l[l llllí[ NA fecha anual en la que toda la DióceSiS, seglares y clero, cierran sus filas en torno a la figura jeràrquica de nuestro Prelado, Excmo. Sr. Dr. RAMON M A S N O U BOIXEDA. Hoy celebramos el DIA DRL P R E L A D O . Esta celebración no tiene aquelles matices protocolarios de fiestas énsalzando a prohombres de tipo político o social. iNo! nuestra fiesta quiere ser un exponente de nuestra íe y un testimonio vivo de nuestro amor hacia la persona que rige los destlnos espirituales de nuestra Diòcesis. Porque sabemos que el Sr, O b i s p o es sucesor de los Apóstoles sobre los que està edificada la Iglesia de Dios. H O J A DIOCESANA, en nombre de todos los ficles y sacerdotes de la Diòcesis, la gran familia diocesana, rinde tributo de pleitesía, de veneraciòn y de amor hacia nuestro amado P r e l a d o . Agradece una vez màs los desveles, los que conocemos y los que desconocemos, para el bien de nuestras almas. Augura y por ello eleva preccs al Seftor, que por muehos aftos, con redoblado vigor, pueda apacentar la grey vicense. L E C T O R E S : Oremos y oirezcamos nuestro ramillete espiritual a Dios en favor de nuestro Sr. Obispo. IHOJAI ^ i DOMINOO, 3 Dl SIPTIiMBRI Ot I9«a Dom. XII d. d* ranlacettéi A A O II NÚM. 89 Rcjacclòii r AdmlniítrAclAni Aparl·ijo V V I CH Talii. 1743 Dapiílto Ugal, S. 14,35S - 14t0 1hht al^ir... ^ EN AQUELL TEMPS.. uuc 10, 23-37 tf, girant-se cap als deixebles, els digué a part; Sortosos els ulls que veuen cl que veieu. Perquè jo us dic que molts profetes i rels van desitjar de veure el que vosaltres veieu, i no ho veieren, i sentir el que sentiu, i no ho sentiren. Llavors es va aixecar un mefur,' Je la Llei, I li digué per provar-lo: —Mestre, què haig de fcrperoonseguir la vida eterna? Ell li digué: —En lu Llei, què hi fia escrit? Què hi llegeixes? Ell respongué: —Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva força i amb tot el teu esperit, I el teu proïsme com aiu mateix. Li digué: —Has contestat rectament: fes això i viuràs. Però ell, volei.'t Justlficar-se, digué aJesús. —I qui és el meu proïsme? Jesiis va reprendre: — Un home baixava de Jerusalem u Jericó, i va caure a mans d'uns lladres, els quals després d'haverlo despullat i baldat a cops, s'en van anar, deixant-lo mig mort. Casualment baixava un sacerdot per aquell cami, el va veure i va passar de llarg per l'altre banda del cami. Semblantment, també un levita arribà en aquell indret, el va veure I va passar de llarg per l'altra banda del camí. Però un samarità que anava de viatge arribà porp d'ell, el ca veure I s'en va compadir; s'hl acostà, 11 va posar oli i vi a les ferides, i les hi va embenar; acabat, el muntà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal I en COMENTEM Els castellans tenen un adagi ben trobat: «Haz el bien y no mires a quien». Rellegia, si us plan, l'Evangeli d'avui. Sobren els comentaris Sembla estrany que hi hagi tant d'egoisme dins el co' humà. I avui s'escampa aquesta manera de fer: mira per ta i ets altres que s'arreglin. Crist ens tenia que ensenyar aqotsta gran veritat que Ell anomenà el Manament Non: «Est'men-vos ris uns als altres com Jo us he estimat a tots». No n'hi ha prou de volguer estimar Déu. Aquest amor ha de tenir un complement necessai i: estimar el proïsme, sigui qui sigui. L'anar al temple a resar is per tal de saber practicar la caritat. Com si Déu hagués fet el canvi i ens digués: «mentre visquis en aquest món, mira d'estimír als a'tres que tens a l'abast per mostrar los-hi el teu amor i em duno per ben pagat car a Mi no em veus ni em tens lan a la vora visible com els altres». El fonament d'aqoesta veritat que posada a la pràctira portaria la felicitat al món és que tots som germans, pirticipants de la mateixa naturalesa de Déu i tcjts teniíi el mateix Pare i anem a la mateixa pïtria i ens hem d'ajudar a porrar-la creu de la vida i hem de fer qu^ tots plega's, abraçats, pugem cap amunt. Com aquells que fan escalada i s'ajoden i tots esian al lloc on han d'citar per ajudar i ser ajuía^s a l'ensems. Crist ha rosaí un cas extrem per tal que vegessim que mai tindrem excusa si passem de llarg prop del germà indigent i més responsabilitat si aquesta indigència és de tipus espiritual. Perquè si neguem el pa al fjmolenc és pecat però més si neguéssim el consell, la bona parau'a, la instrucció al descarriat. Pensem-hi puix el judici serà terrible pel qui poguent, no fou misericordiós. ua prendre cura. L'endemà es va treure dos denaris i els va donar a l'hostaler, tot dientli: Pren-ne curà, i les despeses que facis de més. Jo, quan torni, te les pagaré. Quin d'aquests tres et sembla haver estat pira^me d'aquell qui va caure en mans dels lladres? Ell digué: —El qui va fer arnb ell obra de misericòrdia. IJesiis li respongué: — Vés, i ta fes igual». Parlicipació activa «Es necessari que tots els Tidels comprenguin que el principal deure y lo seva més gran dignitat consisteix en la participació en el sacrifici eucàifstic; mes no amb esperit passiu i negligent, estant distrets, sinó d'una manera tan intensa i activa que s'uneixin íntimament amb el Summe Sacerdot, segons allò de l'Apòsfc": —Hau de tenir en els vostres cors els moteixos sentiments que tenia Jesucrist. (Fil. 2, 5]». (Encic. «Mediator Dei»]. No n'hi ha pas prou, ni de bon tros, que els cristians vagin a Missa sols pet complir un precepte; això podria degenerar, o la llarga, en un farismsme. La nostra religió, lo del Regne de Dóu predicada i establerta pel mateix Jesús, no pot viure basada sols en la «lletra» o en una «llei»; el cristianisme té per primera font l'Espei./ vivificador; nosaltres hem de participar en els ritus sagrats amb una vida i un sentit que ultrapassa el gest encarcarat i inútil d'un autòmata inconscient o d'un que sols el mou un formulisme col·lectiu. Ei fé de rrcuperar el sentit ganul de participar en la celebroció eucaiíjtica. Les comunitats assistents, hon d'ésser comunitats de vida. La mateixa paraula ossisfir, resulta un xic ambigua, ja que es pot interpretar fàcilment sota l'aspecte d'estàtica, mentre que participar en la celebració requereix tota una dinàmica interna i externa. A tots ens agradà fer les coses amb sentit. Ningú vol que se li digui que és un inconscient. Complim, doncs, els noitret grans deures religiosos amb ple sentit. I oci tenir senfif vol dir «tenir els mateixos sentiments de Jesucrist». — R P Dia 2. DOM. XII D. PENTECOSTES. ^\. Esteve, rei d'Hongria; consagrà el seu reialme a Màrio; fou pare dels pobres. St. Antoni, mr. La Morè de Déu de/ Consol. Dia 3. Dll. La Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa. St. Pius X, papo, insigne per la seva senzillesa i humilitat, reformador dels costums, promotor de lo litúrgia i música sagrada, impulsador dels Estudis Bíblics, i fou el que admeté els infants a la Sgdo. Comunió, Dia 4 Dm. St. Moisès, profeta, capdill del poble de Déu, taumaturg I figura central de l'Antic Testament. Sta. Rosalia, verge itoliona, patrona de Palermo per haver deslliurat la ciutat de la peste. Dia 5. Dmc. St. Llorenç Juslinià, bisbe de família veneciana il·lustre, austerlssim i caritatiu en extrem. Pou el primer patriarca de Venècia. St. Berff, ob. i St. Macari, soldat mr. Dia 6. Dj. St. Zacarfas, profeta de l'Antic Testament. St. Monsuef, mr. i St, Petroni, bisbe. Dia 7. Primer divendres. St. Ragina, vg. i mr. Sf. Panfl/f, b. Si. C/odoo/de, cf. Dia 8. Ds. EL NAIXEMENT DE LA MARE DE DEU. Els devots de Maria acudeixen als santuaris de les Mare de Déu trobades i s'exulten de goig. Sf. Adrià, mr. i Sfo. Adela, vda. I g , Coiiiel] Pro Oiiciíioo Potre RETALLS DE VIDA No hi havia res per a dinar L fat és històric i succeí a la «Piccola Cosa delia Providenza» a Torino. Allò hi ha el Cottolengo que allotja avui set mil desvalguts i unes 800 monges. Quan hi vivia el fundador. Sant Beiet Josep Cottolengo eren uns tres cents els molalts. Lo Divina Providència, aleshores com oro, alimentava miraculosament cada dia aquells sers. Cada mati arribava al Convent el necessari per la jornada. I ningú sap ni sabia com. Un dia a les nou del matí va la Superiora a avisar el Pare fundador que no havien portat res per a dinar. El Sant li fo: —Encara folta molt temps per al migdia. Confiança! —Però és que són 300 els malalts que esperen.. I hem de preparar-ho tot.. —Però per què m'ho demano o ml? No sap que no tinc res? Millor serà que vagi a demanar ho o Sant Josep. A les onze torna altra volta la Superiorp tota confosa... —Pare: Què hem de fer? Hjm demanat a Sant Josep i... res Són les onze i a les dotze hem de donar el dinar... —Germana —li fa el Sant— veig que la seva confiança en Saiit Josep és molt escaso. —Es que nosaltres som les responsables. Posi's en el nostre lloc. Tinc confiança, però sembla que Déu vol que provem una altra cosa per subvenir aquesta necessitat. Encara que ara ho portessin, no tindríem temps d'arranjar-ho. —No perdi la confiança. Germana. Sant Josep ens socorrerà. —Per molt que digui, Pare, avui no dinarem. A les 11.50 truquen a l'Hospital. Es un E sub-ofiçiol de la caserna veïna que arribo tol sufocat. No sap com dir-ho. —Miri, Mare Superiora. El nostre Comandant m'envia per dir-li que tenim 600 raccions a punt, ja cuites, per als homes del nostre Batalló i acaben de comunicar que avui no seran a dinar cor no han acabat les maniobres i menjaran fret i allà on són I no tJK^ tornaran fins al vespre. M'ho fet traslladar fins ací les cuines portàtils i els he portat aquest menjor per si vostès poden aprofitarlo. Jo veig que és moit tord però el menjar està caient i o punt de ser servit. El rellotge estova a punt de tocar las dotze, hora de dinar dels 300 malalts. ECO «La doctrina pontiflda es clara y està màs necesitada de apllcaciones que de Interpretaciones, (a veces Innecesarias). Hay, sí, que saber deducir consecuenclas y facilitar fórmulas concretes y practicat». (Rdmo. Gasten Lacoma). I Curiosídades que encierran moraleja I >' A menudo noi lamenlamos de que el mundo esfd cada vez peor y no veïnes el aspecto posilivo det mundo interior de las almas. De hecho, la època moderna se caracteriza por la enoime cantldad de santes que la Igleela ha canonizado. Ved sinó el adjunto esquema: - Fio VllI (1800 1823). . . León XII (1823 1829) . . PíoVlII (1829-1830) . . GregorloXVI (1831-1846) Plo IX (1846-1878) . . . León XIII (1878-1903) . . PIoX (1903-1914) . . . BenedlctoXV (1914-1922) Pla XI (19221939) . . . Plo XII (1939-1958). . . 5 santos canonjzsdos. 5 lantos canonizados. 52 18 4 3 33 33 En resumen: desde 1800 hasta el 1958 han sido canonizados 153 santos, cifra record si teiiemòs en cuenta lòs siglos anteilores. La santldad florece ubéirima en nueslros días. Por ella Dlos no aniquila a las modernas Sodoma y Gomoira. ROMANUS. Cuando pienso en la procreación de los hljos, deststo de la idea de casarmé. ,;Tengo vocación de casada? dEs imprescindible tener hijosP iFijar el número? — Una de P. M. A. R.—Le aconsejo asista a nn cursillo de formación para J1 matrimonio o bien a nnos Ejercicios para saber qné vocación tiene Ud. Etí Bpas línpa? np ?^ puçde fallar esta cuestión. Q d z i ud. padejc^ de una aprehensión irrazonable en esto de la procreación de los hijos. La responsabilidad mayor esti en la educación d,e Ips mismpB. Ei ftn prhnarió del matrimonio es tener hijos, sin prelíjar el número. La conciencia, las condiciones de vida aconsejaràn luego lo mejor sin faltar jamàs a la Ley de Dios, dfíay que acusarse en confesión de ha- ber Ido a ballar el dia de la fíesta mayor, sin tener remordimientos de conciencia de haber pecado? - La mtsma. R.—Es mejor que se acnse pues el confesor paede instruiria y ayndarla a formar- bien la conciencia. Porqne ademís'del mal ejemplo que se da, hay que ver si ha sido ocasión de ptcado. Desearla saber si es valedera una confesión por carta. — Un lector de Maníleii. R.—Pnede hacerse, aunqoe no es recomendable, la acusasión por medio de un escilto o carta. Però el penitente para reciblr Vdlídamente la absolución debe estar presente y acusarse de lo escrito por medio de una paiabra o signo y recibir la absolución pudiendn oir las palabras del confesor. Por falta de presencia física, tampoco valdria una absolución dada por medio del telefono, radio o televisión. Vale la absolución dada por nn sacerdote paracaidista a los que saltan con él y tambtén ia que se da a una distancia en la que se sapone moralmente presente el penitente, por ejemplo: una di;itancia de 30 pasos. S>ü>i A alganos les pasa por la cabeza pensar qne lo del infierno es un mito Paedes tener la plena segnridad de qne no es así. Hoy en dia parece qne so qniere prescindir de esta verdad, que lo es, y de fe, por cierto. De ella se hace mención multitud de veces en el Antigao y en el Nnevo Testamento. Abre el Evangelio y ti encontraras mnchas paginas que te hablan del infierno, bajo la imagen de «las tmieblas exteriores, donde seri el crnjir de dientes» y otras. «Id, malditos, al faego eterno,..», etc, etc. Es natural que exista el infiermo. Si el hombre se aparta de Dics por el pecado, y maere en él, apartado està para siempre. De tal modo que el infierno no es màs que el respeto eterno a la volnntad del hombre que voluntariatpente se ha apartado de Dios. Es de fe que es eterno: «Iran los condenados al snplicio eterno, y los justos a la vida eterna..,», dice jesocristo. cMas claro"? Como que el pecado, por ofender a Dios infinito, es en cierto modo, infinito... El infierno ha sido reado para el diablo —àngel rebelde— y para los que mueren en pecado mortal. En él hay pena de dafio —la privación de Dios— y pena de sentido, causado prindpalmenie por un fuego inextinguible. No es incompatible con la infinita misericòrdia de Dios y muy confoime con su infinita justícia. De Dios —que 's, ademàs, nuestro Padre—, nadie se r(e, dice la Çscritura. Por otra parte, ten en cuenta qne no se condena màs que el que quiere condenarse. El Papa Juan XXIII y el deporte '|La Prensa deportivcl Ella ocupa un lugar muy importante en el mundo moderno y atraa la atención de un publico inmenso. Incluso os diramos confidencialmenta que a veces Nos mismo achamos una miroda sobra aHa y obsarvamos a vecas con asombro, otras con la mdyor satisfocción, el dasarrollo que ha alcanzado asta roma da la prensa informativa. Esta dasarrollo corrasponda a la cracienta importoncia qua ha tomado el mismo deporta an el mundo actual. Hoy innumeroblas masos hollan en él, todos los domingos, un sono esporcimianto. Muchos por otra porta, lo reconocamos de buan grado, logron induir asta distracción an al dfa consagrado al Serior, sin por alio faltar o sus debaras religiosos. Pues es muy conforma o la lay divina que, después de hob^r dado a Dios lo qua da Dios, concado el hombre tombién en asa dia a su cuarpo y espíritu un legitimo descanso». (Discurso del 3 da abril da 1960). Un comantario aspontdneo o asta declaraciórt de nuestro Santisimo Padre as dacir qua tanamos un Papa muy humano y qua scbe calibrar el momanto actual cor un raalismo que debamos admirar. HABLFMOS CLARO íUeKÉ piilrt!!. t) silíilii pimografíii! iLdttima que esto no se pueda publicar en La Vanguardia, una pògina entera, o todo rolori Asl, En forma de anuncio Con la repro ducción de una seria de per, tadas de novelos de las ' vulgormente llamados «del pim, pam, pum». Co ' inser•^, .tación de pasajes muy .. descriptiptivos. Y iquó Iditima que no se pueda reproducir la mente del nlíïo o del udolascente, tombién a todo colorl Enionces verlais las sucias imdgsnes que despiertan en ellos los novelitas «inocentes» esas. Verfois cómo esas insinuaciones descarados, la historia del policia «bueno», que se posa el tiempo motondo gàngsters entre wisky y wisky, mezclodos con besos y escabrosidades a las chicas qua actúan en los consobidos «cabarets», van minondo las ya endebles defensos suyàs confra los otoques solapodos de la morbosidad y la sensualidad. iCómo ese mundo tan minuciosamente descrifo de la frivolidod y sin pizca de criteri© crisliano, va envolviendo sus razonomienios, formondo una nubojidad qus tenuemente emboto su discernimiento del bien y el mol, dasorientando lentomente, però de una manero efic^z, los pocas o muchas ensenanzas que tienen inculcadoil No recomendamos ninguna, oi confrorio. Pere hay qua hacer una salvedod y citar nombres, [en cuanto a las mas baratas) con la llamada colección «Sarvicio Secreto» o SS. Hay que hacer la solvedad pora prevenir contra ellas. Son pura pornogfofía, veladomenta encubierta. Triste remedo de unos colecciones editadas en Bjenos Aires y vendidas cjsi sin ningún recato en muchos quioscos (suponemos que entren de contrabando) llomadas «Linterno», «Cobalto», «Apas!onada>, etc que son pornog:àficas cien por cien. Luego sale una colección llamada «Gàngsters», que a lo dascrito, úíiade un lenguoja soez, usando vocablos, cuando los personoJ3s se insulten entre s(, que no se permitirfa el outor mòs licencioso, literoriúmente hablondo. Ssncillamante: |ion osquerosos doida todos los punios de vistol Luego en un plano de màs colidod literària, existe lo colección G. P-, en lo qua publicon sus novelos Peter Chayney y Ch jrles Ffonkin. Puro veneno los dos. Pues odemds de ser inmoroles tianen el defecto de ser amorales completomente. Si hub'ara espacio, S9 podria seguir enuinerondo o muchos otros. Ms gustarÍ3 sóbar la infijencia que han tenido estos novelos (ip-^rte dsl cine) «n lo formación de los llomados en Ingloterra «Teddy Boys», en Fr-oncia «B'usons Noirs» y en Esprna «Gambarros». PACO LORES Responsabilidad de los padres en la educación de sus hijos cEiposos crhtianos, pensad a tiempo en vuestros deberes de educadores. Mirad en d-irredor vuestro la multitud de ntfios que una deplorable negligència expone a los pelijros de las mMas I<-ctuTas, de los espectéculos deshonestos, de las com.^afílas maUanas o de aq lel'os a quienes una clega ternura edaca en el amor d>8ordenado de las comodidsdes o de la frlvolidad, en la falta pràctica, sinó en el despreclo de las grandes leyes morales>. «iCuénto soa de lamítilar aquelles que no tienen en ebsoluto conciencta de esta responsabilidad, ni conslderan el mal que se hacen a sí mismos y a las inc centes criatures que han dado a la luz de este muido, cuando desconocen el peligro de tantas imptudenci is de lectura, de espect&culos, de relaciones, de usos, cuando no se d in cuenta de que un dia la imag'nación, la sensualldid, hsràn revlvir en el esplritu y en el corazón del ado'ejcente lo q le de niflo sus ojos habf in entrevisto sia comprendeí!» - PIO XII. Parròquia <lt Santa Mcitia '•'é· Camprodon Diumenge, dia 2 de Setembre de 1962 — A les 7, Missa en sufragi de Mífia Puig i familia (a C.s.) A les 9, Missa per un difunt. A dos quarts de 11, |f j'Eíglésia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado Sierra (a. C í j ' A les 12, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a.C.s.) Tarda, a les S, Mtfélí TÍ|f partina, en,acció de gràcies a la Mare de Déu. Tarda, a les 4, Sant Roslíl i Viljta al Santíssim. Dilluns, dia <5. — A les 7, Missa en sufragi de Maria GlivitléS (a. C .s) ^ fep 9, Missa en sufragi de Maria Clivillés (a. C.s.; ,. Dimarts, dia 4.— A les 7, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a.G.è.). A 1*S 9, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a. C. s.) Dimecres, dia 5. — A les 7, Missa en sufragi de Ricard Galí Laiantíe (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Giaciot (a. C. s.) Dijous, dia 6.— A les 7, Missa en acció de gràcies. A les 9*, MisSíí en sufragi de Ricard Galí Lalande (a. C. s.) , Divendres, dia 7.—Piimer divendres de mes. A les 7, Missa en sufragj de Josep Corbella (a. C s.) que l'hi fan dir les Convivents Jovenívoles d'A. C. ^ '** ^i Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande i.a. C. s.) Dissabte, dia 8. — Nativitat de la Mare de Déu. A les 7, Missa en ^ç\é de gràcies a la Verge de La Vega. A les 9, Missa en sufragi de Ricird Galí lalande (a. C. s.) A les 11, a la Capella de la Mare de Déu del Roure» Oflci ea fufrigi de Maria Guarro (a. C. s.) Tarda a les 8, Sant Rosari a U mateixaXapelia. Diumenge, dia 9 de Setembre — A les 7, Missa demanant una. gràcia. A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Graciot (a. C s.) A dacifM»t9 de ||1^ * l'piglésia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de WtjÉtfÚ CmU La|and| k . C» 8-) A les 12, Missa en sufragi de Ramon Bertran (aiG.sJf Itéàài, a fes 8, Mittí| peiptr" tina, en acció de gràcies. Tarda a les 4, Sant ROSbrl I Visita af Santíssima ' Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts 6aptismals de Santa Marja, ha estat regenerat i incorporat a Crist Maria Teiesa Costa Coti, filla legítima de Çartoniçul'Mercè .•,(^ue3JÍ»MnB:iS«nta. Cristiana!. • r: ;,•' >;^ i'i'·í^''^'•,; •'•; JÍ^Í:"': ..vi A remarcar. Dijous de 7 a 9 de la tarda, Confesions. Com un avanç del resultat de la Capta "Pro Seminari", podem dir amb veritable joia, que ha sobrepassat la quantitat de l'any passat. El resultat dcAnitiu es donarà en la Fulla Parroquial del 16 de Setembre. També com a nota de generositat cristiana que cal destacar, és l'aportació, per dues vegadas dels Srs. Estiuejants, l'una de 2.352 pessetes i l'altra de 1.315, donació gentil, aquesta última; d'unes nenes que han treballat per la Parròquia. A tots les més corals mercès i que Déu els hi pagui. Avui com estava anunciat en la Fulla Diocesana es faià la capta per els Vells de les Germanetes dels Pobres. P. Anglada Camprodon