EDITORIAL SOCIAL Y CRISTIANO C UANDO se trata de socializaclón convlene puntualizar, ya que la palabra tlcne un hechizo maléfico. El proplo Papa lo ha hecho. Las generaclones actuales se dan cuenta del giro social que h a n tornado las estructuras de la Sociedad y ello es signo de progreso. Los crlstianos vemos en este íenómeno un hecho providencial màs, para darnos la oportunldad de hacer el ensamblaje perfecto de lo humano en lo divino. Esta es nuestra misión de siempre, però màs en la hora actual. El egofsmo individual y llberaloide està en pugna con nuestra mentalidad cristiana que se nutre de la vida comunitària dentro de la mística realldad de todos en Uno que es Crlsto. Quien està presto para servir a los demàs, en el fondo, aunque ^\ no lo crea, està muy cerca de nosotros como cristlanos. Cuando este Servicio se verifica en función de la unión que existe en los miembros de un mismo Cuerpo Místico, entonces hemos dado el salto hacia lo social y cristiano. Se hàbla de justícia social, y en ello parece resonar un grlto de revoluclón dentro del anqullosamiento liberal de la sociedad. Hablemos también de carldad social, por la que se entra en la esfera sobrenatural con la iinalida'^ de hacer el bien a nuestros hennanos en Cristo. El Papa propugna un equilibrio entre acción privada y la pública para el bien común. Cuando nos demos cuenta de que en esta acción común de serviclo a la comunidad humana servlmos en realldad a Dlos, habremos realizado la sintesls perfecta de lo social y lo cristiano. IHOJA DOMINOO, 8 Dl JUUO Dl 196a A n Dom. IV d. 4» P·ht·c·stAi ARO II f Ú M . SI {tadacilén y Adalnlttriclófli ApiníJo n V I C H T< OtpttIU Ugil, B. 14,3S5 ?=í=ç»:=5=rpa<tM»ítÇ5p-, EN AQUELL TEMPS.. Lluc .5, 1-15 C OM EN T E M <En una ocasió en què la gent se li La gent se li tirava al damant a Jesncrist. Com embadaleix l'ànima qae estima el Mestre, aquesta descripció tan gràfica de San Llncl Avui el Mestre es queda massa sol. Les multituds es tiren damunt dels espectacles mundans, però no massa damunt Jesús i la seva Església, per escoltar la seva paraula. I Jesús puja a la barca de Pere per millor ensenyar les multituds. Tenim ja més propera la data de l'inici del Concili Universal. També el Vicari de Jesncrist, succesor de Sant Pere, junt amb tots els Srs. Bisbes del món, successors dels Apòstols, ens adoctrinaran des de la Càtedra Apostòlica del Vaticà. Quina ocasió tan extraordinària per afermar la nostra fe i caldejar el nostre amor envers el Sant Pare i les institucions eclesials. La pesca miraculosa segueix a la paraula de llum de la Bona Nova. Tot esdevé ;n símbol per nosaltres. La Paraula de Déu, ben sembrada i acollida amb humilitat, té de sobres la virtualitat de captar una multitud d'ànimes daleroses del regne de Dén. Quan hom veu aquest efecte sobrenatural de la gràcia té aleshorc J a por de Sant Pere i diu: «Aparteuvos de mi que sóc home pecador». Però Jesús ens conforta: <No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes si confies en Mi més que en les teves artimanyes que de res valen si no tenen :om suport la meva gràcia. El veritable apòstol ha de copsar aquesta lliçó fonamental en tota la seva activitat. Solament Déu pot donar el creixement i el fruit a la llavor sembrada. tirava al damunt per escoltar la paraula de Déu, i ell es trobava a ta vora del llac de Qenesaret, veié dues barques parades a la vora del llac; els pescadors n 'havien baixat i esbaldien les xarxes. Pujà a una de les barques, que era de Simó, i li pregà que s'apartés una mica de terra, i, assegut, de la barca estant ensenyava les multituds. Quan acabà de parlar, digué a Simó: — Tira llac endins, i caleu les xarxes per pescar. Simó h respongué: —Mestre, tota la nit que ens hi hem escarrassat, i no hem agafat res; però, perquè Dós ho dieu, calaré Ics xarxes. I, bon punt ho hagueren fet, agafaren una quantitat tan gran de peixos, que les xarxes se'ls esquinçaven. Aleshores feren senyal als companys de Valtra barca que hi anessin a ajudar-los; hi anaren, i ompliren les dues barques, fins a punt d'enfonsar-se. En veure-ho Simó Pere, es llançà als genolls de Jesús, dient: —Aparteu-Dos de mi. Senyor, que sóc un pecador! Un gran estupor s'havia apoderat d'ell i de tots els qui eren amb ell, per la pesca que havien fet, i semblantment també de Jaume I de Joan fills del Zebedeu, que eren socis de Simó. I Jesús digué a Simó: ~No tinguis por; d'ara endavant seràs pescador d'homes. I, tornades les barques a terra, ho deixaren tot I el van seguit'. V VVM\ V\A*\\\VV\VV*lVVl·\1A'W*VV'VVl\'\ V W * \ V l \ M . V W W V > M * ' '^m^^p^eim/aMOració «sobre el poble» U N cop resoda l'acció de gràcies, la postcomunió, ve ei ritu de clausura de la Missa, que is molt breu i simple. L'assemblea eucarística no es desfò pas de qualsevol manera, sinó que s'ocomioda amb una benedicció, formà clàssica en tot l'esperit religiós del poble hebreu. Fora del temps de Quaresma, les formes d'oracions que imploren la benedicció sobre el poble ja no les tenim en lo nostra litúrgia romona. Lo benedicció de Déu sempre ha ostat un ritu del final de la celebració sagrada. Es Déu qui dóna la seva gràcia i la seva assistència als fidels que, ïtortint de la comunicació íntima i oficialment cuitual, han de tornar a la vida quotidiana. Actualment supleix l'oració de benedicció, que tot el poble escoltava amb inclinació de cap, la simple benedicció del sacerdot, el qual, girat de cara a l'assemblea, fa el gest en forma de creu, mentre diu: «Que l'Omnipotent Déu us beneeixi: Pare, Fill i Esperit Sant». Aquesta benedicció era la que el papa i els bisbes donaven en sortir del temple, després de les celebracions; i per olla en l'alta edat mitjana vò substituir definitivament les «oracions sobre el poble». Que el beneplàcit de Déu sempre ens acompanyi i assisteixi. Que en rebre la benedicció al final de la Missa poguem reconèixer que en veritat la mereixem per haver participat de manera activa i devota en l'Eucaristia del Senyor, que no as res més que una sijblim i grandiosa «acció de gràcies» o «benedicció» que nosaltres donem i oferim a Déu. Ell ens ho recompensa amb un signe d'agrafment i amb una promesa d'ajudo. La nostra vida de relació omb Déu és un intercanvi de benediccions. — R. P. 8 DIUMENGE IV D. PBNTECOSTfiS. Sta. Isabel, vídua, reina de Portugal, era filla de Pere III, rel d'Aragó, i néta de Sta. Isabel d'Hongria, 1 es distingí per la seva moitificacló 1 gran caritat, i morí el 1336. 9. DU. Sta. M.° Goretli, (1890 1902). màrtir de la puresa. St. Ciril, bisbe i mr. de Creta. Lo Mare de Déu de la Pau El Beat Pere Centurió, de Barcelona. 10 Dm. St, Cristòfol, mr, patró dels xofers, a qui festegen avui; però la seva festa és el 25 de iuliol. Els Set Germans màrtirs, fills de Sta. Felicitat, tsmbé màrtir. Stes. Rufina i Segona, germanes vgs. i mrs. 11. Dmc. St. Pius I, papa i mr., fou el qui ordenà que la Pasqua es celebrés fompre en diumenge; m. cl 150. St. Abundi, sacerdot espanyol, martiritzat pels mahometans el 854 a Còrdova. 12. D|. St. Joan Gualbert, abat, fundador de rOrdrs de Vallumbrosa (Toscani), la vocació religiosa del qual es degué a un favor extraordinari d'un Sant Crist que li regracià l'haver perdonat l'assassí d'un parent seu. St. Marciana, verge toledana i mr. 13. Dv. Sant Anoclet, papa i mr. el 1012. St. Eugeni, bisbe de Cartago, admirable per la seva fe i zel. St. Siles, deixeble dels apòstols, enviat a predicar l'Evangeli, junt amb St. Bemabé i St. Pau, 1 m. a Macedònia. 14. Ds. St. Bonaventura, cardenal, bisbe d'Albano, doctor de l'Església, nomenat «doctor seràfic», era de l'Ordre f-anciscana i mori el 1274 a LI6, (França), on assistí al Concili Ecumènic celebrat allí. St. Just, soldat mr. St. Marcel·lí, prev. nat a Anglaterra, cèlebre pels seus treballs apostòlics. ESQUEIXOS DE LA VIDA Un cabell U N anglès de bona posició, que venia d'Hongria, on havia visitat una exposició -era l'any 1896,- abans de tomar a Anglaterra, volgué visitar Viena. Bn arribar a la capital austríaca, entrà a una barberia per afaitar-se, i quedà sorprès en veure allí asseguda una noia, de llarga i rossa cabellera. En aquell moment, precisament, recollí encara, de la conversa entre el barber i la noia, el segUenti -Em sembla que no és demanar massa, vint guldens (unes 50 ptes) - deia la noia al barber. -No sap pas el que demona -contesta el barber-1 amb vuit guldens està ben pagada. -D'una cabellera com lo meva, vaja, se'n riu vostè de donar-me'n sols vuit guldens. -MiriI n'hi donaré deu perquè és vostè, tractant-se del cas en què es troba. Pensi que ningú n'hi donaré més - 11 diu el barber per convèncer-la i estant Ja a punt de tallar-li. l'V-/*'» -Un moment, senyor. Permeti'm abans parlar amb la senyoreta- Intervé l'anglès esmentat. I amb el consentiment del barber, diu a la noiai -Si no dedueixo malament, vostè, senyoreta, es ven la seva formosa cabellera per necessitat, oi? -Si, lenyori si no fos per la greu necessitat valuós que estem passant a casa, jo mai no m'hauria decidit a vendre'm la cabellera. Però, calculi, senyor, qu:; ja fa molts mesos que tinc la mare al llit i que el meu pa/e, envellit abans d'hora pels disgustos que ha passat en la vida, tampoc pot treballar ara, i jo, tot 1 aprofitant les hores més de raó, cosint, no puc de cap manera cobrir les despeses de casa. -Comprenc molt bé, senyoreta, la seva situació i els sacrificis que 11 toca fer per a sostenir eis seus pares. Però aquest gros bacrificl que ara va a fer de vendre's la seva tan formosa cabellera, no el trobo pas compensat per l'import que n'ha de treure. Per això li vaig ara a fer una proposta: Què prefereixi vendre la seva cabellera per deu guldens al barber, o bé vendre'm a mi un sol cabell per cent lliures esterlines (2.500 ptes)? -Senyor, perdanl'm; però ara vostè em gasta una broma. -S'equivoca, senyoreta -li diu, somrient, el senyor, tot treient-se de la cartera un bitllet-; aquí té per endavant el bitllet de cent lliures esterlines perquè vegi la formalitat del que li acabo de proposar. La noia, tota confosa, davant la realitat, s'excusa i no gosa agafar el bitllet. Mes el senyor li prega, dient: -Per favor, agafi el bitllet que li dono de cor, ja que la caritat em dicta que devem auxiliar-nos com a germans que som tots. Pensi que em plau molt poder-li estalviar el sacrifici de perdre la seva cabellera d'or i ajudar-la a sostenir els seus pares. -Moltísimes mercès, senyor. Que Déu 11 pagui abundosament tanta de caritat - li diu la noia, emocionada, agafant el bitllet. -I a vostè Déu 11 beneeixi tant de sacrifici com pels seus pares fa. .» I el bon catòlic anglès es fica a la cartera el cabell daurat, com una relíquia, que acaba d'oferlr-ti la donzella, amb els ulls entelats encara per l'emoció. PBLIP AIGUAVIVA PARA ELLAS MlbWVMiVVVVMVtMrt^VtMA^iVMVVlMVVMiWWMvv VtAft^^ MMWVMVMMV^IMWWWWWVVMWWWWWWW üAH, SI FUERA POR CRISTOl! MIMiV1««WVVW«VIM1rtAMVVVI%VWIMlAM«VIMV«1AWVtMVAM«VlVIVVVMWVVWVVM^ íQuión ha dicho que las jóvenes modarnos no tienen ni ideo da \a mortificación? Eto no as cierlo. No tanóis mds qua fijaros en la inaudita paciència y admirable resignación con que sufren y rasisten las molestias y hasta los doloras ocasionades por un calzado invarostmilmenta mds pequeno que el pie; por una falda incómodamenta astrecha, unos taconas altisimos o unos zapatos qua salen a cada poso. jY aguanta parú sufrir las inclemencias del tiempo dasopacible? Podéis ver a asos chicos una tarda cuolquiera de esas tardes en que la temperatura —al ponerse el sol— ha dascandido sensiblemanta. Elías soportan sin una quejo el viento frio, luciendo cl aire sus piernos y brazos, exogeradomente ascotadas... Y ique no manden esos infalibles modistds cortarse el pelo hasta el ridículo o ves- tirse con uno túnico-saco espacial para penitencies ninivitosl Al momento, como impulsades por un rasorte mdglco, lagionas da chicas modernes (y de mujeres no ton modernos) se saltaran todas los barreras del ridículo y con un admirable daspracio del respeto humano, seguiran fielmente los caprichos de un seíïor que dicta extravagoncias dasda Porfs. Eso sa llama disciplina, santa indiferència, admirable sumisión «a lo que manden», inusitada humildad y extrano desasimiento para saber imponer el porecer ojeno o lo que dice la pròpia conciencia. Total, que nuestra moderna juventud femenina astd llana da unos virtudes heroicas en estos tíempos tan rebeldes. èQuó? èHoy quien digo que las chicas modarnas no saben sacrificorse? "Bvtw Somos novios que uamos cogidos del brazo y no hemos visto el diablo en ella. Ocho noDíos de Manresa. R.—Las normas que dimos son del Episc^pado Espanol y, por tanto, màxima antoridad en matèria de moral. No pueden negamos qne hay peligro en eilo. Ademàs, cabé la hipòtesis de conciencias adormecidas y también, cpor qné no?, de personas formadas y cuyo peligro es remeto. En fin, simpàticos novios, qaeda en firme la norma dada. Para vuestu caso no dejéis de consultar con vuestro Director Espiritual. Dan'ais ejemplo si obedeciéreis a los Srcs. Obispos en esta matèria y Dios os lo premiaria. De otra suerce, contribuís al bajón moral que experimenta la Sociedad en sus manifestaciones póblicas. Algo alarmante en matèria de noviazgo. ÇpvauLtaJS" Sí no son dogmas, no creo lo que dicen algunos líbros de piedad de que a tal santó se le apareció la Virgen, a otro el Senor, etc... — Un feligrés de Torelló. R.—No es lo mismo creer nn dogma qne creer en estàs aparidones. No obstante, piense qne machas de ellas estin aprobadas por la Iglesia. Ud. cree en la Iglesia y por tanto debe también admltir como bneno y santó creer en estàs apariciones. Sirven para la piedad y nos ponen en contacto con estàs grandes realidades de la vida oltra terrena. Por lo menos no las desprecie. Si no le ayudan a Ud. deje para otros lo qne a Ud. no le dice mncho. Però cnldado en menospreciar algo qne la Iglesia haya aprobado. F. DE P. On venen el tGuia del Pelegrí* dels cursets P~ Filomena. R.-Dirigir-se a Ramon Crivillés. Passeig, 31. Vich. H CAMINO Of UN CONOCIMIfNIO 2>M» Dics es invisible. cCómo conocerle, es decir, cómo conocer su naturaleza? Pues... por los efectos, y utilizando el raciocinio, que para aIt{o se nos iia dado, £no te parece? Però, sobre todo, y con mucha mas seguridad todavía, por la Fe. Vimos que con solo la razón se puede llegar perfectam«nte, si somos lógicos y sinceros, a descubrir la existència de Dios, a través de las cosas creadas y visibles, con sus perfecciones, todas ellas efecto de una Causa suprema. Muy bien. Luego todas las cosas y las perfecciones que hallamos en ellas vienen de Dios. iClaro! Ahoia bien, si Dios no las tuviera de alguna manera, no las hubiera pod/do dar. cMàs claro? Porqne nadie da lo que que no tiene. Es una verdad como un tempto, fílosófíca, que no tiene vnelta de hoja. El sol da Inz y calor. Es que lo tiene, sin duda alguna. iEncontramos existència, vida, belleza, fuerza, multitud de perfecciones en las cosas? Es que Dios las tiene, y en grado eminente, por cierto, como dicen. Y siguiendo por este mismo camino llegaríamos a la conclusión, del todo indeclinable, de que Dios no solo tiene todas estàs perfecciones, sinó que las tiene en grado inflnito, porque Dios es acto paro, como ensefia la filosofia, es decir tiene la plenitud del Ser, no le puede faltar nada, no puede ser incompleto ni imperfecto de ningón modo. De lo contrario no seria Dios, ni podria existir nada. Y de tal modo esto es asi que, como nos ensefía la Fe, «Dios es el que es>, de forma que su esencia es su existència, es Ser. La esencia y la existència se confunden en Dios. Por eso es el Ser necesario, que quiere decir que no puede dejar de existir, en contraposición a ncestra existència, que es contingente, o sea que existimos, però podriamos dejar de existir, sin que pasara absolntamente nada. 6Te duele la cabeza? Però es asi. Así, pues, este Dios que lo tiene todo, es etemo, infinitamente bneno, inflnitamente sabio, todopoderoso, etc, etc. Lo es todo. — R. R. «LA CASTEDAT CONJUGAL VIRTUT POSITIVA» Estudi de Pastoral. Autor: Daniel Planqne. Editorial Nova Terra, Barcelona 1963. Llibre destinat als esposos, metges i sacerdots. Matèria ben interessant i prou actual. Es tracta del problema de la procreació i de les dificultats que sorgeixen. Cal també prudència i ordre en la vida dels esposos. Cal mirar les possibilitats per educar, la salut i el mitjans econòmics. Cal esbrinar la res- ponsabilitat social. Com resoldre el problema de la continència sense que signifiqui allunyament espiritiul dels esposos? L'autor ha revaloritzat el Matrimoni amb una ciaretat diàfana i ens ha donat una dimensió positiva entroncant-la amb la caritat. Fruit d'una experiència a ultrança i d'una serenitat gran per a tractar punts delicadíssims, l'autor ens subministra material de pastoral matrimonial esquinzant «Is núvols negres de prevencions i àdhuc de concepcions corrents que es fan passar com doctrina de l'Església i no ho són. Ni natalisme a ultrança, ni hedonisme pagà. Fareu bé de llegir aquest llibre nítid d'exposició i dens de doctrina. La mejora social es obra de lodos ' s£»3i^,?'Q&ï9>Q£r(i^'«R <ia¥3eíi% «n 'peti'S A LGUiEN me ha insinuado que la Iglesiú tiene mucha ótica, muchos palabros, m j y buenos rozonamientos, però que su actuación pràctica es fiojísima, cuando no pula, en la consocución, en la exigsncia de conseguir que la conducta general de los de arriba y los de obojo sigan sus innegables buenos principios. Y que unas u otras circunstancios, sobre todo de orden mundano, influyen enormemente en tal situación. Estomos on el circulo vicloso de siempre: que lo hagan, que nos lo den hecho, que haya milagros. N o es por aquf como se dan las cosas. ' a Iglesia somos todos los que nos decinnos CJtólicos; es una agrupación de personas de distintas posiciones y categorfas sociales, y cada cual es sujeto paro el movimiento que implican sus doctrina;, sus ensenonzas. Si cada cual no se siente protogonisto, müy poco o casi nada puede conseguirse Los ambientes y los transformaciones, y hosta los simplos progrés 3S de todo orden, necesitan lo consciente po'·ición colaboracionista de t ; os los que por su condíción han de sentirse mandados. Y los cotólicos no pueden serio solo de nombre, sinó que deben sentir sobre sf las ensenonzas de la Iglesia como mandatos. N o hay dudo; es g a n d e la responsobilidad de lo Jararquío, però no es menos Consells de l'àvia • L'all té eficàcia medicinal, cura la tos, combat els mlcro- ,> CT bis, disminueix la temperatura, U ^ allunya el reumatisme, enfor ^^ teix els pulmons i bronquis, neteja la gorja, és diuiètic... S'ha de prendre, peiò, en cru o en essència. # Si alguna vegada se't fica un insecte a l'orella, post-hi tot seguit aigua tèbia i sortirà l'animaló. cierto que a cada cual, sea cual seo su posición en la vido, se le exigird responsabilídad tombién, tanto por p j c a d o de permisión como de omisión. Campo ancho y exlg3nfe aquel al que sa referia mi interlocutor con respecto a la postura de la Iglesia en el orden soc'al y económico Santo y sana para ello son los grandes y jusiííimos principios de los cartasencíclicas «Rerum Novarum», la «Quodragesimo Anno» y actualmente la ton luminoso «Moter et Mogistro», y tantos estudiós profundos y orientadores emanados de los papàs y de los obispos y de los mismos trotodistas cotólicos. Ha aquí por donde h i n de venir los modernos milagros. Compenetración con esta doctrina, conscientes todos y cada cual de que el empuje del mundo mejor es obra conjunta. Armonización de los Obras de los de arribo, de los de obojo y de los del medio, con estos principios. Y, ladelantel volientemente, sinceramente, sin amboges ni mixtiFicaciones, sin vacfos ni disimulos. Si coda cual se siente consciente, la conducta de todos se ojustarà y sumord o esta ccción que por ahoro muchos solo la desean servida como por ai te de màgia. Armonfo, segurídad, justícia, dignidad, amor., |Síl, però entre todos. R. l a S a g r a d a ComunIÓn fuera de la Misa debe ser considerada como un acto «permitido», però n o aconsejable ni practicable por a q u e l l e s que oyen tr^isa. Las r a z o nes de c o m o d i d a d no tM^Man. H a y que saber comulgar déntro do la M i s a en el momento oportutuno, unidos a l sacerdcte que comulga. Parròquia d e Santa M o r i a d e Camprodon Diumenge, dia 8 de Juliol de 1 9 6 2 — A les 7, Missa "Pro P o p u l o " A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Teresa Blanch Jou que fan dir els treballadors de Iglesias S. A. A les 12, Missa a «intentio dantis» Tarda, a les 8, AAissa Vespertina, en sufragi de les Animes del Purgatori. Tarda, a dos quarts de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssimi i exhortació a les Filles de Maria. Dilluns, dia 9.—A les 7, Missa en sufragi de Sebastià Salarich (a. C. s.; A les 9, Missa en sufragi de Xavier Conde (a. C. s) Dimarts, dia 10.—k les 7, Missa en sufragi de Camil Güell (a. C. s.) A les 9, M i s sa a "intentio dantis" Dimecres, dia 11.— A les 7, Missa en sufragi de Bartomeu Batlle (a. C. s.) A les 9, Ofici de Cap d'any de Bartomeu Batlle (a. C. s.) Dijous, dia 12.— A les 7, Missa en sufragi de Pau Vila (a. C. s.) A les 9, Missa a "intentio dantis" Divendres, dia 15.—k les 7, Missa en sul-ragi d'Antoni Molas Vila i Josep M a - ria Oliver (a. C. s ) A les 9, Missa en sufragi de Soledat Perramon (a. C. s.) Dissabte, dia 14.—A les 7, Missa en sufragi de Dolors C o l o m (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Bonaventura Sabates, Vda. Casasayas (a. C s.) Diumenge, dia 15 de Juliol— k les 7, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grasiot (a. C. s.) A les 9, Ofici Solemne i C o m u n i ó General dels nens i nenes del Catecisme Parroquial. A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Carme Borrat Pkijà (a C. s ) A les 12, Missa en sufragi de Ramon Bertran (a. C. s ) Tarda, a les 8, Missa V e s p e r t i n a , en sufragi dels difunts famílies Anglada - Roger (a. C s.) V e u d e la Parròquia. Solemne N o v e n a o honor d e Nostra D o n a d e l C a r me: Començarà, a D. demà dilluns, dia 9, la tradicional i devota Novena de la Mare de D é u del Carme, a les 9 del vespre a l'Església titular. Cada dia durant aquesta setmana la Missa de les 7, es dirà a l'Esg'ésia del Carme. Diumenge propvinent. Solemne Conclusió del Catecisme Parroquial, amb repartició de premis. (En programes apart, s'anunciarà l'horari de la Festa) Sant M a t r i m o n i : L'han celebrat Lluís Llorens Soler amb Maria Vila Vila. H o r a r i N o u d e Misses: El diumenge propvinent, dia 15 de j u l i o l , començarà el N o u Horari de Misses d'aquesta manera: Diumenges i dies de Festa, les Misses de 7, 9, 12 i Vespertina a les 8 del vespre es diran totes a l'Església Parroquial. A l'Església del Carme la Missa de dos quarts d'onze. Els dies de treball a les 7 i a les 9, a l'Església Parroquial. "p. Anglada Camprodon,