manera singular a Maria, reina de los corazones. Quien no sienta esta «necesidad instintiva» de honrar y en grado eminente, a su Madre del cielo, tema por su vida que se halla en trance angustioso y en camino de muerte. ^No hemos de amaria hasta enloquecer, si es nuestra Madre? iNo hemos de cantaria hasta enronquecer de entusiasmo, si es nuestra Reina? La iglesia se halla en estado de Concilio y Maria, con su presencia maternal, es luz y guia para la Jerarquia. Nosotros, los fieles, debemos extremar nuestros obsequios a Maria en este mes de mayo conciliar, pera recabar de Ella un auxilio eficaz y luminoso en favor de las tareas conciliares que prosiguen con un ritmo de trabajo intenso e intensivo. Que se multipliquen nuestras oraciones y sacriíicios, que se organicen peregrinaciones a Santuarios Marianos, como desea nuestro Sr. Obispo, que sea honrada Maria y que todos en esta travesia diíicil, miremos a la Estrella, iflvoquemos a Maria. s d * mayo ds l e a s D o m . III daspuéa de Pasqua UDACCIÓN Y ADMINISTRACI6N1 APARTADO U, VICH A n o l l l , n.°ia4 DIPOSITO LIOALi ( . 14.365 • IMO LA PALABI^A ra>UX i.T)10S NOSOTÍ^OS / P. 2, íl-19. Léçtara de la Carta del Apòstol S. Pedró. Hermanos carísslmos: Os exhorto a abafeneros, cual forasteros y adoenedleos, de lo$ apetitós carnales, que mllitan contra eiaíma. Manteniendo honesta en medlo de gentiha vuestra vida, para que en aquella en que hablan mal de oosotros, como de malhechores, contemplando vuestras baenas obras, glorifiquen a Dios en el dia de su iiísita, Someteos, pues, a toda humana criatufa por amor del Seàor: Ya sea al rey, como O soberano, ya sea a los gobernadorés, com envlados por él para castigo de loS gat obran mal y premio de los que blen, porf/ae tal es la ooluntad de Dios, que obratitfo blen tapéls la boca a la Ignorancià\d§los hombres sin entendimiento: como librèS, y no como los que toman la libertad para dtafraB de la maldad, slno como siervof de Dios. Honrad a todos, amad a laítetmandad, temed a Dios, honrad al rey. Loa que sols siervos, sujetàndoos con toda reverencia a los amos, no solamente a los buenoa y apacibles, sinó también a los maUumorados. Porque aqm està la grada: en Ciiato Sefíor nuestro. HIJOS DE SÜKCION POR DiO$ Qae nnestra conducta sea tal qne mneva a los demis a glorificar a Dios. No es lo mismo ser cristíano, qae ser «cristiano ejemplar». Y a la ejemplaridad de vida estamos obDgados por noestro baatistno. Hay todavla hoy qnien calumnia a los cristianos porqne no ve en ellos ejemplaridad. Constatamos el hecho y nos pregantamos qué seria del mnndo si los millones de cristianos qae poblamos el orbe, faéramos ejemplares. Siempre podremos empezar siendo nosottos, tú, yo, ano de ellos. Estar sajetos a las aatoridades homanas por Dios. Ahf esti la ejemplaridad. No seamos maldiclentes de la aotoridad ya qne ella c s la mandataria de Dios. Snjetaf se por Dios es ona perfección típicamente cristiana. La aotoridad tíene el deber sagrado'de saber mandar. Arte difícil, por sopoesto. Però nosotros, los súbdites, obedeciendo en todos los casoi, a excepción del pecado, sabemos qoe obedecemos a Dios. Nos tocarà soportar a vecen la sinrazón del qoe manda, las arbitrariedades y malhamor de la aotoridad. Entonces, dice S. Pedró, hay mérito. Hoy, DIA DEL GLERO INDÍGENA Ora y da tu limosna para que haya un sacerdote nativo que salve a sus coterràneos en las Misiones periil de la setmana Seotct^^í^/c d'ayM'f Dia 5, Diumenge III després de Pasqoa, St. Nicet, b., St. Pias V, p., St. Hilari, b. Dia 6, DU., St. Eduard, b., Sta. Beneta, vg. Dia 7, Dm:, St. Estanislaa, b. 1 mr., Sta. Fiàvia, vg. i Diumenge fercer després de Pasqua mr., St. Benet, p. i conf., St. Joan, b. Dia 8, Dmc, St. Acaci, La Mare de Déu dels DesamLa vida del cristià és sovint, aparentment, parats (patrona de València), St. Víctor, mr. un fracàs; naturalment, mirant-ho amb ulls Dia9, Dj, St. Gregori Naziancè, dr., St. Her- humans. Ja ho havia predit Jesucrist: *En vemes, mr., St. Beat, conf. Dia 10, Dir., Beat Joan ritat, en veritat us dic que vosaltres plorad'Avila, St. Antoni, conf., St. Nicolao, b.. reu l us doldreu, I el món s'alegrarà* Dia 11, Dis., Sts. Felip i Jaume el Menor, apts. (evang.). No impera pas la juetída en el món, ni St. Ponç, mr,, St. Francesc de Jeroni. tenim assegurat l'èxit en les nostres empreses humanes. Heus aqnl un fet que descoratja i i fa pessimista tot incrèdul. Per nosaltres, els cristians, és una ocasió més de merèixer, 1 a la seva hora en rebrem la recompensa. Es molt consoladora la promesa de Jesucrist: * vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en Joia» (evang.). Però, amb tot i l'esperança en l'altn vida, no ens és fàcil viure fins a les últimes conseqüències la nostra vocació cristiana: les pròSant Estanislau, b. i mr. pies passions, l'atracció de l'esperit del món, Dlmarti, dia 7 els respectes humans, tendeixen constantment En l'església de «Na Skalce> tot és pao i a desviar-nos del nostre camí. Per això demasilenci/ el bisbe Estanislaa està oferint el Sant nem avui: < Concediu-nos, Senyor, per la Sacrifici al seu estimat Senyor, amb aquella fe participació d'aquest misteris, que reprii amor que caracteritza els sants. De prompte mim ets desitjós mundans i aprenguem el trot d'uns cavalls trenca el silenci! al cap de d'apreciar ets celestials* (secre). poc baixen de llurs cavalcadures un grup de I, immersos com estem en el temps passoldats manats pel rei Boleslaa. S'aturen a les qual, no ens cansem d'agrair a Déu la Reportes de l'església; Boleslan els mana: «Entreu dempció, que ent ha merescut participar de i mateu al bisbe Estanislaa». Els soldats teme- la mateixa vida divina: rosos del rel entren per a complir l'ordre —Agraïment que és, abans que tot, lloança: rebuda. Estanislaa no se n'adona pas, arravaut *Que en són a'admlrables, Senyor, les d'amor com està en aquells moments; però oostres obres/» (intr.). *Al'lelulal El Senyor hens acl que en arribant aquells soldats prop ha enviat la redempció al seu poble/ Al·lede l'alur els sobrevé una por tan gran que luia/» (grad.). aterroritzats surten del temple sense complir —Però la millor prova d'agraïment que l'ordre. Tres cops ho proven i tots tres fra- podem donar a Déu és la nostra vida: ana cassen. Llavors el rei indignat, entra i mata. vida de perfecció cristiana, conseqüent amb Estanislau. Després d'aquest horrend crim la nostra solemne professió de fe en el Bapdeixa el cos exposat a la fam de les feres; tisme: no oblidem que renunciàrem a Satanàs, però Déu vetlla pel seu servent 1, al punt, les seves pompes 1 les seves obres. Com deapareixen quatre àguiles que guarden el cadà- manem aviod en la col'lecta, * concediu-nos. ver fins qne els sacerdots el recullen. Aquesta Senyor, als qui férem professió de cristians, és la llegenda qne acompanya la mort del sant de rebutjar tot el que sigui enemtc d'aquest bisbe polonès. Podem veure \ copiar d'ella el nom, I seguir aquelles coses que s'hi gran caràcter de St. EsUnlslau: ferm, decidit 1 adiuen». amb nn gran amor a Déu. J. M. Aneedotari de persones «conseqOents» <^'^o*44e Recordeu a l'amic Xiroi? L'home tranquil del nostre anecdotarí, que no s'amoinava per res i sols protestava quan la tranquil litot del proïsme lesio<iava els seus interessos. Doncs bé. Fa poc, qu* l'autor va conèixer o l'antípoda. Brau, dreturer, sensible a qualsevol anormalitat, imbuït de nobles ideals, d'altlstimes aspiracions I de genials idees. Lo seva veu de tro, s'ha olt moltes veg ides, no sols en cercles amicals sinó en actes públics. Sembla, talment, qoe porti r«gistrat en un fitxer detatlodfssim totes les malifetes humanes, des de l'home primitiu ois pseudosalvatges del «twist»,eí «rock» i ei «modison». -Malaurada humonltotl —clamava fa poc temps—. La més negra de les dissorts t'espero. Què en farem del teu progrés, si no hi ha civilització? De què serveixen els antibiòtics, si per les carreteres hi regna la Imprudència, qu» és estrall, que és assasinat inconscient, que és mort encoberta? Què en farem de conquerir lo Lluna, i Mors, i Venus, si encara no hem conquerit la serenitat d'esperit? Què en farem de racionalitzar lo '^%4r4é*^^tf producció perquè tothom pugui disfrutor de la tècnica, si la meitat dels homes viuen en condicions infrahumanes? Què en farem de dominar les forces brutals de la Naturalesa, si encarà no ham après de dominar els nostres Instints primitius? En Brau|at no pot suportar la més pe'ita inversió de valors; ni la més lleu relliscada. Val a dir que és honest de dalt a baix, íntegre fins l'extrem de pagar una multa per haver infringit ei codi de circulació quan ningú ho veia ni nlngé hi ciiculova pels voltants. Jamoi s'ha pogut dir d'en Braulot lú més petita; ni an la vida privada ni en Id pública. Es un model. I l'únic defecte —si defecte és— cal cercar-lo en el criteri tancat que serva respecte de totes les qOestions. —Per què hem de callar, quan veiem la mala fa? El que robo, és lladre; el que menteix, és mentider; el que mata, es assassí, i el que dissimula, hipòcrita. No farem un món millor, si ans quedem o casa, ben guardats per les parats del nostre egoisme; ben amurallots amb les defenses de la nostra mesquinesa, par por de ferir el malvat; però també, per por de que el malvat ens fereixi. Volem un món millor, o condició que el construeixin als altres, resignant-nos a millorar-lo daixant-hi la brutícia de totes les generacions passades. No hi pot haver món millor, si no és net com un lliri recent obert a la rosada en un mati de primavera... I en Braulot, terriblement «conseqOant» as barallo amb tothom, escomet a tothom i, en les seves sollituds amargues passo revista a les esgarrapades que rab durant lo jornada. I penso, tristament, que aquest món no té salvació possible. XAVIER. Entrevistés llampec amb el Sr. Bisbe —Hi ha qui diu, Seityor Bisbe, que es va perdent el «mes de Maria». Es veritat? —Malauradament hi ha coses bones que es van perdent, com 4s ara el rosari i d'oltrei; no ét pas per culpa nostra car ben sovint ho recomanem. Hi ha moltes causes: la vida poc casolana, els horaris estrafets, diversions foranes com el cine i no foranes com la televisió, etc. —N'hi ha que diuen que lú litúrgia i les modes piadoses en tenen lo culpa. —Deixant això de les «modes piadoses», que ens portaria enllà, podem dir que la litúrgia no ho fet cop mal a les devocions. Ha posat ordre i prou. Lo missa per damunt de tot. La vida sagramental per damunt de les devocions. En el, camp de lo pregària tota devoció autoritzada 4s admesa i, si é% tan estimada com el rosari i el mes de Maria, •ncara més. —Però quan es va manar que no es digués el rosari durant la Missa ni s'hi fes el «mes de Maria», molts deixaren lo Missa, el rosai i I e' mes de Maria, els dies feiners. —Però no foren gens raonables. Lo Missa no és per a suministrar lemps i ocasió per a resar el rosari o altres devocions. Convé fer el que ja fa temps que fem: fer valorar i estimar la Missa tal com es mereix i llavors hom estimarà la Missa en primer lloc i les devocions en grau secundari. En el nostre bisbat ja fa temps que prediquem això i sembla que el Concili no ens forà pos quedar malament. —I què es podria fer perquè no es perdessin les devocions? —Qui té la convenient cultura religiosa sap que el centre de la pietat és l'Eucoristio. Però sap també que l'Església vòl que estimem la Verge Maria, que es conreïn les devocions valuoses i acreditades. No és gaire culte ni eclelsiol qui trobo ipcojnpatibilitats en això. El que convé és instruir-se i voler. Llavors es cerco lo forma i el temps. El rosai i no es pot deixar perdre. Cal.resarlo o cosa cór és una pr«gària expressa per a lo família. També va bé al temple a hores oportenes. També col trobar solució per al mes de Moria; o les esglésies, que es faci a l'horo més oportuna; però sobre tot convé que es faci a les famílies després del rosari. Moltks famílies ho fan Les que comencin oro de bell nou hi trobaran gust i géig pera ••••"•"»• REPORTER. «Sí els homes fossin astuts, se n'aprofitarien de la meva Mare, diu Jesús. Haurien de sospitar que no li puc negor res... Què hi voleu fer. fit la meva Mare. Ho he volgut així i no em reca». (M. Quoitt). ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI Mare de Déu de la Tossa Ens trobem avui davant d'una joia autèntica de la nostra aiquitectura, coneguda ja arreu del món: l'església pre-romònica de la Tossa de Montbui. Aquesta església de tres absis substitut, en al s. XI, una altra de visigòtica bastida un segle obani. El bisbe-abot Òliba tingué part directa en la substitució, i a ell es deu, sobretot, l'adaptació de l'edifici visigòtic a l'estil pre-romànic, per exigència del ritu llatí instaurat en el seu temps. AQuest edifici gloriós està dedicat o Santa Maria de Grècia —vulgarment coneguda per Mare de Déu del Castell o de la Tossa—, però exercí funcions de temple pa roquial flns al segle XVI. Després restà com a sufragània i més tard, flns avui, com a ermita o santuari marià. El temps comportà al temple pre-romànic mutilacions doloroses, afegits innobles i transformacions ignominioses. Segons el gust d'èpoques decadents —I amb tota la bona intenció, això sf— les parets i les columnes foren enguixades. Les revolucions dels segles XIX I XX amenaçaren amb enrunar aquest tresor incomparable. Tot feia pensar que la Tossa seria oblidada per sempre més, com tants altres edificis inapreciables. Però vingué, gràcies a Déu, la resorrecc ó. I fou en 1954, l'Any Marià, Des de llavors fins al 1961, amb la consagració del nou altar, la Tossa de Montbui i la Santa Imatge que s'hi, venera ha anat reco brant l'esplendor dels temps antics, si cal augmentada per l'admiració fervorosa que la nostra època té envers les pedres velles. L'afluència de visitants i romeus, facilitada per la construcció d'una carretera que permet l'accés en cotxe, creix cada dia. La talla romànica en fusta policromada, del s. XIII, que presideix el temple —despullada de les robes sobreposades pel mal gust del barroc— segueix rebent, i si Déu vol seguirà rebent, els testimonis de devoció dels fldels de tota lo comarca igualadina. Aquest és un exemple reeixit del que hauria calgut fer amb tants altres temples seculars que el temps s'ha endut quf sap si per sempre més. JORDI PLANES Hoy, Dia dei Clero Indígena en las Hisiones .Al Concilio Vaticano II han asistido unos 200 obispos indígenas de color. Faltan sacerdotes y Seminarios en tierra de Misiones. ÍAYUDA, CRISTIANOl (Continoación) U|.. IJU *in lllilirll * [ Ij II Sea de ello lo que fuere, lo que parece estar a la vista de cualquier observador es que hoy para seguir la ruta, a veces difícil, de la verdad se neçesita el calor de la caridad y la fuerza del ejemplo. Tal vez esto, hoy màs que nunca, debido a que mucha gente se siente còmoda en el bienestar material y neçesita para salir un choque que no da la verdad sola. No hablamos de la gràcia porque esta, por supuesto, màs ayudarà una pastoral con verdad, amor y ejemplo que una verdad sola en tono de alguna dureza. Ello puede dar la explicación racional y teològica de las tendencias pastorales *^^ ^^ actualidad que no deben escandalizar a nadie. Al fin y al cabo véanse còmo son las realidades evangélicas, hijo prodigo y otras. En ellas domina siempre el hermoso principio: la verdad entra por la caridad. El signo del cristianisme de nuestro tiempo parece ser el apostolado. Episcopado, sacerdocio y laicado sienten el impulso que procede de lo alto y, confiando en El que todo lo puede, y usando de los medios convenientes, se vuelcan hacia el prójimo que de algun modo lo neçesita para colaborar al crecimiento del Cuerpo Místico de Jesucristo. Orar, llevar arreglada vida interior, ayudar, atraer, trabajar racionalmente, sacrificarse, dar, organizar, e t c , para que se realicen en el mundo los designios divíaos, es el afàn acariciado por las almas que andan o quieren andar los caminos del Senor. No se trata, pues, tan solo de una actitud de defensa, de doctrina contra los errores. La Iglesia tiene bien defendidas sus doctrinas, hace ya tiempo. Sin dejar lo primero, lo que interesa ahora es que éstas se propongan de la forma màs adecuada para que penetren cuanto antes y de la mejor manera donde no han pentrado; que donde hayan penetrado se obtenga, también por los mejores medios, que logren influir realmente en la vida; que de este modo doctrina y realidades de hoy sean tales que constituyan la forma màs convincente de defender y de conquistar, según convenga. (Continuarà) Farr&qMia de Santo Moria de Camprodon Diamenge, 4ia 5 de Maig de 1963. — A les 7, Missa en sufragi de Joan Costa (a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi d« Camil Güell Coma (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi dels difunts família l'urón (a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vaspcrtino, en sufiagi de Teresa Marcer de Sala (a.C.s) Tarda a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de Maria i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 6. — A les 7, Missa d'acció de gràcies al Sagrat Cor de Jesús. A les 9, Missa en sufragi de Jaume Puixeu Vila i Teresa Guillamet (a.C.s.) Dimarts, dia 7—A les 7, Missa de Novena de Maria Regí Torrent (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Mercè Serra Pairó (a C.s.) Dimecres, dia 8. — A les 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Sabina Molas Carrera (a. C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Antònia Oliveias Blanch (a.C.s.) Dijous, dia 9.-—A les 7, Missa en sufragi de Trinitat Illa Claparols (a.Cs.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Verge de Lourdes. Divendres, dia 10. — A les 7, Missa en sufragi de Trinicat Illa Claparols (a.Cs.) A les 9, Missa en sufragi de Pere Guillamet Vilanova (a.C.s.) Dissabte, dia 11.—k les 7, a la Capella del Immaculat Cor.de Maria, Missa Aniversari de Sebastià Sala Esquena (a.C.s.) A les 9, Missa Aniversari de Sebastià Sala Esquena (a.C.s.) Diumenge, dia 12 de Maig. — A les 7, Missa en sufragi de Pere Sala Cordomí (a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Rosa Coma de Güell (a.C s) A les 12, Missa en sufragi de Trinitat Illa Claparols (a C.sy Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de .Maria Sala (a.C.s.) Veu de la Parròquia. Amonestacions Canòniques: Tercera de Josep Sau Bertran, solter, natural i veí de Molló, fill legítim de Joan i Maria; amb Maria Iglesias Gardella, natural de Llanàs i veïna de Camprodon, soltera, filla legítima de Josep i Carme. A remarcar; Dijous, després del Mes de Maria. Conferència a les Filles de Maria. Hi son totes invitades! P. Anglada Camprodon