EDITORIAL LA MISA NO SE PAGA No se puede preguntar al sacerdote que se comprometé a celebrar una Misa a nuestra intención, cuànto vale. La misa no se paga. Habría slmonía, pecado gravfsimo, en ello. iQué sentido tiene, pues, la limosna que entregamos al celebrante? Conviene recordar unas nociones previas. Là misa reproduce el acto sacrificial de Cristo en la cruz, es declr, la oblación al Padre para nuestra reconciliación. El iiel que quiere participar màs de lleno en esta oblación, se asocia a ella por medio de su oblación Interior y también por el desprendimiento de algo personal. Desde la antigüedad, ya en el Antiguo Testamento, los que querían-oírecer un sacrificio, traían la matèria para el sacriíicío. También en la Iglesia de Cristo, los íieles aportaban el pan y el vino y otros dones para el sacrificio de la misa. Esta oírenda es un símbolo de la entrega del íiel a Cristo para que con El y por El, pueda ofrecerse al Padre. Bien es verdad que ahora con la oblación de una limosna pecuniària se ha velado algo el simbolismo, però existe y hay que revalorizarlo a íin de que los fieles se enteren del profundo significado que tiene esta oblación que sirve para el sostenimiento del oferente ministerial que es el sacerdote. También aquí hay Xina simbologia litúrgica y quien la peíletre, vera lo razonable que es la limosna de la misa. Y quien dé màs participarà màs y mejor del sftcrificio. Punto interesante para estimular la generosidad de los donantes, no para favorecer la avarícia de los oferentes, Quede esto bien claro. • • d * Junio d * laea Dom. III d. d * P · n t · o o · t é · «lOAOCKiN Y ADMINIITRACIdNi «PABTAOO « , VICK ARo III, n.* iai DIPÓIITO LIOALl t . U.UI - <960 ILA PAUABT^ ^ D I O S [ hcúiO. NOSOTFtOS / P. 5, 6-11 Leetura de la Carta del Apòstol San Pedró. fffrmanos: HumUlaos bajo la poderosa mano de Dlos, para que os exalte en el tlempo de la olsltaclón, arrojando en El toda la aoltcttud vueatra, porqae El calda de Doaotros. Sed sobrlos, velad: porque oueatr9 adoersarlo, el dlablo, como león rugleàte, anda buscando a qulen tragar: al eual reslstld firmes en la fe, sablendo, que las mlsmas trtbalaclones està pasando la hermandad oaestra que està en el mundo Mas el Dlos de toda grada, que nos ha llama4o a au sempiterna glòria en Crlsto Jeaúiu dàapués que por breoe tlempo haydls padmdo, el mlamo os perfeccionarà, conflrmahi y esforearà. A él la glòria y el Imper^por los siglos de los siglos. Amén. SABADO, DIA 29 ^Colecta Pro Prensa e tïiformación de la Iglesia En Dios nuesiro apoyo Arrojar nnestra soUcitnd en Dioi y deipreocnpane de |{ mitmo para qne Diot nos ensaice en el dia de la prneba. EI cnida de nosotros. No meditamot lo batb|nte en ello. Bastaría que tnviéramot on ipice de fe annténtica para entregarnot. Sobriedad, qne el demonio nos acecha de constante. Es nn león mgiente y poderoso* Solo con la ayada de lo alto por la fe, podemos vencerle. Pasar por la tribnlación con fe, es dlsponerse a vèncer pnes Dios no desampara al qae hamlldemente padece. Prepararse, paes, a snfrir es emprender un camino legnro. El qae tlene miedo a padecer, qoe se despida de ser perfecto. Los safrimlentos pnlen el alma, la hacen manejable en manoi de Dios, le dan temple de virtnd' y acarrean moltitnd de graclas para suportar los ataques del diablo. La vida maelle e impreslonable, abre las pnertas a toda tcntadón y favorece los ataqnes del enemigo. Por Jesncristo seremos invencibles però a condición de seguir sas pasos dolorosos. En el terreno hnmano no nos las podemos prometer may felices. Però en la senda de Dios, los consnelos serin inmensos j saciantes. Los seminaristas que se preparen en los Seminarios de Espana süïttan 20.791 según estadísticas recientes. La mayoría proceden de la clase media y humilde. La diòcesis que cuenta con més seminaristas es la de Compostela con 992 y le sigue Pamplona con 784. La que rttenos seminaristas tiene es la de Menorca con 58. En nuestra Diòcesis se nota un descenso vocacional Hay que orar. Si faltan sacerdotes, vamos camino de la ruina espiritual. perfil de la seimana DIA 23, Diumenge UI de Pentecottèi, Sta. Agilpina, mr. St. Joan, piev. i mr., Sta. Zenon i Zena, mri., Sta. Edlltnidis, reina. DIA 24, DU., St. Joan Baptista, St. Faust, mr., St. Teodolf, b., St. loan Terestí. DIA 25, Dm., St. Guillem, abat, Sta. Uúda, vg. i ror., Sta. Febiònia, vg. i mr., St M&xlm, b., St. Adalbert, conf. DIA 26, Dmc, Sts. loan i Pau, mrs., St. Vigll, b. i mr., St. Salvi, b. i mr., St. Pelagi, mr., St David, ermità. DIA 27, D|., La Mare de Déu del Perpetu Socors, St. Ladislau, rei, St. Zoile, mr., St. Joan, prev. i coní.) DIA 28, DIv., St. Irineu, b., St, Argemi, mr., Si. Lleó II, p., St. Benigne, b. i mr., St. Pau, p. i conf.) DIA 29, Dls., Sts. Pere i Pau. apòstols 1 mrs., St. Marcel, mr., Sta. Beneta, vg., Sta. Maria, (festa de precepte. Dia de ia premsa catòlica). ct'ayuí^^ Diumenge tercer després de Pentecostes Molts cristians, desgraciadament, no tenen altra norma religiosa que el temori cal complir els manaments de la llei de Déu i els de l'Església per no condemnar-se. I, realment, aquest temor de Déu és una gran virtut, indispensable tenint en compte la debilitat de la nostra naturalesa. Però el temor sol no és suficient per a viure a consciència el cristianisme, que suposa un tracte habitual amb Déu, a qui coneixem per la fe, en qui esperem confiant en les seves promeses, 1 a qui estimem amb tot l'amor que es mereix per la seva perfecció infinita 1 com a resposta a l'amor que ens ha demostrat creant-nos, redimint-nos i santlflcan^nos. Bs per això que el nostre amor s'alimenta d'una gran confiança en el Senyor. Tots els textos de la missa d'avui ens hi convideni ST. lOAN f ST. PAU En l'evangeli se'ns parla del gran interès (Olmecr**/ dia a«) que té Déu en la nostra salvació, interès que Segons el que ens diuen les Actes, Joan i Jesucrist compara a la soLUcitud d'un bon Pau eren ofldals de l'exèrcit romà i varen estar paston «Qui d'mirt voiallru qut li cmt ovtlln al servei de Constantí i després de Contand. i in perd una, no dtixa Itt noranta nou al dittri LaflUade Constantí els va deixar moltes rique- t u'n va darrtra la ptrduda ftnt qut la troba?'. ses per herència. Bn pujar Julià al tron, Joan i (evant). Pau com a cristians que eren, abandonarai el El cristià no és menys cristià quan palau i es retiraren a casa seva per passar els peca sinó quan perd la confiança: Déu últims anys de vida pregant I repartint entre coneix les nostres febleses i només espera un els pobres les riqueses que els havia deixat la senyal de penediment per a perdonar-nos tot filla de Constantí) l'emperador, paò, va tardar seguit, i joiosament, perquè «is rescata novapoc a assabentar-se d'aquestes coses i, primer ment del poder del dimonli 'Hi ha mit joia al amb promeses i després amb amenaces, els va etl ptr un tol ptcador qut tt canvtrltix, qut no manar que reneguessin de la fe de Crist i to^ ptr noranta-nou futlot qut no ttnm ntetttitat dt nessin ala oilcis de la cort abans de deu dtesi eouvtrtió' (evang. i com.). no obstant això, s'hi negaren. Passats els deu Amb tota confiança, preguem amb la dies Julià va enviar el capità Terend a dirlos Lilúrglai •Btpirin tn vót, Stnyor. lott tlt qui per última vegada que adoressin Júpiter, però contixtn tl vottrt nom> ptrqui no ahandontu alt ells no ho feren. Arribada la mitfa nit Joan i qut ut butqutn (...). ni ui oblidiu dt l'oració dtlt Pau varen ser decapitats. pebret: - J. M. Anecdolari de persones «conseqüents» JL· atiíor presenta excuses Carta oberta al respectable editor, en Simó Simoll. Dittiflgit tenyor: Llegida lo twa carta i contideradet let raont tan ben etcrltei, no puc menys de ferme creus davant la saviesa que encaro resto al món. Perquè amb una sola raó, n'hi ha prou, tenyor meu. Una raó de pes, absoluta, decisivai vostè posseeix «Seat», televisor, xalet a Sitges i un crescut compte corrent. De manera, que hem arribat al cap d'avall. Amb molts diners i enarbolont el peno de la llibertat, no hi ho qui pugui. Especialment si paga matrícula induttrial. I com que lo raó 4s de vostè, l'hi dono. Altrament, amb la saviesa de què fa gola, qol pot replicar-li. Jo li preguntaria com marxa vostè de coneixements psicollògics i pedogògics. Però com que ja suposo que lo seva biblioteca està faicida de tractats de Pedagogia, no pregunto res. Segur que no n'ha llegit cap. Et igual. No ho necessita. Sabent llegir les cotitzacions de Borsa, i l'estat de comte bancari, i les factures per cobrar, no necessita res més. Es clor que la psicologia mostra ben clar el procés de les suggestions, de lo fantasio, de la imitació, de... uil Tantes coses...! I ho diuen veritables especialistes; des de pedagogs eximis a eminències del camp de la Psiquiatria. Però vostè, senyor Simoll, ja ho tap tot. De manera que vàl mét ne parlar-ne. També sabrà que lo delinqOèncio infantil, les conductes dubtoses, el gamberrisme i les existències torturades, triturades i malmeses, marquen xifres esgarrifoses, precisament, en elt paltot on as proclama mét alt i brutal l'esquellot de la llibertat. Dels quals polsos —coincidència, oi?— procedeixen els primers originals dels mentots «tebeos». I no dic quins polsos, per no fer propoganda gratuïta. Aro que, o vostè, això tampoc l'interessa. Diu que coneix bé l'oflci. No ho dubto. I de l'ètica professional, què me'n diu? OI Ja suposo que no dirà res. Aquesta ètica, com que està renyida amb el compte corrent, «muts i o la gàbia». Això és lògica aristotèlica pura. Cal donar al públic el què demano. No hi fa res que prostituïm les consciències jovenívoles i les mentalitats infantils i l'ànima sensible de les generacions que es formen. Com que vostè no és sacerdot ni mestre, no parlem d'assumptes enutjosos. I menys, de consciència. No val lo peno de parlar de coses que un no té; o esclafa... per mor del «Seat». Vostè pot dir: jo tinc cura d'empastifar. Ja vindrà oi darrera qui netegi. I té raó, senyor Simoll. MoltIssima raó. I com que pago matrícula, i fa el dipòsit legal, estú al cop del carrer. Molt tranquil. Ah, i amb lo consciència neta. Perquè, és clar. Una cosa és el negoci i l'oltra... lo vida privada. Jo li diria, però, que Déu també exigirà el seu «dipòsit legal». Sols que, en bona lògica, no s'ha de barrejar el Senyor amb el negoci. Deixem-ho doncs, que vostè té tota la roò. Humil i sense «Seat», XAVIER. Entrevistes llampec amb el Sr. Bisbe —Senyor bisbe: la paraula «renovació» 4s molt usada ençà i enllà. No seria útil als criJIons precisar un xic l'abast del mot. —Teniu raó. «Renovar» éi paraula freqOent i res oo lli lia o dir en contra. Tcmpoc lli lia res a dir si hom parla de renovar la vida cristiana. El qoe cal 4i no deixar l'abosi i les fites d'aquesta renovació en moi s de cada capriciós personalisto. Cal seny i mesura. —Parlem-ne més d'això. —Renovar no és igual o destruir, capgirar, innovar o canviar. Renovar vol dir fer que una cosa mudable i perfectible, si no se^veix prou bé, s'adobi a fi que vagi bé avui i per a aquells per als quals ha de servir. Si és masto vella, rejovenir-la; si li manca quelcom afeglr-l'hi; si li sobra, treore-l'hi. Renovar és perfeccionar. —Aquesta renovació, si col en l'Eiglésio, lo farà el Concili? —L'Església es renova sempre. L'Esperit Sant no dorm i eU elements humans no baden tant com alguns es pensen. Però pot haver-hi momenis en els quals la renovació cal que sigui realitzada més de pressa i que topi amb entrebancs més considerables. Llavors Vú bé un remei de categoria com és ara on Concili ecumènic. —Senyor bisbe: els elements humans, uns potser massa avençats, altres potser massa conservadors, no poden entorpir l'acció autorrenovodora de l'Església tant en el Concili com després? —Déu obraria meravellosament sense nosaltres; ho fa encaro més meravellosament obrant amb homes que sovint ojudem a destoibar, i malgrat tot Ell surt amb la t»\a. Sempre s'hi ha comptat que hi ha gent que corre poc i gent que corre mosso. Uns i altres fon sofrir, però ajuden i la Providència s'en val. Uns empenyen i oltres frenen. Amb aquest doble moviment, i sota el seny i guia del magisteri suprem, les realita's desploçades es van situant oi seu lloc i lo renovació de l'Església, l'obro de Crist en bé de l'home, segueix el seu comf. —No serio convenient ensenyar més als qui no són bislse com s'ho de fer la renovació de lo societat cristiana? —Bé es fa prou això; el Concili ho farà més; però ei que falta és ulls per o veure, orelles per o oir, cop per o pensar i bona voluntat sobretot. El més lamentable és que molts no volen pas renovor-se i jo saben perquè, altres ni han sospitat que hi hogoés problema; i els darrers només somnien una renovació feta a lo mida del seu gust personal. Resumint: hi ho necessitat de renovació i col que cadascú hi prengui lo port qee li toqoi. —Podrem parlor-ne més d'aquest tema? —Ho podrem anar fent, si o Déo plou. REPORTER. «Les vides qoe criden l'otençió no són pas It s més eficaces. No ho és moi la de l'orgullós que es descompon davant dels obstacles sense poder-los dominar. Sinó lo vida humil sota J'esguord de Déo, il·luminada per la seva gràcia i il·luminadora per I als altres, aquesta st que és sempre eficaç». | M. QUOIST. I Jlat mon^eó enclau5itade5 | «Monja, la meva ÍUIa? I de claasora?». Aquesta és la reacció espontània 1 en part comprensible de molts pares. Les monges de clansara no tenen pas gaire bona premsa entre nosaltres. Comencem per estranyar qae signi possible nna forma de vida tan dara i per la majoria tan «inhumana». «No sé, sentia a dir, com el Sant Pare ho permet». A vegades, però, anem més enllà en la nostra intolerància. La vida enclaasttada és inàlil a la societat, ona mariara de viare mort al món, com si ja no fosiin persones d'aqaesta terra. I resalta qae si ens introdalm nna mica només en la seva vida Intima tot això no passa de mer prejudici. Certament han escollit ana vida dura, però no ana vida al marge dels nostres problemes. En els convents de clansora és on trobaríem ana prova més patent d'amor a Déo a^d^ i al proïsme. Per donar a conèixer l'esperit d'aqaestei monges ana revista francesa d'espiritoalitat va realitzar ana enqaesu entre 330 monestirs i va obtenir 1.837 respostes qae eqoivalen a 10.000 pàgines escrites a mà. I en cercar an títol per presentar ana selecció de les mateixes, no n'han trobat de millor qae dir: «Déo els basta». Prefereixo, però, qae vosaltres mateixos reflexionen sobre llars mateixes ezpresions. Vegea-ne dos fragments: —Al començ de la meva vida religiosa em semblava qae era necessari fer molts actes de de virtat 1 de mortiflcació per assolir la perfecció. Sortosament el Senyor va tenir Compassió i em va fer comprendre qoe no s'obté pas a força de panys i a cops de volontat, violentant el sistema nerviós i la pròpia homilitat, sinó fent a cada instant an acte d'amor i d'anió amb Déo, de manera planera i prosaica, acceptant plenament i joiosament el moment present, i sense preocopar-se ni del passat ni del fator. —Les expressions «pregar pels pecadors», sofrir pels pecadors», «reparar pels pecadors» no em convencen. Hi veig ana tendència farisaica a dasiflcar els homes en dnes categories: «la bona gent» (de la qaal formo part) i els pecadors, vers els qoals s'inclina el meo esperit i als qoals tinc de salvar. No; tots nosaltres som pecadors, tots som solidàriament redimits per la sang del Crist, gratoitament. Es l'únic Salvador. Des del meo claostre em sento solidària de tots els pecats dels món. Ans i tot dels més fastigosos. Per això caic de genolls per demanar perdó a Déo en nom del o dels colpablee, tan bon pont sento a parlar d'on delicte qualsevol». Per acabar, em sembla, qoe l'·'nica postura noble és pregar perquè siguin fidels a la seva vocació i que a la nostra terra no manquin mai noies qoe ens puguin dir que Déu els basta. I. C. S. Dia de la Prenia cafólica El próxlmo dia 29, festioldad de San Pedró, se celebra en toda Espana la jornada pro prensa catòlica. Merece toda nuestra atención e interès este Dia ya que la prensa es el gran resorte que mueoc hoy a los pueblos y naclones. La Iglesia tiene derecho a poseer esta arma però los católicos deben ayudar eflcaemente. Si todos apoyàramos a la prensa de tipo católico tendriamos indadablemente los mejores periódlcos, reoistas y foíletos; poseeriamos la información màs completa y ademds tendriamos a mano los criterios para interpretar las noticlas. En este dta se nos pide atención a este problema: los católicos no teiiemos todaoia la prensa que necesitamos y ello por desídia y culpa nuestra. Es oerdad que se han dado pasos de gigante en este aspecto però todaoia estamos retrasados. Ademds, se nos pedlrú llmosna para faoorecer a nuestra prensa y ayudar a los medios de información. No seamos tacafíos en daria. Se trafa de una empresa colosal y de eficiència apostòlica. V se nos exlge que en nuestra conducta seamos consecuentes apoyando con nuestra suscrlpclòn a la prensa que sea confeslonalmente catòlica y de oerdad. DIA 29, DIA DE PROPAGANDA Y LIMOSNA A FAVOR DE LA PRENSA CATÒLICA íPor qué no se ha puesto en pràctica en nuestra diòcesis la clase única en tos seroiclos religiosos? Un toigatà*. Tengo un noolo muy formal y bueno pero a veces me pide si le qulsiera dar la mano mlentras paseamos. íQué le parece? -M.A. R.-Si qnleren los dos llegar al santó matrimonio sin ofend«r a Dios, es mejor qne paien este tiempo del novlazgo con austeridad y por tanto, le aconiejo q*e de matao acnerdo, pateen como dos amigos sin darie las manos, cosa qne por otra parte a veces par«:e mny paeril. R—Tenga paciència y todo «se and«ri>. Conviene antes tener criterios y qne haya ambiente para promalgar clertas leyes. dPuedo ir a acompaüar al noolo por un camino solltarlo sin dar escdndalo? Una chica preocupada R.—Hemos resnmido sa consulta pero crfcemos qae en sn caso tiene razón sn hermano mtyor, y con caridad, debe despedirse del novio sin acompafiarle por Ingaret solitariot tin tener necetidad de ello. Parròquia de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 23 de Juny de 1963. — A les 7, Missa d'acció de gràcies a la Verge del Remei. A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa de Novena en sufragi de Josefa Coll Puig (a.C s.) A les 12, Missa en sufragi de Joan Gardella Sellas (a.C.s) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Joan Rigat i Rosa Boix (a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor de Jesús. Dilluns, dia 9,4.— A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Perals Pagès (a.C-s.) Dimarts, dia 25. — A les 7, Missa en sufragi de Joan Casadesús (a.Cs.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Saqués (a.C.s.) Dimecres, dia 26— A les 7, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Maria Feixas Tenas (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Joan Soler (a.C.s.) Dijous, dia 27—k les 7, Missa en sufragi de Joan Salarich (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Molas (a.C.s.) Divendres, dia 28—k les 7, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu dels Dolors que fa dir Margarida Canal. A les 9, Missa «Intentio dantis» Dissabte, dia 29. — Festa dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau. A les 7, Missa d'acció de gràcies a la Verge del Remei, que fa dir Margarida Canal. A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep Font Vilaseca 'a.C.s.) A les 12, al Monestir de Sant Pere, Ofici cantat per el Cor Parroquial a honor del Sant. Tarda, a les 8, Missa Vespertina «Pro Pópulo» Tarda, a les 4 Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor de Jesús. Diumenge, dia 30 de Juny. — A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s) A les 13, Missa de Novena en sufragi de Maria Bassaganya (a.C.s.) Tarda a les 8, Misso Vespertina, «Pro Populo» Tarda, a les 4, Sant Rosari i Mes del Sagrat Cor. Veu de la Parròquia Necrològica: Morí en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència i Extremunció, el nostre germà Jaume Barceló Rigat (a.C.s.) P. Anglada Camprodon