E D I T O R I A L San 3oié en el Canon El Santo de la vida oculta de Criato. el Santo del silencio y de la disaecredón. el ·var6n juato» del Evangelio va ganando cada dia en populaiidad y veneraoiòn por parte de los ileles. Los Carmelitas primero, luego los Dominicos y Frandscanos. màs tarde la insigne Santa Teresa van colaborando.para que José «bijo de credmientoi alcance al rango a que tiene derecho por ser «ministro de la salvadón» como le llama la Litúrgia. En 1868. el venerable P. Lataste Iface voto de pedir al Papa Pio IX que declara a San José Patrono de la Iglesia universal y que induya au nombre en el cànon de la misa. Este santó f*ligioso oireoia su vida para que el Papa accediera a su deseo. El Papa declaro A San José Patrono de la Iglesia però poner el nombre en el cànon «era cosa m&t diiidl» segúa expresión del mismo Papa. Otros Pontiiices van aftadiendo nuévoa titulos gloriosos para el Santo. Redentemente Pio XII instituye la fiesta de San José. artesano. modelo de trabajadores. Para poner el broche de oro ahora. el adual Pontifica Juan XXIII. en la ülüma Congregadón General del Concilio Vaticano 11 sobre Litúrgia, manda que el nombre del glorioso Patriarca sea insertado en el Canon desde el dia 8 de dldembre pasado. después del nombre de la Santisima Virgen. De esta manera queria el Papa honrar la memòria del Santo declarado por él mismo Patrono del Condlio. «Id a José- deda el Faraón a los egipdos en trance angustioso de hambre y aequia. -Id a José* nos repite incesantemente en los tiempos modemos. la Iglesia. Su valimiento es excepdonal. Su Patrocinio Universal. Desde ahora. en la Santa Misa quedarà su memòria perpetuada. *^ d e m a r s o d e i e e a D o m . III d e Q u a r e e m a ^•DACCIAN Y ADMINI1TRACI6NI APARTADO «. VICH A f t o I I I , n.° 117 DIPOSITO LIOALl B. U.3SS - <960 Pï £1.5,1-9 Lectura de la Carta del Apòstol San Pablo a tos Efesios. Hermanos: Sed Imitadores de Dlos, como Mjoa carísimos. Y caminad en amor como Crlsto que nos amó y se entregó a sí mistnq por nosotros, ofrenda y oíctima a Dloa, en suave olor. Fornlcación y toda ImpureBa o avarícia, ni se mencione entre vosotros, como conoiene entre santos; ni torpeMa, ni oana palabreria, ni chocarrería cosas que no oienen al caso; antes bien, acetones de gracias. Porque sabed y entended que ningún fornicario, ni deshonesto, ni aoariento, qae es tanto como Idòlatra, tiene herència en el retno de Crlsto y de Dloa. Nadie os engaüe con oanas palabras. porque a causa de todo eso oiene la ira de Dloa sobre los hljos de la Incredulidad. No oa hagúis pues comparticipes de ellos. Porque en un ttempo erais tinieblas, mas ya sola luM en el Setior; caminad caal hl/os de lUM. Ahora bten, el fruto de la lue consiate en toda bondad, y Justícia y oerdad. SOIS LUZ EN EL SENOR La norma de nuestra entrega • Dlos y a los hermanos, serà siempre la conducta d* Jesús, nuestro Modelo. Cristo nos amó y se entregó. Eslo fue lo que impreslonó vivamente al Apòstol y debe también Impresionamos a todos nosotros Bl que no comprenda este amor de Cristo, poco puede dar cuando se le ezija amai a los demàs por Crlsto. Ahí estrlba pues, el que podamos exigir mucho a todosi en hacerles comprender que son ob|eto de un amor Infinito y por ende, Insistir en que iimiersos en el amor de un Dlos deben también amar sin regateos egoistes a este Dios Cuando hay una verdadera conversión a esta mentalidad, fàcil es ver cómo de las tinieblas pasamos a la luz de una conducta generosa y cémo el cumpUmiento de nuestras obligdones deviene cosa relatlvamente poco onerosa pues empuja el amor y para quien ama de verdad la carga se hace ligera. Que nuestra conducta sea digna de los hi|os de la luzi y esta conducta esté basada en la bondad hacia los demàs, eu la fustida con lo que Dios quiere y en la verdad en todas nuestras acciones. LA VBU DELS PROFETES, EN LA QUARESMA CRISTLVNA £ Z £ Q U I £ i Això diu el Senyor, lahvèi Si el malvat toma enrera en la seva maldat i guarda tots els meus manaments i fa el que és Just i recte, viurà i no morirà. Tots els pecats que cometé no li seran remnlatsi viurà segons la justícia que obrà. Es que potser vull Jo la mort de l'impiu, diu el Senyor, lahvè, 1 no més aviat que es converteixi del seu mal camí i visqui? Però st el just s'aparta de la seva Justída i obra la maldat d'acord amb les abominacions de l'impiu, és que viurà? No li serà recodada la justída que obrà, ana per lea rebel·lions i els pecats que cometé morirà. Àlzí, doncs. Jo us Jutjaré a cada un segons els vostres camins, o casa d'Israell, diu el Senyor, lalbvè, Tomeu enrera i convertlu-vos del vostres pecats, i així no seran cansa de la vostra mina. TfÜMi de vosaltres totes les Iniquitats i íeu-vos un cor nou i un esperit nou> (Bn. 18, 21-24. 30-21) PtnriL DIA DE SAN JOSÉ COLECTA PRO SEHINARIO TfRCfR DIUMÏMGE Di QUARtSMA V£ LA SETMANA Dia 17, Diumenge UI de Quaresma, St. Patrici. Dil., dia 18, St. Qril de lerusalebt. Dm., dia 19, St. losep, espòs de la Verge Maria (precepte). Dmc, dia 20, St Martf Dumknse. Dj., dia 21, St. Benet. Dv., dia 22, Sta. Caterina de Gènova. Ds., dia 23, St. Toribl. Ens apropem a la Pasqua i «I misteri de la Redempció centra \a Iota la nostra atenció. Quin significat té per a nosaltres la Redempció? —Redempció vol dir alliberament del pecat. —Jesocrist, Llom del món, ha alliberat la humanitat de les tenebres del pecat. —Però cada on de nosaltres desprecia i rebntja aqnesta generosa redempció qoan caa en pecat. No és estrany, doncs, qne St. Pao apel·li, enardit, a la nostra dignitat de fills de Déu, per a recordar-nos el nostre deure: *En altre temps érea tenebres —pel pecat—; però ara sou llum en el Senyor*. La conseqüència és cbra: tComporteu-vos com a fills de la llum» (epíst). L'episodi evangèlic d'avni és ona confirmació d'aqaesta eterna separació entre Crist 1 d pecat. Ell mateix ens ho dia ben chr: *Qul no està amb Ml, està contra Ml; I qui amb Ml no recull, escampa*. Aquest dilema es planteja a tot cristià. Per a poder acompanyar a Josucrist en la glòria de la rosurrocció, hom do soguir-lo abans on la redempció. Ens espera tota ona vida de Units, qne per això ^rem ésser onglts en la Confirmació; però la nostra victòria és segnra si vivim anits a Jesocrist. Aleshores sentirem plenament la confiança qne ens dóna aquella frase seva.- tl·la arribat Ja a vosaltres el Regne de Déu* (evang.). — J. M, <S1 sabéssim mirar la vida amb els ulls de Déu, veurfem que al Món no hi ha res proft, sinó que tol participa en la construcció del Reialme de Cilst De manera quetenirfe, no és només aixecar eb ulls a Déu per contemplar-lo, sinó també mirar la tenra, però mirar-la amb els ulls de Cilst». (M. Quoist). J>a/ii /Senat (DI|out, dlci ai) •Vine,fill,i escoltat t'ensenyaré el temor de Déu>. Així el Senyor crida un dia Benet, fill d'una família noble, perquè deixi tota glòria humana i, seguint-lo al desert, esdevingui el Pate del monaqulsme d'Occident. La mort del seu pare acaba d'incUnar la balança de l'indecís jove per tal que escolti plenament la veu de Déu. Deixant l'encisadora dutat de Roma, es dirigeix vers la seva terra de promlssiói Subiaco. Enmig d'una pobresa 1 austeritat formidables neix allà l'ordre benedictina. AI començament fou una llavor petita que, lentament, va anar desenvolupant-se fins adquirir la forma d'un arbre gegantí. EI diable, en veure el temible enemic que acabava de sorgir, volent destruir l'obra del sant, s'encarnà sota la forma d'enveges humanes les quals portaren dissensions entre els que havien abraçat la vida monacal i no pararenfinsque allunyaren de si el Pare que els havia aplegat. Benet s'encaminà llavors vers Montecasino on organltià de nou la seva obra, aplegant al seu entorn nous deixebles més despresos de si mateixos 1 capaços de dobl^ai la seva voluntat als manaments del sant Abat. A ells I a tots els que «renunciant als propis volers, per tal de servir millor Jesuaist, prenen les armes de l'obediència» dedica la cèlebre Regla, en la qual s'han Inspirat moltes altres Ordres Religioses posteriors per tal de posseir un camí recte i segur de salvació. ANECDOTARI DEL CONCILI • En la processó d'entrada hi havia on bisbe sense la mitra. Era Monsenyor Kaa, bisbe del Congo nomenat feia quatre dies i per tant encara sense consagrar. • Un sol Pare Conciliar hi havia que assistí al 1 Concili Vaticà. Era Móns. Carincl que té ara més de 100 anys I quan s'inaurà el passat Concili tenia set anys. //t.'v- • L'estola preciosa qne portava el Papa el dia de l'inangaració era un regal de Móns. Spellman. • Al Papa 11 digueren: tCom us atreviu Santedat, als 80 anys a començar un Concili?». El Papa somrient respon: <Hl ha coses que és millor fer-les als 80 anys, que als 90 car aleshores potser no em trobi bé*. • A casa dels germans, tres, del Papa s'afanyen a fer la feina de la jornada per a pogner venre el sen germà a la televisió en on aparell qae els regalaren ara fa quatre anys. També hi van tots els nebodets del Papa. Al capvespre de la jornada de l'inici del Concili qnan el Papa sortint a la finestra els deia als romans qve quan arribessin a casa acaronessin els petits en nom del Papa, el nebodet més petit estava adormit ja i els germans del Papa l'anaren a acaronar. • A Roma, ela anuncis de coses profanes, lloguer d'autos, plat de fonda, aparells d'audició I agències de viatges, s'esforçaren en redactar-ho tot en llatí. També a les Assemblees es parla en llati. Com que són secretes, no hi poden entrar els periodistes. Es feu una excepció per als operadors de televisió però abans els examinaren per constatar que no entenien el llatí. 9 Als Bisbes negres quan els preguntaven on vivien, responien: «Visc amb els Pares Blancs». Realment qoasi tots >daen en la Casa de la Congregació de Missioners anomenats Pares Blancs. • Manca entre els bisbes ucranlans l'únic bisbe que hi ha ara a Rússia. Es Móns. Sltpy), de 70 anys, arquebisbe de Leòpoll. L'any 1955 se'l deixà lliure, però el 1957 fou novament detingut i a Sibèria. L'any 1960 emissaris del Govern li oferiren el Primat dels ortodoxes al apostatava del catolicisme. El venerable bisbe, no sols ho refusà sinó que a més elevà una protesta al Soviet per haver intentat corrompre la seva fidelitat a Roma. 9 La Comisió Pontifícia que cuida de la Ciutat del Vaticà regalà a tots els Pares Conciliars dues sèries completes de vuit valors dels segells emesos amb ocasió del Concili La filatèlia també val. • Quan el Rector del Col·legi Espanyol invità el Papa a presidir la Inauguració, el Sant Pare acceptà amb aquestes paraules: <Estupendl Així tindré ocasió de fugir d'aquesta presó daurada». Entrevistes llampec amb el Sr. Bisbe —Fa dias, lanyor bitba, qua no hi hdgut cap antravltta llampac. Comancam-la, sf II plau; sampra hi ha tamat. El Concili? —Dal Concili ja n'ha parlat an l^xhorta» dó quaratmal. —Saminori? —Da! Saminori potsar no n'ham fat cop ailtravísta ancoro. —Com atton lai obras da l'atgléiia? —Eitan força ovançadas, paro no ham acabat. L'adiflci attd cobart, angoixat i ora at traballa an lo pavimantació. Falto al pratbitari, l'altar i lo port impratcindibla d'ornomantacló i d'objactat. —Aviat at podrà inaugurar? —No ho labam ni ham sanyolot dato. Això ét llarg; l'obra ha durat, com sigui qua far l'aiglétio ho axigit una tèria d'altrai obrat d'angolzomant o la raita da l'adiflci, porxodat, pati dal dorrara, atri, atz. i ancora quado faino par far quan at comanci o utiiitzor. —N'astà contant, tanyor bitba? —Noturolmant; ara al culta i lat tolamni- tatt litúrgiquat podran tanir un marc convaniant, al qua at maraix al Sanyor i al qua raqoaraix l'adococfó da la piatot i dal gutt dalt tocardoti da dama. Hi ho paro, una cota oua falta i tott voldríemt un orgua clòttic da tubario. —S'hi pantova an lo concapció da l'obro? —Evidantmant. Sampra ho ha datitjot. Lat dificultat no vanan pot dalt plont tinó da lo finoncioció. Un orgoa ét on inttromant cor. - L o diòcatl ét gran i no faltarà bona gant qua tinguin cèntimt i bona voluntat.., —Déu ho vulgui. IPARA REPORTER. Tl EDICC <EI medico no trato una mataria ínartr, aunqua pracioto. Et un hombra como él, on harmano, el qua tufra antra tut monot. El pocianta tiana tut dabaras an lo família y tu mitión an lo tociadod. El medico crittiano no piarda jamòt da viita qua tu anfarmo o tu harido, qua graciot o tut coidodot laguirò viviando un tiampo mdt o manot iorgo, o morird o pator da tot atancionat, attd an camino hacia una vida inmortol, y qua da lot ditpoticionat dal anfarmo, an al momento daflnitivo dal fallo, dapanda tu daigracio o tu falicidod atarna. El medico fracuantamanta tIana qua dar contajo, tomar datarminacionat, formulor principiot qua, aunqua attdn diradtomanta encaminadot o la curo dal cuarpo, da tut miambrot y da tut órgonot, intaraton, tin embargo, al olmo y o tut focuitodat, oi dattino tobranotural dal hombra y a tu mitión tocial». (P(o XII. 11-XI·1944). VIVÈNCIES Jo no he donal mai res a ningú La festa s'havid preparat amb molta cura. El senyor, l'amo de la cosa, complia els 50 onys. Era un home molt ric. Havia «pujat de no-res» i s'húvio enfilút molt amunt. Fruïa extraordinàriament acaronant la caixa da cabals. «Es la meva «Torre de l'Homenatge», deia somrient. L'Kereu —fill únic, 18 anys,— li regalà un àlbum —el millor regal que podid fer-li— que era com l'arxiu de les grandeses del senyor, de l'amo. I així també encapçalava la descripció dels béns, de les fàbriques, de les finques, del «xalet» d'estiu i de la cosa solellado de l'hivern, i dels cotxes I de tota lo considerable fortuna del satisfet senyor. Quan hagué obart la coixa de cobalt, el secret —clau— no el sàvia ningú més que ell, mostrà encaro oi seu hereu nés riqueia i davant d'aquell monument de cer, explicà un dels secrets de què s'havia valgut per arribar tant amunti «—Mira, fill meu. Quan hagis de portar el negoci, pensa que no has de donar res a ningú». I llavors, amb on somriure d'hone llest, de super-home, mentre tancava aquella coixa freda i fosca, anava dient, solemne i pausat, «jo no he donat rt a ningú. Mai. Res o ningú». Havien passat pocs dies, Era jo al vespre. Havia fet aquell dia una operació important. Seria raccienisto més influient d'uno nova societat. i mentre mirava, una vegada més victoriós de lo vida, a lo bona portera que amatent li obria lo porto de l'ascensor, queia desplomat. Lü victòria, llavors l'obtenia la mort. Lo bona dono, comunica, per mitjà de lo centraleta intetioro l'àtic. «El'senyo, l'amo, potser ho mort». A l'hora de la mort tampoc hagué de donar res o ningú. Ni el valor de trenta ets. a la Telefònica. A ningú. Potser, però, devia o tothom. I els deutes es paguen irremisiblement. J. PEDRAFINA. "Sütm QptjsUtaJP Deid» qut hict la I.' Comunión $xp$rim«nto mucha diflcullad para comultar bim pun la Sda. Hoètia $e m$ qu$da ptgada al paladar y con etia prtocupación no doy gràcia* con fervor, iQué me aconeeja? — Una puetiinime. R.-Nosepreocupe poresto. Sin estapreoR$$puMta al Sr. Juan d$ San Lorenzo Savall. cUpación es muy probable que no le pase esto. Tiene Ud. rasón. Hay que salvar la persona Pida algun retaio de pan Uamado 'i» éngel» de la madre desventurada de Lieja y creer que y haga experiència de que puede paiario sin obro de buena fe y que le falto aquella doiii que se le pegue al paladar. Si no conslgue nada, de amor que da la religión cristiana vívida a liga comulgando sin esta idea fl|a y dé gracias conclenda. Pronto saldré un articulo que tene- no solo después de haber comulgado *ino DKM en cartera debido a la pluma inteligente durante la Misa y aun dnrante el dia. Temblén de nuestro colaborador I. C. y veré sus puntos ello agrada a letús que por ser Dios es muy de vista eq>lanados. humano para hacerse cargo de nueatras miserias. en l<r òrhitit («Ancha es Castilla»] Hay gentet que ven pecadot por todaa partet, y eto es terrible, 2no7 Però tamblén hay gente que no ve ninguno en ninguna parte, y eto no es ettar en la verdad. Seamot optimittat y démonot cuenta de que Dlot ha hecho todas las cosas bien. Lo dice el primer libro de la Sagrada Etcritura, el Génesisi a medida que las cotas iban tallendo de tut manot, Diot, dlgamótlo así, se daba cuenta de que «todas las cosas eran buenas». Todas las cosas son buenas, y por tanto, confesémotio tamblén, ton buenos, y muy buenot, por derto, los mandamientot del Sefior. Y toïamente quebrantando estos mandamientos, que ya tabet que son pocot, en definitiva, et como hacemot el mal, badendo uso indebido del don de la llbertad. No esté bien robar. iCiaro que no lo estil Bttamot de acuerdo, {verdad? No esti bien tratar mal al prójtmo o ser injusto con éi, así como no nos gusta que nos traten mal a nosotros 0 sean infuttot con nototros de cualquier forma que tea. No etti bien defarte llevar por impureias y brutalidades que destruyen bienes de muy alto valor, tanto en el plano individual como en el plano familiar. La mentirà, la blasfèmia, la calumnia, íquién teré capaz de decir que son cosas buenas? Bstas cosas que te he cltado y algunes pocas més ton las únicas cosas malas que hay en el mundo. Lo demés todo es bueno y «ancha es Castilla», con tal que no malees ninguna cosa buena con tut malas y torddas Intendonet. Para que un acto sea perf ectamente humano y, por tanto, de él sea totalmente responsable ei hombre, son necetariat tret condldonet que no puedes olvidari advertència del entendlmiento, es decir, que se conoEca lo que se va a hacer) voluntad, es dedr, que se quiera hacer aquello, y flnafanente, libertad para hacerioo d^ar de hacerlo. Quiero advertirte que hay cosai como, por efemplo, la feliddad, que son vohmtarias, però no son libies. Me ezplicoi la fdlddad la queremos, però no somos libres para defar de querella. La queremot necesaria- -Si Déu és bo, perquè permet el mal? -PrecitameQt perquè Déu ét bo. -Encara ho entenc menyt. -SI el mal és la carència d'un bé degut, vol dir que el mal només es pot trobar en una cosa bonai 1 el mal més gran, en una de millor. -Et clari per a morir-se s'ha d'estar viu. -Sí. Una poma dolenta, per exemple, ia no t'hl pot tomar. -I Déu no el podria aturar? -Mira, ia et podria donar ara un «cattanyot», no ét veritat? -I, io, tomar-m'hl amb una plantufadal -Que és cosa dolenta -cattanjret fora de llei-. Doblement dolentes pel que tenen de pena I pel pecat que tupoien. I, Déu, que ét bo, ha d'aturar·noi per a que no ent poguem plantufetar? -Homel -Fernot a tu i a mi com un parell de pedret, que ni es poden enutjar? -Es clar, és molt millor ser home i... -I, si l'home no fós lliure;., no podilem pecar, que és un gran maL -Però ens n'estalviaríem molts d'altres, entre els quals l'infern. -Ho veutt perquè Déu ét Bo, no ent ha fet a tu i a ml pedret. I permet en notaltret malt -privació de bént- que una pedra no pot tenir, puix ét molt menyt que notaltiet. -Donct, prefereixo éster home... malgrat poder-me «despistar». -Ia en parlarem, ti a Déu plau, un altre dia de tot això. Que el problema del mal ha fet ballar el cap a molta de gent que tenen cottum de pensar. - I donct?... Tu tempre tan enfdnatl -Que acostuma ser el mal d'aquells que saben valorar bé el temps -Doncs... anem per teinal Adéu. RODAMÓN mente. Però cuidado en no buscaria en cotat que no too més que un etpejitmo de feliddad, como, por ejemplo riqueses, placeret... Nueitra fellcidad auténüca tòlo eité en nuestro Padre Dios, y en el cumpllmiento de tu ley. Btta es la pura verdad. - R. R. Parròquia de Santa Maria de Comprodon Diumenge Tercer de Quaresma, dia 17 de Març de 1963. — A dos quarts de 8, Missa en honor de Sant Josep que tan dir les Germanes Vetlladores del Sant Hospital, A les 10, a l'Esglèsia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de F. Birba Cordomí (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Manel Badia (a.C.s.; Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Morer Roger (a.Cs) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Set Diumenges i Via Crucis. Dilluns, dia 18.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Riera (a C.s) A les 9, Missa en sufragi de Josep Vila Molas (a.C.s.) Dimarts, dia 19. — Festivitat de Sant Josep, Patró de l'Església Universal. A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Pujol Subitds (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Josep Pulí Barceló (a.C.s.) A les 12, Ofici Solemne en honor de Sant Josep, que fan dir les Germanes Vetlladores del Hospital i cantat per el Cor Parroquial. Nit a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Josefa Bertran Vilagrau (a.C.s.) Tarda, a les 6, a la Capella del Hospital, solemne funció en honor de Sant Josep i sermó Dimecres, dia 20.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de Josep M.* Corbella (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Anna Iglesias Mateu (a.C.s.) Dijous, dia 21.—h dos quarts de 8, Missa en sufragi de Benet Vila (a.Cs.) A les 9, Missa en sufragi de Josep Saqués Noguer (a.C.s.) Divendres, dia 22.-'Avui es dia d'Abstinència. A dos quarts de 8, Missa Aniversari d'Anna Pujol Papell (a.C.s) A les 9, Missa en sufragi d'Encarnació Oliver Carbonell (a C.s.) Dissabte, dia 23.—A dos quarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori. A les 9, Missa en sufragi de Josep Juncà Illa (a.C.s.) Diumenge, Quart de Quaresma, dia 24 de Març,—A dos quatts de 8, Missa en sufragi de Josefa Suros (a.C.s ) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Maria Male Disset (a.C.s) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Rosa Morer Roger (a.C.s) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari i ViaCrucis. Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria, han estat regenerats i incorporats a Crist per mitjà de l'Església, Marta Abad Sanz, filla legítima de Pere i Basílica. Enric Basaganyes Palou, fil! íegi'íim d'Enric i Teresa. M.* del Carme Prieto Romero, filla legítima de Josep i Lluïsa. Que sien uns sants Cristians! A remarcar: El propvinent dilluns dia 18, de 5 a 7. Confessions a l'Església del Carme I de dos quarts de 8 fins a les 9 a l'Església Parroquial. Dimarts, diada de Sant Josep, a totes les Misses, una hora abans, Confessions. P. Atifflada Camprodon