D / .•'\ L l^en, CJeitor ^Jtesusj I (Apús. 22, 20) LA IGLESIA, MISTERIO Y SACRAMENTO DE CRISTO, TERMINA HOY SU CICLÓ LITURGICO. CRISTO, CENTRO DE LA HISTORIA DE SALVACION PARA LA HUMANIDAD, COMENZARA DE NUEVO SU ACCION SALVIFICA. • A EL SEA DADA TODA GLÒRIA Y TODO HONOR EN LA IGLESIA Y POR LA IGLESIA, E S P E R A N D O SU TRIUNFAL RETORNO 'JA^ 24 de noviernbre de 1963 Dom. última d. de Pentecostes Redacción y Administracirtn: Apartado U, Vich Aflo III, N.° 153 Depósito legal: B. 14.355 -1960 LA PALABT^ ^ D I O S I ixa>ia N 0 s OT T^os (1 Tes. I, 2-10). Lectura de la Carta del Apòstol Pablo a los Tesalonienses. mmmmwmmm Los frutos abundantes San Hermanos: Damos gracias a Dios por todos oosotros, haciendo continuatnente memòria de oosotros en nuestras oraciones, acordóndonos delante de Dios nuestro Padre, de las obras de vuestra fe, de caridad y de la ftrmcza de vuestra esperanza en nuestro Sefíorjesucristo, Sabemos, l·iermanos queridas de Dios, que habéis sido escogidos; porque nuestro Evangelio no ha consistldo tan solo en palabras, sinó en milagros, con una asistencia especial del Hspiritu Santo y con plena persuación. Tatnpoco ignordis que si hemos permanecido entre oosotros, ha sido por vuestro bien, V oosotros os hicisteis imitadores nuestros, y del Senor, recibiendo la diulna palabra en medio de muchas tribulaciones, con goeo del Espiritu Santo: de modo que liabéis seroido de modelo a cuantos han cretdo en Macedònia y en Acaya. Porque por oosotros fuc divulgada la palabra del Sefior, no solo por Macedònia y por Acaya, sinó que se propago por todas paries en tanto grado la fe que tenéis en Dios, de modo que nosotros no tenemos necesidad de decir nada sobre esto. Porque ellos mismos pregonan el éxito que tuvo nuestra entrada entre oosotros; y cómo os conoertistels a Dios abandonando los idolos, para servir al Dios vioo y verdadero, y para esperar de los cielos a su Hijo Jesús (a quien resucitó de entre los muertos), et cual nos libró de la ira venidera. Terminan las exliortaciones de este tieinpo pentccostal con un resumen de los deseos ardientes del Apòstol: estar en la plenitud de los dones de Dios dando frutos de conocimiento de la voluntad de Dios para obrar lo que le place; llevando un tren de vida digno de los llamados por Dios; confortados en toda viitud coino la paeiencia, la longaniinidad, y el gozo espiritual. Dando siempre gracias al Autor de tanto bien que es Dins el cual por Cristo nos ha dado la redencinn y el rescate y con ellos la remisión de los pecados y la posibilidad de fructificar para la vida eterna. Los frutos de Pentecostes son visibles en la vida de los perfectos. Quienes a niedias se entregan a Diíjs, ofrecen un panorama opaco de estos frutos. No podemos juzgarpor ellos, de la niagniflcentia del Sefior. Si nos entregàramos totalmente a la obra santificadora del Eispírtu, p(5dríamos calibrar en nosotros por experiència liasta donde llega la eficiència de la redenciíui. No scamos tacaflos con Dios. «Aquell qui ha començat de lllurar-se als altres està salvat. Bo i acollint el seu proïsme acollirà Déu i es deslliurarà d'ell mateix. Ara nosaltres som el nostre enemic més mortal. Humanament ens fem sofrir i sobrenaturalment barrem el pas a Déu». (M. Quoist). Domingo próximo: Colecta Pro Emigrantes * • • • l^tïül tie la setmana :: DIA 24, Diumenge XXV després de Pen tecostès, St. Joan de la Creu, Sta. Flora, vg. mr. DIA 25, Dl!., Sta. Caterina, vg. i mr., St. Erasme, mr., Sta. Jocunda, mr. DIA 26, Si Pere Alexandrí, b. i mr., St. Joan Bercl·imans St. Silvestre, ab. DIA 27, D m c , St. Virgili, b. St. Severí. Dia 28, Dj., St. Gregori III, p., St, Ruf, mr., St. Esteve, mr. DIA 29, Dv., St. Sa durní, b. i mr., Sts. Blasi i Demetri, mrs. DIA 30, Dis., {comença la novena de la Immaculada), St. Andreu, ap., St. Constanci, cf. Sant Ç.ocLn de la ^teu (Diumenge, dia 24) «—Fra Joan, què vols o canvi de tantes fatigues sofertes per mi? —Senyor, li féu, patir i ésser despreciat per causa vostra». Aquest era el consol de Joan de la Creu, saber que patia per l'Amic, que aquella cel·la de presó amb un peti' foradet de tres dits per tota ventilació i il·luminació, que les amenaces, les honres refusades, els divendres a pa i aigua amb assotament per a postres, que el passar mesos i mesos sense poder-se canviar i sentir la veu d'un amic, tot allò era un senyal de la proximitat de Déu. Joan s'havia acostumat de petit a sentir aquesta presència dolorosa de l'Amor. Tota la seva infància és un teixit de sofrences, orfe de pare des de molt petit, la seva mare tingué de portar els f^lls d'ací d'allà, per sortir endavant. Més tard el trobem demanant almoines pels nens de Casa Caritat. Als 15 anys entra a un hospital a cuidar malalts repugnonts i contagiosos, manifestant allà les delicadeses del seu amor; de nit ho aprofitava per a estudiar i durant les poques hores que dormia s'estirava sobre un jaç de sarments. No és doncs estrany que Simón, el Apòstol, es llamado tcananeo> y ^zelutes». iPor qué este ultimo apodoP J. V. «R.—El partido de los «zelotes» se distinguía por su amor a la Ley y luego fue un partido político que luchaba contra los romanes. Se les Ilamaba «sicarios» por un pufialete que llevaban. A Simón, Lucas le llama «zelotes» o porque había pertenecido a este partido o por su ardiente amor al cumplimiento de la Ley. Farece que el apodo «cananeo» que le da Mateo, también significa celante. A Santo Tomàs le llaman tDidimo». gNo hoy un escritor del s. IV llamado ast? El mismo. R.—La palabra «Dídimo» (gr.) significa «gemelo». Era el apodo de Santo Tomàs, apòstol. El autor a que alude también Uevaba este nombre però no deben confundirse las persnnas. tiCuiinto es lícito ganar en el comercio? Matilde R.—No se puede dar una regla que valga para todo;;. Entran en computo el capital empleado, los riesgos del articulo, la manera de venta, el sitio, etc. La norma general es que siga la costimibre de la generalidad de los buenos comerciantes que ni quieren ganar deinasiado ni se exponen a la ruina. Al termino del balance puede comprobar si sus ganancias son excesivas y sin razón para ello. Dar un tanto por ciento no es posible. s'enamorés d'aquesta cobla: «Quien no sabé de penas -— en este triste valle de dolores — no sabé de buenas — ni ha gustado de amores — pues penas es el traje de amadores». ESQUEIXOS DE VIDA T r ^ / ^ « ^ « «144è 52>€i«f Els homes van fer déus les seves armes. Per això molts d'ells queien en el front ferits o morts per la venjança i enveja d'aquests déus obra de les seves mans. Era l'any 1942, durant l'ocupació alemanya a França. En un hospital francès, no molt llunyà del front, els ferits per la metralla hi entraven a mitges dotzenes; i era en aquest hospital, o en altres semblants a aquest, on el Déu Bo esperava molts d'aquells que l'havien abandonat. Un dia en una d'aquelles sales de l'hospital, roentes de dolor, hi va anar a raure un oficial alemany; un oficial malferit pel qual aquella sala era, al dir dels metges, una antesala de l'eternitat. La monja que en tenia cura, alemanya també d'origen, li va proposar amb insistència cristiana la reconciliació amb Déu; però ell, encegat per l'odi de la guerra, li va contestar amb paraules blasfemes, que no en volia ni sentir comtessa alemanya; fa setze anys que la comtessa va encomanar a la meva mare que em digués que pregués per a la conversió d'un fill seu, de nom Carles, qne no es portava massa bé. Des d'aquell dia, no n'ha passat n'hi un sense que oferís oracions i sacrificis a Déu amb aquesta intenció. Fa uns dies, vaig rebre una carta de la meva mare, on em deia que el senyor Carles era a la guerra. L'oficial liavia escoltat a m b i n t e r è s creixent. -Es diu Berta la seva mare?, va preguntar, temorenc. a parlar. —Bé, li va dir ella, no deixaré de demanar insistentment a Déu que l'ajudi a canviar d'opinió. —Aviat se'n cansarà i ho deixarà córrer, contestà ell en la seva obstinació. —No, no me'n cansaré, féu ella. Sàpiga que sóc molt impertinent en l'oració; fa setze anys que prego per la conversiíí d'un home. —Setze anys? Déu ser una persona a qui estima molt! Es potser el sou pare o un germà...? —No; és una persona a qui no he vist mai. La monja s'adonà que l'oficial començava a estar interessat. Intereressat, potser sols per a poder omplir aquells grapats d'hores buides que el dolor allarga... Per això va continuar: —La meva mare, era la minyona d'una -Sí, digué ella mig sobresaltada. Que potser la coneixia? La monja féu aquesta última pregunta pressentint que es trobava davant del senyor Carles, per qui havia pregat durant tants anys. I així fou. L'oficial es va trobar de sobte desarmat davant la providència infinita de Déu, que s'havia servit d'una guerra, d'una ferida mortal, i d'una monja per a poder rebre joiosament un fill pròdig que tornava a la casa paterna. Aquell oficial va morir molt cristianament. ÜUIU L'tMBRANZIDà JOCiSTA Qui vulgui escriure la història religiosa dels últims cent anys, forçosament haurà de referir-se a lo gran influència que ha tingut la J. O. C. (Joventut obrera catòlica) en l'evange"'m m, \ i lització de la classe treballadora. Així Í | i J f 'l'J 1 i '»•'' '«T*! í'^ ?"",'1Ï·· LlTi; ho reconeix Daniel Rops en la seva | p , W V I ^ , »\' , ' " < . ^ ' ^ W i ^ T ^ Hi.6nad.l;E,a,é,i», , „ „ „ p , í „ el ^ f ^ i i P i ^ « | , i * ' ' ^ . 1 ^ ' ^ naixement d aquesta organització, ara . ^ >/„ (Hí* '•*! ACÍV wrM fa exactament trenta-dos anys. «Era, x '»* ^ '^^ tAj^^ diu aquest autor, una concepció totalment nova de l'apostolat, una orientació gairebé revolucionària al que ja se'n deia Acció Catòlica». De tal manera és cert això, que, en celebrar-se l'any passat el vuitanta aniversari del seu fundador, va escriure Jacques Leclercq: «Un profeta. Ha vist quelcom que ningú no veia. I el món no és el mateix, ni l'Església és la mateixa, des de que existeix la J. O. C » . èQuina fou, doncs, la intuïció d'aquest home genial? Josep Cardijn era flii d'una família obrera, nombrosa i molt cristiana. Va viure de molt a prop l'escissió existent entre l'Església i la classe treballadora. Quan ell estudiava al Seminari i tornava de vacances, els seus antics companys el consideraven un «estranger, un enemic». Això el féu reflexionar profundament, i en assistir a la mort del seu pare i en estrènyer «la mà envellida, rasposa i gastada pel treball intens» va prometre dedicar la seva vida al servei dels obrers. I Josep Cardijn ha complert la seva paraula. Ha obert una bretxa esperançadora en un món abans inpenetrable a l'acció dels sacerdots. L'experiència era evident: l'ambient de treball ofegava la vida del noi de catorze anys i als sacerdots els era impossible actuar sobre aquest ambient. Llavors ell va intuir que Iq joventut treballadora només pot ésser salvada pels mateixos treballadors. I va començar per fer responsables de la tasca evangelitzadora a un grup de joves. N o tothom va corripendre la nova manera de fer apostolat. «Alguns prenien a monsenyor Cardijn per un visionari, un trastocat, un subjecte bo per tancar-lo com a Don Bosco». El temps ha donat la raó a monsenyor Josep Cardijn. El seu mètode de formació fbu adaptat més tard pels moviments adults d'Acció Catòlica i l'ideal jocista s'estenia arreu del món. La joventut treballadora ha respost a la crida de Crist. Tant de bo que fos ben compresa per tots nosaltres aquesta embranzida jocista ja que, en definitiva, «res del què té vida escaparà al contagi d'aquesta flama encesa per l'Esperit». J. C. S. A C T O H E R O I C O En China, en 1951, los comitès comunistas detuvieroii al F-'adre Fedro Cerutti, Superior de la Misión de Penpu. Le dieron a elegir entre tres condçnas: 1.", Marcharse tranquiiamente a su pàtria. 2.", Ir a Corea para luchar a favor de los comunistas. 3.", Pena de muerte. Ante la estupefacción de los presentes, el Padre escoge la tercera opción. No quiere volver a su pàtria pues a ido ha China para predicar el Evangelio. Menos todavia quiere luchar pues ha venido en son de paz. Prefirió ser màrtir de Cristo. COSKS NOVES 1 VELLES lU ï 11.1 ï /% li Aparentment el títol sembla una contradicció. Quina utilitat pot tenir el no fer res? No tenim tots una tendència a viure de renda? Per què recomanar-nos la pràctica de l'oci? En defensar l'oci no trèiem importància al treball. El que volem posar en clar són dues coses força elementals i de justícia. La primera, que tothom té dret a l'oci. La segona, que el treball té un límits. Comencem per la segona. Treballar els diumenges no és cap virtut. Fer treballar, ni que sigui pagant doble, encara ho és menys. El diumenge és el dia del repòs, de la distensió. Un dia que cal santificar ennoblint el nostre esperit. Posant-nos per damunt del «què menjarem, com ens vestirem». Treballar excessivament en feines obligades tampoc és just, ni raonable. Va costar de implantar la jornada de vuit hores. Més costa de practicar-la. A vegades, perquè la necessitat obliga. A vegades, perquè qui més en té, més en vol. L'estona de treball, és de justícia fer-s'hi. L'estona de treball, però, té un límit. Després, què? Estar-se sense fer rés? Ja es veu que no, o del contrari l'oci no seria útil. Perquè no quedi dubte del que dic, prefereixo citar la conclusió d'un expert sociòleg, després d'analitzar les respostes I A T1 N TA \ l'OCI d'una enquesta reveladora: «Donades les condicions tècniques i socials de la gran indústria, la veritable vida de molts treballadors només pot ser viscuda durant els seus ocis. El descans no és solament temps. --^1^ \ ^ c ^ W * * ^ .Mj ~<mm fJtmU. és la mateixa condició del desenvolupament personal humà». L'estona d'oci no ha de servir, doncs, per a materialitzar-nos més i més; per dedicar-nos a les diversions de massa. Ha de ser-nos útil. . I això s'ha d'ha de preveure ja en la formació de l'infant. L'oci és una possibilitat que tenim en la nostra vida. Aprofitem-la. J. C. S. li I. ÇO RA/ ON Hablando a los periodistas, Monseflor Fulton Sheen, el obispo de la Televisión norteamericana, les ha dicho que la tinta del escritor procede de su corazón. «Si echàis leche en un vaso rojo, la leche parecerà roja; si en un vaso negro, parecerà negra. Si la echàis en cambio, en un vaso de cristal puro, la leche parecerà blanca, según es verdaderamente...» Un tema, una noticia apareceràn en una u otra forma según el corazón de quien le dé forma para que otros la lean. Y a la vista de tanta revista y tanto libro de «color subido» iqué pena pensar en tantos hombres de corazón turbio, en quienes así escriben! ÍY qué pena de saber que muchos otros hombres y mujeres se nutren de esa literatura corrompida y corruptora! M m k la ríila mslrímoiiial El matrimonio es el sacramento que ^ , • rj,, ^; .».^ M/iT/ím^/o ^j formo una unión santa e indisoluble entro jS^-'-^-N Vv*·-^y|p^ i '/ el hombre y la mujer, les da la gràcia de ^jfi)^MT^ \ M^ O &'A fi vivir cristianamente en este estado, de tener ' ' ' « - " í ^ * ! ' f\ Í - O ^ / ' ' \^ legítimamente hijos y de educarlos en el temor de Dios. Però este àrbol sagrado, desde hace muchos afios, sufre el ataque mds astuto y pertinaz del espfritu del mal. Lo carcomo que quiere matarlo en su pròpia naturaleza. Contra la unidad, el amor libre. Contra la indisolubilidad, el divorcio. Y contra su fin principal —los hijos—, la exclusión o la limitación a ultranza. Y estos ideos molignas han hecho sus efectos en todos los ambientes. Porque hay dos clases de infidelidad, la del pacto y la del corazón. Por eso conviene revisor la pureza del amor con frecuencia. Hay dos formas de divorcio, la del cuerpo y la del espfritu. Y hay esposos que, estando muy juntes, viven muy distanciades por la incomprensión, por las diferencias de ideal y por las discrepancias de criterio. Hay dos modos de considerar a los hijos, como una misión y como una carga. Si se entienden como una misión sagrada que el Sefior les conffo no hay dificultod que no encuentre solución oportuna. En combio si se tomon como una carga es natural que se acepte o no, que se limite o se abandóne. Hay que revisar estos cosos. Son los efectos lentos y morllferos de la carcomo. El que tiene un buen vino puede perderlo de dos moneras. Porque se lo combion por otro molc o porque le echan aguo oi bueno. Cuidado con lo que puede aguor la felicidad de los motrimonios y de los hogores. G. P. Dinero limpio y dinero sucio «Esta distin :ión es importante. Los dineros limpios que pueden utilizarse alegremente, son los que vienen por la via del trabajo y por la via del amor. Los que se ganan con el propio sudor y los que se reciben graciosamente de nuestro prójimo. En cambio, son dineros sucios los que vienen por la vta de la suerts y por las vías del interès. Es decir los dineros de la loteria, que ni se han ganado ni se han recibido por amor. Y los dineros de estàs fiestas benéficas que no precisamente vienen, via amorosa, hacia los necesitados. Dineros sucios estos, porque lleven en sí el placer que se cobraron otros a costa de la necesidad ajena; el placer sin el cual no hubiesen dado al hermano lo que éste necesita; el placer que fue preciso dar al rico para que éste se acordase de que había pobres. Dineros eminentemente sucios. Y por tanto dineros que habrà de utilizar con pena, sin cacareos y sin agradecimientos; sencillamente como se utilizan los dineros de las subvenciones estatales. Al fin y al cabo son semejantes a los dineros de los impuestos. Impuestos sobre la diversión, exactamente. Todo lo cual debe decirse alto y con sencillez, para que los asistentes a las fiestas benéficas no vayan a creerque hacen caridad, no vayan a creerse que los de abajo les deben gratitud, no vayan a sentirse satisfechos porque cumplen con el precepto de la limosna». (P. Llanos, S. 1.) Parròquia de Santa Moria de Camprodon Diumenge, dia 24 de Novembre de 1963—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Rosa Morer Roger (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a. C. s.) A les 12, Missa d'acció de gràcies a Santa Teresina. Tarda, a les 8, Missa Vespertina, «Pro Populo» Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de les Animes i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 25.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Caterina Aymerich (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Verge del Remei. Dimarts, dia 26. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Francesc Vilanova Blanquet (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu de Lourdes. Dimecres, dia 27.—k dos quarts de 8, a la Capella del S. Hospital, Missa en sufragi dels difunts de la Congregació de Germanes Vetlladores del Sant Hospital (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies a sant Ramon Nonat. Dijous, dia 28.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Marcer Carrera (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi de Matilde Bonielo García (a.C.s.) Divendres, dia 29. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi dels difunts fami'ia Font Salgado (a.C.s ) Dissabte, dia 3(?.—Avui comença la Novena de la Puríssima. A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de Sadurní Molas Vila i Andreu Molas Vila (a C.s.) A les 12, a l'Esg'ésia de Nostra Dona del Carme, Missa de Casament de Jeroni Sierra i Núria Noguer. Diumenge, dia primer de Desembre.— Primer Diumenge d'Advent. A dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a l'infant Jesús. A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Concepció Salarich Amblàs (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi dels difunts familia Moret ^a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina en sufragi de Rosa Guardiola Sabaté (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, sant Rosari, Novena a la Puríssima i Visita al Santíssim. Veu de la Parròquia. Amonestacions Canòniques: Primera de Juli Hernanz Mancilla, solter, natural i veí de Madrid, fill legítim de Juli i Llorença; amb Maria Solà Gatíus, soltera, natural de Camprodon i veïna d'Olot, filla legítima de Jaume i Antònia. Segona de Joan Juncà Noguer, solter, amb Carme Descamps Guillamet, soltera. Tercera de Marià Pairó Planella, vidu; amb Leonor Cervellón Ros, soltera, veïna de Granollers del Vallés. A remarcar. El propvinent dissabte dia 30 de Novembre, començarà la Novena de la Puiíssima, a les 8 del vespre tots els dies i a les 4 els diumenges. Aquest any les pregàries adreçades a la Verge Mare, cal que tinguin aquesta finalitat: Pegar per la Unió de tots els que creuen en Crist Jesús per tal que es realitzi l'ardent desig de Jesús «Que tots siguin u; com vos Pare, sou en mi i jo en vos, que ells també siguin u en nosaltres, i que el món cregui que Vos m'heu enviat». P, Anglaia Camprodon